Senyores i senyors, companys i companyes, escriptors i escriptores, lectors i lectores, etc. Estic apunt d'oferir-vos en primícia la reacció de les fantàstiques protagonistes de Converses de darrere la porta a un aconteixement poc usual en aquesta residència.

Val a dir, que com tots sabeu i com heu pogut apreciar a la sèrie, la redactora patia greus problemes de soroll, ja que assabentar-se de la majoria de coses amb la porta tancada implicava que les companyes cridessin una mica més del normal.

Doncs finalment, i sense més dil·lacions, comunicar-vos que m'he traslladat. Si al final ho he aconseguit. m'han concedit el canvi d'edifici, cosa molt bona per mi, però força dolenta per la sèrie. Bona per mi perquè consegueixo el silenci i la tranquilitat que venia buscant, i dolenta per la sèrie perquè ja no sentiré els crits darrere la meva porta. Però això no vol dir que s'acabi, perquè la residència és com un pople pitit, passa alguna cosa i als cinc minuts ho sap tothom.

Prova d'això n'és la concceció de canvi d'habitació i d'edifici a la meva persona. Aquesta concceció, es va realitzar a les 10 de la nit aproximadament del dilluns. Va ser una reunió molt curta, i amb el resultat desitjat. Un cop tenir les claus de l'habitació nova en les meves mans, vaig pujar a comprovar si hi podia passar la nit. Resulta que algú em va veure obrir la porta i patam! ja està, la notícia es va escampar per tot arreu en qüestió de moments.

Després vaig anar a recollir quatre coses importants per tal de poder passar la nit en tranquilitat, i al arribar a la meva antiga habitació, dos minuts més tard arriba corrent una de les protagonistes i comença a cridar:

"Tias, que el cura ha cambiado a la catalana y la ha puesto en el edificio de chicos"

Les reaccions vàren ser variades, però no per això deixen de ser com me les esperava.

"¡¡¡Que zorra que es!!!"
"¿¿¿Y como coño lo ha conseguido???
"Pues mejor, así estaremos más tranquilas"

Podria afegir-hi una llarga llista de contestacions i insults, però la veritat és que com que em dónen exactament igual, doncs ho deixaré amb això.

Ja ho veieu, potser no tindré tantes primícies per a converses de darrere la porta, però les que vinguin seràn de les fortes, és a dir, de les que surten de la Caseta perquè la gent troba que són interessants d'explicar.

CALLATE COÑOO!!

VETE A TOMAR PO'L CULO PUTA GALLEGA.

Es que cada frase que surt de la seva boca és... indescriptible.
Aquesta nit les meves companyes de darrere la porta surten de festa, resulta que és la festa d'infermeria, i clar, aquestes no se'n perden cap. Però sabeu que és el millor del cas?? doncs que es posen d'acord fins i tot per vestir-se: "Hoy toca vestirnos de arriba blanco y de abajo negro, eh?, es que así pareceremos hermanas"
Entre la roba i el maquillatge...

Res a dir! Com a mínim la foto és bonica.

Es que tengo los zapatos negros en el zapatero, y si me pongo los rojos no me puedo poner éste abrigo rosa, no queda nada bien...

Bé, aquesta frase parla per si sola, no? Posar-te unes sabates que no lliguin amb la jaqueta que portes és un delicte pagat amb la etiqueta de "Hortera". Al tipus de gent que fa aquests comentaris, per aquí en diuen "Pija palo" que per als que no ho entengueu seria com "Pija que va del palo" es a dir, que s'ho fa veure, que de pija només en té l'aparença.

Com sempre es tracta d'una d'aquelles conversacions que s'escolten amb la porta tancada....

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Dijous Paella - El Desesperat via FoxyTunes

Ahir a la nit, després de sopar, com cada nit, me'n vaig anar a la sala comuna a xerrar una estona amb els companys de la residència. Cal dir que la majoria de companys amb qui tinc assiduïtat són policies nacionals o opositors al cos de policia nacional.

El fet, es que ahir es va asseure a la nostra taula, un noi que va anar al partit de la selecció espanyola, a Madrid. Resulta que aquest noi, es va trobar enmig d'una baralla entre feixistes i antifeixistes, i no se li va acudir res més que posar-se a gravar-ho amb el mòbil. Amb tot això, un policia nacional que estava allà, el va fer fora del local i li va fer esborrar el seu, segons ell, brutal vídeo.

Bé, la qüestió ve, quan es posa a criticar a la policia nacional, suposo que només ho fa per "burxar" als policies presents. Però en un moment de la conversació, va deixar anar la brillant frase de: "Si es que si los maderos no estubieran todo iría mejor". Valga'm Déu! en bon lloc ho va anar a dir. Van estar com mitja hora (potser va ser una hora...) parlant sobre el tema. Tot i que només va poder debatre-ho amb un dels policies, ja que la resta, quan van veure de quin pal anava, van passar d'ell.

Al final, els pobres policies i opositors van retirar-se, ja que no aconseguien fer reflexionar al noi. Quan aquests van marxar, el noi que no es "fascista" ni res, va començar a posar-se amb els negres, amb els xinesos, amb els jueus... uff amb tot el que, segons ell, era diferent a ell.

Vist per on anava la conversació, li vaig deixar anar: " Pero es que tu lo que eres es un racista!", la contestació no em va deixar indiferent perquè va contestar-me: "No racista no, organizado. Los negros allá, los xinos allá... todos tienen un lugar. Si dios los separó y los puso allí, pues fué por alguna razón."

Bé, no tinc res més a dir. En una altra ocasió ja us parlaré de les seves paraules i opinions dels catalans, però es que ara seria massa....