Els temps van canviant, i tot i que l'any va començar una mica atrotinat, sembla que mica en mica es va adreçant.
Poc a poc, torno a ser feliç. I vull cridar-ho als quatre vents, no, als cinc o als vint-i-sis. Tan i fa. Però l'important és ser-ho, sigui de forma estúpida o no.
Poc a poc, torno a ser feliç. I vull cridar-ho als quatre vents, no, als cinc o als vint-i-sis. Tan i fa. Però l'important és ser-ho, sigui de forma estúpida o no.
Gràcies
4 comentaris:
Ànim noia i crida ben fort que la felicitat mai és estúpida
Eiii m'alegro moltissim de la teva felicitat jejejej, ho has de cridar i ben ford!! Ens parlem que encara estic per terres catalanes però per poc temps!!!
me'n alegro de la teva felicitat! que segueixi així ;)
Mira què bé, ja en som 2. Llàstima que a mi m'ha donat per trastocar-me i escriure poesia barata, cutre i rural.
Publica un comentari a l'entrada