Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tradicions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Castanyes i fantasmes

Un any més s'apropa la castanyada, bé s'apropa, de fet ja fa dies que podem veure les paradetes que ens venen castanyes calentes i els panellets als aparadors de les pastisseries. Però també fa dies que veiem com hi han aparadors que s'omplen de carabasses amb cares esgarrifoses, teranyines, aranyes, i altres artilugis semblants.

Un any més han de conviure dues festes plegades, que hom cel·lebrarà d'una manera o una altra, sigui només una de les dos o les dos per separat. Encara no conec cap experiència en la que s'hagin barrejat el personatge de la castanyera amb fantasmes i carabasses, tot i que suposo que mica en mica tot arribarà. Qui sap, potser la castanyera s'acaba transformant en un monstre terròrific què vé de la muntanya.

I ja feia les meves reflexions, fa un any a Halloween amb castanyes? i pel que sembla, no he canviat gens de parer.

dimarts, 27 de maig del 2008

Festes? Molta Festa

Aquest cap de setmana m'he convertit, durant una estona, en patumaire, en concret el dissabte, bé més ben dit, gairebé tota la tarda i la major part de la nit del dissabte. Si senyor, vaig anar a la Patum de Berga d'aquest any.

Ja feia anys que hi volia assistir, però sempre s'esqueia malament, perquè, o bé tenia exàmens, o bé em trobava que aquell cap de setmana tenia alguna altra responsabilitat a fer. Però aquest any, m'ho combinat molt bé, i mira que s'ha escaigut força malament, i bé a l'hora. Resulta que aquest cap de setmana a part de la Patum de Berga, també eren les festes del meu poble, i es clar, es feia difícil compaginar-ho tot. Però senyors, ho vaig aconseguir, i a més amb molt bona companyia.

Tot i que no vaig poder veure la Patum complerta, perquè només surt el dijous i el diumenge, m'ho vaig passar d'allò més bé entremig de tanta gent que es movia darrere dels gegants, la guita, o les masses. La veritat es que, de tanta gent que hi havia, que gairebé no es cabia als carrers ni places de la ciutat, és més, quan començava a saltar algú, acabaves saltant encara que no volguessis, degut a que estaves tan apretat, que o saltaves o et feien saltar.

També cal dir, que a la Patum vaig poder anar al concert d'Obrint Pas, que des que van treure el disc Benvinguts al Paradís no els havia vist, vaig saltar, vaig córrer, vaig passejar, vaig cantar, vaig cridar... i em vaig cansar una mica. En acabar el concert d'Obrint Pas, que va estar d'allò més bé, vam decidir, amb la meva amiga, tornar-nos-en cap al poble, que no queda massa lluny de Berga. Com era d'esperar, i ja ens imaginàvem, ens van parar els mossos d'esquadra, aproximadament crec que n'hi vaig contar una dotzena.... no fos cas que ens escapéssim.... Control d'alcoholèmia, es clar que sí! ja era hora que posessin un control on l'havien de posar home. Ré, 0,0 i seguim el camí.

Al arribar al poble, ens vam arribar al ball de festa major, que tot i ser avançada la nit, encara estava en dansa. I allà vam acabar la festa.

Perquè desprès es digui que no es pot anar a dues festes a la vegada, jo ho vaig fer aquest cap de setmana, visca la Patum i les festes del meu poble.

L'any vinent, aviam si podem tornar-hi a la Patum, i veure-la complerta juntament amb el Tirabol. A veure quan cau corpus l'any vinent, esperem que escaigui en un cap de setmana millor que aquest.

Per cert, cal dir-ho, la "Barreja" està boníssima!

dimecres, 23 d’abril del 2008

Diades

Avui, dia que molts catalans i catalanes surten al carrer només pel plaer de passejar i fer el xafarder. Un dia bonic, tot s'ha de dir, i que d'alguna manera, directa o indirecta, tothom en rebrà una pinzellada. Una diada catalana, i ben catalana, la diada de Sant Jordi. Dic que és ben catalana, perquè per les espanyes majoritàriament es desconeix aquesta bonica tradició.

Encara recordo quan, fa aproximadament 2 mesos, companys d'aquí em preguntaven: ¿Y tu no celebras San Valentín? i jo els responia amb un NO, yo celebro Sant Jordi. La continuació de la resposta, ja us la podeu imaginar, havia d'explicar-los que era allò de Sant Jordi, i quan era. Si com una senyoreta, que els explica la llegenda de Sant Jordi als seus minyons quan s'acosta la diada, i per extensió per què una rosa i un llibre. Acabada la meva fantàstica explicació de la llegenda em pregunten Así, tu y tu novio ¿no celebraís San Valentin? que aburridos que soy.

Però qui m'havia de dir a mi, que aquest any no hi hauria celebració de Sant Jordi. Bé, ja era d'esperar, perquè hagués estat molt estrany que una diada tan cultural s'estengues a la resta de l'estat, i també d'altres situacions que s'han esdevingut més tard ho han fet possible. Però això sí, potser no celebraré la diada de Sant Jordi enguany, perquè ni tan sols puc anar a una llibreria a compar-me un llibre, l'any vinent segur que serà millor. Això si, dir-vos que jo també estic de Diada, i que a sobre és festa, i que per extensió em passo el dia fent treballs que tinc que entregar. Perquè aquí, a Ávila i a tota la comunitat es celebra avui LA DIADA DE CASTELLA-I-LLEÓ (encara em pegarà algú per haver-ho traduït...). Ja se que no és el mateix, però com a mínim no m'he hagut d'aixecar d'hora per anar enlloc.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Any nou

El meu amic xinès, m'ha convidat a celebrar amb ell l'any nou xinès. Resulta que, segons el calendari xinès, avui és el que anomenem "Fi d'any", i per tant a partir de les 12 de la nit serà any nou.

Celebrarem el fin d'any i l'entrada al nou any xinès el màxim semblant possible que es fa a la Xina, segons ell. Però es clar no crec que llancem coets ni tinguem dracs gegants que van pels carrers... el que si que està clar, que el menjar serà típic d'allà.

dissabte, 2 de febrer del 2008

Carnestoltes

El carnestoltes ja ha començat a tot arreu. Disfresses i més disfresses. Gatzara, xivarri i sobretot molt bon humor. Això és el què acompanya normalment aquesta festa profana.

La gent et sorprèn amb disfresses, en ocasions, molt curioses, i la majoria de vegades no aconsegueixes ni reconèixer la persona que s'amaga sota aquell vestit estrafolari.

Però com ja he dit unes línies més amunt, es tracta d'una festa profana, i per tant, en terres de l'Espanya profunda extremadament catòliques gairebé no es celebra.

Passejant per Àvila, és bastant difícil trobar-te gent amb vestits extravagants, princeses de conte de fades, electrodomèstics amb cames, pirates perduts buscant el mar, etc. Aquí sembla ser que no hi ha gaire costum de celebrar aquesta festa on tot s'hi val. Una llàstima... amb la diversió que propicia una bona disfressa i involucrar-se en el rol del personatge.

L'any vinent serà un altre any, i aviam si la gent que m'envolta s'anima més que la que m'envolta ara i celebrem un carnestoltes com Déu mana.

divendres, 4 de gener del 2008

Carta als Reis

Ja fa temps que els nens han anat escrivint les seves cartes als Reis Mags, i suposo que també les han anat entregant als patges reials, que es troben per les ciutats recollint les cartes de tots els nens que els hi vulguin entregar. Si no ho han fet em sembla que avui encara hi són a temps, sinó hauran de encaminar-se cap a l'ordinador i reescriure-la digitalment.

Cal dir, que els reis, com la societat, s'han modernitzat molt per rebre les cartes de tots els nens i poder acontentar-los a tots. Recordo que quan jo escrivia la carta, de petita, amb tota la il·lusió tot mirant el catàleg de joguines per escollir els millors regals i els més bonics. Després t'encaminaves a entregar la carta al patge real.

Quan ja em vaig fer més gran, la cosa es va modernitzar una mica, ja podies fer la carta a través de telèfon. Trucaves al número reial, i t'atenia un patge al que li dictaves la teva carta. Força pràctic, perquè ja no l'escrivies tu, la dictaves.

Ara, ja fa uns anys, que els Reis Mags s'han connectat a la xarxa. Clar, tothom més o menys te un accés a internet proper. Doncs ara que també tenim a Ses Majestats connectats a la xarxa, podem escriure la carta on-line. Gairebé com enviar un correu electrònic. Fins hi tot es pot escollir a quin dels tres reis va dirigida la carta. La podeu escriure aquí.

No serà que no tinguem opcions per fer arribar la nostra carta als reis, perquè n'hi ha unes quantes. Això si, quan la escrivim, no ens oblidem de explicar-los a Ses Majestats, com ens hem portat, que tot i que ells ja ho saben, va bé recordar-ho.

Per si no sabeu com començar, podeu començar així:

dimarts, 1 de gener del 2008

Bon any nou a tots!

Ens despedim d'aquest any 2007,
que en general no ha anat massa bé.
Per aquesta raó, brindarem amb cava,
espero que sigui català.

I donem la benvinguda a un 2008,
que espero que vagi molt millor.
Com sempre amb nous propòsits,
dels quals la meitat no cumplirem.

Però tot i així desitjar-vos a tots,
que tingueu un bon any nou.

FELIÇ 2008

dilluns, 31 de desembre del 2007

Última missió de l'any

Nens i nenes,

ha arribat el dia, en que teniu la tasca més important de tot l'any. És molt important que la dueu a terme a la perfecció.

La vostra missió d'avui és trobar l'home dels nassos!!
Heu de trobar l'home que te tants nassos com dies té l'any en que ens trobem, es a dir, el 2007.

Sé que sereu capaços i que us en sortireu.

Molta sort.

dissabte, 29 de desembre del 2007

Innocentades

Ahir va ser Sants Innocents. Però tot i així, va semblar un dia normal i corrent com un altre. Un divendres com un altre. Al menys, això em va semblar a mi. Tinc la sensació, que any rere any es va perdent el costum de fer bromes als coneguts.

Recordo que quan era una nena, amb els meus amics, ens enginyàvem les mil i una maneres de poder engatussar algú el dia dels innocents, i penjar-li una llufa a l'esquena sense que se n'adonés.

Ara és molt difícil veure a una persona amb una llufa a l'esquena, i encara més difícil veure nens intentant penjar llufes a la gent.

Que se n'ha fet del dia en que podies enganyar i tothom s'ho prenia bé, perquè estava justificat? Es perden els costums? o només són costums de nens?

Que hi farem. Jo si que em penjo una llufa al blog.

dilluns, 24 de desembre del 2007

Enquesta Nadalenca

No trobava el moment per comentar-vos l'enquesta que acaba de finalitzar.

Ha obtingut 9 vots (no masses, però suficients).

Bé, només hi ha un vot que li passarà a fer una visita el Pare Noël aquesta nit. La veritat es que això del Pare Noël es porta molt més fora de Catalunya, ja que aquí el suplim amb el Tió.

El nostre amic Tió, que s'instal·la només a la casa de 3 votants dues setmanes abans de que arribi el Nadal, aproximadament, i al que han d'alimentar per a que els cagi les millors coses.
Doncs nois, espero que avui li dongueu una bona garrotada al tió, i que us cagui coses que us siguin útils.

La majoria, ens quedarem esperant els Reis Mags, aviam si ens porten gaire carbó o no. Encara ens queda 15 dies. Ses Majestats ja es troben en camí.

dijous, 20 de desembre del 2007

Qüestió de cava

Ahir vaig tenir el sopar de Nadal aquí la residència. El cert es que va ser un sopar fora del normal, s'ho van currar els de la cuina, si sanyó! Normalment, sopem sopeta i el peix arrebossat amb amanida, clar un sopar com el d'ahir sorprèn agradablement.

Però no us explicaré el què vaig menjar, que a hores d'ara ja ho tinc a la punta del dit gros del peu, sinó que em va sorprendre que traguessin cava. Bé en un sopar de Nadal és normal que hi hagi vi, cola, taronjada etc etc. i clar al final de l'àpat, quan arriben els torrons, no hi pot faltar una copeta de cava per brindar i desitjar-nos un Bon Nadal. Però a la residència, que sempre intenten escatimar tot el que poden i més, em va sorprendre que hi hagués cava.

Quan ens van donar l'ampolla, vaig anar directa a l'etiqueta, com no? buscant d'on havien portat aquell cava amb el que anàvem a brindar. I tal i com m'esperava, el cava no era català (serà que la meva residència també fa boicot al cava català?? ves a saber). Tothom feliç: mira, hoy tenemos cava y to' pa brindar!, i jo que em quedo mirant als meus companys de taula i els pregunto: Cava de Valladolid? No sabia que en Valladolid también hiciesen cava Se'm van quedar mirant com si haguèssin vist un ovni, i em van contestar También se hace cava en otros lugares de Espanya Home, això ja ho sabia però tampoc em conec totes les zones d'Espanya on fan Vino espumoso.

Per primer cop a la meva vida, vaig brindar amb un vino espumoso enlloc de cava, i l'experiència no em va agradar... digeu-me tiquis-miquis, però allà on hi hagi un bon cava, que s'aparti qualsevol Vino espumoso.

Visca el cava català!

dijous, 13 de desembre del 2007

Reis? Tió? Pare Noël?

Tan sols falten 12 dies per Nadal, això vol dir que falten 11 dies per a cagar el tió o per a que arribi el Pare Noël, o potser per a que hi hagi un sopar o dinar del tot feixuc i no hi hagi ni Pare Noël, ni tió, perquè a vosaltres us venen els reis. No ho se, depèn de la família. Ja ho diuen que cada casa és un món, i m'agradaria saber que predomina.

Per aquesta raó obro una enquesta nova, per saber: Vosaltres que celebreu o celebràveu?

Abans de nadal faré un balanç de les vostres respostes. Aviam qui en serà el guanyador.
Podeu deixar els vostres comentaris, en aquest post.
Gràcies per la vostra participació.

divendres, 30 de novembre del 2007

S'acaba el mes

Ja hem arribat a final de mes, ja és 30 de Novembre. Demà serà 1 de Desembre (per als què no ho sàpiguen).

Això vol dir, dues coses:
1. Que els que treballen cobraran una nòmina que es fulminaran pagant factures, hipoteques, lloguers i com no regals de Nadal (això només aquest mes).
2. Que estem a punt d'entrar a un dels mesos més consumistes de tot el calendari (Gener i Juliol també entren dintre del consumisme excessiu, però de rebaixes)

El Desembre ens truca a la porta tot dient "Hola, ja has pensat què regalaràs?" o "Ja has pensat en les garlandes de Nadal?" o fins i tot un "Què menjaràs el dia de Nadal i el de Sant Esteve?"
Perquè senyors, omplir el cabàs de coses ara és molt més car...

A més a més, ja fa temps que estan les llums de nadal penjades als carrers, fins hi tot ja hi ha cases que ja tenen l'arbre de nadal guarnit. També fa temps (fa més de dos mesos) que ens empassem els anuncis de joguines, perfums i altres objectes nadalencs que tenen publicitat per tot arreu, que subliminalment et diuen: compra, compra, compra!!

I llavors, al veure tot això, em ve al cap una cançó dels Glaucs (de la que suprimiré un tros perquè està fora d'horari infantil) que defineix amb molta exactitud aquests temps, que cada vegada sembla que comencin abans.

Aquí us deixo la lletra.

LA NIT DE REIS

El desembre és molt fosc
Però les llums fan molt maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.

El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens pel carrer
एल्स नो सबें कुए एल्स रिस सों एल्स पर्स
Però tothom no té reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
No és la droga el que vull
Que el que vull no es pot prendre amb recepta
Que estic fart d'esperar
Aquesta vida m'ha maltractat massa
M'han fet gran tan depressa.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M'il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d'esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m'agrada.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Glaucs (Si vens amb mi)

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Halloween amb castanyes?

Ara es l'època en que a l'escola els nens aprenen a cantar el "Marrameu torra castanyes" o a cantar i ballar "La Castanyera". Qui no es sap aquestes dues cançons?

Marrameu torra castanyes,

a la voreta del foc.

Ja li'n peta una als morros,

ja tenim marrameu mort.

.....

Quan ve el temps de menjar castanyes,

la castanyera, la castanyera,

Ven castanyes de la muntanya,

a la plaça de la ciutat.

.....

És fantàstic, veure com tots els nens de P4 i P5 canten i ballen la cançó, quan el personatge de la castanyera els ve a veure a l'escola. Sembla mentida, quina emoció!! Però aquesta emoció, tan sols és dels més petitons. A mesura que es van fent grans, prefereixen celebrar aquesta festa forania de Halloween. Particularment sóc més partidària de les festes autòctones, i crec que la castanyada n'és una d'elles, i a més molt bonica. Però bé, la canalla el que vol es disfressar-se de coses de por o fastigoses i fer el "ruc" una estona.

Com més van creixent, més es va perdent la tradició de la castanyada. A l'escola primària la celebren, però alguns dels més grans fan cara d'avorrits. D'aquesta manera, es pot veure com algunes escoles donen pas a la celebració també del Halloween. Mica en mica sembla que aquesta celebració anglesa vagi prenent terreny a la nostra estimada castanyada.

Al final en quedarà una fusió. Potser menjarem panellets mentre fem ensurts? o donarem castanyes en lloc dels caramels quan els nens tots disfressats de bruixes i fantasmes ens truquin a la porta tot dient "truc o tracte?"?

Si quedés una fusió, llavors perdríem l'essència de la castanyada tal i com la coneixem: castanyes calentes, panellets de pinyons i un bon moniato calent. Amb lo divertit que és torrar les castanyes, empastifar-te fent els panellets o cremar-te tot desembolicant el moniato...

Jo de moment segueixo celebrant la castanyada.

Tradició d'aquí, del tot catalana!

Sort en tenim que encara existeixen els somiadors