dijous, 31 de gener de 2008

Color Esperanza

Portem tota la setmana preparant la festa que es fa demà a l'escola. Demà celebrem el dia de la Pau, i Carnestoltes. Tot i que el dia de la Pau va ser ahir, i que Carnestoltes és dilluns, han preferit ajuntar les dues festes i fer-ne una.

Des del departament de música, hem estat ensenyant una cançó en motiu del dia de la Pau. L'hem estat ensenyant a tots els cursos, des de 1r de Primària fins a 6é. Evidentment els més grans se la saben complerta i molt millor, però això no treu que els més menuts no la cantin, se la saben força bé també. Això si, tinc la cançó aborrida de sentir-la una hora si, i una altra també, sort que ja s'acaba.

Demà els nens vindran tots disfressats a l'escola, serà molt bonic de veure. I cap allà a mig matí ens ajuntarem tots els cursos, inclús pàrvuls al poliesportiu municipal per celebrar la festa, que inclourà, a part de la cançó cantada per tots els alumnes de l'escola, una desfilada de carnestoltes per a que cada nen pugui lluïr la seva disfressa. I quan tot això hagi acabat, posarem música i tothom a ballar, que es Carnestoltes, això si amb molta Pau i harmonia.

Aquí us deixo amb la cançó que demà, un exèrcit d'aproximadament 600 nens cantaran, tots junts, al poliesportiu municipal.

dimecres, 30 de gener de 2008

Reaccions

Senyores i senyors, companys i companyes, escriptors i escriptores, lectors i lectores, etc. Estic apunt d'oferir-vos en primícia la reacció de les fantàstiques protagonistes de Converses de darrere la porta a un aconteixement poc usual en aquesta residència.

Val a dir, que com tots sabeu i com heu pogut apreciar a la sèrie, la redactora patia greus problemes de soroll, ja que assabentar-se de la majoria de coses amb la porta tancada implicava que les companyes cridessin una mica més del normal.

Doncs finalment, i sense més dil·lacions, comunicar-vos que m'he traslladat. Si al final ho he aconseguit. m'han concedit el canvi d'edifici, cosa molt bona per mi, però força dolenta per la sèrie. Bona per mi perquè consegueixo el silenci i la tranquilitat que venia buscant, i dolenta per la sèrie perquè ja no sentiré els crits darrere la meva porta. Però això no vol dir que s'acabi, perquè la residència és com un pople pitit, passa alguna cosa i als cinc minuts ho sap tothom.

Prova d'això n'és la concceció de canvi d'habitació i d'edifici a la meva persona. Aquesta concceció, es va realitzar a les 10 de la nit aproximadament del dilluns. Va ser una reunió molt curta, i amb el resultat desitjat. Un cop tenir les claus de l'habitació nova en les meves mans, vaig pujar a comprovar si hi podia passar la nit. Resulta que algú em va veure obrir la porta i patam! ja està, la notícia es va escampar per tot arreu en qüestió de moments.

Després vaig anar a recollir quatre coses importants per tal de poder passar la nit en tranquilitat, i al arribar a la meva antiga habitació, dos minuts més tard arriba corrent una de les protagonistes i comença a cridar:

"Tias, que el cura ha cambiado a la catalana y la ha puesto en el edificio de chicos"


Les reaccions vàren ser variades, però no per això deixen de ser com me les esperava.

"¡¡¡Que zorra que es!!!"
"¿¿¿Y como coño lo ha conseguido???
"Pues mejor, así estaremos más tranquilas"


Podria afegir-hi una llarga llista de contestacions i insults, però la veritat és que com que em dónen exactament igual, doncs ho deixaré amb això.

Ja ho veieu, potser no tindré tantes primícies per a converses de darrere la porta, però les que vinguin seràn de les fortes, és a dir, de les que surten de la Caseta perquè la gent troba que són interessants d'explicar.

dimarts, 29 de gener de 2008

Que te jodan

Que te jodan, cabrona.

Que te jodan a ti.



Últimament, intento posar-me la música tan forta com pugui per no sentir les converses que es donen darrere la meva porta. Però cal dir, que aquestes noies tenen l'ajustament de volum de la veu espatllat i que fins hi tot, amb els auriculars posats i la música, he pogut sentir clarament com es deien això entre elles.

Val a dir que no se perquè s'ho deien, ja que la resta de coses solament les he sentit xiuxiuejades (tot i que elles parlaven, com a bones ciutadanes d'Espanya, a crits). Però no tot el que es diuen, té un perquè raonable, a vegades ni en té.

dilluns, 28 de gener de 2008

Així començo: Motivada


Sóc una sanyureta. Poso notes, castigo, m'enfado, reforço positivament, felicito, dono premis si fa falta i el més important de tot, ensenyo.

Avui ha estat el meu primer dia de pràctiques. Sí, he començat les pràctiques per poder ser una gran professora de música. Perquè senyors, i que ningú s'ofengui, sóc una gran mestra. I com que ho dic jo, m'ho crec, i això és genial.

Doncs el que anava dient, avui ha estat el meu primer dia de pràctiques, tot i que volia fer les pràctiques en un CRA, com ja sabeu, la mestra em va deixar una mica tirada i he acabat en una escola de tres línies (pels que no sabeu què és, vol dir que te 1rA 1rB i 1rC, tres classes per curs). Això implica un canvi, perquè jo em pensava tenir poquets nens i d'edats ben diferents i m'he trobat en un col·legi on hi ha més de 600 nens. Però ha estat un canvi molt positiu, perquè les mestres de música que hi ha l'escola són genials, i segur que aprendré molt d'elles.


Ja us aniré explicant la meva experiència, que comença avui i durarà fins el dia 7 de Març. Segur que tindré molt per explicar.

diumenge, 27 de gener de 2008

Alternativa al botellón

L'excel·lentíssim ajuntament d'Àvila ha llançat al carrer una campanya força curiosa i a la vegada útil. Es tracta d'una campanya d'antibotellón. De fet és el primer cop que sento parlar d'una campanya antibotellón com aquesta, normalment he sentit que aquestes campanyes és inflar els carrers d'urbana que et multen per beure al carrer.

Però no, aquesta és diferent. És una alternativa d'oci per a la gent jove. Una alternativa per a que la gent pugui divertir-se sense la necessitat de prendre ni una gota d'alcohol i encara menys fer-ho als espais públics de la ciutat, i així evitar la degradació d'aquests espais.

Doncs aquestes activitats les realitzen al poliesportiu municipal, i estan dirigides per uns monitors d'activitats esportives. I l'oferta que hi ha és força variada i per a tots els gustos, això si, no te res a veure en l'esport nacional de beure, emborratxar-se i ballar fins que et fan mal als peus. T'ofereixen activitats de bàsquet, futbol, pin pon, badminton, patinatge, hockey, tir amb arc, escalada en un rocòdrom, trivial pursuit, playstation (amb el Buzz i el Singstar), unes bicicletes molt estranyes que semblen un cart i un munt més que ara no recordo.

Val a dir que te força èxit en els nois i noies més joves, en els més grans doncs no massa, però per alguna cosa es comença.

És una forma entretinguda de passar la nit de divendres i/o dissabte sense gastar ni un cèntim, i passar-t'ho bé amb els amics.

Potser n'hauríem d'aprendre una mica d'aquesta proposta, no?

divendres, 25 de gener de 2008

Aquell lloc



Hi ha moments en què necessites esbargir-te. En aquests moments, desitges fugir, anar a un lloc tranquil, on no es senti cap soroll d'aquests que ens envolten constantment, on no hi hagi moviment, on simplement hi hagi tranquilitat. Aquella tranquilitat que hom busca.


Val a dir, que tots trobem aquest lloc que ens fa sentir bé, que ens fa agafar forces per retornar a la normalitat, i que ens diu, aguanta una mica més, que segur que demà serà millor. Aquest lloc pot ser un bonic paisatge, una fantàstica passejada... pot ser allò que vulguis que sigui.

La qüestió és, quan no trobes aquest lloc, o el què sigui, que et fa sentir bé. Llavors, què fas? T'infles de valor per no "rebentar" alguna cosa, et fabriques uns taps a les orelles casolans i t'aïlles. Si senyor, t'aïlles de tot el que t'envolta per fugir-ne, encara que siguin uns segons, per desprès retornar-hi amb les forces necessàries per afrontar-ho.

Si senyor, ho estareu pensant. Necessito un descans. I jo afegeixo, potser no necessito un descans, solament necessito una mica més de respecte.

dijous, 24 de gener de 2008

Xantatge?

No quiero que me llames, que me mandes sms, ni correos electrónicos núnca más. Pagame 1.500 € por mi silencio, y no diré ni haré nada.

Val a dir que el nuvi s'ha manifestat d'una forma clara...1500€ pel seu silenci? això en el meu país se'n diu xantatge... vaja diria jo.

La nostra protagonista del primer capítol està en un estat de nervis extrem que la porta a cridar pels passadissos i a sortir a córrer pel pati de la residència per evitar una possible crisi nerviosa.

Totes les companyes l'animen a denunciar-lo, no se que en sortirà de tot això. El que em sembla que està clar és que la nostra protagonista no es sotmetrà a l'extorsió del ex-nuvi.

Powred by Ubuntu

El meu estimat Fawkees ja ubunteja com molts altres ordinadors catalans. Esperem que aquesta vegada tingui més futur que els altres cops.

Cal dir que jo ja havia provat alguna que altra distribució ja fa uns quants anys, com eren el Red Hat, i el Mandrake. Però totes les distribucions necessitaven aprendre't unes instruccions bàsiques, i que no acabava d'entendre. Com que llavors no hi havia gaires programes per a linux, i a més l'assumpte dels drivers no anava massa bé, vaig tornar al windows.

Quan vaig fer un curset sobre aquest sistema operatiu, em van ensenyar els "comandos" bàsics per poder utilitzar linux, en aquell cas les pràctiques les varem fer amb el Fedora Core, una distribució que deriva del antic Red Hat. No em posaré a explicar què em van ensenyar, perquè llavors això passaria a ser un manual, i d'aquests ja n'hi ha un fotimé per internet. Però tot i així instal·lar algun programa i que et funciones era força complicat, al menys per mi. Que si falta aquesta llibreria, que si aquesta no és la versió.... al final vaig desisitir i vaig tornar a windows.

Però ara, amb ubuntu tots els problemes que tenia s'han solucionat, sembla que les coses siguin més fàcils i tot.

Doncs això que el meu Fawkees ja ubunteja.

dimecres, 23 de gener de 2008

2x01

(Veu en off)
Per primera vegada, i sense que serveixi de precedent, des del bloc Un desig d'hivern, s'ofereix el primer capítol de la segona temporada de Converses de darrere la porta. (Ueeee!, plas, plas, plas).

(comença la projecció, de la vostra imaginació, es clar)

Situació: les estudiants més aplicades de la residència es troben totes a la sala comuna de l'edifici "Caseta" tot estudiant, ja que com és ben sabut per tothom, ens trobem en poca d'exàmens, bé, es troben. Totes estaven molt concentrades amb els seus apunts i les seves cabòries, quan de sobte entra en acció lagallegaodiosa.


lagallegaodiosa: Me ha llamado puta! (tot cridant, tot i ser l'hora que era)

estudiantas: SSSShhhhhhhttttt! tia que estamos estudiando...

xafardera de turnu: quien te ha llamado puta?

lagallegaodiosa: pues mi ex.

incís: cal remarcar que lagallegaodiosa torna a estar disponible i sense compromís, ja que aquestes vacances de nadal ho ha dixat amb el noviu, per raons que ens explicarà tot seguit.

xafardera de turnu: peró por qué?

(les estudiantas deixen els seus apunts i cabòries a una vora i paren l'orella i escolten amb atenció)

lagallegaodiosa: pues me ha mandado un e-mail y me ha dicho que soy una puta y que va a colgar todas mis fotos en internet y se las va a mandar a mis padres...

xafardera de turnu: pero, haber, como que te ha dicho eso? que ha pasado?

lagallegaodiosa: pues resulta que estube hablando con su novia de allá, resulta que le habia dicho a la chica que ya lo habia dejado conmigo, cuando no era verdad. La chica me pidió que le dijera toda la verdad de él, y claro yo se lo conté todo, que si me decia eso que si me decia lo otro. Claro, supongo que ella se enfadó y le montó un pollo al chaval y ahora me manda un correo diciendome que soy una puta y que le he arruinado la vida y que por eso me va a joder a mi. Él me la arruinó mucho antes, y no por eso le voy a joder la vida.

xafardera de turnu: quiere colgar tus fotos en internet para que las vean tus padres y así arruinarte la vida?

lagallegaodiosa: tia, que no son fotos cualquieras, que si las ve mi padre me pega un bofetón que me gira la cara y me echa de casa. Tia que puedo hacer?? va a colgar todas mis fotos en internet.... que hago, que hago?? Y mañana tengo un examen, JODER! como coño hago yo el examen?

una estudianta: pues denunciale coño, que tu tienes unos derechos de imagen y esas fotos no las puede colgar sin tu permiso, es ilegal.

lagallegaodiosa: que tengo un examen mañana, joder! que si mis padres ven esas fotos me matan.... como siga todo así, yo me....

Continuará.....

Que millor que encetar el centenar de posts amb un capítol de Converses de darrere la porta?? jeje certament, ja porto 100 posts.




I ja vé el post 101, i el 102, i el 103... i que en vinguin molts més.

dimarts, 22 de gener de 2008

Ufff quin viatge!

Uff quin viatge més llarg ahir... però al final vaig aconseguir arribar. Tot s'ha de dir, em vaig perdre entre tant transit i carrils i cartells. Si senyors, em vaig perdre per la gran urbe de Madrid, però la dona que xerra me'n va treure.

El viatge tota una aventura, per algú, que com jo, no havia anat més lluny amb el seu cotxet que de la província tarragonina al pirineu ceretà. I quines carreteres que hi ha fora de Catalunya, i quina autovia més maca que uneix Zaragoza amb Madrid... d'aquestes coses no en tenim nosaltres aquí.

A l'autovia de Zaragoza - Madrid, vaig trobar-hi la imatge més divertida de tot el trajecte, però per mala sort vostra no vaig poder-la fotografiar per dues raons:
  1. Si faig fotos, no condueixo, si no condueixo el cotxe i està en marxa ves a saber que passa i parar el cotxe al mig d'una autovia, no està bé!
  2. Es veu que està prohibit fer fotografies a les autoritats... quina llàstima.
Bé, doncs la imatge que vaig veure va ser la d'un cotxe de la guàrdia civil, parat a una voreta. A primera vista vaig pensar, goita! aquests segur que estan esperant als cotxes que van folladissims per parar-los i multar-los i treure'ls punts i tot això que fan. Però després, observant una miquetona més, vaig veure que un dels components de la parella de guàrdies estava a una vora de la carretera, d'esquenes tot buidant l'aigua de les olives... mentre l'altre anava mirant com passaven els cotxes.

Per la resta de coses, el trajecte va anar tal i com havia d'anar: vaig conduir moltes hores, em vaig autoenfadar per haver omplert el diposit de gasolina abans de sortir (a l'aragó, a castella la manxa i a castella lleó, el gasoil és tres centims d'euru més barat... que a l'omplir el diposit es noten...), vaig veure molts cotxes, vaig pagar peatges... bé, el normal en un viatge.

diumenge, 20 de gener de 2008

Retorn a la rutina

Demà retorno a les terres castellanes...
M'espera un gran recorregut amb el meu estimat cotxet. En concret serà aquest el recorregut que faré.



Solament és un passeig. A partir de demà i fins setmana santa, se m'ha acabat sentir parlar el català pel carrer... i parlar-lo i que m'entenguin, també veure als meus amics, per pocs que siguin... i moltes coses més.

A tot plegat, ho trobaré molt a faltar.

dijous, 17 de gener de 2008

Ampliacions

Els programes que surten ara, fins hi tot els sistemes operatius cada vegada demanen més prestacions per a un ordinador, i clar, els que no ens volem canviar d'ordinador cada any això ho notem.

A mi m'ha passat amb el meu petit ordinador, un portàtil Acer que em vaig comprar fa un parell d'anys, i que si no fos per la poca memòria RAM que té, va molt bé. El que passa és, que, com ja he dit abans, els programes cada vegada demanen més, ara ja no en tenen prou amb que un ordinador tingui 256 Mb de RAM, ara ja demanen un mínim de 512 Mb...

Per aquesta raó, el meu estimat Fawkes (si, es diu així el portàtil, és el que fa disfrutar amb la informàtica... ) ha necessitat créixer una miquetona. Li he posat un mòdul més de 256 Mb de RAM, això vol dir que ara en té 512 de Mb (bé, no és ben cert, ja que sempre se'n perden pel camí), i no vegis com funciona de bé ara...

Però em sembla que acabaré d'estirar la màniga per a posar-hi 1 Gb, què és el màxim que em permet el portàtil, així, espero, no m'hauré de preocupar en una temporada per la lentitud.

Val a dir, que aquesta ampliació em permetrà poder-m'hi instal·lar l'ubuntu, que durant aquestes vacances l'he estat trastejant i m'ha agradat molt... Val a dir, que ja n'estava una mica farta de tan Windows i les penjades i totes aquestes coses....

El meu Fawkes, passarà a ubuntejar.

dimecres, 16 de gener de 2008

Properament una Premier

Últimament a la televisió s'ha tirat a fer estrenes de series quan encara no les emetran per complert. D'aquestes estrenes n'anomenen Premier, suposo que prové de Premier Time, i el canal "Cuatro" sembla que hi estigui subscrit. Suposo que la finalitat d'això, és enganxar a l'espectador, en cas de que no s'hagi enganxat en temporades anteriors, i posar-li aquell cuquet de la intringulis... el cas és que semla ser que ho consegueixen.

Bé, seguint aquesta nova corrent de fer estrenes abans de tornar a enganxar la temporada us n'oferiré un properament.

Això vol dir, que us oferiré una premier de la sèrie de moda en el mòn blocaire, alguns ja l'heu llegit tota, d'altres no la coneixeu, així que us convido a fer una nova revisió per si no us recordeu de com anava a Converses de darrere la porta.

Aneu-vos posant al dia, perquè ben aviat tornarà.

dimarts, 15 de gener de 2008

Begudes catalanes

Fa un temps que vaig enviar un e-mail a XECNA (Xarxa de Establiments amb Consciència Nacional) per a saber on podia comprar productes com l'alter cola (la cola catalana). Feia molt temps que n'havia sentit parlar, però mai l'he vist a cap botiga, i tenia ganes de provar-la. Qui sap, potser és millor que la Coca-Cola o la Pepsi-Cola de tota la vida...

El cert és, que la XECNA m'ha contestat el correu, on demanava on els podia comprar que estiguessin prop d'on visc actualment. La veritat és, que posen moltes facilitats per a que puguem accedir a aquests productes.

El correu és aquest:

Hola amic/amiga!!

Tot i que en la teva localitat (LA BISBAL DEL PENEDÈS) encara no tenim cap botiga que disposi de les begudes catalanes que distribueix la XECNA (www.xecna.cat), et posem aquelles adreces que són més properes per a tu; esperem que hi puguis anar fàcilment. En cas contrari, torna a posar-te en contacte amb nosaltres i veurem que hi podem fer!!

Així doncs, pots anar a comprar la Cola Catalana i altres Begudes Catalanes al VENDRELL:

  • LA MILA C/ CAFÉS 10-12
  • LICORS JANÉ, SL C/ VIDRIERS, 28-34 (POL. LA COMETA)
  • PAU I ANTÒNIA ARROYO C/ TRULL, 5
  • SUP. ARROYO (ST. SALVADOR) C/ JOSEP CLARA, S/N
  • BONA CARN C/ANGEL GUIMERA ,14
(En cas que el dia que hi vagis no hi hagi existències en la botiga no et preocupis, només cal que ens faci la comanda i els hi portarem en un màxim de 4 o 5 dies).


Nosaltres som una empresa petita de distribució de Begudes Catalanes. És per això que per nosaltres és molt important el BOCA ORELLA dels Catalans més conscients perquè facin difusió del nostre projecte.

Agrairíem que enviessis la nostra web als teus amics i coneguts!!

Comptem amb tu!


Catalunya Triomfant tornarà a ser Rica i Plena. Bon Cop de Falç!!!!



Salut i Estat ( Sense Estat no podem tenir salut !!! )

Ja ho veieu, aquesta tarda m'arribaré a veure si puc fer-me amb algun producte de la XECNA. Quan n'hagi fet el tastet, ja us ho comentaré, per aviam si algú s'anima. Si no sabeu on trobar-la, arribeu-vos aquí i hi trobareu tota la informació necessària.

I si ja us heu animat, que us ha semblat?

dilluns, 14 de gener de 2008

MEM - Preguntes

La companya blocaire de Gossades, Terra m'ha passat aquest treballet que jo us remeto. Se que en moltes ocasions no es llegeix, però és útil per anar-nos coneixent una miqueta més.

1- Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:

Una agitación desagradable. "Cuentáme la verdad".

2- Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?

Un coixí de color vermell molt tobet

3- Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?

Un tros de la pel·lícula, Casi Famosos

4- Sense mirar, quina hora és?

Les 19,00

5- Ara mira, quina hora és?

Les 19'03, casii...

6- Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?

Un canari que canta, un tractor que passa pel carrer de sota casa.

7- Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?

Al carrer? doncs no ho se perquè sempre que surts al carrer acabes entrant en algun altre lloc.

8- Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?

Estava menjant-me un tros d'entrepà.

9 - Què portes posat ara mateix?

Diríem que roba...

10 - Vas somiar ahir?

Si, sempre somnio però no ho recordo.

11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?

Jo sempre estic rient, o al menys això intento. Però si aquesta va encaminada a riure amb ganes, doncs divendres... les pessigolles fan miracles.

12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?

Pintura... no hi ha res, que aborrida, veritat?

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?

Tots els dies veig coses estranyes, però no en sabria dir cap.

14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?

A la televisió vaig veure "Astèrix i els Viquings".
Al cinema, "Hitman".

15 - Si et fessis multimilionària de la nit al dia..què compraries?

Uff, això es posa complicat... Doncs compraria un espai al mig de la natura per muntar-hi una casa de colònies perfecta per als nens.

16 - Alguna cosa sobre tu:

Aviam...estic enamorada del Pirineu ceretà.

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?

Intentaria que tots els nens aprenguessin a jugar i sapiguessin divertir-se tot intentant evadir-los de tantes desgràcies.

18 - T’agrada ballar?

M'encanta ballar, però tot sovint no trobo amb qui ballar.

19 - Què en penses d’en George Bush?

Senzillament, no hi penso

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?

Home, reacció espontània... doncs no ho se. Potser Mar, Laura,

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?

Doncs algun nom curt. Potser Pol, Pau,

22 - T’agradaria viure a l’estranger?

No ho se, potser si, tot depèn de perquè. Però se que acabaria tornant a les meves arrels. M'agrada massa Catalunya, i els catalans.

23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?

Voleu dir que es dirigeix directament als què arriben al cel? Però podria dir-me: "Tu encara tens feina, així que ja pots tornar...."

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:

Qui no l'ha fet?? cinc són molts, jo ho redueixo a dos o un, millor. El Mani, fill de Mani, que em sembla que no l'ha fet.

Juguem

Si! Fa molt temps que ens coneixem, potser no tant, no ho se tot depèn de com es miri. Ens agrada jugar, per aquesta mateixa raó ho hem fet i ho seguim fent. Potser amb el temps ha deixat de ser un joc, no ho se, només ho sabem nosaltres. Però tot i així, no ens importa, o si, qui sap.

I seguim jugant, i ho fem espontàniament, i ens divertim i ens agrada. Però, tenim edat per seguir jugant? Jo crec que si, al cap i a la fi encara som nens.




divendres, 11 de gener de 2008

Va d'amics




Al llarg de la nostra vida, sigui curta o llarga, tan se val, hi passen moltíssimes persones. Algunes tenen més transcendència d'altres menys. Algunes fins hi tot les acabes considerant amics7gues, a d'altres simplement col·legues o fins hi tot solament coneguts. Qui sap.

He tingut molts amics, la majoria de temporada, és a dir, amics que han estat al meu costat solament un temps i que després, pels motius que siguin, s'han allunyat o potser m'he allunyat jo, no ho se. Quan aquests amics s'allunyen, es converteixen en coneguts. Això vol dir que quan te'ls trobes, al cap d'un temps, pel carrer, us saludeu, us pregunteu com va tot i dieu: "Haurem de quedar per fer un café i posar-nos al dia" però resulta que aquest cafè no acaba d'arribar mai, i si arriba descobreixes que no sabeu gairebé de que parlar.Però bé, són amics de temporada.

En canvi, també hi ha els amics de sempre, són pocs però sempre hi són. Ja és ben cert allò que es diu que els amics bons es poden comptar amb els dits que hi ha en una sola mà. Aquests, passi el que passi saps que hi pots comptar i que hi seran pel que et faci falta. Sigui per passar-t'ho bé o per desfogar-te una estona. Sempre comptes amb ells per fer un café, per anar de viatge, per...

Bé, que us haig de dir que no sabeu, oi?

dijous, 10 de gener de 2008

Utilitza la llengua

Estic aprofitant al màxim la meva estada a Catalunya. El cert és, que trobar-me lluny d'ella fa que, quan torni aprofiti el temps al màxim, tot disfrutant de les coses que allà, a les espanyes són pràcticament impossibles de trobar o tenir.

Entre aquests coses hi ha la llengua. M'encanta la meva llengua, parlar-la, escoltar-la, cantar-la, cridar-la... Però a vegades, aquí a Catalunya, on la llengua propia és el català, és difícil escoltar-la. Cada vegada menys, a les grans ciutats, quan es va pel carrer, s'escolta parlar el català. Als pobles la cosa canvia una mica, perquè allà hi ha més costum d'usar el català, des de sempre. Però quan ens desplacem, ja no dic a Barcelona, sinó a ciutats molt més petites, una de cada tres persones que et creues pel carrer i estant mantenint una conversació amb algú ho fan amb castellà, bé ara ja comencem a trobar pel carrer l'àrab, però amb menys mesura, encara que esperem un temps i potser ja competirà per ocupar els carrers amb el català i el castellà.

Però amb la llengua tan bonica que tenim, per què no l'utilitzem? i per què hi ha gent que no es digna a aprendre-la, després de tans anys de vida a Catalunya?

Solament una recomanació per tothom:


dimarts, 8 de gener de 2008

MEM - La música que em...

Ja ho se, direu, "un altre mem?". Doncs si, s'ha de complir. La Laura del bloc Martini amb Vodka m'ha "nominat" per a fer aquest mem de música. Com ja es sabut per tots vosaltres, la música m'agrada molt i n'escolto moltíssima, per aquesta raó em costa molt escollir-ne una per cada una de les situacions, però bé, una és una. Aquí el teniu.

Com que l'assumpte va de músiques hi afegeixo algun track nou.

Ara estic escoltant això:


Una cançó que em posa romàntica
Es que és tan bonica, jutgeu-ho vosaltres mateixos.


Una cançó que em posa catxonda
Osti! crec que no hi ha cap cançó que em posi catxonda a l'escoltar-la... però mira en posaré una que m'agrada força i pot ser seductora... no ho se tot depén de la interpretació.


Una cançó que em posa alegre i no puc evitar cantar i ballar
De fet no puc evitar cantar i ballar moltíssimes cançons. Que hi farem, la música m'agrada. Aquesta és una de les moltes cançons que no puc evitar cantar i ballar, és molt animada!


Una cançó que em posa melancòlica
La lletra, que bonica que és.



Una cançó que no m'avergonyeixo que m'agradi
De fet no m'avergonyeixo de cap cançó que escolti... però bé se n'hi ha de posar alguna.


Una cançó per arrassar
Cal especificar per què?, no oi?


BONUS TRACK

I ara que he acabat escolto:


Avui m'ha donat per la vena més metalo-gotica, que hi voleu fer, jejeje. Per cert, toca fer les nominacions... bé més ben dit assignacions...

M'agradaria conèixer les musiques que els... d'en Vier, propietari de Sota un Cel tan Blau, del Mani, fill de mani, administrador i amb possessió de Lo Manicomi i d'en Xexu, amo i senyor de Bona nit i tapa't bé, i de qualsevol amb la condició que em notifiqui la seva realització, que així aniré a xafardejar-lo.

dilluns, 7 de gener de 2008

Va de mòbils...

Ses Majestats els Reis Mags d'Orient, un any més, han realitzat la seva tasca, la de passar per les cases de la gent tot deixant algun què altre detallet. Casa meva, no ha estat menys, encara que el fet que ja no hi hagi nens ha propiciat en que la pluja de regals fos més minsa, però això si, de més qualitat. "Pocs i bons".

Els Reis han estat molt encertats aquest any, ja que han estat molt atents i suposo que han seguit el meu bloc, perquè m'han regalat, entre d'altres, un mòbil nou. Però el millor ha estat, no que el mòbil fos nou (que també està bé) i funcionés molt millor que el que tenia (cosa que no costava massa), sinó que el meu nou mòbil parla com jo!

Mai a la vida, havia tingut un mòbil que parlés com jo, i no sabeu la il·lusió que m'ha fet anar a la secció idiomes del meu nou i fantàstic mòbil i veure que tenia l'opció d'escollir el català. Tot un avenç per la nostra llengua, si senyor. Ara ja ens podem començar a comunicar en la nostra llengua. Mira que ens ha costat, però ja ho hem aconseguit.

Cal dir que ja sabia de la seva existència. Vull dir, ja sabia que existien mòbils que ja parlaven en català. Navegant per la xarxa, concretament ho vaig trobar a la pàgina de la Generalitat, vaig anar a parar a la web El teu mòbil aquesta pàgina mostra l'acord en que ha arribat la Generalitat i els fabricants de mòbils i un llistat dels mòbils que parlen com nosaltres.

Així que si us heu de canviar de mòbil, i esteu farts de que parlin un idioma que no és el vostre, consulteu el llistat de mòbils i llestos!


divendres, 4 de gener de 2008

Carta als Reis

Ja fa temps que els nens han anat escrivint les seves cartes als Reis Mags, i suposo que també les han anat entregant als patges reials, que es troben per les ciutats recollint les cartes de tots els nens que els hi vulguin entregar. Si no ho han fet em sembla que avui encara hi són a temps, sinó hauran de encaminar-se cap a l'ordinador i reescriure-la digitalment.

Cal dir, que els reis, com la societat, s'han modernitzat molt per rebre les cartes de tots els nens i poder acontentar-los a tots. Recordo que quan jo escrivia la carta, de petita, amb tota la il·lusió tot mirant el catàleg de joguines per escollir els millors regals i els més bonics. Després t'encaminaves a entregar la carta al patge real.

Quan ja em vaig fer més gran, la cosa es va modernitzar una mica, ja podies fer la carta a través de telèfon. Trucaves al número reial, i t'atenia un patge al que li dictaves la teva carta. Força pràctic, perquè ja no l'escrivies tu, la dictaves.

Ara, ja fa uns anys, que els Reis Mags s'han connectat a la xarxa. Clar, tothom més o menys te un accés a internet proper. Doncs ara que també tenim a Ses Majestats connectats a la xarxa, podem escriure la carta on-line. Gairebé com enviar un correu electrònic. Fins hi tot es pot escollir a quin dels tres reis va dirigida la carta. La podeu escriure aquí.

No serà que no tinguem opcions per fer arribar la nostra carta als reis, perquè n'hi ha unes quantes. Això si, quan la escrivim, no ens oblidem de explicar-los a Ses Majestats, com ens hem portat, que tot i que ells ja ho saben, va bé recordar-ho.

Per si no sabeu com començar, podeu començar així:



dijous, 3 de gener de 2008

Penso...

Avui m'he despertat pensant en tu.
Potser ho llegiràs, potser no.

Possiblement estiguis tan enfeinat que ni pensis que jo pugui pensar en tu, i menys un dia com aquest, un dia qualsevol. Un dia que no és res en especial, però no ho se, m'he despertat i hi he pensat.

T'he parlat. Tan sols volia dir-te que he pensat en tu, però tenies feina i has marxat gairebé sense dir res.

No te importància, pero de tant en tant em recordo de tu.

dimarts, 1 de gener de 2008

Bon any nou a tots!


Ens despedim d'aquest any 2007,
que en general no ha anat massa bé.

Per aquesta raó, brindarem amb cava,
espero que sigui català.


I donem la benvinguda a un 2008,
que espero que vagi molt millor.
Com sempre amb nous propòsits,
dels quals la meitat no cumplirem.


Però tot i així desitjar-vos a tots,

que tingueu un bon any nou.

FELIÇ 2008