dimecres, 25 de juny de 2008

Cansat

Em fas mal, i ja fa temps.

Em fas mal, i no ho veus.

Qui sap, potser no ho pots veure.

Però potser ja n'hi ha prou, no?



dimarts, 24 de juny de 2008

S'ha acabat

Si, s'ha acabat, la meva estada a Ávila, el meu intercanvi universitari.

Ja he tornat d'Ávila, i de moment, no hi ha previsió de tornar-hi més que per fer visites ocasionals a companys i anar a fer una visiteta a les muntanyes de Gredos, que la veritat m'han quedat pendents.

Ara de moment m'espera un estiu per davant, i que espero que sigui dels millors dels últims anys, i que vingui carregat de bones sorpreses i bones companyies. El lloc, ja és l'ideal, ara falta que la resta vagi sorgint.

Només una última cosa, ja torno a donar guerra a Catalunya, amb lo tranquils que estàveu.

dissabte, 21 de juny de 2008

Comunicat oficial

Els ocellets estan cantant.

Fa xafugor, i caloreta.

El sol crema amb moltes ganes.

El cert es que aquest any, l'estiu s'ha fet esperar una miqueta. L'ha precedit una primavera plena de pluges i núvols, que ens han vingut la mar de bé per aquests temes de manca d'aigua, i també per a que quan jo pugi cap a la meva estimada terra la vegi més verda que mai i amb unes herbes més altes del que mai han estat. Tot plegat ha estat una primavera d'allò més estranya, però de la que ningú no s'ha queixat (excessivament). Però ara, sembla ser que, les tempestes de primavera diàries ja s'han acabat i donen pas als dies de sol i calor amb tempestes de tarda a les muntanyes. Perquè m'agrada el que l'estiu significa, perquè m'agrada tot el que faig a l'estiu, perquè a l'estiu sembla que tothom estigui més al·legre, només per això, em plau comunicar-vos:

L'estiu ja ha arribat!

divendres, 20 de juny de 2008

Shht! spin-off

Sort que ja me'n vaig, que com es diria vulgarment, em queda aquí "un telediario". Però, es que uff, aquesta gent que hi ha per aquí són més escandalosos, que un gos bordant al mig d'una església.

La veritat és, que el soroll que estic sentint ara em recorda a vells temps, a aquells en que podia sentir totes les conversacions per darrere la porta. Aquells en que per molt que fessis per aïllar-te del soroll no ho aconseguies... doncs ara mateix, sembla ser que la cosa està així, tan sols que han canviat els protagonistes. Ara ja no són les nostres fantàstiques i inigualables protagonistes, entre les quals s'hi trobaven lagallegaodiosa, la emfollototelquesmou, socrepelent, socodiosa, i d'altres actrius secundaries que amenitzaven les nostres velades blocaires de la forma més entretinguda que hi pogués haver.

Ara ens trobem amb uns nous protagonistes, amb preocupacions ben diferents, això del maquillatge i dels nois ho han deixat una mica de banda. Els nostres nous protagonistes majoritàriament són nois (recordem això), no són universitaris, ja que aquesta època ja l'han passat. Els nostres protagonistes es troben aquí per estudiar, per estudiar unes oposicions, en concret unes oposicions per entrar al cos de policia a nivell executiu (que segons diuen és el més xungu).
Properament se us oferirà un únic capítol del spin-off de Converses de darrere la porta. (Només es pot trobar un capítol perquè la sèrie s'ha hagut de cancel·lar per manca de pressupost i perquè la narradora haurà de traslladar-se en un futur molt pròxim)

P.D: respecte al post desmotivada, vull dir que no estic desmotivada per escriure, però últimament no em flueixen tan les idees ni el temps. Em sap greu.

dijous, 19 de juny de 2008

Desmotivada


Curt, clar i concís.

dimarts, 17 de juny de 2008

Carretera i manta

Retorno a Ávila, d'aquí 1h ja estaré de camí, altre cop, cap a terres castellano-lleoneses. No us penseu que en tinc moltes ganes, però clar, bé tinc que acabar el què he començat. M'anima que aquest, ja serà l'últim trajecte que hi faré d'anada aquest curs (desprès si hi torno serà per plaer, al menys això espero).

Cada vegada se'm fa més pesat conduir tantes hores, la veritat és que em cansa molt. Però m'anima el saber que aviat no ho hauré de fer, i que ja tornaré definitivament a les meves terres catalanes. Llavors, serà moment de balanços, ara carretera i manta!

dilluns, 16 de juny de 2008

Vull dir, però no puc

Sí, sóc una persona que diu les coses. A vegades, fins hi tot, puc arribar a ser una mica impertinent. Dic el que penso, això si, pensant-me una mica com dir-ho, per fer el mínim de molèstia possible. I com em diuen tot sovint, "la confiança fa fàstic". Doncs així mateix sóc jo...

Però no ho entenc. Hi ha una persona, tan sols una (de moment) amb la que per molt que em proposi dir-li el que penso, no puc. No és per ser hipòcrita, és perquè... no ho se perquè, però el què si que se, és que quan em poso al davant per dir-li el que penso no em surten les paraules.

Hi ha coses que s'han de dir, que no es poden guardar. Però que passa quan no et surten les paraules per expressar-te? quan la ment se't queda en blanc? quan de sobte et quedes afònic i no et surt la veu? Tot això provoca impotència, i després ràbia... ràbia per no haver-ho dit, ràbia per no haver pogut, ràbia!

Però costa tant aclarir les coses? No, solament amb tu.

dijous, 12 de juny de 2008

Tràfecs

Em sap greu! mil perdons a tots, però és que últimament vaig una mica atrafegada pel món. Em faig uns farts de viatjar que foten por (ara amunt, ara avall, ara aquí i ara allà). A més, és evident, estic en època d'exàmens com la majoria d'universitaris. Alguns ja estan acabant d'altres estan acabant de començar, i jo com que estic a cavall de dues universitats ja fa dies que vaig començar (a Tarragona) i encara em queda mig mes per acabar (a Àvila)... però bé, la vida s'ha de prendre amb calma.

Bé, quan acabi aquesta època d'examinació universitària, intentaré tornar al ritme anterior, però es que ara mateix tinc masses coses al cap.

dimecres, 4 de juny de 2008

Arrepentir-se'n, o no?

Podria dir-ho, però potser desprès me n'arrepentiria (força probable). La qüestió és, que moltes vegades no dic les coses, i me n'arrepenteixo de no haver-les dit, i a vegades les dic, de forma impulsiva, i també me n'arrepenteixo d'haver-les dit. Llavors, quina és la solució???

Avui una imatge valdrà més que totes les possibles paraules.