Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el que faig quan m'avorreixo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el que faig quan m'avorreixo. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 de setembre del 2008

Trumfes

Ai nena, si vols venir
al camp a collir patates,
prendrem una mica el sol
darrera d'unes mates.

Feia molts anys que no feia aquest tipus de tasques, però la veritat és que va ser força entretingut. Això si, no recordava que fos tan cansat. Ara t'ajups, ara t'aixeques, ara remenes un cubell, ara remenes un sac. Va ser un no parar!

Amb la tonteria, vam fer uns 60 sacs de trumfes, i diria que els sacs eren aproximadament de 50 kg, això vol dir que venen a ser vora uns 3000 kg de patates. Osti! amb tants quilos de patates es poden fer moooltes coses.

Contant que estadisticament, segons fonts no precises, cada persona consumeix una mitjana de 48 kg de patates anuals. Partint d'aquesta mitjana, podem calcular que amb els kilograms de trumfes collits aquest cap de setmana, aproximadament podríem donar de menjar a 62 persones durant un any, i encara ens en sobrarien unes miques. Però també cal tenir en compte, que d'aquestes se n'ha de destriar les que es deixaran grillar per poder sembrar patates un altre any.

Vaja que no tindrem escassetat en fècula, això vol dir que podrem menjar patates fregides i bullides i al forn i a la brasa i guisades amb sipia i...

diumenge, 16 de desembre del 2007

Números i més números...


Ens trobem a 6 dies del 22 de desembre. El gran sorteig de Loteria de Nadal, està a punt de repartir quatre duros (que diríem anteriorment).

Segons la premsa, es calcula que cada espanyol s'haurà gastat en la loteria una mitjana de 56€, que és una pasta... i aquí, a la comunitat autònoma en que em trobo, aquest nombre s'incrementa fins a 90€. Noranta eurosss!!!! això si que és una pasta.
Ja fa temps, aproximadament del mes d'agost (potser em quedo curta, no ho se), que quan vas passejant pels llocs veus, en qualsevol establiment, el típic cartell de: Hay loteria de Navidad. I en aquell moment penses, Senyors, falta més de tres mesos pel sorteig... i sempre hi ha el passejant, que es fa passar pel més astut i entra a l'establiment a comprar una participació, un dècim, un número, tan és, tot afanyant-se a dir "És per si quan torni no en queden. I si toca aquest?". Però, aviam, fem números:
En el Sorteig extraordinari de Nadal, es posen en joc 170 series de 85.000 bitllets, i dels quals 13.334 porten premi. Jugant un número, tenim una possibilitat entre catorze milions i mig de que ens toqui el premi gran.
Tot està dit, no? és més fàcil que pateixis un accident d'avió, que no que et toqui la loteria. Pero a nosaltres ens diuen que jugant un número tens una possibilitat X, i pensem, molt astutament, "Calla! que amb més d'un número l'assumpte és redueix, i tinc més possibilitats de que em toqui!" visca!, hem descobert la sopa d'all, i de pas ens han rascat la butxaca. Perquè els dècims no els regalen, costen 20€ cada un, i clar si tu vols que et toqui el premi gran, has de jugar dècims que sinó la cosa es redueix. Fem una mica més de números, (això de fer números m'agrada...), agafem la calculadora i fem una multiplicació:

170 series x 85000 bitllets/serie = 14450000 bitllets (un fotimé!) 14450000 bitllets x 10dècims/bitllet = 144500000 dècims 144500000 dècims x 20 €/dècim =2890000000 € (fixa't tu, pose-m'hi punts a l'assumpte per entendre'l millor 2.890.000.000€)

Res! quatre duros, ja ho dic jo. Si es reparteixen en premis uns 2.023.000.000€ (aproximadament un 70% de l'obtingut), el govern s'embutxaca 867.000.000€, una bona esgarrapada, si senyor. Es cert que s'ha de pagar a les administracions, però no crec que sigui massa, la resta s'ho queda el govern.

Per això, el govern molt amablement que qualsevol premi que ens toqui està exempt d'impostos... amb els eurus que s'ha embuxacat.

Ja ho diuen ja, que la loteria és l'impost dels tontos, perquè tothom el paga de forma voluntària. I no paga l'impost més baix, sinó que s'hi deixa una pasta gansa.

Compreu loteria, que així aixecarem el País.


I així va Espanya....

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Theatre Of Tragedy - ...A Distance There Is... via FoxyTunes

dissabte, 15 de desembre del 2007

Competim!

Aquí en aquesta residència, tenim una competició ben curiosa (o al menys això crec que és, perquè sinó no m'ho explico). Consisteix en veure qui es capaç de molestar més a la resta de residents. I el premi de la competició, quin deu ser? potser un megàfon per poder-ho comunicar, sense ni tan sols haver d'alçar la veu i quedar-se afòniques... o potser millor una porta de ferro que grinyola per substituir la que tenen... no ho se, s'accepten aportacions.
Les regles de la competició són les següents:

  1. Els participants tenen que molestar a la resta de residents.
  2. No està permès cap acte falti el respecte a la persona de forma psicològica i/o física
  3. Qualsevol participant que no arribi a un mínim grau de "mol·lestació" i/o que no compleixi alguna de les regles quedarà descal·lificat.
  4. Les hores en que es durà a terme la competició són de 0 a 24h
  5. El jurat estarà format pels residents no participants.

Bé, els participants ja han començat a demostrar les seves habilitats. Hem pogut veure actituds de obrir la porta a batzegades i tancar-la de cop a les 4 a.m, també tenim la habilitat de còrrer pel passadís del segon pis tot trepitjant el màxim fort possible. A més a més, hem pogut veure com es poden moure els mobles d'una habitació fent el màxim soroll possible. I finalment, un dels millors comportaments i amb possibilitat de ser el guanyador, és el de posar-se a xerrar a veus al passadís comunicador de les habitacions a les 3 a.m... Això són quatre pinzellades del que podem veure en aquesta competició. Hi ha molta igualtat entre els competidors, el jurat ho té difícil per a poder decidir qui serà el guanyador. Però de moment, encara té temps per a fer-ho li queden 6 mesos per observar i prendre la decisió.



Us aniré mantenint informats de l'evolució de la competició.

Apunt
Jo, com ja us deveu imaginar, no hi participo i formo part del jurat, ja que jo això de molestar tant a la gent no ho faig gaire bé. Potser perquè considero que tot el que fan els participants es una manca de respecte, ves a saber.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Gertrudis - Quitxalla via FoxyTunes

dilluns, 26 de novembre del 2007

Sessió setmanal

Avui he anat força atabalada i perquè no dir-ho estressada, ultimant un treball que tinc que presentar demà sobre la metodologia Orff i aquestes coses musicals.

Però bé, aquest estrès me l'he tret quan he anat a la meva classe setmanal de Aerobox. Pels que no sàpigueu que és, és una barreja entre aerobix i kick-boxing, es a dir, donar cops de puny i patades seguint el ritme d'una musiqueta.

M'ha anat força bé, el cert es que m'he desfogat posant en aquell tros de colxoneta a la que li donava cops la cara d'una gran amiga tarragonina. Creieu-me quan estigueu molt nerviosos proveu-ho. A mi em va de conya!



Que us sembla?

dissabte, 10 de novembre del 2007

Sessió de Cine

Ahir vaig anar al cinema. Cosa que feia temps que no feia (quan dic temps em refereixo a un parell de mesos). Ens vam ajuntar uns quants de la residència i vam escollir pel·lícula. La cartellera d'aquesta setmana estava prou bé, "El orfanato", "13 rosas", "Supersalidos", "Leones por corderos"... i un parell més que no recordo.
Vàrem escollir anar a veure "Leones por corderos" que és la última pel·lícula dirigida per Robert Redford i com a protagonista Tom Cruise. Estareu pensant: I per què no vau anar a veure El orfanato? doncs perquè hi ha una altra noia de la residència que hi volia anar, i no podia i ho vàrem posposar.
Doncs això, vam anar a veure Leones por corderos. Una película d'una durada de 2h aproximadament, i que parlava sobre el conflicte amb Afganistan. Històries de la guerra americana. Una película que, suposo que si fos americana, em faria pensar molt més del que m'ha fet pensar ara.




----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Maroon 5 - This Love via FoxyTunes

dimarts, 6 de novembre del 2007

Sóc oient del Freakandó Matiner

Des que estic per terres castellanes no recordava escoltar el programa de radio de Freakandó Matiner. Aquest programa l'escoltava cada dia, l'any passat, mentre anava a la universitat pel matí.


Aquest matí, com que encara estic a Catalunya (a la tarda ja estaré per terres castellanes :( ), i m'he aixecat prou aviat, l'he pogut escoltar per la radio convencional, i així recordar-me que cada matí, encara que sigui per internet, de 6 a 10 el puc escoltar.


Així doncs, mentre estigui per terres castellano-lleoneses, escoltaré el programa matiner més escoltat a tot Catalunya, que em fa riure i em diverteix.




Si el voleu escoltar, heu de sintonitzar amb Rac 105 o anar a la web.



dimecres, 24 d’octubre del 2007

Collita d'ametlles

L'altre dia per la tarda, aquí a la residència estàvem força avorrits. En els nostres intents per fer alguna cosa entretinguda va sortir la proposta d'anar a buidar d'ametlles aquests arbres tan bonics que tenim al pati de la residència. La proposta va ser: "Porqué no vamos a coger esas almendras antes de que se pudran?". Doncs als 5 minuts estàvem carregats amb bosses de plàstic, un bastó i moltes ganes de buidar un ametller.


Comencem la nostra tasca, sacsejant el pobre arbre. Però, res de res! Així que ens armem amb el fantàstic bastó, i comencem a apallissar el pobre arbre, perquè ens deixi caure aquests fruits secs tan deliciosos. Si que cauen, però els més bons, com sempre, estan a dalt! així que ens enfilem a l'arbre i au! a seguir picant i picant, fins que el pobre arbre queda despullat de fulles i ametlles.

La feina bé després. Recollir totes les ametlles que han caigut al terra. Com que n'han caigut poques....
Un cop recollides, algú diu: "Vamos a comer almendras como minimo medio año!". Raó no li'n faltava. Perquè entre els tres que hi erem, vam collir sis bosses del "mercadona" plenes. Dues bosses per cada un... uff!

Bé, ara a deixar-les assecar un parell o tres de setmanes i ja estaran a punt per atacar-les!

A menjar fruits secs!




----------------
Mentre escrivia escoltava Dijous Paella - Ja n´hi ha prou d'aquest color via FoxyTunes