Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions intrascendents. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de novembre del 2008

Nocturnitat

Curiosejant el cel nocturn d'estrelles atapeït, m'embadaleixo tot mirar-lo allà on hi ha ben fosca nit.

Llesta i caparruda pot ser, la llumeta d'un estel prou menut, que intenta escolar-se per allà on vol i es mostra també tossut.

Obriré, jo, la finestra i tancaré tots els llums, llumets i llumins, perquè aquesta brillantor estel·lar pugui escolar-se ben endins.

Fent ziga-zagues s'esmuny per l'escletxeta, a través de la qual es veu una zona que, en sí, és força estreta.

Ombres hi han per arreu durant la nit. Si no arriba la llumeta que t'il·lumini, pot ser que topis amb quelcom d'imprevist.

L'únic que s'escola, per on en moltes ocasions tinc el cap, serà de segur aquella llumeta de l'estel què tot ho sap.

Les boniques estrelles formen un dibuix curiós, un estruç que sembla correr tot fugint d'un lleó grandiós.

A l'esquerra de l'estruç hi ha uns altres estels que formen un cargolet. Sembla que les banyes, això si, les té de dret.

dijous, 13 de novembre del 2008

Quan ni escriure consola...

Quan ni escriure consola la ment, és llavors quan necessito quelcom. Quelcom. Potser un espai, activitat, llibre, companyia nova ajudarien, però no és això el que em fa falta.És llavors quan més trobo a faltar a la Nina.

Trobo a faltar que se m'enfili per damunt i se'm passegi per l'espatlla tot roncant desesperadament, fins que al final te la treus del damunt per pesada. Enyoro les petites mossegades que em fa als dits quan té ganes de jugar o quan es passeja per damunt del llibre que estàs llegint tot reclamant la teva atenció.
Aquella petita Nina, que fa tanta companyia.

Aquest cop no! aquest cop no permetré de cap de les maneres que m'ho tornin a fer.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Castanyes i fantasmes

Un any més s'apropa la castanyada, bé s'apropa, de fet ja fa dies que podem veure les paradetes que ens venen castanyes calentes i els panellets als aparadors de les pastisseries. Però també fa dies que veiem com hi han aparadors que s'omplen de carabasses amb cares esgarrifoses, teranyines, aranyes, i altres artilugis semblants.

Un any més han de conviure dues festes plegades, que hom cel·lebrarà d'una manera o una altra, sigui només una de les dos o les dos per separat. Encara no conec cap experiència en la que s'hagin barrejat el personatge de la castanyera amb fantasmes i carabasses, tot i que suposo que mica en mica tot arribarà. Qui sap, potser la castanyera s'acaba transformant en un monstre terròrific què vé de la muntanya.

I ja feia les meves reflexions, fa un any a Halloween amb castanyes? i pel que sembla, no he canviat gens de parer.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Nusos

Ja des de fa temps, tinc un gran nus. O potser no és un de gran, sinó molts de petits, no ho se.

Tinc un nus a la llengua, un nus a l'estómac, un nus al pensament, en definitiva i el que més m'afecta és aquest immens nus que tinc a la inspiració.

No poder dir el què penso, quan ho penso i com ho penso... I si a més a més no trobo la manera de dir-ho, sembla com si s'anés fent més i més i més, tot això.

El que em provoca el nus més gran, és no tenir inspiració per escriure, quan realment és el que més sacia la meva insatisfacció expressiva, les meves ganes d'explicar d'una altra manera les meves nèures/preocupacions.

Temps al temps, l'aniré desfent.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Finestres nocturnes

Diuen que els somnis són la finestra a l'ànima (diguem-li subconscient). Que quan dorms és quan es pot obrir aquesta finestra i pot mostrar-te el que hi ha darrere d'aquelles cortines opaques que durant el dia no et deixen veure.

Normalment, s'hi pot veure les teves alegries, les teves preocupacions, les teves manies, el que realment vols i no vols. El que passa, que majoritariament, i a vegades per sort, no ens recordem d'aquests somnis, del que hi succeeix, ja que molts d'aquests et deixen un mal estar general, al mostrar-te coses que ni tan sols volies saber.

La gent tendim a passar per alt aquesta eina que ens dóna el cap, però realment l'hauríem d'ignorar o potser hauríem de, qui sap, escoltar-ho una mica més? Es clar, però, sense arribar a cap extrem.

Potser tenen raó quan diuen:

"És quan dormo, que hi veig clar"

dijous, 2 d’octubre del 2008

Records musicals

Ja ho diuen que la música és quelcom que marca a la vida d'una persona, independentment de que t'agradi o no. I el que resulta més curiòs, és, que ja de ben petits podem apreciar la música, bé apreciar, potser no és la paraula. No ho se, ara no trobo la paraula més addient. Però anant al que anava, la música ens marca, ens recorda instants, moments, o fins i tot sentiments, però el que jo no em pensava és que, des de tan joves, en poguèssim tenir record.

Avui, anant amb el cotxe cap a la meva multitudinària classe d'anglès, estava escoltant la ràdio quan han posat una cançó que m'ha portat records, vells records. Mentre gaudia de l'escolta, m'ha portat una sensació de benestar, tranquilitat que feia temps que no sentia. He recordat aquell instant en què vaig escoltar aquella cançó per primer cop, aquell instant en el què em va marcar per tota la vida perquè estava contenta, en fi, era feliç.

El primer cop que vaig escoltar la cançó era jove, bé, molt jove, tan sols tenia 5 anys. I és curiòs com, al tornar a escoltar-la m'ha reportat totes aquelles sensacions. El cert es que m'ha quedat una certa melanconia per aquells temps, i aquells sentiments.

Aquí us deixo la cançó, que m'ha portat tot aquest plegat de sensacions. Tots la coneixereu, ja que es tracta d'un clàssic de principis dels 90.

No puc evitar a l'escoltar-la, que se'm posi la pell de gallina.

dimecres, 24 de setembre del 2008

Somric

Somric.

Et miro.

Torno a somriure.

Pensava en aquell moment,
i en aquell altre moment,
i aquell altre.

Tots aquells moments que fan,
que quan et miri,
se'm dibuixi un somriure.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Volant...

Últimament estic força als núvols, i ja no només en sentit figurat sinó en sentit literal.

I desprès de passar-m'hi tantes hores, ja sigui en un sentit o un altre, puc arribar a la conclusió de que això d'estar als núvols, o més amunt que els núvols m'agrada, es veu tot d'una altra manera, es veu tot com... molt més petit.

dijous, 4 de setembre del 2008

Toc, toc

Mica en mica tot retorna a la rutina que ens durà fins a les següents vacances.

Val a dir, que des que he acabat de treballar no havia tingut ocasió per escriure, ja que no tenia connexió, però ara porto un parell de dies que, com tothom, retorno a la rutina hivernal (tot i que aquest retorn, en el meu cas, és gradual per complert) i si que en tinc, i m'he posat davant del processador de textos buscant la inspiració per escriure quatre mots i penjar-los al bloc, però nois, no hi ha manera, i no serà que no tingui coses per explicar, però sembla com si al posar-me davant del redactor de missatges us ho vulgui explicar tot i al final no acabi explicant res i carai, us deixi sense una actualització.

Per això, avui m'he dit, prou! ja toca actualitzar i mostrar que encara segueixo per aquí,encara que encara no hi sóc al 100%. He vist, per això, que molts blocs estan fent una mena d'hibernació, i d'altres que han quedat aturats per les vacances, suposo que mica en mica tot s'anirà restablint. De moment, aquí us ho deixo.

Dono per despertat el desig d'hivern, desprès d'un estiu poc calorós i força entretingut.

dilluns, 4 d’agost del 2008

Estupidament feliç (o no)

Els temps van canviant, i tot i que l'any va començar una mica atrotinat, sembla que mica en mica es va adreçant.

Poc a poc, torno a ser feliç. I vull cridar-ho als quatre vents, no, als cinc o als vint-i-sis. Tan i fa. Però l'important és ser-ho, sigui de forma estúpida o no.

Gràcies

dimecres, 25 de juny del 2008

Cansat

Em fas mal, i ja fa temps.

Em fas mal, i no ho veus.

Qui sap, potser no ho pots veure.

Però potser ja n'hi ha prou, no?

dilluns, 16 de juny del 2008

Vull dir, però no puc

Sí, sóc una persona que diu les coses. A vegades, fins hi tot, puc arribar a ser una mica impertinent. Dic el que penso, això si, pensant-me una mica com dir-ho, per fer el mínim de molèstia possible. I com em diuen tot sovint, "la confiança fa fàstic". Doncs així mateix sóc jo...

Però no ho entenc. Hi ha una persona, tan sols una (de moment) amb la que per molt que em proposi dir-li el que penso, no puc. No és per ser hipòcrita, és perquè... no ho se perquè, però el què si que se, és que quan em poso al davant per dir-li el que penso no em surten les paraules.

Hi ha coses que s'han de dir, que no es poden guardar. Però que passa quan no et surten les paraules per expressar-te? quan la ment se't queda en blanc? quan de sobte et quedes afònic i no et surt la veu? Tot això provoca impotència, i després ràbia... ràbia per no haver-ho dit, ràbia per no haver pogut, ràbia!

Però costa tant aclarir les coses? No, solament amb tu.

dimecres, 4 de juny del 2008

Arrepentir-se'n, o no?

Podria dir-ho, però potser desprès me n'arrepentiria (força probable). La qüestió és, que moltes vegades no dic les coses, i me n'arrepenteixo de no haver-les dit, i a vegades les dic, de forma impulsiva, i també me n'arrepenteixo d'haver-les dit. Llavors, quina és la solució???

Avui una imatge valdrà més que totes les possibles paraules.

dilluns, 5 de maig del 2008

(Petits) Instants, coses...

L'he vist moltes vegades, aquesta pel·lícula, i m'encanta. Avui l'he tornat a veure, i m'ha recordat que poc valorem les petites coses, i lo feliços que ens poden fer si les tenim en compte, es a dir, si les valorem.

Coses petites com una mirada, un gest, una paraula, un somriure... un instant. I que poc les tenim en compte normalment, sempre busquem quelcom més gran, més vistós, més... no ho se.

Les coses petites, al cap i a la fi ens aporten petits instants de felicitat, dels que no ens n'adonem. Si, potser són petits instants, però és millor que no tenir-ne.

dilluns, 21 d’abril del 2008

Decepció

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, conegut com el DIEC, s'entén com a decepció a "Desengany de qui ha estat decebut". Desengany! mare meva, la veritat es que si, que ara que en llegeixo la definició, estic bastant desenganyada.

Últimament m'estic adonant de que sóc una persona amb massa optimisme, i massa esperança en la gent, i evidentment això comporta algun que altre desengany. Quan pregunto a algú si farà alguna cosa, i em respon amb un "No ho se" o amb un "potser", confio massa en que segurament les farà, i desprès quan arriba el moment, res de res.

Peco de tenir massa esperança i de confiar en excés en la gent. Això em porta, constantment, a decepcionar-me. Potser hauré d'aprendre a esperar menys de la gent, però es que de segons qui es impossible esperar-ne menys del que se n'espera.

Res, a superar, i ja en vindrà una altra.

dissabte, 19 d’abril del 2008

Paraules i silencis

Paraules.

Paraules buides

Paraules buides sens sentit.

Silenci.

Silenci etern

Silenci etern que duu sospirs.

Només són paraules,només són silencis, fa falta molt més.

Escoltar, a vegades és complicat i entendre encara més, però tot és intentar-ho.

divendres, 14 de març del 2008

Una bena als ulls

Quan realment tens una cosa davant dels nassos, que es manifesta clarament, que tan sols fa falta que et cridi a l'orella "Sóc aquí, escolta'm. Et parlo a tu! això t'incumbeix", és llavors, quan realment no t'adones del que està passant. No t'adones d'aquelles coses que tothom que t'envolta si que veu, però tu, tens una bena als ulls per no veure realment que passa.

La gent que t'envolta et parla, i et diu: "no ho veus? però si està clarissim!!" i llavors, les frases següents són del tipus, "la solució és aquesta", o "hauries de...". però no s'escolten, perquè com que no ho vols veure, doncs no ho veus. No hi ha més cec que el que no hi vol veure, que deia la meva iaia.

Però aquesta fase s'acaba. La gent es cansa de dir-t'ho i tot sols passem a la fase de l'evidència, fase en que la bena comença a caure, i llavors comences a veure el que realment estava passant i potser ja és massa tard, o la truita s'ha capgira't. Però si esperem massa, qui sap....

serà massa tard?

dilluns, 10 de març del 2008

Parlar sense dir res

Parlar, parlar i parlar... i no dir res.

Això és el que em passa últimament. Tinc moltíssimes converses amb gent molt diversa, però la majoria són poc productives. Sempre n'hi ha alguna que se'n salva, però val a dir que la majoria cauen al sac de les converses improductives. Simples paraules i nexes, que van formant frases de conversacions intranscendents.

dimecres, 5 de març del 2008

Canvis

Canvi de pentinat....

Canvi de cançó...

Canvi d'idioma...

Canvi de roba...

Canvi d'entorn...

Canvi de companys...

Canvi de pintura...

Canvi de llençols...

etc.

Hi ha molts tipus de canvis, alguns sobtats, alguns escollits i d'altres forçats. Alguns fan que millori el que t'envolta, d'altres ho empitjoren i potser a vegades n'hi ha que ni es noten. En ocasions saps el resultat, en altres potser no. Però canvis n'hi han sempre.

Actualment, i al em trobo en un procés de canvi. Com el següent:

Us ho volia posar de manera musical. Un canvi de TEMPO.

dimarts, 4 de març del 2008

<... ( change ) ...>

Que vol dir canvi...

Sort en tenim que encara existeixen els somiadors

dimarts, 25 de novembre del 2008

dijous, 13 de novembre del 2008

dimecres, 29 d’octubre del 2008

dijous, 23 d’octubre del 2008

dimecres, 22 d’octubre del 2008

dijous, 2 d’octubre del 2008

dimecres, 24 de setembre del 2008

dimarts, 16 de setembre del 2008

dijous, 4 de setembre del 2008

dilluns, 4 d’agost del 2008

dimecres, 25 de juny del 2008

dilluns, 16 de juny del 2008

dimecres, 4 de juny del 2008

dilluns, 5 de maig del 2008

dilluns, 21 d’abril del 2008

dissabte, 19 d’abril del 2008

divendres, 14 de març del 2008

dilluns, 10 de març del 2008

dimecres, 5 de març del 2008

dimarts, 4 de març del 2008

Traducir/ Translate/ Traduire

Jo sóc

Algunes paraules

Alguns han dit que...

Aquí s'hi acumula la pols

Suggeriments, idees...

Fans

Us recomano llegir

T'agrada?

De tant en tant visito