Ahir vaig anar de convidada. No havien passat ni 24h de la conversa en la que se'm convidava a una petita festa on hi hauria tallers, jocs i teatre. Em van donar l'entrada per la festa, tot remarcant-me que sobretot no se m'oblidés, que era indispensable per a poder-hi entrar.
Així que tota feliç, ahir agafo el meu cotxet i després de mitja hora de trajecte arribo a la destinació festiva. Agafo la meva entrada i em dirigeixo cap a la porta. Pel camí ja em trobo algun conegut, ens saludem i intercanviem quatre paraules.
Intento passar d'allò més desapercebuda, però resulta impossible, aquell grup de persones no resta indiferent amb la meva presència, i de seguida es posen a cridar-me. Els saludo amb la mà, mentre busco la persona que m'havien donat de referència, així que entro al recinte, on tan sols hi havia cinc o sis persones. Havia arribat aviat, i encara no estava tot apunt per l'esdeveniment. Feia un temps que no ens veiem, i ens saludem i xerrem una estona. Després d'oferir la meva ajuda, em diuen que no fa falta i arriba la persona que buscava. Abraçades, petons i la frase. "Hoy nos lo vamos a pasar genial". Ens vam dirigir cap a la sala que ens pertocava, en un sorteig ens havia tocat la sala del karaoke. Al entrar-hi, ja estava tot apunt, les cadires, la televisió encesa i el més important, la play station 2 amb els micròfons connectats i el cd del singstar posat.
L'activitat transcorre amb normalitat, tot i sortir d'allà amb un cert mal d'orella pel volum i els crits que hi feien els participants al arribar al fragment de cançó que es coneixien, per destacar i fer veure a tothom "Eh! que jo aquest tros me'l se". Al finalitzar era l'hora del descans, així que baixem cap a l'entrada de l'edifici i sortim al pati. Totes aquelles persones que m'havien vist a l'entrada, i unes quantes més es dirigeixen cap a mi, m'abracen, em petonegen i em parlen tots a l'hora. Intento escapar-me d'aquell garbuix de braços, per dirigir-me cap a una zona que no hi ha ningú, que sembla un lloc més tranquil, però em resulta impossible trobar un lloc més tranquil, perquè quan aconsegueixo lliurar-me de braços i paraules, i arribo al lloc una allau de personetes se'm tiren al damunt, tot cridant el meu nom i dient "Yourwi, Yourwi has vuelto, has vuelto! vienes para quedarte, no??" "Que bien! Yourwi está aquí, ha vuelto ha vuelto!" "El lunes vendrás otra vez, no??" quina desil·lusió els vaig donar quan els vaig dir que només hi havia anat per la festa, i que no em podia quedar, i que evidentment el dilluns no hi seria, com ells volien.
Ahir va ser la festa de l'escola on vaig fer les pràctiques. I em vaig fer un fart de deixar empremta en els mocadors dels alumnes amb els que vaig aprendre una mica millor el meu futur ofici. La il·lusió de tornar-los a veure, va ser immensa, i que es recordessin de la mestra de música que va estar-hi tan sols un mes i mig, va ser més gran encara.
Abraçades, petons, alegria i altre cop enyorança. Però, l'alegria de tornar-los a trobar va ser enorme, al veure que totes i cada una de les petites persones es recordaven de la Yourwi, i que totes compartien la mateixa idea els hagués agradat que hagués tornat per quedar-me amb elles.
Així que tota feliç, ahir agafo el meu cotxet i després de mitja hora de trajecte arribo a la destinació festiva. Agafo la meva entrada i em dirigeixo cap a la porta. Pel camí ja em trobo algun conegut, ens saludem i intercanviem quatre paraules.
Intento passar d'allò més desapercebuda, però resulta impossible, aquell grup de persones no resta indiferent amb la meva presència, i de seguida es posen a cridar-me. Els saludo amb la mà, mentre busco la persona que m'havien donat de referència, així que entro al recinte, on tan sols hi havia cinc o sis persones. Havia arribat aviat, i encara no estava tot apunt per l'esdeveniment. Feia un temps que no ens veiem, i ens saludem i xerrem una estona. Després d'oferir la meva ajuda, em diuen que no fa falta i arriba la persona que buscava. Abraçades, petons i la frase. "Hoy nos lo vamos a pasar genial". Ens vam dirigir cap a la sala que ens pertocava, en un sorteig ens havia tocat la sala del karaoke. Al entrar-hi, ja estava tot apunt, les cadires, la televisió encesa i el més important, la play station 2 amb els micròfons connectats i el cd del singstar posat.
L'activitat transcorre amb normalitat, tot i sortir d'allà amb un cert mal d'orella pel volum i els crits que hi feien els participants al arribar al fragment de cançó que es coneixien, per destacar i fer veure a tothom "Eh! que jo aquest tros me'l se". Al finalitzar era l'hora del descans, així que baixem cap a l'entrada de l'edifici i sortim al pati. Totes aquelles persones que m'havien vist a l'entrada, i unes quantes més es dirigeixen cap a mi, m'abracen, em petonegen i em parlen tots a l'hora. Intento escapar-me d'aquell garbuix de braços, per dirigir-me cap a una zona que no hi ha ningú, que sembla un lloc més tranquil, però em resulta impossible trobar un lloc més tranquil, perquè quan aconsegueixo lliurar-me de braços i paraules, i arribo al lloc una allau de personetes se'm tiren al damunt, tot cridant el meu nom i dient "Yourwi, Yourwi has vuelto, has vuelto! vienes para quedarte, no??" "Que bien! Yourwi está aquí, ha vuelto ha vuelto!" "El lunes vendrás otra vez, no??" quina desil·lusió els vaig donar quan els vaig dir que només hi havia anat per la festa, i que no em podia quedar, i que evidentment el dilluns no hi seria, com ells volien.
Ahir va ser la festa de l'escola on vaig fer les pràctiques. I em vaig fer un fart de deixar empremta en els mocadors dels alumnes amb els que vaig aprendre una mica millor el meu futur ofici. La il·lusió de tornar-los a veure, va ser immensa, i que es recordessin de la mestra de música que va estar-hi tan sols un mes i mig, va ser més gran encara.
Abraçades, petons, alegria i altre cop enyorança. Però, l'alegria de tornar-los a trobar va ser enorme, al veure que totes i cada una de les petites persones es recordaven de la Yourwi, i que totes compartien la mateixa idea els hagués agradat que hagués tornat per quedar-me amb elles.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_uBewpdNkWAAwaC_XpL86d517rMWYI3sZhARFGux2GgWVNeG0LrCYkocrD34HxUOOdoozUaSpYDWhh6z9ZdqtyUUx31Khz9aOpuNxPU51g=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentaris:
Bones! l'aspecte bo que té l'enyhorança és que sermper té a veure amb un sentiment previ de caire positiu, per això a mi no em desagrada aquesta sensació. Em dóna esperança per tornar a viure aquells moments que, de ben segur, tornaran. Una abraçada
Es que una bona sanyureta és una bona sanyureta!!!!! una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada