dilluns, 4 d’agost del 2008

Estupidament feliç (o no)

Els temps van canviant, i tot i que l'any va començar una mica atrotinat, sembla que mica en mica es va adreçant.

Poc a poc, torno a ser feliç. I vull cridar-ho als quatre vents, no, als cinc o als vint-i-sis. Tan i fa. Però l'important és ser-ho, sigui de forma estúpida o no.
Gràcies


4 comentaris:

Salvador ha dit...

Ànim noia i crida ben fort que la felicitat mai és estúpida

Unknown ha dit...

Eiii m'alegro moltissim de la teva felicitat jejejej, ho has de cridar i ben ford!! Ens parlem que encara estic per terres catalanes però per poc temps!!!

Eva ha dit...

me'n alegro de la teva felicitat! que segueixi així ;)

Meister ha dit...

Mira què bé, ja en som 2. Llàstima que a mi m'ha donat per trastocar-me i escriure poesia barata, cutre i rural.