Ja és ben curiós quan escoltes a un nen parlar en una llengua que no és la materna, com és el cas de nens de família castellana, i que evidentment parlen en castellà a casa seva. Llavors quan parlen català, et deixen anar frases com:
No puc sentar perquè no tinc sitiu.
En el moment en que vaig sentir el pobre nen dir això, vaig pensar: Oh no!! el montillà s'ha estès a la població infantil!
Ja ho te això, quan ets petit i fas barreges d'idiomes, i a vegades et surten traduccions del tot literals, com quan un nen va contestar a un bon home que li va parlar en castellà amb un Señor, es mucho tarde!, què hi farem, tot no es pot fer bé.
Ja ho te això, quan ets petit i fas barreges d'idiomes, i a vegades et surten traduccions del tot literals, com quan un nen va contestar a un bon home que li va parlar en castellà amb un Señor, es mucho tarde!, què hi farem, tot no es pot fer bé.
2 comentaris:
Ah noia, aquestes coses passen. A mi sempre em surt de dir al bar, si toca parlar espanyol, "no cal vaso". O a vegades em costa corregir "la mia casa", tot i que ho domino força. I quants cops he dit "has bebido aceite"?? És tan difícil parlar foraster...
Ara bé, quan ells parlen malament em xiulen molt les orelles xD
No cal ser un nen per dir-ne d'aquest calibre. A la meva anterior feina en teníem unes quantes d'apuntades, i tots tenim ja una edat.
Publica un comentari a l'entrada