M'encanta quan el dissabte al matí entra aquell rajolí de llum pel porticó mal tancat de la meva habitació, i marca que ja s'ha fet de dia. Aquell rajolí de llum fa que em giri i contempli l'habitació, aquelles parets grises que ara tenen una ralla blanca, que es tornaran blanques quan s'obrin del tot els porticons de la petita finestra que ja no tanca bé. Em giro i veig com a sota del nòrdic hi ets tu, què encara no t'has acabat de despertar, però tot i així de cop noto com em rodeges amb el braç i m'apropes cap a tu. Obres els ulls i ens mirem. Creuem les primeres paraules "Quina hora és?". És aviat, encara podem ronsejar una estona, al cap i a la fi, no tenim res millor a fer i el que tinguem que fer encara es pot esperar una estona més.
Ens donem un petó, et dono un petó. I ens diem "Bon dia".
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_uJy7zE0G1QswNLyJ85ZRCGVvmCer1O6G4vhImInJMuZRjEqXIKHaBQY1dwr9deMe3tD0tWHMIvGACH6d1hPjBsCFkKhBg6LECZXakzB8g=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentaris:
Això que expliques és de puta mare. poder-ho fer, quedar-se al llit mandrejant en bona companyia... és fantàstic, ets afortunada.
Aixxxx, l'amor...
Publica un comentari a l'entrada