Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The n life. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The n life. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de maig del 2010

Somriure salat

Avui m'han esbossat més d'un somriure, també m'han robat algun que altre crit i perquè no dir-ho, un bri de decepció. Un dia força equilibrat, al cap i a la fi, i amb un regust un pèl agre-dolç.

Intentar estar atent al que necessiten els que t'envolten i intentar acontentar-los no sempre és fàcil, i a vegades, la resposta no és la esperada (o desitjada). Però la majoria de vegades l'esforç val la pena, sempre que hi hagi algú capaç de robar-te un somriure, i per sort jo el tinc aquest algú(potser caldria dir tinc algú's) i és un somriure, el d'avui, un pèl salat, però encantador.

Però bé, ara és moment de reomplir el got per demà, que a la nit sempre està una mica més buit que al matí. I s'ha d'aprofitar demà que és una jornada light.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Dimarts i 13... un any i un mes més tard

Sembla que m'he entretingut més del que em pensava...


Sembla que he tingut un pèl abandonat aquest espai tant meu a la xarxa... (val a dir, tant meu i tant dels altres)


Sembla, això si, que no s'ha mogut del lloc i això m'alegra...

Ara retorno a l'escriptura, i és per mi, i també per a aquells lectors que em van seguir en algun moment, i que espero amb ànsia que em tornin a seguir.

Després de marxar a comprar xupa-xups el dia 13 de Març del 2009, i perdrem pel camí... (imagineu-vos quin camí més llarg he recorregut, cal dir que a part de llarg també força carregat d'emocions i històries que mica en mica anirem descobrint) ara retorno, i us vull regalar les meves paraules, una mica renovades perqué l'edat és un punt, ja ho sabeu.

Per agrair-vos, a tots els que esteu aquí, ja que avui és Dimarts i 13 cal fer honor a aquesta bona tradició. Perqué avui és el dia blocaire i personal del xupa-xups. Per aquesta raó us regalo a tots un xupa-xup virtual, preneu-lo i assaboriu-lo en honor meu.




Gràcies a tots per la vostra paciència.

divendres, 13 de març del 2009

Ganyoteja simpàticament!

Avui, i solament perquè és avui, i perquè m'he aixecat amb una ganyota simpàtica a la cara. Potser aquesta ganyota m'ha retornat petits instants de lucidesa blocaire. Aquesta ganyota que ha aparegut per art de màgia, i tot per poder-la regalar a tothom que em mirava. M'encanta. Sembla com si darrere hi hagués quelcom tan...

Potser està creixent alguna cosa, potser aquesta ganyota del no res està expandint la meva imaginació cap allà on les girafes, amics meus, tenen taques de color verd prat, i les zebres tenen les ralles amb degradats taronges i blaus. Potser aquell follet que vigila al bosc dels Osmijeh ha donat un salt per a repartir la pols màgica, i a mi me n'ha tocat una mica.Justificació completa
Bé, tan se val el motiu, però se que per a tothom, i per cadascún de nosaltres, hi ha algú que ens fa ganyotejar tan sols en estar present en la nostra ment, i qui sap, potser algun de nosaltres no té només un algú, sinó que té més d'un algú que li provoca aquesta ganyota simpàtica.

I creieu-me, val la pena ganyotejar simpàticament, es a dir, somriure.



Per això, avui, i cada dia, regalo un somriure a tothom qui el vulgui agafar. Perquè mai es sap quan pot fer falta.


Ganyotejeu simpàticament!


dimarts, 13 de gener del 2009

Dimarts 13 - Dia del xupa-xup

Avui dimarts i 13. Dia per a molts dolent, degut a les supersticions que aquest benvolgut dia, dimarts, com qualsevol altre, però que per portar un 13 posat al damunt la gent tem.

La Wikipedia (si la castellana) ens diu literalment "En las culturas de España, Grecia y los países de Latinoamérica, el martes 13 es considerado un día de mala suerte. Hay mucha gente con fobia a este día, que no viaja a ningún lado por superstición. La fobia a este día se llama Trezidayomartiofobia o Triscaidecafobia."

Us ho hagués posat en català, però es que la meva amiga Viquipèdia no hi consta cap entrada de Dimarts 13. Però bé, remarquem, ens diu que las culturas de España, Grecia y países latinoamericanos... depen d'on siguem serem supersticiosos o no. Ara be, si consideres que la teva cultura no consta en cap de les enunciades explicaria el fet de no ser supersticiós al dimarts 13? Jo, de cultura catalana (no enumerada a la definició wikipediocastellana i que per suposat no sobreentenc que s'incologui a cultura de España) no sóc supersticiosa, doncs avui ha estat un dia, com els que fa dies no vivia, amb tot de coses agradables i sorprenents.

La cosa més colpidora, ens han regalat un xupa-xup.

A hores d'ara estareu pensant,"i què té de sorprenent que et regalin un xupa-xup?" doncs que ens l'ha regalat una desconeguda, al veure que voliem adquirir-ne en un lloc i que allà no en tenien. De forma altruista, aquesta desconeguda s'ha acostat a la nostra taula i ens ha dit "he sentit com demanaves xupa-xups i et deien que no en tenien, i jo com que en tinc dos te'ls regalo"

Són fantàstics i meravellosos aquests actes altruistes de desconeguts. I tan de bó, tothom fos com aquesta desconeguda.
A partir d'ara, i des del bloc d'Un desig d'hivern... atribueixo el nom de Dia del xupa-xup al Dimarts 13. Dia en que tothom que pugui adquirirà un xupa-xup i el regalarà a algu. I això ho diu, na yourwi(nterwish).

diumenge, 11 de gener del 2009

Sentiments musicals

Una cançó...

Per tu:


Per mi:


Segons com, cal dir-ho, no hi ha justificacions vàlides si les coses no es tenen clares. Hi ha decisions que han de ser meditades, perquè o sinó fan més mal del que caldria.

dijous, 11 de desembre del 2008

Qui/què

Triaré, Estaràs, Veurà, Farem, Entendreu, Regalaran...

Tots tenen quelcom en comú. Cap indica el quan, tan sols indiquen el què. Però no només indiquen un què, sinó que també un qui, un qui que es sobrentén. Un qui que després del què és dels components més importants de qualsevol frase. Un qui, subjecte el·liptic, un què, predicat. El quan, en canvi, no és necessari, però tot i així serà, tard o d'hora, però serà, si al qui no li sorgeixen imprevistos per dur a terme el què.

Totes aquestes paraules formen part d'un temps verbal, si, hom ara mateix ja deu saber-lo. Temps verbal propi de planificacions futures, que emprem molt acuradament a aquesta època de l'any per a nous propòsits, i futures promeses, que al final s'acaben tornant paper mullat. Per això, durant aquesta època, aquest temps verbal és més emprat que cap altra època, al menys d'una forma més explicita. Per això, cal evitar emprar-lo en excés. Hom tendeix a l'excés. Si se'n fa un ús acurat, dóna esperança. Una esperança de que hi ha més, que desprès hi haurà més, de què no es quedarà tan sols amb el present.

Per aquesta raó m'agrada tant aquest temps verbal. El futur simple. Però encara m'agrada més quan la persona que acompanya el verb és la primera persona del plural. Nosaltres. I encara millor si aquest qui acompanyat amb un què futur, sempre i quan siguin positius, surtin dels teus llavis.

Anirem, veurem, estarem, mirarem... Nosaltres.

dilluns, 3 de novembre del 2008

El perquè

Perquè fa 23 anys que intento recordar-me'n de les dates senyalades de tothom!
(es clar que no sempre ho he aconseguit)


Perquè fa 23 anys que intento ser la millor pels meus!
(i de segur que per alguns ho aconsegueixo)

Perquè durant aquests 23 anys no hi ha hagut gairebé ningú més important!
(en la meva vida)

Perquè fa 23 anys que sóc jo!

Perquè fa 23 anys que ho valc!

I perquè, evidentment, fa 23 anys que sóc genial!

dissabte, 1 de novembre del 2008

Un matí de dissabte

M'encanta quan el dissabte al matí entra aquell rajolí de llum pel porticó mal tancat de la meva habitació, i marca que ja s'ha fet de dia. Aquell rajolí de llum fa que em giri i contempli l'habitació, aquelles parets grises que ara tenen una ralla blanca, que es tornaran blanques quan s'obrin del tot els porticons de la petita finestra que ja no tanca bé.

Em giro i veig com a sota del nòrdic hi ets tu, què encara no t'has acabat de despertar, però tot i així de cop noto com em rodeges amb el braç i m'apropes cap a tu. Obres els ulls i ens mirem. Creuem les primeres paraules "Quina hora és?". És aviat, encara podem ronsejar una estona, al cap i a la fi, no tenim res millor a fer i el que tinguem que fer encara es pot esperar una estona més.

Ens donem un petó, et dono un petó. I ens diem "Bon dia".