Sembla que he tingut un pèl abandonat aquest espai tant meu a la xarxa... (val a dir, tant meu i tant dels altres)

Sembla, això si, que no s'ha mogut del lloc i això m'alegra...

Ara retorno a l'escriptura, i és per mi, i també per a aquells lectors que em van seguir en algun moment, i que espero amb ànsia que em tornin a seguir.

Després de marxar a comprar xupa-xups el dia 13 de Març del 2009, i perdrem pel camí... (imagineu-vos quin camí més llarg he recorregut, cal dir que a part de llarg també força carregat d'emocions i històries que mica en mica anirem descobrint) ara retorno, i us vull regalar les meves paraules, una mica renovades perqué l'edat és un punt, ja ho sabeu.



Gràcies a tots per la vostra paciència.

Avui, i solament perquè és avui, i perquè m'he aixecat amb una ganyota simpàtica a la cara. Potser aquesta ganyota m'ha retornat petits instants de lucidesa blocaire. Aquesta ganyota que ha aparegut per art de màgia, i tot per poder-la regalar a tothom que em mirava. M'encanta. Sembla com si darrere hi hagués quelcom tan...

Avui dimarts i 13. Dia per a molts dolent, degut a les supersticions que aquest benvolgut dia, dimarts, com qualsevol altre, però que per portar un 13 posat al damunt la gent tem.

La Wikipedia (si la castellana) ens diu literalment "En las culturas de España, Grecia y los países de Latinoamérica, el martes 13 es considerado un día de mala suerte. Hay mucha gente con fobia a este día, que no viaja a ningún lado por superstición. La fobia a este día se llama Trezidayomartiofobia o Triscaidecafobia."

Us ho hagués posat en català, però es que la meva amiga Viquipèdia no hi consta cap entrada de Dimarts 13. Però bé, remarquem, ens diu que las culturas de España, Grecia y países latinoamericanos... depen d'on siguem serem supersticiosos o no. Ara be, si consideres que la teva cultura no consta en cap de les enunciades explicaria el fet de no ser supersticiós al dimarts 13? Jo, de cultura catalana (no enumerada a la definició wikipediocastellana i que per suposat no sobreentenc que s'incologui a cultura de España) no sóc supersticiosa, doncs avui ha estat un dia, com els que fa dies no vivia, amb tot de coses agradables i sorprenents.

La cosa més colpidora, ens han regalat un xupa-xup.

A hores d'ara estareu pensant,"i què té de sorprenent que et regalin un xupa-xup?" doncs que ens l'ha regalat una desconeguda, al veure que voliem adquirir-ne en un lloc i que allà no en tenien. De forma altruista, aquesta desconeguda s'ha acostat a la nostra taula i ens ha dit "he sentit com demanaves xupa-xups i et deien que no en tenien, i jo com que en tinc dos te'ls regalo"

Són fantàstics i meravellosos aquests actes altruistes de desconeguts. I tan de bó, tothom fos com aquesta desconeguda.

Aquell temps verbal que tant m'agradava, s'ha esmunyit.
Sembla que d'un dia per l'altre hagi deixat d'exisitir.

Però al cap i a la fi només són paraules,
paraules que tallen com el fil d'un ganivet.
Una lluita que no sembla portar enlloc,
una batalla que el meu exercit està a punt de perdre.