Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ho he fet amb vos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ho he fet amb vos. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de gener del 2009

Dimarts 13 - Dia del xupa-xup

Avui dimarts i 13. Dia per a molts dolent, degut a les supersticions que aquest benvolgut dia, dimarts, com qualsevol altre, però que per portar un 13 posat al damunt la gent tem.

La Wikipedia (si la castellana) ens diu literalment "En las culturas de España, Grecia y los países de Latinoamérica, el martes 13 es considerado un día de mala suerte. Hay mucha gente con fobia a este día, que no viaja a ningún lado por superstición. La fobia a este día se llama Trezidayomartiofobia o Triscaidecafobia."

Us ho hagués posat en català, però es que la meva amiga Viquipèdia no hi consta cap entrada de Dimarts 13. Però bé, remarquem, ens diu que las culturas de España, Grecia y países latinoamericanos... depen d'on siguem serem supersticiosos o no. Ara be, si consideres que la teva cultura no consta en cap de les enunciades explicaria el fet de no ser supersticiós al dimarts 13? Jo, de cultura catalana (no enumerada a la definició wikipediocastellana i que per suposat no sobreentenc que s'incologui a cultura de España) no sóc supersticiosa, doncs avui ha estat un dia, com els que fa dies no vivia, amb tot de coses agradables i sorprenents.

La cosa més colpidora, ens han regalat un xupa-xup.

A hores d'ara estareu pensant,"i què té de sorprenent que et regalin un xupa-xup?" doncs que ens l'ha regalat una desconeguda, al veure que voliem adquirir-ne en un lloc i que allà no en tenien. De forma altruista, aquesta desconeguda s'ha acostat a la nostra taula i ens ha dit "he sentit com demanaves xupa-xups i et deien que no en tenien, i jo com que en tinc dos te'ls regalo"

Són fantàstics i meravellosos aquests actes altruistes de desconeguts. I tan de bó, tothom fos com aquesta desconeguda.
A partir d'ara, i des del bloc d'Un desig d'hivern... atribueixo el nom de Dia del xupa-xup al Dimarts 13. Dia en que tothom que pugui adquirirà un xupa-xup i el regalarà a algu. I això ho diu, na yourwi(nterwish).

dilluns, 21 de juliol del 2008

Festes del Roser a Puigcerdà

Oooh!! Quan de temps, esperant-ho. Tot habitant de Puigcerdà i rodalies esperaven ansiosos les festes del Roser de Puigcerdà, i ja gairebé han passat, de fet s'acaben aquesta tarda/nit, però es pot ben dir que ha estat una festa major mooooolt aprofitada.
Concert de Pastorets Rock el divendres (bé, també hi havia M-Clan, però era menys important que el nombrat), ball de festa major per al jovent el dissabte a partir de les 2 de la matinada, i finalment una estoneta de ball típic el diumenge. El ball del diumenge també era com el de dissabte, però com que tenia obligacions avui, no vaig poder disfrutar-lo fins al final.
Avui, per ser una treballadora en actiu a Puigcerdà, tinc festa, perquè avui ni se us acudeixi anar a fer res més que ballar i fruir de la festa a Puigcerdà, perquè està tot tancat.
Així doncs, ja puc afegir una festa nova a la meva llista, que ara queda més o menys així:
Prullans
Bellver
Alp
Martinet
Puigcerdà
(...)
Aquest cap de setmana vinent, hi ha per escollir, i si es pot es farà tot: Trobada d'acordionistes d'Arseguel i Festa major de Travesseres. A aprofitar ara que fa bo, i que hi ha temps, i si es en bona companyia millor que millor.

divendres, 30 de maig del 2008

D'excursió

Oooh, quines coses més boniques.

Tothom que em llegeix, ja sap, d'alguna manera o altra que m'agrada voltar i visitar llocs nous. Doncs evidentment sempre que tinc la oportunitat ho aprofito.
Aquesta vegada no us parlaré d'una ciutat amb molta cultura i monuments, no, us parlaré d'un meravellós paratge natural, el Lago de Sanabria.
El Lago de Sanabria es troba a la província de Zamora, a l'antic territori 'Leonés' i ja gairebé a terres gallegues. Es tracta d'un llac enorme, que va sorgir de manera natural fa aproximadament 200 anys, degut a un terratrèmol proper al curs d'un riu.


Aquesta foto, no la vaig fer jo. Jo no vaig enganxar tan bon dia, perquè estava núvol. Això sí, no va ploure i s'estava de meravella. Us congratularé amb unes petites fotografies de l'entorn al llac.

Vam finalitzar la visita a la zona, dinant en un poblet d'allà, el qual s'anomenava La Puebla de Sanabria. Què bé que vam menjar, i en quantitat. Un poble força curiós, perquè era d'allò més petit, però hi vam poder contar 16 hostals/cases ruals/hospederies, suposo que la bellesa del paratge atrau a molt turisme.


Gràcies a la meva companya de viatge, amb la que ens ho vam passar genial.

dimarts, 27 de maig del 2008

Festes? Molta Festa


Aquest cap de setmana m'he convertit, durant una estona, en patumaire, en concret el dissabte, bé més ben dit, gairebé tota la tarda i la major part de la nit del dissabte. Si senyor, vaig anar a la Patum de Berga d'aquest any.

Ja feia anys que hi volia assistir, però sempre s'esqueia malament, perquè, o bé tenia exàmens, o bé em trobava que aquell cap de setmana tenia alguna altra responsabilitat a fer. Però aquest any, m'ho combinat molt bé, i mira que s'ha escaigut força malament, i bé a l'hora. Resulta que aquest cap de setmana a part de la Patum de Berga, també eren les festes del meu poble, i es clar, es feia difícil compaginar-ho tot. Però senyors, ho vaig aconseguir, i a més amb molt bona companyia.

Tot i que no vaig poder veure la Patum complerta, perquè només surt el dijous i el diumenge, m'ho vaig passar d'allò més bé entremig de tanta gent que es movia darrere dels gegants, la guita, o les masses. La veritat es que, de tanta gent que hi havia, que gairebé no es cabia als carrers ni places de la ciutat, és més, quan començava a saltar algú, acabaves saltant encara que no volguessis, degut a que estaves tan apretat, que o saltaves o et feien saltar.

També cal dir, que a la Patum vaig poder anar al concert d'Obrint Pas, que des que van treure el disc Benvinguts al Paradís no els havia vist, vaig saltar, vaig córrer, vaig passejar, vaig cantar, vaig cridar... i em vaig cansar una mica. En acabar el concert d'Obrint Pas, que va estar d'allò més bé, vam decidir, amb la meva amiga, tornar-nos-en cap al poble, que no queda massa lluny de Berga. Com era d'esperar, i ja ens imaginàvem, ens van parar els mossos d'esquadra, aproximadament crec que n'hi vaig contar una dotzena.... no fos cas que ens escapéssim.... Control d'alcoholèmia, es clar que sí! ja era hora que posessin un control on l'havien de posar home. Ré, 0,0 i seguim el camí.

Al arribar al poble, ens vam arribar al ball de festa major, que tot i ser avançada la nit, encara estava en dansa. I allà vam acabar la festa.

Perquè desprès es digui que no es pot anar a dues festes a la vegada, jo ho vaig fer aquest cap de setmana, visca la Patum i les festes del meu poble.

L'any vinent, aviam si podem tornar-hi a la Patum, i veure-la complerta juntament amb el Tirabol. A veure quan cau corpus l'any vinent, esperem que escaigui en un cap de setmana millor que aquest.

Per cert, cal dir-ho, la "Barreja" està boníssima!

diumenge, 4 de maig del 2008

Pont(i ficat) que ja ha passat

Oooh quin pont!

Senzillament fantàstic. Ben acompanyada, i el més important de tot, a la meva terra catalana, i concretant encara més, al meu estimat Pirineu ceretà. Llàstima que les coses bones s'acaben ràpid, veritat?

Els dies han passat ràpid, perquè evidentment, quan t'ho passes bé, el temps passa volant. Mira tu, he rigut moltíssim, he parlat moltíssim, he fet molta broma, he passejat per aquests pobles tan bonics que hi ha, m'he cremat amb el sol que feia, tot i que no he anat a prendre el sol... i no hi havia tanta gent com em pensava.

El pont ha finalitzat amb la nostra assistència a l'Aplec de la Mare de Déu de Bastanist, evidentment al Santuari de la Mare de Déu de Bastanist, on hi havia un fotimé de gent de tota la contrada. Hem gaudit d'unes vistes inigualables de les muntanyes del Cadí, i hem sapigut controlar el moment de marxar perquè no ens enganxés la tempesta que pocs minuts més tard ha començat.


Gràcies,a vosaltres , per aquesta companyia tan agradable i per fer-lo tan genial.