Ja ho diuen que la música és quelcom que marca a la vida d'una persona, independentment de que t'agradi o no. I el que resulta més curiòs, és, que ja de ben petits podem apreciar la música, bé apreciar, potser no és la paraula. No ho se, ara no trobo la paraula més addient. Però anant al que anava, la música ens marca, ens recorda instants, moments, o fins i tot sentiments, però el que jo no em pensava és que, des de tan joves, en poguèssim tenir record.
Avui, anant amb el cotxe cap a la meva multitudinària classe d'anglès, estava escoltant la ràdio quan han posat una cançó que m'ha portat records, vells records. Mentre gaudia de l'escolta, m'ha portat una sensació de benestar, tranquilitat que feia temps que no sentia. He recordat aquell instant en què vaig escoltar aquella cançó per primer cop, aquell instant en el què em va marcar per tota la vida perquè estava contenta, en fi, era feliç.
El primer cop que vaig escoltar la cançó era jove, bé, molt jove, tan sols tenia 5 anys. I és curiòs com, al tornar a escoltar-la m'ha reportat totes aquelles sensacions. El cert es que m'ha quedat una certa melanconia per aquells temps, i aquells sentiments.
Aquí us deixo la cançó, que m'ha portat tot aquest plegat de sensacions. Tots la coneixereu, ja que es tracta d'un clàssic de principis dels 90.
No puc evitar a l'escoltar-la, que se'm posi la pell de gallina.
Avui, anant amb el cotxe cap a la meva multitudinària classe d'anglès, estava escoltant la ràdio quan han posat una cançó que m'ha portat records, vells records. Mentre gaudia de l'escolta, m'ha portat una sensació de benestar, tranquilitat que feia temps que no sentia. He recordat aquell instant en què vaig escoltar aquella cançó per primer cop, aquell instant en el què em va marcar per tota la vida perquè estava contenta, en fi, era feliç.
El primer cop que vaig escoltar la cançó era jove, bé, molt jove, tan sols tenia 5 anys. I és curiòs com, al tornar a escoltar-la m'ha reportat totes aquelles sensacions. El cert es que m'ha quedat una certa melanconia per aquells temps, i aquells sentiments.
Aquí us deixo la cançó, que m'ha portat tot aquest plegat de sensacions. Tots la coneixereu, ja que es tracta d'un clàssic de principis dels 90.
No puc evitar a l'escoltar-la, que se'm posi la pell de gallina.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_uHSQ1V8AdOTtRvK0DaJXcPq9h7NhhcwWfpglB93-kUvHfWa1kMw1d7IJOSSf-tD0A8Vcwfm0T0kW0qcM8GMTekZHAIYwgGB4OYqzXoMPg=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentaris:
Diuen que sentim els sorolls, veus i música des del ventre de la nostra mare. Qui sap de quina manera ens ha marcat.
la ca´nçó és preciosa i el vídeo amb un primer pla de la seva cara, fantàstic
Publica un comentari a l'entrada