dilluns, 10 de març del 2008

Parlar sense dir res

Parlar, parlar i parlar... i no dir res.


Això és el que em passa últimament. Tinc moltíssimes converses amb gent molt diversa, però la majoria són poc productives. Sempre n'hi ha alguna que se'n salva, però val a dir que la majoria cauen al sac de les converses improductives. Simples paraules i nexes, que van formant frases de conversacions intranscendents.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Nomès donar-te la benvinguda a Blocaires del Pirineu, per a qualsevol suggerència ens trobaràs a blocairesdelpirineu@gmail.com.
Salut

Sergi ha dit...

Que ens fem grans? Mira-ho per l'altre cantó, això t'ajuda a valorar més quan tens una conversa de les bones.

I aquest galimaties? Coses que es dibuixen i s'escriuen sense pensar, oi?

mai9 ha dit...

si et serveix de consol, això que has dit m'ha deixat pensant molta estona.

Anònim ha dit...

N'estic acostumat. La gent no parla perquè tingui coses a dir sinó per afició a la verborrea. I jo que parlo poc encara dic menys.
Salut!

PD: Cada cop tinc més clar que una cosa és parlar i una altra escriure.

Lluís Biosca ha dit...

El gran problema és: hi ha coses a dir? quan no és així és quan tot és insubstancial i sense la salsa necessària per treure'n aquell bon regust. Malauradament hi ha gent que confon parlar molt amb tenir coses a compartir, llàstima!

Anònim ha dit...

No hi ha res millor de tant en tant que una conversa intranscendent, xerrameca que no aporta res, només passar l'estona.