dilluns, 31 de desembre del 2007

Última missió de l'any

Nens i nenes,

ha arribat el dia, en que teniu la tasca més important de tot l'any. És molt important que la dueu a terme a la perfecció.

La vostra missió d'avui és trobar l'home dels nassos!!
Heu de trobar l'home que te tants nassos com dies té l'any en que ens trobem, es a dir, el 2007.


Sé que sereu capaços i que us en sortireu.


Molta sort.

MEM - Preferències

Fa uns dies, el meu company Vier, des del seu bloc Sota un cel tan Blau, em va encomanar un mem. He pensat que era un tema que tenia que resoldre abans que s'acabés l'any, i aquí el teniu.

1. Estiu - Hivern: naturalment, Hivern. Però no un hivern qualsevol, un hivern sec, d'aquests en que et pots abrigar per resguardar el fred.

2. Sortir de festa - Quedar-se tranquila a casa: em sembla que sóc més de quedar-me tranquila a casa. Per sortir de festa, hi ha d'haver un pla molt seductor. jejejej

3. Fer matances de porc - Ni parlar-ne de matances de porc: el cert és, que és una cosa que he vist tota la vida a casa meva, i la veig tan normal. M'agradava això de matar al porc i fer el putiner tot fent botifarres.

4. Nadal - Que no existís el Nadal: a mi m'encanta el Nadal. Veure les llumetes, la gent que omple els carrers, els regals, la gent disfressada... ho pot ser un Nadal millor o pitjor, però m'encanta.

5. Aixecar-se prest - Vetllar fins tard: sempre he estat una persona de vetllar fins tard. No m'importa anar-me'n a dormir tard, però aixecar-me aviat... sóc un bitxo nocturn, jo.

6. Platja - Muntanya: per descomptat, MUNTANYA. M'encanta la muntanya, és on he nascut, on he crescut i on m'agradaria treballar. Jo i la platja ens vàrem conèixer massa tard, i tanta sorra no em va acabar de fer el pes.

7. Una excursió a peu - Anar a dinar amb cotxe: si fa sol i fa bon dia! i evidentment sempre que es pugui amb bona companyia (Rodolí!), una excursió a peu m'encanta.

8. Ferrero Rocher - Mon Cherry: fa molt poquet que vaig provar el Mon Cherry, però allà on hi hagi un ferrero, que s'aparti la cirera.

9. Pare Noël - Reis Mags: doncs els reis de l'orient, que són els que porten coses a la gent.

10. Cinema de terror - Comèdia: doncs el cinema de terror si estic ben acompanyada amb algú, per a poder-lo agafar en els moments de por, jijijijii. Però normalment si tinc que escollir, em quedo amb la comèdia.

11. Alonso - Anti-alonso: doncs, amb el temps m'he anat tornant Anti-alonso. Amb aquella prepotència que té, i aquells fums...

12. Avió - Vaixell: l'aigua ben lluny, i si pot ser ben controlada!! això de no veure terra em fa patir una mica. Prefereixo la velocitat de l'avió, i es clar, prefereixo volar a nadar.

13. Mirar una pel·lícula - Veure futbol: sóc anti-futbol per naturalesa, encara que un cop a l'any veig el partit de la selecció catalana. Peró, abans de veure un partit de futbol, cap partit de futbol una pel·lícula, per suposat, i si no en fan cap, apago la tele. Ja he dit, que els partits de la selecció són una excepció.

14. Tenir un ca - Tenir un moix: ai, doncs jo tinc un moix i m'encanten. Si pogués en tindria més. Encara que els gossos també m'agraden, prefereixo la independència i el caràcter dels gats.

15. Fer sobretaula - Enllestir ràpid: depén dels companys de taula, i de la comoditat de l'àpat, normalment em quedo a fer sobretaula.

16. Té - Café: El café només m'agrada per tacar la llet. Prefereixo un Té, perquè una infusió sempre fa païr.

17. Xocolata blanca - Xocolata negra: quina radicalitat! m'agrada qualsevol xocolata que no sigui blanca. I si aquesta xocolata te companyia com ara avellanes, ametlles, etc. millor.

18. Comprar en una gran superfície - comprar en un petit comerç del barri: jo normalment, si l'economia m'ho permet, compro en un petit comerç. El tracte és més afable i personalitzat i totes aquestes coses. Però ja se sap, les grans superficies sempre tenen ofertes.

19. Reial Madrid - Barça: ni l'un ni l'altre, no m'agrada el futbol.

Bé, i ara que em coneixeu una mica millor, recomanaré el MEM a la gemminola, del bloc Strawberry fields i a la Carlota de El món de la Carlota i a tot aquell que el vulgui fer, es clar.

diumenge, 30 de desembre del 2007

Baix Rendiment

Per aquestes èpoques, podria dir que tots els blocaires ens trobem a baix rendiment. Bé, com la majoria de treballadors, que tot i que van a treballar sembla que ho facin més animats tot sabent que al cap de poques hores tindran una gran festa. Però al menys jo, com a blocaire, em trobo que no rendeixo i no escric tant.


El cert és, que amb tants àpats i tantes visites gairebé no tinc temps de dedicar-li uns minutets al bloc. Ara que pel que veig, la resta de blocaires que segueixo també tenen alguna dificultat que altra.


Per aquesta mateixa raó, i no per una altra, em voldria disculpar per l'absència de posts renovats durant uns quants dies i sense avisar de que no renovaré. I dir-vos que no patiu, perquè la normalitat tornarà amb la finalització de les vacances de Nadal.

dissabte, 29 de desembre del 2007

Innocentades

Ahir va ser Sants Innocents. Però tot i així, va semblar un dia normal i corrent com un altre. Un divendres com un altre. Al menys, això em va semblar a mi. Tinc la sensació, que any rere any es va perdent el costum de fer bromes als coneguts.
Recordo que quan era una nena, amb els meus amics, ens enginyàvem les mil i una maneres de poder engatussar algú el dia dels innocents, i penjar-li una llufa a l'esquena sense que se n'adonés.
Ara és molt difícil veure a una persona amb una llufa a l'esquena, i encara més difícil veure nens intentant penjar llufes a la gent.

Que se n'ha fet del dia en que podies enganyar i tothom s'ho prenia bé, perquè estava justificat? Es perden els costums? o només són costums de nens?

Que hi farem. Jo si que em penjo una llufa al blog.

dilluns, 24 de desembre del 2007

Bon Nadal

He intentat buscar les paraules més boniques per desitjar el millor.
He provat de trobar la imatge que més s'apropés a una situació pròpia d'aquesta època.
Es cert, he trobat un munt d'imatges, i potser aquesta no és la que més ho simbolitza, però si que és simpàtica.
Com que no he trobat unes paraules millors, ni una imatge que m'agradés més, i per aquesta raó, amb aquesta preciosa i simpàtica imatge us intento desitjar que tingueu un:

L'image “http://www.justingerard.com/blog/uploads/MerryChristmas_C4DE/Disasterous_Christmas_thumb3.jpg”  no se pot mostrar perque conté errors.
Bon Nadal

Enquesta Nadalenca

No trobava el moment per comentar-vos l'enquesta que acaba de finalitzar.


Ha obtingut 9 vots (no masses, però suficients).

Bé, només hi ha un vot que li passarà a fer una visita el Pare Noël aquesta nit. La veritat es que això del Pare Noël es porta molt més fora de Catalunya, ja que aquí el suplim amb el Tió.

El nostre amic Tió, que s'instal·la només a la casa de 3 votants dues setmanes abans de que arribi el Nadal, aproximadament, i al que han d'alimentar per a que els cagi les millors coses.
Doncs nois, espero que avui li dongueu una bona garrotada al tió, i que us cagui coses que us siguin útils.


La majoria, ens quedarem esperant els Reis Mags, aviam si ens porten gaire carbó o no. Encara ens queda 15 dies. Ses Majestats ja es troben en camí.


diumenge, 23 de desembre del 2007

Ubuntu

Després de creuar un trosset d'Espanya, ja sóc a Catalunya!! Ara em queda per endavant un mes en català. Bé, gairebé un mes.


En la meva arribada, he hagut de fer uns retocs a l'ordinador per poder-me connectar, bàsicament perquè l'ordinador de casa no anava... (millor no vull saber que li van fer per a que no detectés el propi disc dur. Fotut windows vista). Però bé, això ja ho vaig solucionar.



Un d'aquests retocs ha estat instal·lar-me l'ubuntu, que aquest si que detectava el disc dur intern. El cert es que el món del linux sembla que s'hagi tornat més fàcil i tot. Em resulta molt més fàcil mourem per aquesta distribució que per la que em vaig instal·lar fa un parell d'anys.
Ara bé, no se si es la distribució que tinc jo, o que està mal traduit, però la traducció al català és força dolenta. Em surten la meitat de coses en anglès... què hi farem, millor així que tot en castellà o com diuen ells en Español (de España).


Durant les vacances nadalenques indagaré amb aquesta nova adquisició, aviam si aprenc alguna cosa de profit.

dissabte, 22 de desembre del 2007

Parèntesis

( )


Com ja us vaig explicar, vàrem celebrar el sopar de Nadal de la residència i com és d'esperar, tothom se'n va anar de festa, però abans de sortir de festa van fer un famós botellón. Com ja és ben sabut pels lectors d'aquest bloc, quan es fa botellón és molt comu fer jocs absurds per aconseguir una borratxera de manera més lúdica. Doncs les meves companyes de darrere la porta, van proposar fer el joc dels números. Pels que no conegueu la dinàmica d'aquest joc consisteix en contar fins al número de gent que participa al joc i anar substituint el nom dels números per paraules. Cada vegada que algú s'equivoca i no diu el número o paraula que li pertoca li toca beure... bé, doncs ja us podeu imaginar una mica la situació.

Resulta que laemfollototelqueesmou, es va equivocar i va començar a fer el ploramiques i d'aquesta situació i d'algunes anteriors en va derivar una conversació que va més o menys així:


lagallegaodiosa: Jaa! te has equivocado tienes que beber
emfollototelqueesmou: Pues yo ya no juego a este juego tan tonto, que cuando pierdo me pongo triste, y ya lo estoy mucho.
lagallegaodiosa: triste?? tia tu lo que estas es cargada de hostias (posem-hi un accent una mica gallec)
emfollototelquesmou: tia es que tu ya sabes que lo deje con el novio hace muy poco y estoy muy triste
lagallegaodiosa: yo tambien lo deje hace poco con el novio, y no por eso me follo al primero que me pasa por delante. Tu lo que haces es follar con otros para olvidar.
emfollototelqueesmou: Pues tu lo que necesitas es un buen tio que te meta un buen polvo, haber si te quita esta mala hostia que tienes.

Bé... l'endemà a l'hora de dinar, lagallegaodiosa estava comentant la jugada amb els presents a la taula, i digué:
Es que a esta tia (la emfollototelqueesmou) tendria que ir a un psiquiatrico, no a un psicologo sinó a un psiquiatrico, porque esta mal de la cabeza. Cualquier dia le meto un par de...., es que no se puede ir de ese modo por la vida, joder.

Amics.
Ha arribat el moment de fer un parèntesis de la serie del moment "Converses de darrere la porta".

La vostra serie preferida tornarà a partir del dia 20 de Gener del 2008.



dijous, 20 de desembre del 2007

Qüestió de cava

Ahir vaig tenir el sopar de Nadal aquí la residència. El cert es que va ser un sopar fora del normal, s'ho van currar els de la cuina, si sanyó! Normalment, sopem sopeta i el peix arrebossat amb amanida, clar un sopar com el d'ahir sorprèn agradablement.

Però no us explicaré el què vaig menjar, que a hores d'ara ja ho tinc a la punta del dit gros del peu, sinó que em va sorprendre que traguessin cava. Bé en un sopar de Nadal és normal que hi hagi vi, cola, taronjada etc etc. i clar al final de l'àpat, quan arriben els torrons, no hi pot faltar una copeta de cava per brindar i desitjar-nos un Bon Nadal. Però a la residència, que sempre intenten escatimar tot el que poden i més, em va sorprendre que hi hagués cava.


Quan ens van donar l'ampolla, vaig anar directa a l'etiqueta, com no? buscant d'on havien portat aquell cava amb el que anàvem a brindar. I tal i com m'esperava, el cava no era català (serà que la meva residència també fa boicot al cava català?? ves a saber). Tothom feliç: mira, hoy tenemos cava y to' pa brindar!, i jo que em quedo mirant als meus companys de taula i els pregunto:
Cava de Valladolid? No sabia que en Valladolid también hiciesen cava Se'm van quedar mirant com si haguèssin vist un ovni, i em van contestar También se hace cava en otros lugares de Espanya Home, això ja ho sabia però tampoc em conec totes les zones d'Espanya on fan Vino espumoso.

Per primer cop a la meva vida, vaig brindar amb un vino espumoso enlloc de cava, i l'experiència no em va agradar... digeu-me tiquis-miquis, però allà on hi hagi un bon cava, que s'aparti qualsevol
Vino espumoso.

Visca el cava català!

dimarts, 18 de desembre del 2007

Carta al Fred

Benvolgut senyor Fred,

Se que ens trobem en l'època de l'any que li pertoca, ja que suposo que al inici dels inicis amb la seva companya, la Calor, vàreu acordar que vostè entraria en acció a l'hivern i la seva companya a l'estiu. També se que hi ha d'haver un dia en l'any que comenci a actuar, però es que encara no estem preparats per a la seva arribada.

Contàvem que vostè arribaria el dia 21 de desembre amb la data d'entrada oficial a l'hivern, però el fet que s'hagi avançat ens ha agafat a tots una mica desprevinguts. El cert és, que encara que hagués arribat amb l'entrada oficial de l'hivern ens hauria agafat de forma inesperada, perquè no se com és que mai l'esperem, i sempre ens acaba agafant per sorpresa.

La seva entrada tan enèrgica ens ha agafat, com ja he dit, molt desprevinguts i a molts sense la roba necessària per afrontar-la sense agafar un refredat o una grip monumental. Per tal d'evitar possibles malalties, m'agradaria demanar-li, si no es molta molèstia, que no arribés amb tanta energia, i que fes una entrada una miqueta més gradual, ja que per a nosaltres seria més fàcil adaptar-nos.

Espero la seva resposta el més aviat possible.

Atentament,

yourwinterwish

dilluns, 17 de desembre del 2007

Capítol número... he perdut el compte

CALLATE COÑOO!!

VETE A TOMAR PO'L CULO PUTA GALLEGA.

Clar, no?

Es que darrere la meva porta es poden sentir coses tan interessants com aquesta. Visca la imaginació en el diàleg. Els guionistes últimament no estan gaire il·luminats i estant caient en la monotonia de diàlegs directes i sense gran contingut,
deu ser el que ven. Això sí la interpretació ha estat realitzada amb molt de sentiment. No voldria ofendre a ningú al penjar aquestes paraules, si es que algú s'ha ofès, però es que no m'he n'he sabut estar de mostrar-vos un nou capítol, això si, curt però intens, de la fantàstica serie de l'any "Converses de darrere la porta". Quina llàstima que no us pugui avançar res del proper capítol, però sortirà a la llum aviat, segur!

Ara ve Nadal...

matarem el gall,
i a la tia Pepa
li'n darem un tall.

Els nens estan emocionadíssims, o al menys ho haurien d'estar. Jo per aquestes èpoques ho estava.

Ens trobem a una semaneta.... què una semaneta! a cinc dies de començar les vacances de Nadal. Podria afanyar-me a dir que les vacances de Nadal són les més esperades pels nens i no tan nens, però no se fins a quin punt és veritat, així que ho deixaré amb que s'acosten les vacances de Nadal.

Per aquestes èpoques, si no estàs a casa perquè estàs a l'altra punta del país o perquè estàs encara més lluny fent veure que estudies però realment no ho fas o potser perquè estàs treballant a una altra ciutat i no al pople del costat i vius sol amb el teu gat... bé tan se val que me'n vaig per les branques. Per on anava, ah si! si no estàs a casa....bé doncs segueixo. Si no estàs a casa, et truca la mama, la iaia, la tieta, l'amic de l'ànima, el cosí segon, el company de quan feies ves a saber quin curs, etc etc etc. i mantenim un diàleg si fa no fa així.

- Nena, que faràs per Nadal?
- Encara no ho se
- Oh! ja ho podries saber perquè estem a quatre dies del Nadal com aquell qui diu, i s'ha de fer els preparatius i comprar el menjar.... (blah, blah, blah)
(...)

Doncs no! no se que faré per Nadal encara. El que si que se, és que sigui com sigui tornaré a casa. Perquè jo faig com els torronets "Vuelve a casa vuelve, por navidad". Bé tornar, casi que visitar, perquè després tornaré a marxar. Això l'anunci dels torronets no ho diu que desprès de tornar a casa per Nadal, hom haurà de marxar. Bé, la qüestió és que hauré d'organitzar-me per poder fer a tothom content i poder estar amb tothom durant la meva curta estança a casa. Però encara tinc temps per fer-ho! encara em queden cinc dies, això és una eternitat... perquè cinc dies donen per molt, encara que no ho sembli. Com per exemple...deixa'm pensar.... no se m'acut res ara mateix, però donen per molt. Bé, que m'enbarranco i me'n vaig del tema. Doncs això, que m'organitzaré i llestos, però sabeu què? que ja ho faré demà, que encara tinc temps.

diumenge, 16 de desembre del 2007

Números i més números...


Ens trobem a 6 dies del 22 de desembre. El gran sorteig de Loteria de Nadal, està a punt de repartir quatre duros (que diríem anteriorment).

Segons la premsa, es calcula que cada espanyol s'haurà gastat en la loteria una mitjana de 56€, que és una pasta... i aquí, a la comunitat autònoma en que em trobo, aquest nombre s'incrementa fins a 90€. Noranta eurosss!!!! això si que és una pasta.
Ja fa temps, aproximadament del mes d'agost (potser em quedo curta, no ho se), que quan vas passejant pels llocs veus, en qualsevol establiment, el típic cartell de: Hay loteria de Navidad. I en aquell moment penses, Senyors, falta més de tres mesos pel sorteig... i sempre hi ha el passejant, que es fa passar pel més astut i entra a l'establiment a comprar una participació, un dècim, un número, tan és, tot afanyant-se a dir "És per si quan torni no en queden. I si toca aquest?". Però, aviam, fem números:
En el Sorteig extraordinari de Nadal, es posen en joc 170 series de 85.000 bitllets, i dels quals 13.334 porten premi. Jugant un número, tenim una possibilitat entre catorze milions i mig de que ens toqui el premi gran.
Tot està dit, no? és més fàcil que pateixis un accident d'avió, que no que et toqui la loteria. Pero a nosaltres ens diuen que jugant un número tens una possibilitat X, i pensem, molt astutament, "Calla! que amb més d'un número l'assumpte és redueix, i tinc més possibilitats de que em toqui!" visca!, hem descobert la sopa d'all, i de pas ens han rascat la butxaca. Perquè els dècims no els regalen, costen 20€ cada un, i clar si tu vols que et toqui el premi gran, has de jugar dècims que sinó la cosa es redueix. Fem una mica més de números, (això de fer números m'agrada...), agafem la calculadora i fem una multiplicació:

170 series x 85000 bitllets/serie = 14450000 bitllets (un fotimé!) 14450000 bitllets x 10dècims/bitllet = 144500000 dècims 144500000 dècims x 20 €/dècim =2890000000 € (fixa't tu, pose-m'hi punts a l'assumpte per entendre'l millor 2.890.000.000€)

Res! quatre duros, ja ho dic jo. Si es reparteixen en premis uns 2.023.000.000€ (aproximadament un 70% de l'obtingut), el govern s'embutxaca 867.000.000€, una bona esgarrapada, si senyor. Es cert que s'ha de pagar a les administracions, però no crec que sigui massa, la resta s'ho queda el govern.

Per això, el govern molt amablement que qualsevol premi que ens toqui està exempt d'impostos... amb els eurus que s'ha embuxacat.

Ja ho diuen ja, que la loteria és l'impost dels tontos, perquè tothom el paga de forma voluntària. I no paga l'impost més baix, sinó que s'hi deixa una pasta gansa.

Compreu loteria, que així aixecarem el País.


I així va Espanya....

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Theatre Of Tragedy - ...A Distance There Is... via FoxyTunes

dissabte, 15 de desembre del 2007

Competim!

Aquí en aquesta residència, tenim una competició ben curiosa (o al menys això crec que és, perquè sinó no m'ho explico). Consisteix en veure qui es capaç de molestar més a la resta de residents. I el premi de la competició, quin deu ser? potser un megàfon per poder-ho comunicar, sense ni tan sols haver d'alçar la veu i quedar-se afòniques... o potser millor una porta de ferro que grinyola per substituir la que tenen... no ho se, s'accepten aportacions.
Les regles de la competició són les següents:

  1. Els participants tenen que molestar a la resta de residents.
  2. No està permès cap acte falti el respecte a la persona de forma psicològica i/o física
  3. Qualsevol participant que no arribi a un mínim grau de "mol·lestació" i/o que no compleixi alguna de les regles quedarà descal·lificat.
  4. Les hores en que es durà a terme la competició són de 0 a 24h
  5. El jurat estarà format pels residents no participants.

Bé, els participants ja han començat a demostrar les seves habilitats. Hem pogut veure actituds de obrir la porta a batzegades i tancar-la de cop a les 4 a.m, també tenim la habilitat de còrrer pel passadís del segon pis tot trepitjant el màxim fort possible. A més a més, hem pogut veure com es poden moure els mobles d'una habitació fent el màxim soroll possible. I finalment, un dels millors comportaments i amb possibilitat de ser el guanyador, és el de posar-se a xerrar a veus al passadís comunicador de les habitacions a les 3 a.m... Això són quatre pinzellades del que podem veure en aquesta competició. Hi ha molta igualtat entre els competidors, el jurat ho té difícil per a poder decidir qui serà el guanyador. Però de moment, encara té temps per a fer-ho li queden 6 mesos per observar i prendre la decisió.



Us aniré mantenint informats de l'evolució de la competició.

Apunt
Jo, com ja us deveu imaginar, no hi participo i formo part del jurat, ja que jo això de molestar tant a la gent no ho faig gaire bé. Potser perquè considero que tot el que fan els participants es una manca de respecte, ves a saber.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Gertrudis - Quitxalla via FoxyTunes

dijous, 13 de desembre del 2007

Reis? Tió? Pare Noël?

Tan sols falten 12 dies per Nadal, això vol dir que falten 11 dies per a cagar el tió o per a que arribi el Pare Noël, o potser per a que hi hagi un sopar o dinar del tot feixuc i no hi hagi ni Pare Noël, ni tió, perquè a vosaltres us venen els reis. No ho se, depèn de la família. Ja ho diuen que cada casa és un món, i m'agradaria saber que predomina.

Per aquesta raó obro una enquesta nova, per saber: Vosaltres que celebreu o celebràveu?

Abans de nadal faré un balanç de les vostres respostes. Aviam qui en serà el guanyador.
Podeu deixar els vostres comentaris, en aquest post.

Gràcies per la vostra participació.

dimecres, 12 de desembre del 2007

Qüestió de soroll

Situació: La meva veïna, lagallegaodiosa, està a la seva habitació amb la porta oberta de bat a bat (com de costum) i amb la música per sobre dels 90 dB (ja ho se... és impossible que estigui més forta que el soroll que emet un avió quan s'enlaira, però per a que us en feu a la idea)

lagallegaodiosa està mantenint una conversació amb dues noies més de l'edifici. Aquesta conversació la mantenen el subjecte A (a partir d'ara emfollototelquesmou, el nom se l'ha guanyat a pes), el subjecte B (a partir d'ara socrepelent) i, com no, lagallegaodiosa. La conversació, perquè no dir-ho, és força curiosa, si més no per la situació en la que s'esdevé.

socrepelent: es que estoy harta de que la gente haga un ruido que no se puede aguantar
lagallegaodiosa: es que si nadie se queja al cura, pues claro, nosotras a aguantarlo
emfollototelqueesmou: pero chicas, no sera para tanto, por la noche se puede dormir bien, al menos yo no oigo nada
socodiosa: tu no digas nada, porque acabas de llegar y no sabes lo que ya llebamos aguantando. Estoy harta de que porque los otros se montan la fiesta yo solo pueda dormir diariamente de 5 a 6 horas
lagallegaodiosa: Claro, como siempre estan haciendo fiesta y llegan a las 7 de la mañana todos borrachos sin cuidarse de no hacer ruido y pegando gritos como simples taberneros
emfollototelqueesmou: seguro que no será pa' tanto....
lagallegaodiosa: tia, en serio que aquí con tanto ruido no se puede vivir. Se oye todo, pero todo. Si se abre una puerta, si se cierra, si estan de chachara en la salita, si se ducha la vecina, todoooo!
socrepelent: tia, es que ayer no se podia dormir, XY hacia unos ruidos increibles... pero como se puede ser tan ruidosa cuando se folla??
lagallegaodiosa: pero es que si Z no va y le dice "XY mira somos amigas pero joder no hagas tanto ruido que no puedo dormir" pues es normal que haga ruido y ni se preocupe.
socrepelent: pues que se vaya a un hotel, joder, que aquí queremos dormir
emfollototelqueesmou: yo no oí nada
lagallegaodiosa: será porque tu no te quedas corta con los ruidos que haces cuando follas, chiquilla...

Em disculpo perquè la transcripció està en castellà, però és que si la traduïa no podia mantenir-ne l'essència. Cal dir, que aquesta conversació l'he pogut seguir integrament amb la porta del meu cubiculum tancada.

Finalment, tan sols puc afegir un si no vols que es faci soroll, doncs tanca la puta porta!! que molestes. I per acabar, m'agradaria dir:


M'he quedat sense paraules...

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava SAU - L'onze de setembre via FoxyTunes

dimarts, 11 de desembre del 2007

Tararejant...

Aiaaaaaaaaah!!!!
i ara vinc d'enlloc (No ni poc, no ni poc)


Porto una setmaneta que em desperto cantant una cançó que no escoltava des de fa molt temps. La veritat és que si no l'he sentit des del setembre no acabo d'entendre com és que m'aixeco cada matí cantant la cançoneta, bé, més que la cançoneta en sí, la tornada.

Bé, la cançó en qüestió és de Gertrudis. Pels que no ho sabeu, Gertrudis és un grup de Rumba catalana, però que més de la meitat de cançons dels seus discs són en castellà (una llàstima...). La veritat es que vaig conèixer el grup per la cançó Samarreta, i vaig anar a comprar-me el disc en que hi havia aquesta cançó, però per desil·lusió meva, em vaig trobar amb un 60 % del disc en castellà. Jo que m'havia fet la il·lusió de trobar-me al disc cançons semblants a aquella, i en la mateixa llengua... Bé, que hi farem. Però no es d'aquesta cançó de la que us parlo. Sinó de l'últim disc, que molt amablement també em vaig comprar que és diu Política de Berbena. Com en el disc anterior hi ha moltes cançons en castellà, però ara ja no em va desil·lusionar perquè ja sabia més o menys el que em trobaria.
La lletra de la cançó no és gran cosa, però ja ho diuen que si el ritme o la melodia se t'enganxen és igual el que digui la lletra. Paro de donar-hi voltes, es tracta de la cançó amb el títol Ara vinc d'enlloc.

Bé aquí us la deixo per a que la pugueu escoltar.



dilluns, 10 de desembre del 2007

He Pont(inejat)

He estat de pont. Per aquesta raó he tingut el bloc abandonat durant aquests 4 dies, bé he tingut abandonat el meu bloc i el dels que segueixo. Ho sento.
Durant el Pont...


He vist molta gent, però moltíssima, semblava que sortissin de sota les pedres.


He vist molts cotxes, crec que per aparcar s'havien d'apilar una miqueta perquè no hi cabien.


He vist les fantàstiques llums nadalenques que adornen els nostres carrers.


També, he vist els aparadors ufanosos decorats amb tot de motius nadalencs.


He vist com aquí a Àvila, els dos dies festius les botigues romanien tancades, es a dir, aquí encara no han començat campanya de nadal.


He vist molts nens corrent pels carrers, perseguint els seus pares per a que els compressin aquell ninot que venien a la fira de nadal.


També he passat fred, he vist boira i he sentit nens plorar.


En definitiva, un pont molt complert, però lluny de la meva terra catalana. Però la qüestió és, que la majoria de vosaltres no heu marxat de pont i m'hauré de posar al dia, això em costarà una miqueta.

dimecres, 5 de desembre del 2007

A punt de morir....

El meu mòbil s'està a punt de morir... però a punt a punt. El metge li ha determinat una malaltia terminal mooolt dura. Un dels símptomes és sobredosis d'hores parlades i missatges rebuts/enviats. I per culpa d'aquesta sobredosis li ha provocat una teclitis aguda. Direu, i que nassos és això, doncs jo us ho explico.

La teclitis aguda és aquella malaltia coneguda per a la no resposta de les tecles. És a dir, que quan et truquen, per exemple, ja pots prémer la tecla de despenjar vegades, perquè al telèfon no li dóna la gana de contestar i la música continua sonant. O quan engegues el mòbil i has de posar el pin, i tu vinga a prémer les tecles, però res... aquells asteriscs no apareixen.

La teclitis aguda, li ha derivat a una no resposta dels estímuls teclils o una resposta molt retardada. Això vol dir, que en moltes ocasions, el telèfon sona, com totes les persones (o quasi totes) despenjo, m'apareix a la pantalla que ja he despenjat i comencen a contar els segons, però ei! la música del mòbil no deixa de sonar i clar, per l'altaveu només sento la musiqueta titiriti titiriti... total que tinc que apagar el mòbil traient-li la bateria perquè s'ha penjat (quelcom semblant al que fa el meu ordinador de tant en tant). O també, quan em truquen li agrada que no em senti sola i enlloc de sentir el que em diu l'altra persona, doncs em sento a mi mateixa, és com una mena d'ECO. En definitiva, que altra vegada he d'acabar penjant, perquè no m'assabento de res del que em diuen.

Finalment, suposo que la bateria ja li falla, també, perquè s'apaga sense saber perquè, és a dir, la bateria acabada de carregar i pam! el mòbil torna a tenir son i et diu "Apanyat tu solet, que jo me'n vaig a dormir" i au! tu et quedes a dues veles.

Per acabar, i com si no en tingués prou, tarda més de 5 minuts en despertar-se quan el crides.

Crec que el meu mòbil està a punt de tenir un fallo multi orgànic amb un desenllaç tràgic, per això li estalvio patiment i el tinc desconnectat gairebé sempre.

I amb tot això he descobert que.....

sóc més feliç sense mòbil!!

dilluns, 3 de desembre del 2007

Posposar-ho

Fa dies que vull escriure un e-mail, basicament perquè fa dies que no escric cap correu electrònic.

Quan dic escriure un correu electrònic em refereixo a explicar coses que tinguin un contingut trascendent a les nostres vides (en concreta a la meva vida).

Recoi! no és tan difícil. Tan sols he d'obrir el redactor de correus electrònics i posar-me a escriure.

Però es que em fa tanta mandra...

Vinga, que fa més d'un mes que no t'hi comuniques, que no saps res de la seva vida...

Potser també podria haver escrit ell/ella, no???

Si no m'ha escrit deu ser perquè no sap que explicar-me, o potser li ha passat alguna cosa i no pot comunicar-se amb mi. L'hauria de trucar¿¿??

Si i què més! li haurà caigut un piano quan ha sortit de la feina, ja que feien un trasllat a l'oficina de 3 pisos més amunt.

Va, escriure encara que siguin quatre línies per a que vegi que me'n recordo

I de pas que es recordi també de mi...

Trobo que ara em fa com mandra posar-m'hi, ja m'hi posaré després.

Això, torna-ho a posposar, si al final tornaràs i no en sabràs res

Però es que quan em poso escriure m'allargo tant...

Pots contar. Sembla que li escrigui la bíblia de forma versificada, o potser un missal. Què més dóna!

Vinga ho faré desprès...

Com sempre, posposem les coses i potser les fem més tard, o potser les posposem per més tard i més tard i més tard... Total, que al final les hem posposat tant que ja no cal ni fer-les perquè ja han perdut el "perquè" fer-les.

dissabte, 1 de desembre del 2007

Dia mundial de la lluita contra la SIDA

Avui, si surts a passejar, independentment d'on surtis, et trobes paradetes de voluntaris que demanen una petita donació per la lluita contra la SIDA. Amablement, et donen un llaç vermell si els fas una mínima donació. Llavors tu et poses el llaç vermell a la solapa de la jaqueta, i tot content vas caminant pel carrer amb cara de "Jo també he col·laborat amb la lluita contra la SIDA".
De fet, en un dia com avui, pots veure moltíssima gent amb el llacet vermell a la solapa, tots ufanosos d'haver col·laborat en una bona causa.
Com que jo també he col·laborat, doncs també vull penjar el meu llacet vermell al bloc. Perquè tots sàpigueu què:

Jo també he col·laborat amb la lluita contra la SIDA
(i m'han donat un llacet vermell)