dimecres, 23 de gener del 2008

2x01

(Veu en off)
Per primera vegada, i sense que serveixi de precedent, des del bloc Un desig d'hivern, s'ofereix el primer capítol de la segona temporada de Converses de darrere la porta. (Ueeee!, plas, plas, plas).

(comença la projecció, de la vostra imaginació, es clar)

Situació: les estudiants més aplicades de la residència es troben totes a la sala comuna de l'edifici "Caseta" tot estudiant, ja que com és ben sabut per tothom, ens trobem en poca d'exàmens, bé, es troben. Totes estaven molt concentrades amb els seus apunts i les seves cabòries, quan de sobte entra en acció lagallegaodiosa.

lagallegaodiosa: Me ha llamado puta! (tot cridant, tot i ser l'hora que era)

estudiantas: SSSShhhhhhhttttt! tia que estamos estudiando...

xafardera de turnu: quien te ha llamado puta?

lagallegaodiosa: pues mi ex.

incís: cal remarcar que lagallegaodiosa torna a estar disponible i sense compromís, ja que aquestes vacances de nadal ho ha dixat amb el noviu, per raons que ens explicarà tot seguit.

xafardera de turnu: peró por qué?

(les estudiantas deixen els seus apunts i cabòries a una vora i paren l'orella i escolten amb atenció)

lagallegaodiosa: pues me ha mandado un e-mail y me ha dicho que soy una puta y que va a colgar todas mis fotos en internet y se las va a mandar a mis padres...

xafardera de turnu: pero, haber, como que te ha dicho eso? que ha pasado?

lagallegaodiosa: pues resulta que estube hablando con su novia de allá, resulta que le habia dicho a la chica que ya lo habia dejado conmigo, cuando no era verdad. La chica me pidió que le dijera toda la verdad de él, y claro yo se lo conté todo, que si me decia eso que si me decia lo otro. Claro, supongo que ella se enfadó y le montó un pollo al chaval y ahora me manda un correo diciendome que soy una puta y que le he arruinado la vida y que por eso me va a joder a mi. Él me la arruinó mucho antes, y no por eso le voy a joder la vida.

xafardera de turnu: quiere colgar tus fotos en internet para que las vean tus padres y así arruinarte la vida?

lagallegaodiosa: tia, que no son fotos cualquieras, que si las ve mi padre me pega un bofetón que me gira la cara y me echa de casa. Tia que puedo hacer?? va a colgar todas mis fotos en internet.... que hago, que hago?? Y mañana tengo un examen, JODER! como coño hago yo el examen?

una estudianta: pues denunciale coño, que tu tienes unos derechos de imagen y esas fotos no las puede colgar sin tu permiso, es ilegal.

lagallegaodiosa: que tengo un examen mañana, joder! que si mis padres ven esas fotos me matan.... como siga todo así, yo me....

Continuará.....

Que millor que encetar el centenar de posts amb un capítol de Converses de darrere la porta?? jeje certament, ja porto 100 posts.

I ja vé el post 101, i el 102, i el 103... i que en vinguin molts més.

dimarts, 22 de gener del 2008

Ufff quin viatge!

Uff quin viatge més llarg ahir... però al final vaig aconseguir arribar. Tot s'ha de dir, em vaig perdre entre tant transit i carrils i cartells. Si senyors, em vaig perdre per la gran urbe de Madrid, però la dona que xerra me'n va treure.

El viatge tota una aventura, per algú, que com jo, no havia anat més lluny amb el seu cotxet que de la província tarragonina al pirineu ceretà. I quines carreteres que hi ha fora de Catalunya, i quina autovia més maca que uneix Zaragoza amb Madrid... d'aquestes coses no en tenim nosaltres aquí.

A l'autovia de Zaragoza - Madrid, vaig trobar-hi la imatge més divertida de tot el trajecte, però per mala sort vostra no vaig poder-la fotografiar per dues raons:

Si faig fotos, no condueixo, si no condueixo el cotxe i està en marxa ves a saber que passa i parar el cotxe al mig d'una autovia, no està bé!
Es veu que està prohibit fer fotografies a les autoritats... quina llàstima.

Bé, doncs la imatge que vaig veure va ser la d'un cotxe de la guàrdia civil, parat a una voreta. A primera vista vaig pensar, goita! aquests segur que estan esperant als cotxes que van folladissims per parar-los i multar-los i treure'ls punts i tot això que fan. Però després, observant una miquetona més, vaig veure que un dels components de la parella de guàrdies estava a una vora de la carretera, d'esquenes tot buidant l'aigua de les olives... mentre l'altre anava mirant com passaven els cotxes.

Per la resta de coses, el trajecte va anar tal i com havia d'anar: vaig conduir moltes hores, em vaig autoenfadar per haver omplert el diposit de gasolina abans de sortir (a l'aragó, a castella la manxa i a castella lleó, el gasoil és tres centims d'euru més barat... que a l'omplir el diposit es noten...), vaig veure molts cotxes, vaig pagar peatges... bé, el normal en un viatge.

diumenge, 20 de gener del 2008

Retorn a la rutina

Demà retorno a les terres castellanes...
M'espera un gran recorregut amb el meu estimat cotxet. En concret serà aquest el recorregut que faré.

Solament és un passeig. A partir de demà i fins setmana santa, se m'ha acabat sentir parlar el català pel carrer... i parlar-lo i que m'entenguin, també veure als meus amics, per pocs que siguin... i moltes coses més.

A tot plegat, ho trobaré molt a faltar.

dijous, 17 de gener del 2008

Ampliacions

Els programes que surten ara, fins hi tot els sistemes operatius cada vegada demanen més prestacions per a un ordinador, i clar, els que no ens volem canviar d'ordinador cada any això ho notem.

A mi m'ha passat amb el meu petit ordinador, un portàtil Acer que em vaig comprar fa un parell d'anys, i que si no fos per la poca memòria RAM que té, va molt bé. El que passa és, que, com ja he dit abans, els programes cada vegada demanen més, ara ja no en tenen prou amb que un ordinador tingui 256 Mb de RAM, ara ja demanen un mínim de 512 Mb...

Per aquesta raó, el meu estimat Fawkes (si, es diu així el portàtil, és el que fa disfrutar amb la informàtica... ) ha necessitat créixer una miquetona. Li he posat un mòdul més de 256 Mb de RAM, això vol dir que ara en té 512 de Mb (bé, no és ben cert, ja que sempre se'n perden pel camí), i no vegis com funciona de bé ara...

Però em sembla que acabaré d'estirar la màniga per a posar-hi 1 Gb, què és el màxim que em permet el portàtil, així, espero, no m'hauré de preocupar en una temporada per la lentitud.

Val a dir, que aquesta ampliació em permetrà poder-m'hi instal·lar l'ubuntu, que durant aquestes vacances l'he estat trastejant i m'ha agradat molt... Val a dir, que ja n'estava una mica farta de tan Windows i les penjades i totes aquestes coses....

El meu Fawkes, passarà a ubuntejar.

dimecres, 16 de gener del 2008

Properament una Premier

Últimament a la televisió s'ha tirat a fer estrenes de series quan encara no les emetran per complert. D'aquestes estrenes n'anomenen Premier, suposo que prové de Premier Time, i el canal "Cuatro" sembla que hi estigui subscrit. Suposo que la finalitat d'això, és enganxar a l'espectador, en cas de que no s'hagi enganxat en temporades anteriors, i posar-li aquell cuquet de la intringulis... el cas és que semla ser que ho consegueixen.

Bé, seguint aquesta nova corrent de fer estrenes abans de tornar a enganxar la temporada us n'oferiré un properament.

Això vol dir, que us oferiré una premier de la sèrie de moda en el mòn blocaire, alguns ja l'heu llegit tota, d'altres no la coneixeu, així que us convido a fer una nova revisió per si no us recordeu de com anava a Converses de darrere la porta.

Aneu-vos posant al dia, perquè ben aviat tornarà.

dimarts, 15 de gener del 2008

Begudes catalanes

Fa un temps que vaig enviar un e-mail a XECNA (Xarxa de Establiments amb Consciència Nacional) per a saber on podia comprar productes com l'alter cola (la cola catalana). Feia molt temps que n'havia sentit parlar, però mai l'he vist a cap botiga, i tenia ganes de provar-la. Qui sap, potser és millor que la Coca-Cola o la Pepsi-Cola de tota la vida...

El cert és, que la XECNA m'ha contestat el correu, on demanava on els podia comprar que estiguessin prop d'on visc actualment. La veritat és, que posen moltes facilitats per a que puguem accedir a aquests productes.

El correu és aquest:

Hola amic/amiga!!

Tot i que en la teva localitat (LA BISBAL DEL PENEDÈS) encara no tenim cap botiga que disposi de les begudes catalanes que distribueix la XECNA (www.xecna.cat), et posem aquelles adreces que són més properes per a tu; esperem que hi puguis anar fàcilment. En cas contrari, torna a posar-te en contacte amb nosaltres i veurem que hi podem fer!!

Així doncs, pots anar a comprar la Cola Catalana i altres Begudes Catalanes al VENDRELL:

LA MILA C/ CAFÉS 10-12
LICORS JANÉ, SL C/ VIDRIERS, 28-34 (POL. LA COMETA)
PAU I ANTÒNIA ARROYO C/ TRULL, 5
SUP. ARROYO (ST. SALVADOR) C/ JOSEP CLARA, S/N
BONA CARN C/ANGEL GUIMERA ,14
(En cas que el dia que hi vagis no hi hagi existències en la botiga no et preocupis, només cal que ens faci la comanda i els hi portarem en un màxim de 4 o 5 dies).

Nosaltres som una empresa petita de distribució de Begudes Catalanes. És per això que per nosaltres és molt important el BOCA ORELLA dels Catalans més conscients perquè facin difusió del nostre projecte.

Agrairíem que enviessis la nostra web als teus amics i coneguts!!

Comptem amb tu!

Catalunya Triomfant tornarà a ser Rica i Plena. Bon Cop de Falç!!!!

Salut i Estat ( Sense Estat no podem tenir salut !!! )

Ja ho veieu, aquesta tarda m'arribaré a veure si puc fer-me amb algun producte de la XECNA. Quan n'hagi fet el tastet, ja us ho comentaré, per aviam si algú s'anima. Si no sabeu on trobar-la, arribeu-vos aquí i hi trobareu tota la informació necessària.

I si ja us heu animat, que us ha semblat?

dilluns, 14 de gener del 2008

MEM - Preguntes

La companya blocaire de Gossades, Terra m'ha passat aquest treballet que jo us remeto. Se que en moltes ocasions no es llegeix, però és útil per anar-nos coneixent una miqueta més.

1- Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
Una agitación desagradable. "Cuentáme la verdad".

2- Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
Un coixí de color vermell molt tobet

3- Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
Un tros de la pel·lícula, Casi Famosos

4- Sense mirar, quina hora és?
Les 19,00

5- Ara mira, quina hora és?
Les 19'03, casii...

6- Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
Un canari que canta, un tractor que passa pel carrer de sota casa.

7- Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
Al carrer? doncs no ho se perquè sempre que surts al carrer acabes entrant en algun altre lloc.

8- Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
Estava menjant-me un tros d'entrepà.

9 - Què portes posat ara mateix?
Diríem que roba...

10 - Vas somiar ahir?
Si, sempre somnio però no ho recordo.

11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
Jo sempre estic rient, o al menys això intento. Però si aquesta va encaminada a riure amb ganes, doncs divendres... les pessigolles fan miracles.

12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Pintura... no hi ha res, que aborrida, veritat?

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Tots els dies veig coses estranyes, però no en sabria dir cap.

14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
A la televisió vaig veure "Astèrix i els Viquings".
Al cinema, "Hitman".

15 - Si et fessis multimilionària de la nit al dia..què compraries?
Uff, això es posa complicat... Doncs compraria un espai al mig de la natura per muntar-hi una casa de colònies perfecta per als nens.

16 - Alguna cosa sobre tu:
Aviam...estic enamorada del Pirineu ceretà.

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Intentaria que tots els nens aprenguessin a jugar i sapiguessin divertir-se tot intentant evadir-los de tantes desgràcies.

18 - T’agrada ballar?
M'encanta ballar, però tot sovint no trobo amb qui ballar.

19 - Què en penses d’en George Bush?
Senzillament, no hi penso

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Home, reacció espontània... doncs no ho se. Potser Mar, Laura,

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Doncs algun nom curt. Potser Pol, Pau,

22 - T’agradaria viure a l’estranger?
No ho se, potser si, tot depèn de perquè. Però se que acabaria tornant a les meves arrels. M'agrada massa Catalunya, i els catalans.

23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Voleu dir que es dirigeix directament als què arriben al cel? Però podria dir-me: "Tu encara tens feina, així que ja pots tornar...."

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Qui no l'ha fet?? cinc són molts, jo ho redueixo a dos o un, millor. El Mani, fill de Mani, que em sembla que no l'ha fet.

Juguem

Si! Fa molt temps que ens coneixem, potser no tant, no ho se tot depèn de com es miri. Ens agrada jugar, per aquesta mateixa raó ho hem fet i ho seguim fent. Potser amb el temps ha deixat de ser un joc, no ho se, només ho sabem nosaltres. Però tot i així, no ens importa, o si, qui sap.

I seguim jugant, i ho fem espontàniament, i ens divertim i ens agrada. Però, tenim edat per seguir jugant? Jo crec que si, al cap i a la fi encara som nens.

divendres, 11 de gener del 2008

Va d'amics

Al llarg de la nostra vida, sigui curta o llarga, tan se val, hi passen moltíssimes persones. Algunes tenen més transcendència d'altres menys. Algunes fins hi tot les acabes considerant amics7gues, a d'altres simplement col·legues o fins hi tot solament coneguts. Qui sap.

He tingut molts amics, la majoria de temporada, és a dir, amics que han estat al meu costat solament un temps i que després, pels motius que siguin, s'han allunyat o potser m'he allunyat jo, no ho se. Quan aquests amics s'allunyen, es converteixen en coneguts. Això vol dir que quan te'ls trobes, al cap d'un temps, pel carrer, us saludeu, us pregunteu com va tot i dieu: "Haurem de quedar per fer un café i posar-nos al dia" però resulta que aquest cafè no acaba d'arribar mai, i si arriba descobreixes que no sabeu gairebé de que parlar.Però bé, són amics de temporada.

En canvi, també hi ha els amics de sempre, són pocs però sempre hi són. Ja és ben cert allò que es diu que els amics bons es poden comptar amb els dits que hi ha en una sola mà. Aquests, passi el que passi saps que hi pots comptar i que hi seran pel que et faci falta. Sigui per passar-t'ho bé o per desfogar-te una estona. Sempre comptes amb ells per fer un café, per anar de viatge, per...

Bé, que us haig de dir que no sabeu, oi?

dijous, 10 de gener del 2008

Utilitza la llengua

Estic aprofitant al màxim la meva estada a Catalunya. El cert és, que trobar-me lluny d'ella fa que, quan torni aprofiti el temps al màxim, tot disfrutant de les coses que allà, a les espanyes són pràcticament impossibles de trobar o tenir.

Entre aquests coses hi ha la llengua. M'encanta la meva llengua, parlar-la, escoltar-la, cantar-la, cridar-la... Però a vegades, aquí a Catalunya, on la llengua propia és el català, és difícil escoltar-la. Cada vegada menys, a les grans ciutats, quan es va pel carrer, s'escolta parlar el català. Als pobles la cosa canvia una mica, perquè allà hi ha més costum d'usar el català, des de sempre. Però quan ens desplacem, ja no dic a Barcelona, sinó a ciutats molt més petites, una de cada tres persones que et creues pel carrer i estant mantenint una conversació amb algú ho fan amb castellà, bé ara ja comencem a trobar pel carrer l'àrab, però amb menys mesura, encara que esperem un temps i potser ja competirà per ocupar els carrers amb el català i el castellà.

Però amb la llengua tan bonica que tenim, per què no l'utilitzem? i per què hi ha gent que no es digna a aprendre-la, després de tans anys de vida a Catalunya?

Solament una recomanació per tothom:

dimarts, 8 de gener del 2008

MEM - La música que em...

Ja ho se, direu, "un altre mem?". Doncs si, s'ha de complir. La Laura del bloc Martini amb Vodka m'ha "nominat" per a fer aquest mem de música. Com ja es sabut per tots vosaltres, la música m'agrada molt i n'escolto moltíssima, per aquesta raó em costa molt escollir-ne una per cada una de les situacions, però bé, una és una. Aquí el teniu.

Com que l'assumpte va de músiques hi afegeixo algun track nou.

Ara estic escoltant això:

Una cançó que em posa romàntica
Es que és tan bonica, jutgeu-ho vosaltres mateixos.

Una cançó que em posa catxonda
Osti! crec que no hi ha cap cançó que em posi catxonda a l'escoltar-la... però mira en posaré una que m'agrada força i pot ser seductora... no ho se tot depén de la interpretació.

Una cançó que em posa alegre i no puc evitar cantar i ballar
De fet no puc evitar cantar i ballar moltíssimes cançons. Que hi farem, la música m'agrada. Aquesta és una de les moltes cançons que no puc evitar cantar i ballar, és molt animada!

Una cançó que em posa melancòlica
La lletra, que bonica que és.

Una cançó que no m'avergonyeixo que m'agradi
De fet no m'avergonyeixo de cap cançó que escolti... però bé se n'hi ha de posar alguna.

Una cançó per arrassar
Cal especificar per què?, no oi?

BONUS TRACK

I ara que he acabat escolto:

Avui m'ha donat per la vena més metalo-gotica, que hi voleu fer, jejeje. Per cert, toca fer les nominacions... bé més ben dit assignacions...

M'agradaria conèixer les musiques que els... d'en Vier, propietari de Sota un Cel tan Blau, del Mani, fill de mani, administrador i amb possessió de Lo Manicomi i d'en Xexu, amo i senyor de Bona nit i tapa't bé, i de qualsevol amb la condició que em notifiqui la seva realització, que així aniré a xafardejar-lo.

dilluns, 7 de gener del 2008

Va de mòbils...

Ses Majestats els Reis Mags d'Orient, un any més, han realitzat la seva tasca, la de passar per les cases de la gent tot deixant algun què altre detallet. Casa meva, no ha estat menys, encara que el fet que ja no hi hagi nens ha propiciat en que la pluja de regals fos més minsa, però això si, de més qualitat. "Pocs i bons".

Els Reis han estat molt encertats aquest any, ja que han estat molt atents i suposo que han seguit el meu bloc, perquè m'han regalat, entre d'altres, un mòbil nou. Però el millor ha estat, no que el mòbil fos nou (que també està bé) i funcionés molt millor que el que tenia (cosa que no costava massa), sinó que el meu nou mòbil parla com jo!

Mai a la vida, havia tingut un mòbil que parlés com jo, i no sabeu la il·lusió que m'ha fet anar a la secció idiomes del meu nou i fantàstic mòbil i veure que tenia l'opció d'escollir el català. Tot un avenç per la nostra llengua, si senyor. Ara ja ens podem començar a comunicar en la nostra llengua. Mira que ens ha costat, però ja ho hem aconseguit.

Cal dir que ja sabia de la seva existència. Vull dir, ja sabia que existien mòbils que ja parlaven en català. Navegant per la xarxa, concretament ho vaig trobar a la pàgina de la Generalitat, vaig anar a parar a la web El teu mòbil aquesta pàgina mostra l'acord en que ha arribat la Generalitat i els fabricants de mòbils i un llistat dels mòbils que parlen com nosaltres.

Així que si us heu de canviar de mòbil, i esteu farts de que parlin un idioma que no és el vostre, consulteu el llistat de mòbils i llestos!

divendres, 4 de gener del 2008

Carta als Reis

Ja fa temps que els nens han anat escrivint les seves cartes als Reis Mags, i suposo que també les han anat entregant als patges reials, que es troben per les ciutats recollint les cartes de tots els nens que els hi vulguin entregar. Si no ho han fet em sembla que avui encara hi són a temps, sinó hauran de encaminar-se cap a l'ordinador i reescriure-la digitalment.

Cal dir, que els reis, com la societat, s'han modernitzat molt per rebre les cartes de tots els nens i poder acontentar-los a tots. Recordo que quan jo escrivia la carta, de petita, amb tota la il·lusió tot mirant el catàleg de joguines per escollir els millors regals i els més bonics. Després t'encaminaves a entregar la carta al patge real.

Quan ja em vaig fer més gran, la cosa es va modernitzar una mica, ja podies fer la carta a través de telèfon. Trucaves al número reial, i t'atenia un patge al que li dictaves la teva carta. Força pràctic, perquè ja no l'escrivies tu, la dictaves.

Ara, ja fa uns anys, que els Reis Mags s'han connectat a la xarxa. Clar, tothom més o menys te un accés a internet proper. Doncs ara que també tenim a Ses Majestats connectats a la xarxa, podem escriure la carta on-line. Gairebé com enviar un correu electrònic. Fins hi tot es pot escollir a quin dels tres reis va dirigida la carta. La podeu escriure aquí.

No serà que no tinguem opcions per fer arribar la nostra carta als reis, perquè n'hi ha unes quantes. Això si, quan la escrivim, no ens oblidem de explicar-los a Ses Majestats, com ens hem portat, que tot i que ells ja ho saben, va bé recordar-ho.

Per si no sabeu com començar, podeu començar així:

dijous, 3 de gener del 2008

Penso...

Avui m'he despertat pensant en tu.
Potser ho llegiràs, potser no.

Possiblement estiguis tan enfeinat que ni pensis que jo pugui pensar en tu, i menys un dia com aquest, un dia qualsevol. Un dia que no és res en especial, però no ho se, m'he despertat i hi he pensat.

T'he parlat. Tan sols volia dir-te que he pensat en tu, però tenies feina i has marxat gairebé sense dir res.

No te importància, pero de tant en tant em recordo de tu.

dimarts, 1 de gener del 2008

Bon any nou a tots!

Ens despedim d'aquest any 2007,
que en general no ha anat massa bé.
Per aquesta raó, brindarem amb cava,
espero que sigui català.

I donem la benvinguda a un 2008,
que espero que vagi molt millor.
Com sempre amb nous propòsits,
dels quals la meitat no cumplirem.

Però tot i així desitjar-vos a tots,
que tingueu un bon any nou.

FELIÇ 2008

dilluns, 31 de desembre del 2007

Última missió de l'any

Nens i nenes,

ha arribat el dia, en que teniu la tasca més important de tot l'any. És molt important que la dueu a terme a la perfecció.

La vostra missió d'avui és trobar l'home dels nassos!!
Heu de trobar l'home que te tants nassos com dies té l'any en que ens trobem, es a dir, el 2007.

Sé que sereu capaços i que us en sortireu.

Molta sort.

MEM - Preferències

Fa uns dies, el meu company Vier, des del seu bloc Sota un cel tan Blau, em va encomanar un mem. He pensat que era un tema que tenia que resoldre abans que s'acabés l'any, i aquí el teniu.

1. Estiu - Hivern: naturalment, Hivern. Però no un hivern qualsevol, un hivern sec, d'aquests en que et pots abrigar per resguardar el fred.

2. Sortir de festa - Quedar-se tranquila a casa: em sembla que sóc més de quedar-me tranquila a casa. Per sortir de festa, hi ha d'haver un pla molt seductor. jejejej

3. Fer matances de porc - Ni parlar-ne de matances de porc: el cert és, que és una cosa que he vist tota la vida a casa meva, i la veig tan normal. M'agradava això de matar al porc i fer el putiner tot fent botifarres.

4. Nadal - Que no existís el Nadal: a mi m'encanta el Nadal. Veure les llumetes, la gent que omple els carrers, els regals, la gent disfressada... ho pot ser un Nadal millor o pitjor, però m'encanta.

5. Aixecar-se prest - Vetllar fins tard: sempre he estat una persona de vetllar fins tard. No m'importa anar-me'n a dormir tard, però aixecar-me aviat... sóc un bitxo nocturn, jo.

6. Platja - Muntanya: per descomptat, MUNTANYA. M'encanta la muntanya, és on he nascut, on he crescut i on m'agradaria treballar. Jo i la platja ens vàrem conèixer massa tard, i tanta sorra no em va acabar de fer el pes.

7. Una excursió a peu - Anar a dinar amb cotxe: si fa sol i fa bon dia! i evidentment sempre que es pugui amb bona companyia (Rodolí!), una excursió a peu m'encanta.

8. Ferrero Rocher - Mon Cherry: fa molt poquet que vaig provar el Mon Cherry, però allà on hi hagi un ferrero, que s'aparti la cirera.

9. Pare Noël - Reis Mags: doncs els reis de l'orient, que són els que porten coses a la gent.

10. Cinema de terror - Comèdia: doncs el cinema de terror si estic ben acompanyada amb algú, per a poder-lo agafar en els moments de por, jijijijii. Però normalment si tinc que escollir, em quedo amb la comèdia.

11. Alonso - Anti-alonso: doncs, amb el temps m'he anat tornant Anti-alonso. Amb aquella prepotència que té, i aquells fums...

12. Avió - Vaixell: l'aigua ben lluny, i si pot ser ben controlada!! això de no veure terra em fa patir una mica. Prefereixo la velocitat de l'avió, i es clar, prefereixo volar a nadar.

13. Mirar una pel·lícula - Veure futbol: sóc anti-futbol per naturalesa, encara que un cop a l'any veig el partit de la selecció catalana. Peró, abans de veure un partit de futbol, cap partit de futbol una pel·lícula, per suposat, i si no en fan cap, apago la tele. Ja he dit, que els partits de la selecció són una excepció.

14. Tenir un ca - Tenir un moix: ai, doncs jo tinc un moix i m'encanten. Si pogués en tindria més. Encara que els gossos també m'agraden, prefereixo la independència i el caràcter dels gats.

15. Fer sobretaula - Enllestir ràpid: depén dels companys de taula, i de la comoditat de l'àpat, normalment em quedo a fer sobretaula.

16. Té - Café: El café només m'agrada per tacar la llet. Prefereixo un Té, perquè una infusió sempre fa païr.

17. Xocolata blanca - Xocolata negra: quina radicalitat! m'agrada qualsevol xocolata que no sigui blanca. I si aquesta xocolata te companyia com ara avellanes, ametlles, etc. millor.

18. Comprar en una gran superfície - comprar en un petit comerç del barri: jo normalment, si l'economia m'ho permet, compro en un petit comerç. El tracte és més afable i personalitzat i totes aquestes coses. Però ja se sap, les grans superficies sempre tenen ofertes.

19. Reial Madrid - Barça: ni l'un ni l'altre, no m'agrada el futbol.

Bé, i ara que em coneixeu una mica millor, recomanaré el MEM a la gemminola, del bloc Strawberry fields i a la Carlota de El món de la Carlota i a tot aquell que el vulgui fer, es clar.

diumenge, 30 de desembre del 2007

Baix Rendiment

Per aquestes èpoques, podria dir que tots els blocaires ens trobem a baix rendiment. Bé, com la majoria de treballadors, que tot i que van a treballar sembla que ho facin més animats tot sabent que al cap de poques hores tindran una gran festa. Però al menys jo, com a blocaire, em trobo que no rendeixo i no escric tant.

El cert és, que amb tants àpats i tantes visites gairebé no tinc temps de dedicar-li uns minutets al bloc. Ara que pel que veig, la resta de blocaires que segueixo també tenen alguna dificultat que altra.

Per aquesta mateixa raó, i no per una altra, em voldria disculpar per l'absència de posts renovats durant uns quants dies i sense avisar de que no renovaré. I dir-vos que no patiu, perquè la normalitat tornarà amb la finalització de les vacances de Nadal.

dissabte, 29 de desembre del 2007

Innocentades

Ahir va ser Sants Innocents. Però tot i així, va semblar un dia normal i corrent com un altre. Un divendres com un altre. Al menys, això em va semblar a mi. Tinc la sensació, que any rere any es va perdent el costum de fer bromes als coneguts.

Recordo que quan era una nena, amb els meus amics, ens enginyàvem les mil i una maneres de poder engatussar algú el dia dels innocents, i penjar-li una llufa a l'esquena sense que se n'adonés.

Ara és molt difícil veure a una persona amb una llufa a l'esquena, i encara més difícil veure nens intentant penjar llufes a la gent.

Que se n'ha fet del dia en que podies enganyar i tothom s'ho prenia bé, perquè estava justificat? Es perden els costums? o només són costums de nens?

Que hi farem. Jo si que em penjo una llufa al blog.

dilluns, 24 de desembre del 2007

Bon Nadal

He intentat buscar les paraules més boniques per desitjar el millor.
He provat de trobar la imatge que més s'apropés a una situació pròpia d'aquesta època.
Es cert, he trobat un munt d'imatges, i potser aquesta no és la que més ho simbolitza, però si que és simpàtica.
Com que no he trobat unes paraules millors, ni una imatge que m'agradés més, i per aquesta raó, amb aquesta preciosa i simpàtica imatge us intento desitjar que tingueu un:

L'image “http://www.justingerard.com/blog/uploads/MerryChristmas_C4DE/Disasterous_Christmas_thumb3.jpg” no se pot mostrar perque conté errors.

L'image “http://www.justingerard.com/blog/uploads/MerryChristmas_C4DE/Disasterous_Christmas_thumb3.jpg” no se pot mostrar perque conté errors.

Bon Nadal

Enquesta Nadalenca

No trobava el moment per comentar-vos l'enquesta que acaba de finalitzar.

Ha obtingut 9 vots (no masses, però suficients).

Bé, només hi ha un vot que li passarà a fer una visita el Pare Noël aquesta nit. La veritat es que això del Pare Noël es porta molt més fora de Catalunya, ja que aquí el suplim amb el Tió.

El nostre amic Tió, que s'instal·la només a la casa de 3 votants dues setmanes abans de que arribi el Nadal, aproximadament, i al que han d'alimentar per a que els cagi les millors coses.
Doncs nois, espero que avui li dongueu una bona garrotada al tió, i que us cagui coses que us siguin útils.

La majoria, ens quedarem esperant els Reis Mags, aviam si ens porten gaire carbó o no. Encara ens queda 15 dies. Ses Majestats ja es troben en camí.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Ubuntu

Després de creuar un trosset d'Espanya, ja sóc a Catalunya!! Ara em queda per endavant un mes en català. Bé, gairebé un mes.

En la meva arribada, he hagut de fer uns retocs a l'ordinador per poder-me connectar, bàsicament perquè l'ordinador de casa no anava... (millor no vull saber que li van fer per a que no detectés el propi disc dur. Fotut windows vista). Però bé, això ja ho vaig solucionar.

Un d'aquests retocs ha estat instal·lar-me l'ubuntu, que aquest si que detectava el disc dur intern. El cert es que el món del linux sembla que s'hagi tornat més fàcil i tot. Em resulta molt més fàcil mourem per aquesta distribució que per la que em vaig instal·lar fa un parell d'anys.
Ara bé, no se si es la distribució que tinc jo, o que està mal traduit, però la traducció al català és força dolenta. Em surten la meitat de coses en anglès... què hi farem, millor així que tot en castellà o com diuen ells en Español (de España).

Durant les vacances nadalenques indagaré amb aquesta nova adquisició, aviam si aprenc alguna cosa de profit.

dissabte, 22 de desembre del 2007

Parèntesis

( )

Com ja us vaig explicar, vàrem celebrar el sopar de Nadal de la residència i com és d'esperar, tothom se'n va anar de festa, però abans de sortir de festa van fer un famós botellón. Com ja és ben sabut pels lectors d'aquest bloc, quan es fa botellón és molt comu fer jocs absurds per aconseguir una borratxera de manera més lúdica. Doncs les meves companyes de darrere la porta, van proposar fer el joc dels números. Pels que no conegueu la dinàmica d'aquest joc consisteix en contar fins al número de gent que participa al joc i anar substituint el nom dels números per paraules. Cada vegada que algú s'equivoca i no diu el número o paraula que li pertoca li toca beure... bé, doncs ja us podeu imaginar una mica la situació.

Resulta que laemfollototelqueesmou, es va equivocar i va començar a fer el ploramiques i d'aquesta situació i d'algunes anteriors en va derivar una conversació que va més o menys així:

lagallegaodiosa: Jaa! te has equivocado tienes que beber
emfollototelqueesmou: Pues yo ya no juego a este juego tan tonto, que cuando pierdo me pongo triste, y ya lo estoy mucho.
lagallegaodiosa: triste?? tia tu lo que estas es cargada de hostias (posem-hi un accent una mica gallec)
emfollototelquesmou: tia es que tu ya sabes que lo deje con el novio hace muy poco y estoy muy triste
lagallegaodiosa: yo tambien lo deje hace poco con el novio, y no por eso me follo al primero que me pasa por delante. Tu lo que haces es follar con otros para olvidar.
emfollototelqueesmou: Pues tu lo que necesitas es un buen tio que te meta un buen polvo, haber si te quita esta mala hostia que tienes.

Bé... l'endemà a l'hora de dinar, lagallegaodiosa estava comentant la jugada amb els presents a la taula, i digué:

Es que a esta tia (la emfollototelqueesmou) tendria que ir a un psiquiatrico, no a un psicologo sinó a un psiquiatrico, porque esta mal de la cabeza. Cualquier dia le meto un par de...., es que no se puede ir de ese modo por la vida, joder.

Amics.
Ha arribat el moment de fer un parèntesis de la serie del moment "Converses de darrere la porta".

La vostra serie preferida tornarà a partir del dia 20 de Gener del 2008.

dijous, 20 de desembre del 2007

Qüestió de cava

Ahir vaig tenir el sopar de Nadal aquí la residència. El cert es que va ser un sopar fora del normal, s'ho van currar els de la cuina, si sanyó! Normalment, sopem sopeta i el peix arrebossat amb amanida, clar un sopar com el d'ahir sorprèn agradablement.

Però no us explicaré el què vaig menjar, que a hores d'ara ja ho tinc a la punta del dit gros del peu, sinó que em va sorprendre que traguessin cava. Bé en un sopar de Nadal és normal que hi hagi vi, cola, taronjada etc etc. i clar al final de l'àpat, quan arriben els torrons, no hi pot faltar una copeta de cava per brindar i desitjar-nos un Bon Nadal. Però a la residència, que sempre intenten escatimar tot el que poden i més, em va sorprendre que hi hagués cava.

Quan ens van donar l'ampolla, vaig anar directa a l'etiqueta, com no? buscant d'on havien portat aquell cava amb el que anàvem a brindar. I tal i com m'esperava, el cava no era català (serà que la meva residència també fa boicot al cava català?? ves a saber). Tothom feliç: mira, hoy tenemos cava y to' pa brindar!, i jo que em quedo mirant als meus companys de taula i els pregunto: Cava de Valladolid? No sabia que en Valladolid también hiciesen cava Se'm van quedar mirant com si haguèssin vist un ovni, i em van contestar También se hace cava en otros lugares de Espanya Home, això ja ho sabia però tampoc em conec totes les zones d'Espanya on fan Vino espumoso.

Per primer cop a la meva vida, vaig brindar amb un vino espumoso enlloc de cava, i l'experiència no em va agradar... digeu-me tiquis-miquis, però allà on hi hagi un bon cava, que s'aparti qualsevol Vino espumoso.

Visca el cava català!

dimarts, 18 de desembre del 2007

Carta al Fred

Benvolgut senyor Fred,

Se que ens trobem en l'època de l'any que li pertoca, ja que suposo que al inici dels inicis amb la seva companya, la Calor,

vàreu acordar que vostè entraria en acció a l'hivern i la seva companya a l'estiu. També se que hi ha d'haver un dia en l'any que comenci a actuar, però es que encara no estem preparats per a la seva arribada.

Contàvem que vostè arribaria el dia 21 de desembre amb la data d'entrada oficial a l'hivern, però el fet que s'hagi avançat ens ha agafat a tots una mica desprevinguts. El cert és, que encara que hagués arribat amb l'entrada oficial de l'hivern ens hauria agafat de forma inesperada, perquè no se com és que mai l'esperem, i sempre ens acaba agafant per sorpresa.

La seva entrada tan enèrgica ens ha agafat, com ja he dit, molt desprevinguts i a molts sense la roba necessària per afrontar-la sense agafar un refredat o una grip monumental. Per tal d'evitar possibles malalties, m'agradaria demanar-li, si no es molta molèstia, que no arribés amb tanta energia, i que fes una entrada una miqueta més gradual, ja que per a nosaltres seria més fàcil adaptar-nos.

Espero la seva resposta el més aviat possible.

Atentament,

yourwinterwish

dilluns, 17 de desembre del 2007

Capítol número... he perdut el compte

CALLATE COÑOO!!

VETE A TOMAR PO'L CULO PUTA GALLEGA.

Clar, no?

Es que darrere la meva porta es poden sentir coses tan interessants com aquesta. Visca la imaginació en el diàleg. Els guionistes últimament no estan gaire il·luminats i estant caient en la monotonia de diàlegs directes i sense gran contingut, deu ser el que ven. Això sí la interpretació ha estat realitzada amb molt de sentiment. No voldria ofendre a ningú al penjar aquestes paraules, si es que algú s'ha ofès, però es que no m'he n'he sabut estar de mostrar-vos un nou capítol, això si, curt però intens, de la fantàstica serie de l'any "Converses de darrere la porta". Quina llàstima que no us pugui avançar res del proper capítol, però sortirà a la llum aviat, segur!

Ara ve Nadal...

matarem el gall,
i a la tia Pepa
li'n darem un tall.

Els nens estan emocionadíssims, o al menys ho haurien d'estar. Jo per aquestes èpoques ho estava.

Ens trobem a una semaneta.... què una semaneta! a cinc dies de començar les vacances de Nadal. Podria afanyar-me a dir que les vacances de Nadal són les més esperades pels nens i no tan nens, però no se fins a quin punt és veritat, així que ho deixaré amb que s'acosten les vacances de Nadal.

Per aquestes èpoques, si no estàs a casa perquè estàs a l'altra punta del país o perquè estàs encara més lluny fent veure que estudies però realment no ho fas o potser perquè estàs treballant a una altra ciutat i no al pople del costat i vius sol amb el teu gat... bé tan se val que me'n vaig per les branques. Per on anava, ah si! si no estàs a casa....bé doncs segueixo. Si no estàs a casa, et truca la mama, la iaia, la tieta, l'amic de l'ànima, el cosí segon, el company de quan feies ves a saber quin curs, etc etc etc. i mantenim un diàleg si fa no fa així.

- Nena, que faràs per Nadal?
- Encara no ho se
- Oh! ja ho podries saber perquè estem a quatre dies del Nadal com aquell qui diu, i s'ha de fer els preparatius i comprar el menjar.... (blah, blah, blah)
(...)

Doncs no! no se que faré per Nadal encara. El que si que se, és que sigui com sigui tornaré a casa. Perquè jo faig com els torronets "Vuelve a casa vuelve, por navidad". Bé tornar, casi que visitar, perquè després tornaré a marxar. Això l'anunci dels torronets no ho diu que desprès de tornar a casa per Nadal, hom haurà de marxar. Bé, la qüestió és que hauré d'organitzar-me per poder fer a tothom content i poder estar amb tothom durant la meva curta estança a casa. Però encara tinc temps per fer-ho! encara em queden cinc dies, això és una eternitat... perquè cinc dies donen per molt, encara que no ho sembli. Com per exemple...deixa'm pensar.... no se m'acut res ara mateix, però donen per molt. Bé, que m'enbarranco i me'n vaig del tema. Doncs això, que m'organitzaré i llestos, però sabeu què? que ja ho faré demà, que encara tinc temps.

diumenge, 16 de desembre del 2007

Números i més números...

Ens trobem a 6 dies del 22 de desembre. El gran sorteig de Loteria de Nadal, està a punt de repartir quatre duros (que diríem anteriorment).

Segons la premsa, es calcula que cada espanyol s'haurà gastat en la loteria una mitjana de 56€, que és una pasta... i aquí, a la comunitat autònoma en que em trobo, aquest nombre s'incrementa fins a 90€. Noranta eurosss!!!! això si que és una pasta.
Ja fa temps, aproximadament del mes d'agost (potser em quedo curta, no ho se), que quan vas passejant pels llocs veus, en qualsevol establiment, el típic cartell de: Hay loteria de Navidad. I en aquell moment penses, Senyors, falta més de tres mesos pel sorteig... i sempre hi ha el passejant, que es fa passar pel més astut i entra a l'establiment a comprar una participació, un dècim, un número, tan és, tot afanyant-se a dir "És per si quan torni no en queden. I si toca aquest?". Però, aviam, fem números:

En el Sorteig extraordinari de Nadal, es posen en joc 170 series de 85.000 bitllets, i dels quals 13.334 porten premi. Jugant un número, tenim una possibilitat entre catorze milions i mig de que ens toqui el premi gran.

Tot està dit, no? és més fàcil que pateixis un accident d'avió, que no que et toqui la loteria. Pero a nosaltres ens diuen que jugant un número tens una possibilitat X, i pensem, molt astutament, "Calla! que amb més d'un número l'assumpte és redueix, i tinc més possibilitats de que em toqui!" visca!, hem descobert la sopa d'all, i de pas ens han rascat la butxaca. Perquè els dècims no els regalen, costen 20€ cada un, i clar si tu vols que et toqui el premi gran, has de jugar dècims que sinó la cosa es redueix. Fem una mica més de números, (això de fer números m'agrada...), agafem la calculadora i fem una multiplicació:

170 series x 85000 bitllets/serie = 14450000 bitllets (un fotimé!) 14450000 bitllets x 10dècims/bitllet = 144500000 dècims 144500000 dècims x 20 €/dècim =2890000000 € (fixa't tu, pose-m'hi punts a l'assumpte per entendre'l millor 2.890.000.000€)

Res! quatre duros, ja ho dic jo. Si es reparteixen en premis uns 2.023.000.000€ (aproximadament un 70% de l'obtingut), el govern s'embutxaca 867.000.000€, una bona esgarrapada, si senyor. Es cert que s'ha de pagar a les administracions, però no crec que sigui massa, la resta s'ho queda el govern.

Per això, el govern molt amablement que qualsevol premi que ens toqui està exempt d'impostos... amb els eurus que s'ha embuxacat.

Ja ho diuen ja, que la loteria és l'impost dels tontos, perquè tothom el paga de forma voluntària. I no paga l'impost més baix, sinó que s'hi deixa una pasta gansa.

Compreu loteria, que així aixecarem el País.

I així va Espanya....

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Theatre Of Tragedy - ...A Distance There Is... via FoxyTunes

dissabte, 15 de desembre del 2007

Competim!

Aquí en aquesta residència, tenim una competició ben curiosa (o al menys això crec que és, perquè sinó no m'ho explico). Consisteix en veure qui es capaç de molestar més a la resta de residents. I el premi de la competició, quin deu ser? potser un megàfon per poder-ho comunicar, sense ni tan sols haver d'alçar la veu i quedar-se afòniques... o potser millor una porta de ferro que grinyola per substituir la que tenen... no ho se, s'accepten aportacions.
Les regles de la competició són les següents:

Els participants tenen que molestar a la resta de residents.
No està permès cap acte falti el respecte a la persona de forma psicològica i/o física
Qualsevol participant que no arribi a un mínim grau de "mol·lestació" i/o que no compleixi alguna de les regles quedarà descal·lificat.
Les hores en que es durà a terme la competició són de 0 a 24h
El jurat estarà format pels residents no participants.

Bé, els participants ja han començat a demostrar les seves habilitats. Hem pogut veure actituds de obrir la porta a batzegades i tancar-la de cop a les 4 a.m, també tenim la habilitat de còrrer pel passadís del segon pis tot trepitjant el màxim fort possible. A més a més, hem pogut veure com es poden moure els mobles d'una habitació fent el màxim soroll possible. I finalment, un dels millors comportaments i amb possibilitat de ser el guanyador, és el de posar-se a xerrar a veus al passadís comunicador de les habitacions a les 3 a.m... Això són quatre pinzellades del que podem veure en aquesta competició. Hi ha molta igualtat entre els competidors, el jurat ho té difícil per a poder decidir qui serà el guanyador. Però de moment, encara té temps per a fer-ho li queden 6 mesos per observar i prendre la decisió.

Us aniré mantenint informats de l'evolució de la competició.

Apunt
Jo, com ja us deveu imaginar, no hi participo i formo part del jurat, ja que jo això de molestar tant a la gent no ho faig gaire bé. Potser perquè considero que tot el que fan els participants es una manca de respecte, ves a saber.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Gertrudis - Quitxalla via FoxyTunes

dijous, 13 de desembre del 2007

Reis? Tió? Pare Noël?

Tan sols falten 12 dies per Nadal, això vol dir que falten 11 dies per a cagar el tió o per a que arribi el Pare Noël, o potser per a que hi hagi un sopar o dinar del tot feixuc i no hi hagi ni Pare Noël, ni tió, perquè a vosaltres us venen els reis. No ho se, depèn de la família. Ja ho diuen que cada casa és un món, i m'agradaria saber que predomina.

Per aquesta raó obro una enquesta nova, per saber: Vosaltres que celebreu o celebràveu?

Abans de nadal faré un balanç de les vostres respostes. Aviam qui en serà el guanyador.
Podeu deixar els vostres comentaris, en aquest post.
Gràcies per la vostra participació.

dimecres, 12 de desembre del 2007

Qüestió de soroll

Situació: La meva veïna, lagallegaodiosa, està a la seva habitació amb la porta oberta de bat a bat (com de costum) i amb la música per sobre dels 90 dB (ja ho se... és impossible que estigui més forta que el soroll que emet un avió quan s'enlaira, però per a que us en feu a la idea)

lagallegaodiosa està mantenint una conversació amb dues noies més de l'edifici. Aquesta conversació la mantenen el subjecte A (a partir d'ara emfollototelquesmou, el nom se l'ha guanyat a pes), el subjecte B (a partir d'ara socrepelent) i, com no, lagallegaodiosa. La conversació, perquè no dir-ho, és força curiosa, si més no per la situació en la que s'esdevé.

socrepelent: es que estoy harta de que la gente haga un ruido que no se puede aguantar
lagallegaodiosa: es que si nadie se queja al cura, pues claro, nosotras a aguantarlo
emfollototelqueesmou: pero chicas, no sera para tanto, por la noche se puede dormir bien, al menos yo no oigo nada
socodiosa: tu no digas nada, porque acabas de llegar y no sabes lo que ya llebamos aguantando. Estoy harta de que porque los otros se montan la fiesta yo solo pueda dormir diariamente de 5 a 6 horas
lagallegaodiosa: Claro, como siempre estan haciendo fiesta y llegan a las 7 de la mañana todos borrachos sin cuidarse de no hacer ruido y pegando gritos como simples taberneros
emfollototelqueesmou: seguro que no será pa' tanto....
lagallegaodiosa: tia, en serio que aquí con tanto ruido no se puede vivir. Se oye todo, pero todo. Si se abre una puerta, si se cierra, si estan de chachara en la salita, si se ducha la vecina, todoooo!
socrepelent: tia, es que ayer no se podia dormir, XY hacia unos ruidos increibles... pero como se puede ser tan ruidosa cuando se folla??
lagallegaodiosa: pero es que si Z no va y le dice "XY mira somos amigas pero joder no hagas tanto ruido que no puedo dormir" pues es normal que haga ruido y ni se preocupe.
socrepelent: pues que se vaya a un hotel, joder, que aquí queremos dormir
emfollototelqueesmou: yo no oí nada
lagallegaodiosa: será porque tu no te quedas corta con los ruidos que haces cuando follas, chiquilla...

Em disculpo perquè la transcripció està en castellà, però és que si la traduïa no podia mantenir-ne l'essència. Cal dir, que aquesta conversació l'he pogut seguir integrament amb la porta del meu cubiculum tancada.

Finalment, tan sols puc afegir un si no vols que es faci soroll, doncs tanca la puta porta!! que molestes. I per acabar, m'agradaria dir:

M'he quedat sense paraules...

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava SAU - L'onze de setembre via FoxyTunes

dimarts, 11 de desembre del 2007

Tararejant...

Aiaaaaaaaaah!!!!
i ara vinc d'enlloc (No ni poc, no ni poc)

Porto una setmaneta que em desperto cantant una cançó que no escoltava des de fa molt temps. La veritat és que si no l'he sentit des del setembre no acabo d'entendre com és que m'aixeco cada matí cantant la cançoneta, bé, més que la cançoneta en sí, la tornada.

Bé, la cançó en qüestió és de Gertrudis. Pels que no ho sabeu, Gertrudis és un grup de Rumba catalana, però que més de la meitat de cançons dels seus discs són en castellà (una llàstima...). La veritat es que vaig conèixer el grup per la cançó Samarreta, i vaig anar a comprar-me el disc en que hi havia aquesta cançó, però per desil·lusió meva, em vaig trobar amb un 60 % del disc en castellà. Jo que m'havia fet la il·lusió de trobar-me al disc cançons semblants a aquella, i en la mateixa llengua... Bé, que hi farem. Però no es d'aquesta cançó de la que us parlo. Sinó de l'últim disc, que molt amablement també em vaig comprar que és diu Política de Berbena. Com en el disc anterior hi ha moltes cançons en castellà, però ara ja no em va desil·lusionar perquè ja sabia més o menys el que em trobaria.
La lletra de la cançó no és gran cosa, però ja ho diuen que si el ritme o la melodia se t'enganxen és igual el que digui la lletra. Paro de donar-hi voltes, es tracta de la cançó amb el títol Ara vinc d'enlloc.

Bé aquí us la deixo per a que la pugueu escoltar.

dilluns, 10 de desembre del 2007

He Pont(inejat)

He estat de pont. Per aquesta raó he tingut el bloc abandonat durant aquests 4 dies, bé he tingut abandonat el meu bloc i el dels que segueixo. Ho sento.
Durant el Pont...

He vist molta gent, però moltíssima, semblava que sortissin de sota les pedres.

He vist molts cotxes, crec que per aparcar s'havien d'apilar una miqueta perquè no hi cabien.

He vist les fantàstiques llums nadalenques que adornen els nostres carrers.

També, he vist els aparadors ufanosos decorats amb tot de motius nadalencs.

He vist com aquí a Àvila, els dos dies festius les botigues romanien tancades, es a dir, aquí encara no han començat campanya de nadal.

He vist molts nens corrent pels carrers, perseguint els seus pares per a que els compressin aquell ninot que venien a la fira de nadal.

També he passat fred, he vist boira i he sentit nens plorar.

En definitiva, un pont molt complert, però lluny de la meva terra catalana. Però la qüestió és, que la majoria de vosaltres no heu marxat de pont i m'hauré de posar al dia, això em costarà una miqueta.

dimecres, 5 de desembre del 2007

A punt de morir....

El meu mòbil s'està a punt de morir... però a punt a punt. El metge li ha determinat una malaltia terminal mooolt dura. Un dels símptomes és sobredosis d'hores parlades i missatges rebuts/enviats. I per culpa d'aquesta sobredosis li ha provocat una teclitis aguda. Direu, i que nassos és això, doncs jo us ho explico.

La teclitis aguda és aquella malaltia coneguda per a la no resposta de les tecles. És a dir, que quan et truquen, per exemple, ja pots prémer la tecla de despenjar vegades, perquè al telèfon no li dóna la gana de contestar i la música continua sonant. O quan engegues el mòbil i has de posar el pin, i tu vinga a prémer les tecles, però res... aquells asteriscs no apareixen.

La teclitis aguda, li ha derivat a una no resposta dels estímuls teclils o una resposta molt retardada. Això vol dir, que en moltes ocasions, el telèfon sona, com totes les persones (o quasi totes) despenjo, m'apareix a la pantalla que ja he despenjat i comencen a contar els segons, però ei! la música del mòbil no deixa de sonar i clar, per l'altaveu només sento la musiqueta titiriti titiriti... total que tinc que apagar el mòbil traient-li la bateria perquè s'ha penjat (quelcom semblant al que fa el meu ordinador de tant en tant). O també, quan em truquen li agrada que no em senti sola i enlloc de sentir el que em diu l'altra persona, doncs em sento a mi mateixa, és com una mena d'ECO. En definitiva, que altra vegada he d'acabar penjant, perquè no m'assabento de res del que em diuen.

Finalment, suposo que la bateria ja li falla, també, perquè s'apaga sense saber perquè, és a dir, la bateria acabada de carregar i pam! el mòbil torna a tenir son i et diu "Apanyat tu solet, que jo me'n vaig a dormir" i au! tu et quedes a dues veles.

Per acabar, i com si no en tingués prou, tarda més de 5 minuts en despertar-se quan el crides.

Crec que el meu mòbil està a punt de tenir un fallo multi orgànic amb un desenllaç tràgic, per això li estalvio patiment i el tinc desconnectat gairebé sempre.

I amb tot això he descobert que.....

sóc més feliç sense mòbil!!

dilluns, 3 de desembre del 2007

Posposar-ho

Fa dies que vull escriure un e-mail, basicament perquè fa dies que no escric cap correu electrònic.

Quan dic escriure un correu electrònic em refereixo a explicar coses que tinguin un contingut trascendent a les nostres vides (en concreta a la meva vida).

Recoi! no és tan difícil. Tan sols he d'obrir el redactor de correus electrònics i posar-me a escriure.

Però es que em fa tanta mandra...

Vinga, que fa més d'un mes que no t'hi comuniques, que no saps res de la seva vida...

Potser també podria haver escrit ell/ella, no???

Si no m'ha escrit deu ser perquè no sap que explicar-me, o potser li ha passat alguna cosa i no pot comunicar-se amb mi. L'hauria de trucar¿¿??

Si i què més! li haurà caigut un piano quan ha sortit de la feina, ja que feien un trasllat a l'oficina de 3 pisos més amunt.

Va, escriure encara que siguin quatre línies per a que vegi que me'n recordo

I de pas que es recordi també de mi...

Trobo que ara em fa com mandra posar-m'hi, ja m'hi posaré després.

Això, torna-ho a posposar, si al final tornaràs i no en sabràs res

Però es que quan em poso escriure m'allargo tant...

Pots contar. Sembla que li escrigui la bíblia de forma versificada, o potser un missal. Què més dóna!

Vinga ho faré desprès...

Com sempre, posposem les coses i potser les fem més tard, o potser les posposem per més tard i més tard i més tard... Total, que al final les hem posposat tant que ja no cal ni fer-les perquè ja han perdut el "perquè" fer-les.

dissabte, 1 de desembre del 2007

Dia mundial de la lluita contra la SIDA

Avui, si surts a passejar, independentment d'on surtis, et trobes paradetes de voluntaris que demanen una petita donació per la lluita contra la SIDA. Amablement, et donen un llaç vermell si els fas una mínima donació. Llavors tu et poses el llaç vermell a la solapa de la jaqueta, i tot content vas caminant pel carrer amb cara de "Jo també he col·laborat amb la lluita contra la SIDA".
De fet, en un dia com avui, pots veure moltíssima gent amb el llacet vermell a la solapa, tots ufanosos d'haver col·laborat en una bona causa.
Com que jo també he col·laborat, doncs també vull penjar el meu llacet vermell al bloc. Perquè tots sàpigueu què:

Jo també he col·laborat amb la lluita contra la SIDA
(i m'han donat un llacet vermell)

Sort en tenim que encara existeixen els somiadors