dijous, 28 de febrer del 2008

¿Cáscaras de plátano?

¿Tú tienes cáscaras de plátano en tu vida?

Els nens ens miraven amb cara d'estranyats. Ves tu a saber que passava pel seu caparró de 9 anys en el moment en que la professora els ha fet aquesta pregunta. M'ho puc imaginar, segurament pensaven "aquestes profes que tenim estan ben boges, mira que preguntar-nos això", però el cert és que la mestra ho ha dit convençuda, com si en l'explicació o més aviat, en el sermó li anés la vida, es a dir, hi ha posat molt sentiment i sota el meu parer, massa metàfora.

Val a dir que el sermó ha estat pels mals resultats en els exàmens de la segona avaluació. M'encanta com la professora ho ha encarat. Ha tractat als nens com si fossin persones adultes, i ha provocat que els nens li paressin més atenció que quan estava explicant qualsevol cosa del temari. Però es clar, d'aquí a arribar a demanar-los-hi si "tenían cáscaras de plátano en su vida" els nens no sabien si havien de respondre o no. Si que és cert, que la situació també ha portat a la metàfora però... no deixen de ser nens i crec que s'ho han pres amb un sentit molt literal.

Vosaltres,

"¿Teneis càscaras de plàtano en vuestras vidas?"

dimecres, 27 de febrer del 2008

Posar exàmens...

La feina com a mestra de música, no només és ensenyar continguts, i assolir objectius personals i de cicle, també comporta fer una avaluació per saber si els nens han assolit bé els objectius i entès bé els continguts.

Sembla divertit posar un examen. Al menys això pensem quan som nens. "Com m'agradaria posar un examen a mi, i així posar les coses més difícils que se per a comprovar si la resta de nens les saben..." però quan et fas gran, i es tracta del teu treball, naturalment veus que no és tan fàcil posar un examen. T'has d'adaptar a l'edat, curs, als coneixements, a les habilitats, en fi, t'has d'adaptar als nens que comporten al conjunt de la classe, i de cada una de les classes que passen per l'especialista de música, i que normalment acostumen a ser totes les classes de tots els cursos de l'escola primària. En algunes ocasions també pot succeir amb les classes d'infantil, però en poques ocasions, ja que són poques les escoles en les que l'especialista imparteix les classes de música, acostuma a fer-ho el tutor.

Bé, al que anava. Em toca preparar l'examen de les tres classes de 6é. Un examen en el que els hi preguntaré sobre l'època Barroca en música, sobre els compositors de l'època Vivaldi, Häendel i Bach, també sobre alguns instruments d'altres èpoques (Viola de gamba, Zanfona, Fídula, etc.). Cal inclure-hi, altres continguts de teoria musical, com ara les alteracions i els termes d'intensitat i velocitat. Pot ser un examen entretingut.

Dilluns l'he de tenir fet, i més o menys a aquesta hora, tindré un munt de nens que estaran atents mirant la seva taula i responent a l'examen. Alguns, segurament estaran enginyant la forma de poder copiar del company del costat, qui sap. Tot es veurà.

dilluns, 25 de febrer del 2008

Amb la flor al cul

Vaig néixer amb la flor al cul. Cada dia que passa n'estic més i més segura. I creieu-me quan us ho dic. Per aquesta mateixa raó, em sento d'allò més afortunada. I com que és així, vaig a compartir amb tots vosaltres el perquè de la meva sort.

De l'última cosa que m'he adonat és, que quan em vaig compar el meu cotxe, meravellós cotxe que ja en te 23.000, doncs sense demanar-ho, ni tan sols avisar-me, els venedors del concessionari on vaig comprar el meu cotxet, em van incorporar unes prestacions que pocs cotxes tenen, al menys jo no he aconseguit veure-les a gaires. Doncs, aquestes prestacions, quan les saps utilitzar i hi has agafat pràctica, són d'allò més còmodes i fins i tot pràctiques, us ho ben juro.

Val a dir que quan em van donar el cotxe, com ja he dit, no em van avisar de que m'havien incorporat quelcom especial, quan me'n vaig adonar podria haver anat a preguntar-los-ho, però sincerament, possiblement m'haguessin tractat de una mica boja, així que van anar passant els dies i vaig anar veient que algun que altre cotxe també l'incorporava aquesta prestació. Xerrant amb la gent em vaig recordar de el que deia el manual del bon conductor, tots els cotxes ho porten de sèrie, independentment del model, marca i fins i tot de la mida.

Creieu-me que, no m'ho podia creure... Però, cabil·lant, cabil·lant vaig pensar: "ai, carai! serà que s'espatlla molt aviat i la reparació deu ser molt cara..." però jo com que sóc de provar coses fins que ja no poden més i s'espatllen, segueixo usant aquest quelcom que incorpora el meu cotxe i que encara funciona. Puc dir-vos que fa més d'un any que l'uso i encara no se m'ha espatllat, ni m'ha deixat de funcionar, ni m'ha donat cap problema, no com a d'altres cotxes que veig circular.

Veieu com tinc sort? Amb tot l'ús que li dono, i les llumetes taronges del lateral del meu cotxe segueixen funcionant. Per cert, crec que se'n diu intermitent, per si algú se n'ha oblidat de la seva existència degut al mal funcionament o no funcionament que tenen aquests en el seu cotxe.

Reiterant-me per dècima vegada consecutiva, sóc afortunada, els intermitents del meu cotxe, malgrat que els poso cada vegada que fan falta, no s'han espatllat.

dissabte, 23 de febrer del 2008

Disculpes

Benvolgut mireu-ho.blogspot.com,

Em remeto a vos, i a tots els lectors que el segueixen per demanar disculpes per la baixada en publicacions d'aquesta setmana. Aquest fet és deu a un excés de feina que no m'ha permès actualitzar el bloc amb la mateixa regularitat que d'altres setmanes.
Tan sols em queda, prometre intentar tornar a la regularitat esperada, i amb publicacions de bona qualitat.

Una salutació,

yourwinterwish

dilluns, 18 de febrer del 2008

Inclemències meteorològiques

M'agrada conduir. Això no és cap informació que no hagi dit abans, perquè sinó m'agradés conduir, per quina raó m'hagués endut el cotxe a Àvila i hagués fet 23.000 km en menys d'un any?

Però la qüestió és, que hi ha dies en que, per molt que t'agradi conduir, no ve gens de gust agafar el cotxe. I això mateix m'ha passat avui. Però es clar, tenia que arribar a les pràctiques i m'he hagut de resignar a agafar el cotxe per arribar-hi, si volia tornar a dinar a la residència.

Aquesta és la visió que tenia avui de la carretera que porta cap a l'escola.

Cal afegir que a part de la boira que no permetia veurem ni la punta del nas, feia vent i per acabar-ho d'arreglar, perquè la boira i el vent no eren suficients plovia i a segons quines zones queia aigua neu, és a dir, un temps perfecte per agafar el cotxe. Sort que per la nit no han baixat gaire les temperatures avui, perquè sinó, només em faltaven plaques de gel a la carretera. Sort en tinc que demà no condueixo jo, perquè preveuen un temps com el d'avui.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Ensenyar música

La mestra de música de l'escola, durant dijous i divendres es va haver d'absentar i tornar al seu poble per un problema familiar. Al haver de marxar, em va demanar si jo podia donar les classes de música als nens durant la seva absència, continuant el temari que tenia marcat, i jo sense cap problema li vaig respondre que si.

Durant les hores lectives del dijous i el divendres vaig estar sempre acompanyada de professors que tenien que substituir a la mestra de música, perquè jo no em puc quedar sola en una classe, però tots es van asseure a mirar com jo, la mestra de pràctiques donava la classe als nens.

Va ser genial, vaig poder comprovar que les meves aptituds per ensenyar música són millors del que em pensava. Veure que vaig aconseguir motivar als nens, i que van aprendre alguna cosa que els vaig ensenyar jo, va provocar en mi una pujada d'autoestima educacional.

Una trifulga més que he viscut, i l'he superat amb èxit.

dissabte, 16 de febrer del 2008

23.000

Escrit com: vint-i-tres mil

23.000 és el mateix que dir 20.000+3.000, i el mateix que dir 11.500 x 2.

23.000 són 2 dècimes de miler, 3 unitats de miler, 0 centèssimes, 0 dècimes i 0 unitats.

23.000 metres són 23 kilometres.

23.000 ordinadors del departament d'educació de Filipines s'han instal·lat Linux.

23.000 persones són les que van assistir al Festival Tucamán Rock a Argenitna.

23.000 eurus és el que costa de mitjana casar-se a l'Estat Espanyol.

23.000 tonelades de fuel més de les que s'havien dit en un principi, són les del vessament del Prestige.

23.000 arbres va plantar en dos mesos cuatro, partint de la iniciativa del Hormiguero.

23.000 partides d'escacs simultànies és un rècord Guiness.

23.000 km són els que ha fet el meu petit cotxe des del Març del 2007.

dimarts, 12 de febrer del 2008

MEM - Guixada

Fa molt temps, però que molt, en Vier, propietari de Sota un cel tan blau em va nominar per a fer un foto-mem, també em va nominar en Mani, Fill de mani, amo i senyor de Lo Manicomi. Jo com que sóc una mica despistada i si no el faig al moment se me'n va del cap, fins ara no me n'he recordat.

Es tractava de guixar-se una part del cos, i fotografiar-la i mostrar-la a la societat blocaire. Doncs aquí teniu la meva aportació.

No nomino a ningú, tan sols que el fagi qui tingui ganes de gargotejar-se el cos.

dilluns, 11 de febrer del 2008

Visita a Toledo

Aquest cap de setmana, he tingut la sort de poder-me passejar pels carrers de la bonica ciutat de Toledo. Ara que estic lluny, aprofito i faig turisme, i que millor que passejar-te per una ciutat amb algú que la coneix. Això va molt bé, perquè t'expliquen llegendes, anècdotes i tot de coses curioses dels carrers, monuments, etc. de la ciutat.

Aquí us deixo una foto, de record d'aquest viatge de cap de setmana.

A tu

A tu, que per una raó o una altra, m'acabes venint al cap sense que ho pugui evitar, o potser evito, per una raó o una altra, que m'acabis venint al cap.

A tu, que no tens temps ni per pensar que t'enyoro, o potser m'enyores i no tens temps per pensar.

A tu, que ho saps i no ho vols veure, o potser ho veus i no ho vols saber.

A tu, que penses de tant en tant en mi, o potser espero que de tant en tant pensis en mi.

A tu, que t'amagues del que realment passa, o potser el que realment passa fa que t'amaguis.

Però sí, sí, és a tu. A tu, que cada cop que et dic que em passa canvies de tema, o millor el defuges com pots.

En concret, és a tu, que no em segueixes. Perquè si ho fessis ja m'hauries parlat de nou, sense fugir d'estudi.

De moment, seguirà regnant el silenci. Perquè, és a tu a qui parlo, i no em contestes.

dissabte, 9 de febrer del 2008

Visita al circ

Ahir vàrem portar la canlla al circ. Els nens de P3, P4, P5 i 2n van anar de visita al Circ que hi havia (i hi ha) instal·lat a Àvila.

La veritat és que els nens estaven il·lusionadíssims per l'excursió al circ. N'hi havia que no hi havien anat mai, i n'hi havia que sí, però tots tenien la il·lusió per anar-hi. La funció començava a les 11 del matí, suposadament, per tant els nens van arribar a Àvila, aproximadament a les 10,30 per aprofitar aquest temps per distribuir els nens i fer-los seure al seu lloc. Doncs resulta que al arrivar ens vam haver d'esperar aproximadament mitja hora (que dius, què fem amb 70 nens d'entre 3 i 7 anys, mitja hora) per a que sortis el sinyor del circ i ens digués que al cap d'un moment podriem anar a entrant i ocupant els seients... clar per cada qual el moment te una durada o una altra, doncs resulta que la durada del moment d'aquest senyor era de 15 min. Au! una estona més tenint els nens per allà tirats.

Finalment entrem, i la funció en lloc de començar a les 11, comença a les 11,45. I sincerament, va ser una funció decepcionant. Això significa què, no em va agradar gens. Molt xerrar, molt xerrar que si els lunnis que si el gos Rex, xorrades! comparat amb un dels últims circs que vaig anar a veure era una **** caca. Als nens tampoc els va agradar gaire, i ja no cal dir als mestres.

Conclusió: una excursió una mica desastrossa.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Any nou

El meu amic xinès, m'ha convidat a celebrar amb ell l'any nou xinès. Resulta que, segons el calendari xinès, avui és el que anomenem "Fi d'any", i per tant a partir de les 12 de la nit serà any nou.

Celebrarem el fin d'any i l'entrada al nou any xinès el màxim semblant possible que es fa a la Xina, segons ell. Però es clar no crec que llancem coets ni tinguem dracs gegants que van pels carrers... el que si que està clar, que el menjar serà típic d'allà.

dilluns, 4 de febrer del 2008

Missatges de Pau

A la classe de 3rB de la meva escola, han fet una activitat molt bonica.

En motiu del dia de la pau de la setmana passada, el tutor va proposar als nens i nenes fer un sobre per cada un dels nens i nenes de la classe, i cada un dels mestres que passaven per la classe i introduir-hi missatges positius.

Poc m'ho esperava jo, ja que vaig arribar el dilluns i el dia de la pau era el dimecres, però els nens i nenes també van comptar amb la nova senyoreta de música, i em van fer un sobre per a mi. El curiós de tot és que es van omplir de seguida el meu i el de la professora de música, i això que jo només vaig estar a la seva classe en dues ocasions.

El divendres, amb motiu de la celebració, ens vam ajuntar nens i mestres per obrir els nostres sobres i llegir tots els missatges positius que ens havien deixat anònimament els companys. Quina activitat més bonica, feia moltíssima il·lusió obrir el teu sobre i trobar-te tants missatges positius escrits pels nens i nenes.

És una bona activitat per realitzar en motiu del dia de la Pau, si senyor.

dissabte, 2 de febrer del 2008

Carnestoltes

El carnestoltes ja ha començat a tot arreu. Disfresses i més disfresses. Gatzara, xivarri i sobretot molt bon humor. Això és el què acompanya normalment aquesta festa profana.

La gent et sorprèn amb disfresses, en ocasions, molt curioses, i la majoria de vegades no aconsegueixes ni reconèixer la persona que s'amaga sota aquell vestit estrafolari.

Però com ja he dit unes línies més amunt, es tracta d'una festa profana, i per tant, en terres de l'Espanya profunda extremadament catòliques gairebé no es celebra.

Passejant per Àvila, és bastant difícil trobar-te gent amb vestits extravagants, princeses de conte de fades, electrodomèstics amb cames, pirates perduts buscant el mar, etc. Aquí sembla ser que no hi ha gaire costum de celebrar aquesta festa on tot s'hi val. Una llàstima... amb la diversió que propicia una bona disfressa i involucrar-se en el rol del personatge.

L'any vinent serà un altre any, i aviam si la gent que m'envolta s'anima més que la que m'envolta ara i celebrem un carnestoltes com Déu mana.

divendres, 1 de febrer del 2008

La culpa es toda de la Catalana

Les aventures a la Caseta, sembla que no cessen encara que jo no hi sigui. Però resulta què, aquestes les he provocat jo. O al menys això diuen les meves estimades ex-companyes.

Resulta que arrel de les queixes que vaig fer jo al cura respecte al soroll i el poc respecte que tenien les meves companyes de les hores de silenci, el nostre mossèn ha anat a passar la nit a la Caseta de muñequitas. Però elles han tingut una avantatge, ha estat que les ha avisa't de que hi aniria i llavors clar, segur que allò semblava pitjor que un convent. No ho se, no hi era per comprovar-ho.

De tot això, me n'he assabentat per casualitat. Però, perquè no he les he vist gairebé en tota la setmana des que vaig fer el meu trasllat.

Resulta que les mosses estaven rebotadíssimes perquè ha anat a controlar-les i a veure què feien. Es clar, ja no tenien tota la llibertat per deixar entrar als seus nuvis, i per fer el boig i córrer tot cridant pels passadissos.
Què hi farem! ja els està bé empleat.

Això si, "la culpa es toda de la Catalana".

Sort en tenim que encara existeixen els somiadors