El meu viatge va començar ara fa 5 dies, a l'aeroport de Girona i per ser més exactes a les 6:30 del matí. Més o menys podia veure això des de la finestreta de l'avió.
El bon home engega el cotxe i comencem a anar tirant cap al lloc on dormiríem la primera nit, i noi, agafa't! que els maltesos això de conduir no ho porten massa bé, per no dir que no en saben. Això ho han heretat dels italians, està claríssim. Es saltava els cediu el pas, no vigilava al canvi de carril i casi ens atropella un camió, etc etc etc. I jo, que ja patia... anava mirant el velocímetre i estava flipant, perquè veia que anàvem molt ràpid i el velocímetre només marcava 60, fins que no em vaig adonar que el velocímetre estava en mph enlloc de kmh ja havíem fet tot el trajecte, però val a dir, és molt curiós que els cotxes contin amb mph i les senyals siguin de kmh. Quin caos.
Pel que fa a l'estat de les carreteres, és pèssim. Ni la carretera en pitjor estat de tot Catalunya les iguala. Plenes de forats, parxes mal fumuts i el més curiós la majoria de carreteres no tenien línies de separació de carrils i en proutes feines hi passaven dos cotxes justets (parlem, es clar de cotxes maltesos... es a dir, cotxes que com a mínim tenen 20 anys i solament 4 marxes). També val a dir que la carretera més ampla de tota la illa tenia dos carrils per sentit i encara gràcies.
Acabo aquest post amb la fantàstica troballa que vaig fer pels carrers d'una de les ciutats malteses. Vaig trobar el Hearbie!
Us aniré explicant el viatge en propers posts, que tot en un seria massa llarg i pocs el llegiríeu complert.
Feia molt temps que no agafava cap avió i tot i que tinc vertigen no vaig tenir cap problema amb les altures des de l'avió. Què bonica que és la província de Girona vista des del cel. Tot i que feia mal temps, tot s'ha de dir, es podien apreciar força bé els pobles, i els camps fins i tot les carreteres i els cotxes que passaven. Aproximadament a les 9 del matí ja estava arribant a Malta, i com es evident al baixar de l'avió calia recollir la meva maleta i anar a buscar el contacte maltès que ens venia a recollir a l'aeroport. No va ser difícil trobar-lo, l'aeroport és força petit. Com que érem cinc persones, i cadascú amb el seu equipatge, era necessaris dos cotxes, així que en van venir dos. Quan vaig anar a pujar al cotxe, patam! em vaig equivocar de porta. Jo tota tranquil·la vaig anar a pujar al seient de l'acompanyant, i quan vaig obrir la porta m'hi vaig trobar... el volant. Resulta que els anglesos, a més a més d'haver-los colonitzat fa anys, els van deixar el mal costum del volant a la dreta i clar, com és evident conduir per l'esquerra...
El bon home engega el cotxe i comencem a anar tirant cap al lloc on dormiríem la primera nit, i noi, agafa't! que els maltesos això de conduir no ho porten massa bé, per no dir que no en saben. Això ho han heretat dels italians, està claríssim. Es saltava els cediu el pas, no vigilava al canvi de carril i casi ens atropella un camió, etc etc etc. I jo, que ja patia... anava mirant el velocímetre i estava flipant, perquè veia que anàvem molt ràpid i el velocímetre només marcava 60, fins que no em vaig adonar que el velocímetre estava en mph enlloc de kmh ja havíem fet tot el trajecte, però val a dir, és molt curiós que els cotxes contin amb mph i les senyals siguin de kmh. Quin caos.
Pel que fa a l'estat de les carreteres, és pèssim. Ni la carretera en pitjor estat de tot Catalunya les iguala. Plenes de forats, parxes mal fumuts i el més curiós la majoria de carreteres no tenien línies de separació de carrils i en proutes feines hi passaven dos cotxes justets (parlem, es clar de cotxes maltesos... es a dir, cotxes que com a mínim tenen 20 anys i solament 4 marxes). També val a dir que la carretera més ampla de tota la illa tenia dos carrils per sentit i encara gràcies.
Acabo aquest post amb la fantàstica troballa que vaig fer pels carrers d'una de les ciutats malteses. Vaig trobar el Hearbie!
Us aniré explicant el viatge en propers posts, que tot en un seria massa llarg i pocs el llegiríeu complert.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_tyHV-ufZw8v-cU3Ie1LwqD90qIKU1rlII-CaxSJJLn_RF1-QpC49eabWYdSTHUwgXm0nIy4iSssFHESMShUxEPwBzddcphr5c6Rj_1jSY=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
4 comentaris:
Com la cosa no millori en les properes entregues, tatxo Malta de la meva llista de destins, que a mi els cotxes ja em fan prou por com per anar jugant així.
Val a dir que viatjar enriqueix d'una manera brutal, altres cultures (algunes perilloses, com en aquest cas els conductors), formes de pensar diferents. M'alegra que hagis pogut gaudir de l'experiència. Una abraçada
ostres però aquest hearbie esta una mica deixat no? jejjee
el meu pare té un colega que té un escarbat tot tunejat igual que el hearbie...monissim!
Uoo!! T'ho has passat bé :D
Pel que veig moltes coses diferents... interessant quan fas un viatge!
Publica un comentari a l'entrada