dijous, 13 de maig de 2010

Somriure salat

Avui m'han esbossat més d'un somriure, també m'han robat algun que altre crit i perquè no dir-ho, un bri de decepció. Un dia força equilibrat, al cap i a la fi, i amb un regust un pèl agre-dolç.

Intentar estar atent al que necessiten els que t'envolten i intentar acontentar-los no sempre és fàcil, i a vegades, la resposta no és la esperada (o desitjada). Però la majoria de vegades l'esforç val la pena, sempre que hi hagi algú capaç de robar-te un somriure, i per sort jo el tinc aquest algú(potser caldria dir tinc algú's) i és un somriure, el d'avui, un pèl salat, però encantador.

Però bé, ara és moment de reomplir el got per demà, que a la nit sempre està una mica més buit que al matí. I s'ha d'aprofitar demà que és una jornada light.

dijous, 29 d’abril de 2010

A fer neteja...

Resulta que en aquest llarg període de descans blocaire el meu petit Ayreh es va morir d'un excés d'ús i vaig haver de canviar-lo. Ara tinc en Wicked, un genial Easynote TJ66 molt faixoneti... com els portatils que fan avui en dia i que m'acompanya a tot arreu on vaig.

Ara en Wicked m'ajuda en les meves tasques, i una d'elles és tornar a escriure aquí.

Poc després de tornar a escriure, però, vaig revisar tots els continguts que tenia posats al bloc. I sorprenentmet em vaig trobar com alguns dels enllaços ja no eren actualitzats. La veritat es que quan vaig deixar d'escriure, també vaig deixar de llegir alguns blocaires als quals tenai enllaçats. Ara, fa uns dies em vaig posar a revisar-los, i malauradament em vaig adonar que quan jo vaig deixar el bloc aparcat, amb mi ho van fer la majoria dels meus enllaços.

Per aquesta mateixa raó, em veig obligada a fer algunes modificacions a la llista dels meus enllaços, i ja posats a fer neteja, també em posaré a mirar de manera més acurada els arxius obsolets, o més ben dit a arxivar de l'ordinador.

És moment de fer neteja informàtica.

dimarts, 13 d’abril de 2010

Dimarts i 13... un any i un mes més tard

Sembla que m'he entretingut més del que em pensava...


Sembla que he tingut un pèl abandonat aquest espai tant meu a la xarxa... (val a dir, tant meu i tant dels altres)


Sembla, això si, que no s'ha mogut del lloc i això m'alegra...

Ara retorno a l'escriptura, i és per mi, i també per a aquells lectors que em van seguir en algun moment, i que espero amb ànsia que em tornin a seguir.

Després de marxar a comprar xupa-xups el dia 13 de Març del 2009, i perdrem pel camí... (imagineu-vos quin camí més llarg he recorregut, cal dir que a part de llarg també força carregat d'emocions i històries que mica en mica anirem descobrint) ara retorno, i us vull regalar les meves paraules, una mica renovades perqué l'edat és un punt, ja ho sabeu.

Per agrair-vos, a tots els que esteu aquí, ja que avui és Dimarts i 13 cal fer honor a aquesta bona tradició. Perqué avui és el dia blocaire i personal del xupa-xups. Per aquesta raó us regalo a tots un xupa-xup virtual, preneu-lo i assaboriu-lo en honor meu.




Gràcies a tots per la vostra paciència.