La gran tasca de les meves vacances ha estat trobar el català en una illa completament i integrament italiana. Si, la veritat és que a Sardenya, no en queda massa de català, per no dir que no n'hi ha, o potser es que no el vam saber trobar, qui sap.
Val a dir, que en tot l'Alguer, només varem trobar-hi una persona que ens el parlés, el català, la resta era tot italià. Això si, al casc antic de la ciutat, els noms dels carrers estan en català i italià, però amb una traducció no gaire literal.
Traduccions molt fetes a mida.
Al veure com està el català a Sardenya, m'adono com de bé ens defensem els catalans de Catalunya pel que respecta a la nostra llengua, però es clar, també som molts més.
Val a dir, que en tot l'Alguer, només varem trobar-hi una persona que ens el parlés, el català, la resta era tot italià. Això si, al casc antic de la ciutat, els noms dels carrers estan en català i italià, però amb una traducció no gaire literal.
Traduccions molt fetes a mida.
Al veure com està el català a Sardenya, m'adono com de bé ens defensem els catalans de Catalunya pel que respecta a la nostra llengua, però es clar, també som molts més.
Això si, potser no hi vam trobar gaire català, però és una ciutat molt bonica.
2 comentaris:
Jo vaig anar-hi abans de l'estiu, i algú que altre que parlés en català el vam trobar. Fa gràcia, perquè està gairebé desaparegut, però els que el parlen tenen un accent italià que el fa molt graciós.
:s :s :s I a mi que m'havien dit que es parla més que no pas això..! Vaja... hauré de fer un pensament i anar-hi abans no perdi l'oportunitat de descobrir el que ara encara hi queda.
Publica un comentari a l'entrada