Senyores i senyors, companys i companyes, escriptors i escriptores, lectors i lectores, etc. Estic apunt d'oferir-vos en primícia la reacció de les fantàstiques protagonistes de Converses de darrere la porta a un aconteixement poc usual en aquesta residència.
Val a dir, que com tots sabeu i com heu pogut apreciar a la sèrie, la redactora patia greus problemes de soroll, ja que assabentar-se de la majoria de coses amb la porta tancada implicava que les companyes cridessin una mica més del normal.
Doncs finalment, i sense més dil·lacions, comunicar-vos que m'he traslladat. Si al final ho he aconseguit. m'han concedit el canvi d'edifici, cosa molt bona per mi, però força dolenta per la sèrie. Bona per mi perquè consegueixo el silenci i la tranquilitat que venia buscant, i dolenta per la sèrie perquè ja no sentiré els crits darrere la meva porta. Però això no vol dir que s'acabi, perquè la residència és com un pople pitit, passa alguna cosa i als cinc minuts ho sap tothom.
Prova d'això n'és la concceció de canvi d'habitació i d'edifici a la meva persona. Aquesta concceció, es va realitzar a les 10 de la nit aproximadament del dilluns. Va ser una reunió molt curta, i amb el resultat desitjat. Un cop tenir les claus de l'habitació nova en les meves mans, vaig pujar a comprovar si hi podia passar la nit. Resulta que algú em va veure obrir la porta i patam! ja està, la notícia es va escampar per tot arreu en qüestió de moments.
Després vaig anar a recollir quatre coses importants per tal de poder passar la nit en tranquilitat, i al arribar a la meva antiga habitació, dos minuts més tard arriba corrent una de les protagonistes i comença a cridar:
Les reaccions vàren ser variades, però no per això deixen de ser com me les esperava.
Podria afegir-hi una llarga llista de contestacions i insults, però la veritat és que com que em dónen exactament igual, doncs ho deixaré amb això.
Ja ho veieu, potser no tindré tantes primícies per a converses de darrere la porta, però les que vinguin seràn de les fortes, és a dir, de les que surten de la Caseta perquè la gent troba que són interessants d'explicar.
Val a dir, que com tots sabeu i com heu pogut apreciar a la sèrie, la redactora patia greus problemes de soroll, ja que assabentar-se de la majoria de coses amb la porta tancada implicava que les companyes cridessin una mica més del normal.
Doncs finalment, i sense més dil·lacions, comunicar-vos que m'he traslladat. Si al final ho he aconseguit. m'han concedit el canvi d'edifici, cosa molt bona per mi, però força dolenta per la sèrie. Bona per mi perquè consegueixo el silenci i la tranquilitat que venia buscant, i dolenta per la sèrie perquè ja no sentiré els crits darrere la meva porta. Però això no vol dir que s'acabi, perquè la residència és com un pople pitit, passa alguna cosa i als cinc minuts ho sap tothom.
Prova d'això n'és la concceció de canvi d'habitació i d'edifici a la meva persona. Aquesta concceció, es va realitzar a les 10 de la nit aproximadament del dilluns. Va ser una reunió molt curta, i amb el resultat desitjat. Un cop tenir les claus de l'habitació nova en les meves mans, vaig pujar a comprovar si hi podia passar la nit. Resulta que algú em va veure obrir la porta i patam! ja està, la notícia es va escampar per tot arreu en qüestió de moments.
Després vaig anar a recollir quatre coses importants per tal de poder passar la nit en tranquilitat, i al arribar a la meva antiga habitació, dos minuts més tard arriba corrent una de les protagonistes i comença a cridar:
"Tias, que el cura ha cambiado a la catalana y la ha puesto en el edificio de chicos"
Les reaccions vàren ser variades, però no per això deixen de ser com me les esperava.
"¡¡¡Que zorra que es!!!"
"¿¿¿Y como coño lo ha conseguido???
"Pues mejor, así estaremos más tranquilas"
Podria afegir-hi una llarga llista de contestacions i insults, però la veritat és que com que em dónen exactament igual, doncs ho deixaré amb això.
Ja ho veieu, potser no tindré tantes primícies per a converses de darrere la porta, però les que vinguin seràn de les fortes, és a dir, de les que surten de la Caseta perquè la gent troba que són interessants d'explicar.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
4 comentaris:
Collons, veient les perles que et dediquen has fet bé de fugar-te d'allí. En qualsevol cas, cal esperar que darrere la nova porta hi hagi silenci.
Salut!
Ostres!!! Acaba el relat en primera persona sobre la gallegaodiosa però en pot començar un altre de molt més interessant: "Les aventures de la Yourwi a l'edifici dels nois". Jo, ja l'estic esperant.
B7s
No mires per nosaltres, mira que canviar-te d'habitació? I ara què faré jo, m'hauré de baixar els capítols de l'eMule??
vier no saps lo bé que estic. Ara si que hi ha silenci darrere la meva porta.
laura aviam aviam, de moment no m'ha passat res extraordinari, si passa no et preocupis que ja us ho explicaré.
xexu jajajajja prova-ho a lo millor ja els ha penjat algú.
salut!
Publica un comentari a l'entrada