Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lectura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de novembre del 2007

Sobre l'autoestima de Catalunya

Fa uns dies que m'he començat un llibre, que un bon amic em va deixar quan vaig marxar cap a terres castellano-lleoneses.


M'agradaria compartir amb tots vosaltres, un fragment de la introducció d'aquest llibre, titulada "Respectem-nos".. Diu així:

"Perquè, permeteu-me la pregunta, si els catalans no defensem els nostres drets, qui en aquest món ho ha de fer? Si els catalans canviem de nom quan sortim de Catalunya, qui en sabrà l'autèntic? Si els catalans ens fem perdonar els orígens, qui ens parlarà amb respecte? Els catalans que, acomplexats davant la dimensió geogràfica d'altres pobles, mesurem per quilòmetres quadrats el grau d'autoestima que correspon a Catalunya, farien bé recordant Sèneca: "Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva." Però, estimem de debò els catalans Catalunya? I si l'estimem, fins a on estem disposats a arribar pacíficament per ella? (...)"
Victor Alexandre

El llibre és un recull de converses relacionades amb la identitat dels catalans amb diferents personatges. Per si algú li interessa llegir-lo, la bibliografia és la següent: Alexandre, Victor (1999): Jo no sóc espanyol, Proa debat, Barcelona.

De tant en tant aniré posant alguns fragments que em semblin curiosos per compartir amb tots vosaltres. Però pensem sobre aquest fragment:

Però, estimem de debò els catalans Catalunya? I si l'estimem, fins a on estem disposats a arribar pacíficament per ella?


dijous, 20 de setembre del 2007

Sense llum


Aquest matí m'he despertat, i per sorpresa meva (o potser no) encara no hi havia llum! I dic encara, perquè la llum va marxar sense ni tan sols acomiadar-se ahir a la nit, i pel que sembla no te pressa en tornar, s'ho deu estar passant bé. Però potser ja podria tornar no? de fet fa com 12h i mitja que se n'ha anat...

Resulta que sense llum, en la societat que vivim no podem fer RES!. Bé, si que podem fer alguna cosa, com:
  • Treure el cap per la finestra i observar com passen els cotxes, i aprofitar per fer un estudi estadístic del color predominant dels que passen pel carrer de sota casa.
  • Mirar embadalits la paret i notar-li un petit cop que et promets que arreglaràs més tard
  • Començar a endreçar-ho tot de forma obsessiva (el desastre serà quan després vagis a buscar una cosa i no la trobis!)
  • Llegir un llibre! (aquesta es la meva preferida)
Bé, el fet és que podem fer milions de coses, sempre i quan sigui de dia i t'entri una mica de llum per la finestra. Això són quatre idees per si no en teniu cap. Però m'atreviria a dir que cap ens entreté tan o al menys ens manté distret prou temps com:
  • Engegar la televisió i fer zapping 4 hores perquè no hi fan res d'interessant
  • Obrir la nevera i treure'n un refresc o aigua fresqueta! (això si que ve de gust!!)
  • Jugar a encendre i apagar llums (els nens ho fan molt, deu ser molt divertit)
  • Cuinar
Adonem-nos que quan no hi ha llum, a casa no funciona res! i quan ha passat gaire estona comences a passar les fases de l'acceptació:
1. indignació: Com pot ser que se n'hagi anat la llum? Fecsa havia penjat un avis que no he vist quan he arribat? Es que se'n va la llum cada dos per tres! Això no pot ser...
2. desesperació: I ara què faig?? No puc fer res!! els veïns tenen llum?? fem un "apanyo"...



3. Resignació: Bé, quan vulgui ja tornarà
4. Acceptació: Llegiré un llibre mentre no torni...


Doncs a llegir el llibre, això es clar desprès de maleir els ossos de tots els treballadors de Fecsa.


"Fomentem un vici sa, llegim"