dissabte, 29 de març de 2008

Jo i l'inglès

Des que vaig tornar de Malta, que no paro de donar-hi tombs. Realment ens trobem a la cua d'Europa en l'aprenentatge de l'anglès... però per la cua, cua. Fins i tot els italians el parlen millor que nosaltres, que ja es dir. I per suposat que no faig comparacions amb els anglesos sinó amb danesos, alemanys, eslovacs o d'altres.

El cert és, que jo, vaig anar a Malta amb el nivell d'anglès que m'han donat a l'escola (re de cursus extraescolars o aprengui anglès en 100 paraules, o hablará inglés en un año i encima le regalamos un viaje a Londres) i val a dir que m'he defensat, però perquè el meu afany per saber que volen dir les cançons que escolto m'ha donat molt vocabulari (que no és gramàtica) i em feia entendre força bé, com a mínim quan volia demanar alguna cosa en sabia el nom.
Però tinc que confessar que la meva gramàtica és pèssima. Ja m'ho deia, ja, la meva professora de 2n de Batxillerat: "Mira, per vocabulari podries estar al grup A, però es que noia, això de la gramàtica ho tens força verd, així que millor que t'avorreixis al grup B". Total que em van deixar al grup B i no vaig aprendre res ni vocabulari, ni gramàtica, ni res.... bé, menteixo, vaig aprendre a dibuixar mosques i cubells de brossa a la taula ooohh! quins records, quines classes més productives...

Eh!! que me'n vaig per la parra... podríeu avisar-me no? doncs a lo que anava, que m'he adonat que el tema de l'anglès el portem força malament i que per fer-nos entendre en ocasions semblem titelles moguts per fils.

La majoria de companys catalans de viatge al tornar van assegurar que s'apuntarien a un curs d'anglès, però jo m'he dit, el millor per aprendre'l es practicar-lo encara que sigui via internet, i de moment ho estic fent, i m'adono que és més difícil escriure'l que parlar-lo... però tot es superarà i arribarà el dia en que ja no em costarà tan com ara escriure anglès. De moment segueixo intentant-ho.

That's all folks!

divendres, 28 de març de 2008

Croniques Malteses (Part 3): Rabat, Mdina i Dingli

Els dies següents els vaig passar a Rabat. Allà és on menjava, jugava, dormia, feia amics, etc. i la veritat és que s'hi estava prou bé.

Rabat és la ciutat de Malta, amb més alçada (contant que és una illa està prou bé), i des d'ella pots veure vistes iguals o semblants a aquesta.



Aquesta ciutat, és més gran que Valletta, i entre les cases que es veuen al fons de la imatge està les poblacions de Sliema, Dirkinkara, Snt. Paul, Valletta, Taxien, etc. Coses a veure, propiament a Rabant, no n'hi ha masses, un munt d'esglésies i unes catacombes, però per mala sort meva, les catacombes estaven tancades i no les vaig poder visitar, que hi farem.

Mdina està enganxat a Rabat. Estan dividides per un mur immens que envolta la ciutat de Mdina, un mur que fa nou metres d'alçada. Són realment impactants, i la ciutat per dintre està molt neta i conservada.







Carrerons estrets, una catedral immensa amb dos rellotges un que marca l'hora i l'altre el dia que passa. El rellotge de dies no anava massa bé, suposo que això de l'any de traspàs l'havia trastocat.
La veritat és que és una ciutat d'alló més petita i vam decidir fer una petita excursió, a peu, es clar. Vam començar a caminar i diria que vam fer uns quatre quilometres i vam arribar a Dingli, població que té uns penya-segats d'allò més bonics.


Oooh, quina vista més bonica oi?


Aquestes plapes més fosques, suposo que ja us heu imaginat que són... pels que no teniu tanta imaginació tan sols dir-vos que és més fosc perquè hi ha més aigua, és a dir, més profunditat.

Xiquets que això ja s'acaba...

dijous, 27 de març de 2008

He vist nevar

Avui he fet un viatget cap a la meva terra, el meu estimadissim Pirineu català. Tenia que anar a fer unes gestions a Puigcerdà i mira, he aprofitat per donar un tomb per la vila, encara que ha estat un tomb breu perquè, entre que no havia esmorzat i que nevava, doncs m'he amagat de seguida a la Granja del carrer Major, a fer una crep i un café amb llet calentó. La veritat es que és molt maco veure caure la neu des d'una finestra, però al carrer no venia massa de gust estar-hi.

Quan me n'he anat cap al meu poblet, a dinar abans de tornar cap a terres tarragonines, m'ha enganxat una nevada d'aquestes que sembla que ho hagin de deixar tot blanc i amb un pam de neu, però re de re, al final la neu no ha quallat i he pogut marxar cap a terres tarragonines a fer feina abans de tornar cap a terres castellano-lleoneses. Però jo que em pensava que aquest any no veuria caure neu, i al final ha estat de la forma més inesperada possible. Quina al·legriaa!

He vist nevar!!

dimecres, 26 de març de 2008

Cròniques Malteses (Part 2): Visitant Valletta

Com ja heu vist aquí, ja us podeu imaginar que el viatge per anar de Luqa (ciutat on es troba l'aeroport) fins a on dormiríem la primera nit va ser tot un patiment. La ciutat on vam passar la primera nit, es trobava a 5km de l'aeroport i el nom era Birkirikara. Al arribar, vam decidir sortir a fer turisme per conèixer una mica la zona on ens trobàvem, i a tan sols uns metres de la House, vaig poder trobar un petit mercat.



Curiós, veritat? La majoria de paradetes les muntaven en un camionet com aquest, força pràctic per quan ho havien de recollir i marxar cap a casa acabada la jornada laboral.

Bé, vist que a Birkinkara no hi havia grans coses a veure, ens vam dirigir a la parada d'autobús, disposats a agafar un autobús cap a la capital del país, Valletta.



Vam pujar a l'autobús, i carai! res a veure amb els preus del bitllet de transport metropolità de Barcelona, ni del transport metropolità de Tarragona... que cadascú d'ells et claven més d'un euru per viatjar unes quantes parades per una mateixa ciutat. A Malta els autobusos, evidentment són interurbans i costen 0,20 lliures malteses que és el mateix que 47 ctms d'euru. Aquest autubús que vam agafar en una de les parades de Dirkinkiri ens va deixar a la plaça de parades d'autobusos de Valletta. Una plaça on potser hi havia 20 autobusos parats. Feia molt goig la plaça amb tant autobús de color taronja.



Per cert, els autobusos viatgen sempre amb la porta oberta (en cas de que en tinguin), i el sistema de timbres per demanar parada és una campaneta d'aquestes d'institut que s'acciona estirant una corda que va d'una punta a l'altra de l'autobús. Aquí l'electrònica va cara, i on hi hagi un sistema sense chips que s'apartin els botons i les llumetes.

Bé, Valletta és una ciutat patrimoni de la humanitat. Ho és perquè té molts monuments i perquè té un emurallat brutal. Crec que és millor veure-ho en imatges, a que us ho expliqui.




Aquestes muralles les van construir per evitar les invasions i mores, i pel que sembla se'n van sortir prou bé.
Malta és un país al que han atacat moltíssim al llarg dels segles. L'últim cop i un dels més bèsties va ser per la segona guerra mundial. A arrel d'aquest últim cop van fer un monument als 200.000 caiguts en la guerra per culpa dels bombardejos constants a l'illa. El monument s'anomena la campana del silenci, i sona un cop cada dia a les 12 del migdia.





Hi ha d'altres monuments curiosos, com aquest reaprofitament dels canons, i que ara decoren un jardí públic. En els pilons de "boles", el punt blanc que hi ha, són boles com de billar amb un número, del 1 al 8, suposo que és per donar-li un punt graciós a l'assumpte.





Deixant de banda la història, i tornant als mitjans de transport, per passejar-te per Valletta podies agafar un fantàstic taxi com aquest, últim model i de 1 CR (Cavall Real). Semblava força còmode, i fins i tot tenien pàrquing propi.





Bé, ho deixaré aquí... en el proper post més.

dimarts, 25 de març de 2008

Cròniques Malteses (Part 1): el transit maltès

El meu viatge va començar ara fa 5 dies, a l'aeroport de Girona i per ser més exactes a les 6:30 del matí. Més o menys podia veure això des de la finestreta de l'avió.



Feia molt temps que no agafava cap avió i tot i que tinc vertigen no vaig tenir cap problema amb les altures des de l'avió. Què bonica que és la província de Girona vista des del cel. Tot i que feia mal temps, tot s'ha de dir, es podien apreciar força bé els pobles, i els camps fins i tot les carreteres i els cotxes que passaven. Aproximadament a les 9 del matí ja estava arribant a Malta, i com es evident al baixar de l'avió calia recollir la meva maleta i anar a buscar el contacte maltès que ens venia a recollir a l'aeroport. No va ser difícil trobar-lo, l'aeroport és força petit. Com que érem cinc persones, i cadascú amb el seu equipatge, era necessaris dos cotxes, així que en van venir dos. Quan vaig anar a pujar al cotxe, patam! em vaig equivocar de porta. Jo tota tranquil·la vaig anar a pujar al seient de l'acompanyant, i quan vaig obrir la porta m'hi vaig trobar... el volant. Resulta que els anglesos, a més a més d'haver-los colonitzat fa anys, els van deixar el mal costum del volant a la dreta i clar, com és evident conduir per l'esquerra...

El bon home engega el cotxe i comencem a anar tirant cap al lloc on dormiríem la primera nit, i noi, agafa't! que els maltesos això de conduir no ho porten massa bé, per no dir que no en saben. Això ho han heretat dels italians, està claríssim. Es saltava els cediu el pas, no vigilava al canvi de carril i casi ens atropella un camió, etc etc etc. I jo, que ja patia... anava mirant el velocímetre i estava flipant, perquè veia que anàvem molt ràpid i el velocímetre només marcava 60, fins que no em vaig adonar que el velocímetre estava en mph enlloc de kmh ja havíem fet tot el trajecte, però val a dir, és molt curiós que els cotxes contin amb mph i les senyals siguin de kmh. Quin caos.

Pel que fa a l'estat de les carreteres, és pèssim. Ni la carretera en pitjor estat de tot Catalunya les iguala. Plenes de forats, parxes mal fumuts i el més curiós la majoria de carreteres no tenien línies de separació de carrils i en proutes feines hi passaven dos cotxes justets (parlem, es clar de cotxes maltesos... es a dir, cotxes que com a mínim tenen 20 anys i solament 4 marxes). També val a dir que la carretera més ampla de tota la illa tenia dos carrils per sentit i encara gràcies.

Acabo aquest post amb la fantàstica troballa que vaig fer pels carrers d'una de les ciutats malteses. Vaig trobar el Hearbie!



Us aniré explicant el viatge en propers posts, que tot en un seria massa llarg i pocs el llegiríeu complert.

dimecres, 19 de març de 2008

Viatjaré a...

Després d'uns dies pel meu estimat Pirineu, aquesta matinada marxo cap a un altre país. En concret faré un saltet més o menys com aquet.

A les 9 del matí de demà ja em trobaré a un nou país, Malta, que per sort meva el mes de Gener d'aquest any va entrar a la zona euro i no em toca fer canvi de divises.

En teoria demà em passejaré per Valletta, i faré turisme per la ciutat, la resta de dies ja es veurà.


Fins la tornada.

dilluns, 17 de març de 2008

Volaré...

Em preparo per marxar de viatge.

D'aquí tres dies sortiré volant.


Fa molts anys que no volo, i només ho he fet una vegada a la vida i en un trajecte de 30 min, encara no. Ara volaré dues hores aproximadament.

M'esperaran sis dies per territoris desconeguts, i per tant, sis dies per conèixer una mica la zona fins on hauré volat.

divendres, 14 de març de 2008

L'atenció pública

Com m'agrada que m'atenguin en català. Feia tant temps que no em passava.

Avui he anat a l'Administració Pública, en concret a la Seguretat Social, a arreglar els papers per poder marxar de viatge aquesta setmana santa fora del país. El cert és, que quan saps que has d'anar a un lloc d'aquests t'has de carregar de paciència, perquè segur, segur que et fan esperar, però no cinc minuts, no, mitja hora o més. Jo com que ja sabia al que anava, ja m'he posat un llibre a la motxilla i au, a esperar.
Quan finalment m'ha tocat, després de 40 min d'espera, l'home m'ha saludat en castellà. Jo, molt amable, com sóc, li he demanat si li importava atendre'm en català, l'home no m'ha posat cap pega i m'ha atès completament en català. Oh! quin goig, feia temps que no m'atenien en català i què bé!

Durant la llarga espera en aquelles cadires posades amb la intenció de que l'usuari hi estigui del tot comóde, però es clar, que hi estigui comóde cinc minuts, més no, m'he adonat com la majoria de gent que s'estava esperant, i que estaven xerrant amb els acompanyants o per telèfon en català, han canvia d'idioma quan el senyor/a del mostrador/taula els han saludat en castellà. Ni tan sols li han demanat


Haurem d'avisar el superheroi català.

Perquè, que poc valorem el nostre idioma, quina llàstima amb lo bonic que és.

imatge extreta de crystalXP

Algun dia us explicaré les dificultats que te un castellano-parlant per aprendre el català.

Una bena als ulls

Quan realment tens una cosa davant dels nassos, que es manifesta clarament, que tan sols fa falta que et cridi a l'orella "Sóc aquí, escolta'm. Et parlo a tu! això t'incumbeix", és llavors, quan realment no t'adones del que està passant. No t'adones d'aquelles coses que tothom que t'envolta si que veu, però tu, tens una bena als ulls per no veure realment que passa.

La gent que t'envolta et parla, i et diu: "no ho veus? però si està clarissim!!" i llavors, les frases següents són del tipus, "la solució és aquesta", o "hauries de...". però no s'escolten, perquè com que no ho vols veure, doncs no ho veus. No hi ha més cec que el que no hi vol veure, que deia la meva iaia.

Però aquesta fase s'acaba. La gent es cansa de dir-t'ho i tot sols passem a la fase de l'evidència, fase en que la bena comença a caure, i llavors comences a veure el que realment estava passant i potser ja és massa tard, o la truita s'ha capgira't. Però si esperem massa, qui sap....

serà massa tard?

dijous, 13 de març de 2008

La massacre

Avui he participat activament en una massacre. En una matança en massa, que es diria. Però ha estat del tot involuntària...

La massacre ha estat involuntària degut a que se'm posaven davant. I es clar, jo no podia anar esquivant un per un als suïcides. Segur que algú els ha entrenat per a que se'm posin al davant en ple acte suïcida. La finalitat devia ser impedir la meva arribada a Catalunya, però ho he aconseguit.

He arribat a Catalunya, amb tot d'insectes que han xocat amb el meu volidu.

dimecres, 12 de març de 2008

Torno a casa

Ja he tornat a la rutina de les classes universitàries. Quina cosa més estranya.

Divendres vaig acabar les pràctiques. Entre acomiadaments emotius i felicitacions per la bona feina em va ser molt difícil abandonar l'escola on havia passat les últimes 7 setmanes, ademés sembla mentida que hagi passat tan de temps des que vaig arribar de nou a Àvila desprès de nadal... ahir m'adonava que ja fa 8 setmanes que estic a Àvila...

8 setmanes!!! no em puc creure que hagi passat tant temps sense veure ni trepitjar terres catalanes. Però ja s'ha acabat, demà ja me'n torno cap a Catalunya. Torno a desfer aquell camí que deia que feia a
aquí. Gairebé 700 km i 7 h de conducció, però que em permetran poder dormir a casa meva, al meu llit, amb el meu coixí... i sobretot, menjar tot allò que aquí no puc!

dilluns, 10 de març de 2008

Parlar sense dir res

Parlar, parlar i parlar... i no dir res.


Això és el que em passa últimament. Tinc moltíssimes converses amb gent molt diversa, però la majoria són poc productives. Sempre n'hi ha alguna que se'n salva, però val a dir que la majoria cauen al sac de les converses improductives. Simples paraules i nexes, que van formant frases de conversacions intranscendents.

dissabte, 8 de març de 2008

Drets? i Deures?

El bloc d'en Lluís Biosca, Sense pèls a la llengua, m'ha fet descobrir un magistrat, que ni tan sols coneixia, però que m'ha agradat molt escoltar, entendre i sobretot, fer-me veure que no sóc la única que veu aquestes coses.

Amb el permís de Llúis Biosca, es clar, m'agradaria compartir amb vosaltres aquesta intervenció del jutge Emilio Calatayud de Granada. És una mica llarga, però creieu-me, val la pena, perquè ens diu moltes veritats, i ens fa un repàs als drets i deures de menors.

M'agradaria saber-ne la vostra opinió, ja que és un tema que ens preocupa o, si més no, ens hauria de preocupar a tots.




divendres, 7 de març de 2008

All good things, come to an end

Tal i com diu la cançó.

Últimament se m'acaben moltes coses bones. Això si, els bons records de les coses bones es queden amb mi.

Espero que en tornin a venir-ne de millors.

Us deixo amb el videclip de la cançó de Nelly Furtado.

dimecres, 5 de març de 2008

Canvis

Canvi de pentinat....

Canvi de cançó...

Canvi d'idioma...

Canvi de roba...

Canvi d'entorn...

Canvi de companys...

Canvi de pintura...

Canvi de llençols...

etc.

Hi ha molts tipus de canvis, alguns sobtats, alguns escollits i d'altres forçats. Alguns fan que millori el que t'envolta, d'altres ho empitjoren i potser a vegades n'hi ha que ni es noten. En ocasions saps el resultat, en altres potser no. Però canvis n'hi han sempre.

Actualment, i al em trobo en un procés de canvi. Com el següent:


Us ho volia posar de manera musical. Un canvi de TEMPO.

dimarts, 4 de març de 2008

<... ( change ) ...>

Que vol dir canvi...


dissabte, 1 de març de 2008

Els gats i altres animals de companyia

Navegant per aquests mons de déu, he trobat aquesta informació que als que teniu animals de companyia, generalment gats, potser us serà interessant, i als que us plantegeu tenir-ne algun potser us ajudarà a acabar-vos de convèncer. De beneficis n'hi han molts, aquest només n'és un.

Los gatos ayudan a proteger a sus dueños del ataque cardiaco


Un estudio encuentra una reducción del treinta por ciento en el riesgo cuando hay felinos en el hogar

Por E.J. Mundell

Reportero de Healthday

(FUENTES: Adnan Quershi, M.D., executive director, Minnesota Stroke Initiative, and professor of neurology, neurosurgery and radiology, University of Minnesota, Minneapolis; Kathie Cole, RN, clinical nurse, UCLA Medical Center/School of Nursing, Los Angeles; presentation, Feb. 21, 2008, American Stroke Association International Stroke Conference 2008, New Orleans)

JUEVES 21 de febrero (HealthDay News/Dr. Tango) -- Ya sea un gatito juguetón o un atigrado rechoncho, un gato en el hogar puede ayudar a reducir el riesgo de ataque cardiaco en casi un tercio, según sugiere un estudio reciente.

El hallazgo proveniente de un estudio de diez años con más de 4,300 estadounidenses, sugiere que el alivio del estrés que las mascotas brindan a los humanos es saludable para el corazón.

Y los amantes de los perros no deberían sentirse excluidos. Aunque el estudio no encontró ese beneficio con el "mejor amigo del hombre", probablemente se deba tan sólo a que no habían suficientes dueños de perros en el estudio para sacar conclusiones firmes, dijeron los investigadores.

"Durante años, hemos sabido que el estrés y la ansiedad psicológicos se relacionan con los eventos cardiovasculares, sobre todo a los ataques cardiacos", anotó el autor principal del estudio, el Dr. Adnan Qureshi, director ejecutivo del Instituto del accidente cerebrovascular de Minnesota de la Universidad de Minnesota en Miniápolis.

Según Qureshi, la nueva investigación muestra que "esencialmente existe un beneficio en el alivio de esos factores incitantes suministrado por las mascotas".

Tenía planificado presentar los hallazgos el jueves en la Conferencia internacional sobre el accidente cerebrovascular de la American Stroke Association en Nueva Orleáns.

La relación entre el estrés y la enfermedad cardiovascular está bien documentada en la literatura científica. También se sabe que el afecto y el placer que las mascotas le brindan a los humanos acaban con el estrés. De hecho, un estudio presentado en una reunión de la American Heart Association en 2005 encontró que una sola visita de doce minutos a un perro mejoraba la función cardiaca y pulmonar de las personas que padecían insuficiencia cardiaca.

En el nuevo estudio, el equipo de Qureshi analizó datos sobre 4,435 estadounidenses entre los treinta y los 75 años de edad, que participaron en el segundo Estudio nacional de examen de salud y nutrición del gobierno federal, que se llevó a cabo entre 1976 y 1980. Según los datos de la encuesta, 2,435 de los participantes tenían un gato o lo habían tenido en el pasado, mientras que no era así con los 2,000 restantes.

El equipo de Qureshi dio entonces seguimiento a los índices de muerte por todas las causas, entre ellas las cardiacas y el accidente cerebrovascular.

Los dueños de gatos "parecían tener un menor índice de muerte por ataques cardiacos" durante el seguimiento de diez años, en comparación con la gente que no tenía felinos, afirmó Qureshi.

La magnitud del efecto, una reducción del treinta por ciento en el riesgo de ataque cardiaco, "fue algo sorprendente", añadió. "Ciertamente esperábamos un efecto, porque pensábamos que había un mecanismo biológicamente factible de por medio. Pero la magnitud del efecto era difícil de predecir".

Qureshi, orgulloso dueño de un felino llamado Ninja, enfatizó que los perros probablemente confieren a las personas el mismo beneficio, pero que el número de dueños de perros del estudio no fue suficientemente grande para tomarse en cuenta en las estadísticas.

Kathie Cole, enfermera clínica del Centro médico de la UCLA y de la Facultad de medicina, y autora principal del estudio sobre los perros y la insuficiencia cardiaca de 2005, dijo que los hallazgos de Minnesota no la sorprendían.

"Me inclinaría a pensar que cualquier animal que sea considerado importante para la persona de manera positiva tendría beneficios para su salud", afirmó Cole. Señaló que varios estudios han encontrado que la compañía animal "tiene un efecto calmante en cuanto a los factores estresantes mentales".

Ambos investigadores piensan que tener mascotas debería percibirse como una intervención médica de bajo costo y riesgo que puede salvar o extender vidas potencialmente, sobre todo entre los adultos mayores. "El problema en este momento es que tantos edificios u hogares de ancianos no permiten animales", dijo Cole. "Ese es el problema que veo desde el punto de vista comunitario".

Qureshi estuvo de acuerdo en que los gatos, los perros y otras mascotas podrían otorgar a sus dueños beneficios médicos tangibles.

"Esto abre toda una nueva avenida de intervención que no habíamos evaluado antes, una que puede llevarse a cabo a nivel público", dijo. Y a diferencia de los fármacos o la cirugía, tener mascotas "no parece conllevar ningún riesgo", añadió.

http://healthfinder.gov/