dimarts, 25 de novembre del 2008

Nocturnitat

Curiosejant el cel nocturn d'estrelles atapeït, m'embadaleixo tot mirar-lo allà on hi ha ben fosca nit.

Llesta i caparruda pot ser, la llumeta d'un estel prou menut, que intenta escolar-se per allà on vol i es mostra també tossut.

Obriré, jo, la finestra i tancaré tots els llums, llumets i llumins, perquè aquesta brillantor estel·lar pugui escolar-se ben endins.

Fent ziga-zagues s'esmuny per l'escletxeta, a través de la qual es veu una zona que, en sí, és força estreta.

Ombres hi han per arreu durant la nit. Si no arriba la llumeta que t'il·lumini, pot ser que topis amb quelcom d'imprevist.

L'únic que s'escola, per on en moltes ocasions tinc el cap, serà de segur aquella llumeta de l'estel què tot ho sap.

Les boniques estrelles formen un dibuix curiós, un estruç que sembla correr tot fugint d'un lleó grandiós.

A l'esquerra de l'estruç hi ha uns altres estels que formen un cargolet. Sembla que les banyes, això si, les té de dret.

dijous, 13 de novembre del 2008

Quan ni escriure consola...

Quan ni escriure consola la ment, és llavors quan necessito quelcom. Quelcom. Potser un espai, activitat, llibre, companyia nova ajudarien, però no és això el que em fa falta.És llavors quan més trobo a faltar a la Nina.

Trobo a faltar que se m'enfili per damunt i se'm passegi per l'espatlla tot roncant desesperadament, fins que al final te la treus del damunt per pesada. Enyoro les petites mossegades que em fa als dits quan té ganes de jugar o quan es passeja per damunt del llibre que estàs llegint tot reclamant la teva atenció.
Aquella petita Nina, que fa tanta companyia.


Aquest cop no! aquest cop no permetré de cap de les maneres que m'ho tornin a fer.

dilluns, 3 de novembre del 2008

El perquè

Perquè fa 23 anys que intento recordar-me'n de les dates senyalades de tothom!
(es clar que no sempre ho he aconseguit)


Perquè fa 23 anys que intento ser la millor pels meus!
(i de segur que per alguns ho aconsegueixo)

Perquè durant aquests 23 anys no hi ha hagut gairebé ningú més important!
(en la meva vida)

Perquè fa 23 anys que sóc jo!

Perquè fa 23 anys que ho valc!

I perquè, evidentment, fa 23 anys que sóc genial!

dissabte, 1 de novembre del 2008

Un matí de dissabte

M'encanta quan el dissabte al matí entra aquell rajolí de llum pel porticó mal tancat de la meva habitació, i marca que ja s'ha fet de dia. Aquell rajolí de llum fa que em giri i contempli l'habitació, aquelles parets grises que ara tenen una ralla blanca, que es tornaran blanques quan s'obrin del tot els porticons de la petita finestra que ja no tanca bé.

Em giro i veig com a sota del nòrdic hi ets tu, què encara no t'has acabat de despertar, però tot i així de cop noto com em rodeges amb el braç i m'apropes cap a tu. Obres els ulls i ens mirem. Creuem les primeres paraules "Quina hora és?". És aviat, encara podem ronsejar una estona, al cap i a la fi, no tenim res millor a fer i el que tinguem que fer encara es pot esperar una estona més.

Ens donem un petó, et dono un petó. I ens diem "Bon dia".