Podria dir-ho, però potser desprès me n'arrepentiria (força probable). La qüestió és, que moltes vegades no dic les coses, i me n'arrepenteixo de no haver-les dit, i a vegades les dic, de forma impulsiva, i també me n'arrepenteixo d'haver-les dit. Llavors, quina és la solució???
Avui una imatge valdrà més que totes les possibles paraules.
Avui una imatge valdrà més que totes les possibles paraules.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_s-6KFp7QA8fxHh0Q7Nscn1-sdKGjLNgiiZqLQ8mrya-ls_r5ObLvQBNM-4B3X_rnQf_geM9PakhQPsOv1bfEGsW4643qyp4Rxyrxj1csw=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
4 comentaris:
El millor és pesar-s'ho bé, pensar en la millor manera de dir-ho, i després deixar-ho anar. Potser les conseqüències no són bones, però és millor això que haver-se de penedir de no haver actuat.
Un dia el meu pare va dir, "no et penediràs mai d'haver callat" ue ve a ser una versió col·loquial del "l'home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules". En tot cas, és bo deixar anar el què penses, però sempre amb una reflexió prèvia. La pregunta és, tenim sempre el suficient temps de resposta?
Moltes vegades xerro més del compte abans de pensar i després m'arrepenteixo de no haver-me mossegat la llengua... :P
Penso que tampoc és bo quedar-s'ho tot a dins. Ha de sortir o s'acaba podrint.
Publica un comentari a l'entrada