Des de dilluns que ja treballo, i renoi! quines ganes que en tenia. Cada matí agafo el caminet i me'n vaig cap a Puigcerdà, on m'espera una colla de 20 nens de 4 i 5 anys a punt per començar a jugar i fer tallers.
Els nens, com tothom sap, són sorprenents, i carai! ja des del primer dia. El més sorprenent és la sinceritat amb la que et parlen, com més petits, més sincers. I un exemple de sinceritat, va ser la d'un nen de P5, quan em va fer la següent pregunta:
Per què estàs tan prima?
Que hi farem, ja se sap que els nens ho diuen tot.
2 comentaris:
Doncs ja ho saps carinyu, a menjar unes quantes sopes i a no estar tant prima, que no es pot jugar amb foc.
Cuida't molt, un petonàs!!!
Els nens i els borratxos mai no diuen mentides :P
Publica un comentari a l'entrada