El mes s'acaba, i amb ell les classes de la Universitat de Salamanca, (les de la URV ja fa dies que van acabar). Això implica, que estem apunt de endinsar-nos dintre de l'època d'exàmens, tan preuada per tot estudiant universitari.

Avui, dia que molts catalans i catalanes surten al carrer només pel plaer de passejar i fer el xafarder. Un dia bonic, tot s'ha de dir, i que d'alguna manera, directa o indirecta, tothom en rebrà una pinzellada. Una diada catalana, i ben catalana, la diada de Sant Jordi. Dic que és ben catalana, perquè per les espanyes majoritàriament es desconeix aquesta bonica tradició.

Encara recordo quan, fa aproximadament 2 mesos, companys d'aquí em preguntaven: ¿Y tu no celebras San Valentín? i jo els responia amb un NO, yo celebro Sant Jordi. La continuació de la resposta, ja us la podeu imaginar, havia d'explicar-los que era allò de Sant Jordi, i quan era. Si com una senyoreta, que els explica la llegenda de Sant Jordi als seus minyons quan s'acosta la diada, i per extensió per què una rosa i un llibre. Acabada la meva fantàstica explicació de la llegenda em pregunten Así, tu y tu novio ¿no celebraís San Valentin? que aburridos que soy.

Però qui m'havia de dir a mi, que aquest any no hi hauria celebració de Sant Jordi. Bé, ja era d'esperar, perquè hagués estat molt estrany que una diada tan cultural s'estengues a la resta de l'estat, i també d'altres situacions que s'han esdevingut més tard ho han fet possible. Però això sí, potser no celebraré la diada de Sant Jordi enguany, perquè ni tan sols puc anar a una llibreria a compar-me un llibre, l'any vinent segur que serà millor. Això si, dir-vos que jo també estic de Diada, i que a sobre és festa, i que per extensió em passo el dia fent treballs que tinc que entregar. Perquè aquí, a Ávila i a tota la comunitat es celebra avui LA DIADA DE CASTELLA-I-LLEÓ (encara em pegarà algú per haver-ho traduït...). Ja se que no és el mateix, però com a mínim no m'he hagut d'aixecar d'hora per anar enlloc.

Molts coincidireu amb mi, d'altres potser no, perquè ja ho diuen què, per cada un lo propi és el millor del món. Cal dir però, que la companyia ha estat molt grata, i ha fet d'aquest viatge molt millor del que em pensava en un principi, i mira que les expectatives ja eren bones...

Bé, avisar-vos que intentaré tornar a la càrrega com abans d'aquest parèntesis i disculpar-me per la mediocritat dels posts anteriors.

Hi ha coses que les anem deixant per més endavant. Els motius acostumen a ser: es que ara no tinc temps, es que estic de viatge, es que no em va bé perquè tinc que... i un llarg etcètera d'altres motius. I jo en sóc una d'aquestes, sobretot quan es tracta d'anar al metge a fer una revisió.

Però fa qüestió d'un mes, quan ja n'havien passat aproximadament 6 de la data que en teoria em tocava revisió, es a dir gairebé un any de la última visita, vaig decidir demanar hora per anar-hi i ja treure-m'ho del damunt. Així que vaig demanar hora per la Al·lergòloga, i evidentment, em van donar visita per al cap de tres mesos, perquè tots sabem com funciona la sanitat pública a Catalunya. I resulta que la visita la tenia avui.

Ben contenta i feliç, me n'he anat cap a la visita del metge que m'ha agafat de seguida. Preguntes rutinàries, com et trobes? normalment et sents congestionada? quants cops al mes? quan temps fa que no et prens una pastilla d'antihistamínic? com que la meva resposta ha estat "des de fa més d'un mes, gairebé dos" hi ha hagut una resposta automàtica, doncs et tornarem a fer les proves de l'al·lèrgia. Goita tu! quina il·lusió.

Total que m'han marcat els dos braços amb bolígraf, i s'ha disposat a fer-me les marquetes adients. Després d'acrivillar-me el braç, em diu "doncs ara pot bufar aquí". A mi que em començava a picar el braç per les petites inflamacions que m'han sortit al braç esquerre, vinga au! bufi tot el que pugui. Si, per bufar estic jo... si més aviat m'arrencaria el braç! he bufat tot el que he pogut i pel que es veu sóc una crack! perquè he bufat i he fet una gràfica exactament igual les tres vegades.
Quan ja he acabat de bufar, em mira el braç i em diu: "Queda confirmat que vostè te al·lèrgia als àcars de la pols" això ja ho sabia, sinó perquè nassos em poso a esternudar quan remeno caixes o llibres vells? es posa a apuntar coses, em miren la mida de la inflamació pels àcars i mentre m'està dient que m'he de fer una analítica de sang, l'enfermera, molt amable em treu les marques de bolígraf i em posa una pomada que m'alivia l'escoïssor i de cop i volta diu "te una altra inflamació més!" i jo penso "merda, tinc al·lèrgia a algo més" i li xiuxiueja a la metgessa "sembla la dels cans, si, és la cinquena, aquesta noia també te al·lèrgia als gossos" i jo CACAAA! tinc al·lèrgia als gossos... sort que a mi m'agraden més els gats.

Peró tot i així, i contenta i feliç he sortit del metge, pensant: