dimecres, 29 d’octubre de 2008

Castanyes i fantasmes

Un any més s'apropa la castanyada, bé s'apropa, de fet ja fa dies que podem veure les paradetes que ens venen castanyes calentes i els panellets als aparadors de les pastisseries. Però també fa dies que veiem com hi han aparadors que s'omplen de carabasses amb cares esgarrifoses, teranyines, aranyes, i altres artilugis semblants.

Un any més han de conviure dues festes plegades, que hom cel·lebrarà d'una manera o una altra, sigui només una de les dos o les dos per separat. Encara no conec cap experiència en la que s'hagin barrejat el personatge de la castanyera amb fantasmes i carabasses, tot i que suposo que mica en mica tot arribarà. Qui sap, potser la castanyera s'acaba transformant en un monstre terròrific què vé de la muntanya.

I ja feia les meves reflexions, fa un any a Halloween amb castanyes? i pel que sembla, no he canviat gens de parer.

dijous, 23 d’octubre de 2008

Nusos

Ja des de fa temps, tinc un gran nus. O potser no és un de gran, sinó molts de petits, no ho se.

Tinc un nus a la llengua, un nus a l'estómac, un nus al pensament, en definitiva i el que més m'afecta és aquest immens nus que tinc a la inspiració.

No poder dir el què penso, quan ho penso i com ho penso... I si a més a més no trobo la manera de dir-ho, sembla com si s'anés fent més i més i més, tot això.

El que em provoca el nus més gran, és no tenir inspiració per escriure, quan realment és el que més sacia la meva insatisfacció expressiva, les meves ganes d'explicar d'una altra manera les meves nèures/preocupacions.

Temps al temps, l'aniré desfent.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Finestres nocturnes


Diuen que els somnis són la finestra a l'ànima (diguem-li subconscient). Que quan dorms és quan es pot obrir aquesta finestra i pot mostrar-te el que hi ha darrere d'aquelles cortines opaques que durant el dia no et deixen veure.

Normalment, s'hi pot veure les teves alegries, les teves preocupacions, les teves manies, el que realment vols i no vols. El que passa, que majoritariament, i a vegades per sort, no ens recordem d'aquests somnis, del que hi succeeix, ja que molts d'aquests et deixen un mal estar general, al mostrar-te coses que ni tan sols volies saber.

La gent tendim a passar per alt aquesta eina que ens dóna el cap, però realment l'hauríem d'ignorar o potser hauríem de, qui sap, escoltar-ho una mica més? Es clar, però, sense arribar a cap extrem.

Potser tenen raó quan diuen:

"És quan dormo, que hi veig clar"

dijous, 2 d’octubre de 2008

Records musicals

Ja ho diuen que la música és quelcom que marca a la vida d'una persona, independentment de que t'agradi o no. I el que resulta més curiòs, és, que ja de ben petits podem apreciar la música, bé apreciar, potser no és la paraula. No ho se, ara no trobo la paraula més addient. Però anant al que anava, la música ens marca, ens recorda instants, moments, o fins i tot sentiments, però el que jo no em pensava és que, des de tan joves, en poguèssim tenir record.

Avui, anant amb el cotxe cap a la meva multitudinària classe d'anglès, estava escoltant la ràdio quan han posat una cançó que m'ha portat records, vells records. Mentre gaudia de l'escolta, m'ha portat una sensació de benestar, tranquilitat que feia temps que no sentia. He recordat aquell instant en què vaig escoltar aquella cançó per primer cop, aquell instant en el què em va marcar per tota la vida perquè estava contenta, en fi, era feliç.

El primer cop que vaig escoltar la cançó era jove, bé, molt jove, tan sols tenia 5 anys. I és curiòs com, al tornar a escoltar-la m'ha reportat totes aquelles sensacions. El cert es que m'ha quedat una certa melanconia per aquells temps, i aquells sentiments.

Aquí us deixo la cançó, que m'ha portat tot aquest plegat de sensacions. Tots la coneixereu, ja que es tracta d'un clàssic de principis dels 90.



No puc evitar a l'escoltar-la, que se'm posi la pell de gallina.