Drets? i Deures?

Però... sobre què vols que opinem exactament?

El vídeo sí que és llarg, però és divertit perquè va fent bromes xD I és interessant, sí.

És clar que els menors tenen drets i deures, però es tot molt relatiu. Cap al final de la intervenció, si no l'he entès malament, parla del sexe entre menors, que follin amb 14 o 15 anys, que hi està en contra, realment no ho entenc, seran menors però no per això són menys aptes per a fer coses que naturalment ja hi estan capacitats, no trobo gens lògic que digui que s'ha de regular :| En canvi, però, quan parlant d'això fa referència les pastilles, aquí sí que hi he de donar la raó, però no perquè estiguem parlant de joves sinó amb tothom en general, que potser ara que tenim més mitjans a l'abast en fem un abús. De tota manera, però, al cap i a la fi, trobo que és una evolució i de cara al futur no anirà en recés sinó tot el contrari.

També parla, i a això li dóna importància, sobre el poc respecte dels menors envers la sobrada tolerància dels adults. Potser sí que, com diu, no han sabut pair la "democràcia espanyola" (dit així per entendre'ns) com calia com tampoc adaptar-se als nous temps luego els fills van a la seva. I em sembla natural. La conseqüència d'això pot ser, a la llarga, la reducció de la majoria d'edat a partir dels 16(?) anys. I què? Jo ho trobaria bé, als 16 anys la majoria ja són prou aptes per assumir responsabilitats d'adult. O, si més no, no estan molt menys preparats que força gent de 18. És clar que això influiria en les famílies, si ets major als 16 i ara ja hi ha queixes de l'excés de llibertats que es prenen els menors més grans... imagina si són lliures! Però és que coi, si un noi s'emancipa als 16 anys pot disfrutar més la vida. I si no ho fa, almenys que tingui llibertat a casa. Potser hi hauria millor ambient. Menys tensions.
Els menors tenen drets, però que els pares els limitin és molt relatiu. Cadascú ho farà diferent. Així que llibertat i fora mals rotllos :p

I obligar els menors a anar a escola sí que em sembla bé, perquè la formació és important. Però clar, la manera més intel·ligent d'aconseguir això és justament és justament la que proposa el jutge Calatayud: oferint alternatives adequades a les situacions, una segona via d'assoliment de coneixements i consegüent adquisició de reconeixement acadèmic. Ni més ni menys. Els que tenen problemes que tinguin alternatives que els facin l'aprenentatge més amè i profitós.

I bé, aniria dient coses però de moment ho deixo aquí. Algun tema com el de la minoria d'edat als 16 mai me l'havia plantejat fins ara mateix, però de tota manera he volgut compartir el pensament per si algú vol replicar. De tota manera sí que ho penso.

He llegit un acudit i he pensat en tu i el comentari d'abans:

Un pare al fill:
- Fill ara que has fet 15 anys crec que ja podem parlar de sexe.
- D'acord pare, què vols saber?

Hola!
Primer em presento. Sóc la Laia, i fa molt temps que et segueixo. Trobo que tens un bloc genial i m'encanta llegir-lo.
Ara, anem pel comentari. Fins fa molt poc, jo he estat menor d'edat, i estic d'acord amb tot el que diu aquest senyor. Sóc conscient que vivim en una societat on els fills sembla que manem als pares, no els tenim respecte i fem el que volem. Afortunadament, els meus pares m'han sabut educar crec que bé, i quan ha calgut, i m'ho he merescut, m'han pegat dues bufetades i no s'ha muntat cap drama, perquè jo era la primera que sabia que no havia fet les coses bé.
En fi, que jo sóc de les que crec que la culpa, és dels pares, que no saben educar correctament un fill.
Salut!