Ara es l'època en que a l'escola els nens aprenen a cantar el "Marrameu torra castanyes" o a cantar i ballar "La Castanyera". Qui no es sap aquestes dues cançons?
Marrameu torra castanyes,
a la voreta del foc.
Ja li'n peta una als morros,
ja tenim marrameu mort.
.....
Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
Ven castanyes de la muntanya,
a la plaça de la ciutat.
.....
És fantàstic, veure com tots els nens de P4 i P5 canten i ballen la cançó, quan el personatge de la castanyera els ve a veure a l'escola. Sembla mentida, quina emoció!! Però aquesta emoció, tan sols és dels més petitons. A mesura que es van fent grans, prefereixen celebrar aquesta festa forania de Halloween. Particularment sóc més partidària de les festes autòctones, i crec que la castanyada n'és una d'elles, i a més molt bonica. Però bé, la canalla el que vol es disfressar-se de coses de por o fastigoses i fer el "ruc" una estona.
Com més van creixent, més es va perdent la tradició de la castanyada. A l'escola primària la celebren, però alguns dels més grans fan cara d'avorrits. D'aquesta manera, es pot veure com algunes escoles donen pas a la celebració també del Halloween. Mica en mica sembla que aquesta celebració anglesa vagi prenent terreny a la nostra estimada castanyada.
Al final en quedarà una fusió. Potser menjarem panellets mentre fem ensurts? o donarem castanyes en lloc dels caramels quan els nens tots disfressats de bruixes i fantasmes ens truquin a la porta tot dient "truc o tracte?"?
Si quedés una fusió, llavors perdríem l'essència de la castanyada tal i com la coneixem: castanyes calentes, panellets de pinyons i un bon moniato calent. Amb lo divertit que és torrar les castanyes, empastifar-te fent els panellets o cremar-te tot desembolicant el moniato...
Jo de moment segueixo celebrant la castanyada.
Tradició d'aquí, del tot catalana!
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentaris:
Les pobres criatures a mida que creixen es van amarant d'autoodi i comencen a parlar castellà i a admirar artistes, tradicions estrangeres tot donant l'esquena a les pròpies.
Tot forma part dels processos d'assimilació espanyols i globals.
Adjunto un apunt d'un blog que parla d'aquest assumpte i cita un llibre força interessant des del punt de vista pedagògic.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/68909
Petons i fins aviat.
Porto molts anys treballant amb nens i nenes de cicle inicial i cada any celebrem la festa de la castanyada.
En el costumari catala tenim la figura dels espantadones, que simbolitzen la mort i sortien al carrer en les dates de tots sants.
Són ben nostres. A la nostra escola arriben tots els anys acompanyats de les castanyeres, i hi són presents de molt abans que es comences a posar de moda el halloweed, així ho fem saber als nostres alumnes.
Si en vols veure imatges ves a http://cloret1cia.blogspot.com/ que és el meu bloc de classe.
No hem de confondre una cosa amb l'altra, i el que és terrible és que ho arribessim a substituir.
Tot el que arriba de fora suma, mai substitueix, si això no ho tenim ben clar acabarem perdent la nostra identitat.
Publica un comentari a l'entrada