dijous, 18 de setembre del 2008

A la recerca del català perdut

La gran tasca de les meves vacances ha estat trobar el català en una illa completament i integrament italiana. Si, la veritat és que a Sardenya, no en queda massa de català, per no dir que no n'hi ha, o potser es que no el vam saber trobar, qui sap.

Val a dir, que en tot l'Alguer, només varem trobar-hi una persona que ens el parlés, el català, la resta era tot italià. Això si, al casc antic de la ciutat, els noms dels carrers estan en català i italià, però amb una traducció no gaire literal.


Traduccions molt fetes a mida.

Al veure com està el català a Sardenya, m'adono com de bé ens defensem els catalans de Catalunya pel que respecta a la nostra llengua, però es clar, també som molts més.

Això si, potser no hi vam trobar gaire català, però és una ciutat molt bonica.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Volant...



Últimament estic força als núvols, i ja no només en sentit figurat sinó en sentit literal.

I desprès de passar-m'hi tantes hores, ja sigui en un sentit o un altre, puc arribar a la conclusió de que això d'estar als núvols, o més amunt que els núvols m'agrada, es veu tot d'una altra manera, es veu tot com... molt més petit.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Finalitzant, però amb festa!

Definitivament, l'estiu ja s'ha acabat. Ara si que ja hi ha el retorn a la semi-rutina. Aquest estiu ha donat molt de sí. He treballat, he tingut vida, he conegut gent, he anat de festa major, he marxat de vacances, etc.


Si, un estiu complert complert. Però aquest post, que posa fi al meu estiu, estarà dedicat a aquella llista de festes majors a les que havia d'assistir, i que majoritàriament ja he assistit. D'aquesta manera, s'inicien els posts per explicar una mica que tal l'estiu.

Com ja heu llegit, en posts anteriors, anava fent una llista de festes majors. Aquí us deixo la llista de festes actualitzada a data d'avui.

Prullans
Bellver de Cerdanya
Alp
Martinet
Puigcerdà
Trobada d'acordionistes d'Arsèguel
Travesseres
All
Festa del Llac (Puigcerdà)
Montellà
La Seu d'Urgell
Ger
(...)

Bé, la llista encara no s'acaba aquí, perquè com molts sabreu, avui comença Santa Tecla 2008, i per tant, encara em quedarà per afegir-hi aquesta gran festa tarragonina, a la que, per descomptat, algun dia assistiré, tot i que la meva terra ceretana em crida amb tanta ànsia, segur que ho podré fer tot.


Així que, pels que no ho sabeu encara, del 14 de Setembre fins al 24 de Setembre, són les festes de Santa Tecla de Tarragona, i són patrimoni cultural de la generalitat, així que un cop a la vida, encara que sigui, s'han de visitar. jejeje Jo com cada any, aniré a buscar el barrilet per poder seguir la col·lecció.

dijous, 4 de setembre del 2008

Toc, toc

Mica en mica tot retorna a la rutina que ens durà fins a les següents vacances.

Val a dir, que des que he acabat de treballar no havia tingut ocasió per escriure, ja que no tenia connexió, però ara porto un parell de dies que, com tothom, retorno a la rutina hivernal (tot i que aquest retorn, en el meu cas, és gradual per complert) i si que en tinc, i m'he posat davant del processador de textos buscant la inspiració per escriure quatre mots i penjar-los al bloc, però nois, no hi ha manera, i no serà que no tingui coses per explicar, però sembla com si al posar-me davant del redactor de missatges us ho vulgui explicar tot i al final no acabi explicant res i carai, us deixi sense una actualització.

Per això, avui m'he dit, prou! ja toca actualitzar i mostrar que encara segueixo per aquí,encara que encara no hi sóc al 100%. He vist, per això, que molts blocs estan fent una mena d'hibernació, i d'altres que han quedat aturats per les vacances, suposo que mica en mica tot s'anirà restablint. De moment, aquí us ho deixo.

Dono per despertat el desig d'hivern, desprès d'un estiu poc calorós i força entretingut.

dilluns, 4 d’agost del 2008

Estupidament feliç (o no)

Els temps van canviant, i tot i que l'any va començar una mica atrotinat, sembla que mica en mica es va adreçant.

Poc a poc, torno a ser feliç. I vull cridar-ho als quatre vents, no, als cinc o als vint-i-sis. Tan i fa. Però l'important és ser-ho, sigui de forma estúpida o no.
Gràcies


divendres, 25 de juliol del 2008

Coses de l'idioma

Ja és ben curiós quan escoltes a un nen parlar en una llengua que no és la materna, com és el cas de nens de família castellana, i que evidentment parlen en castellà a casa seva. Llavors quan parlen català, et deixen anar frases com:

No puc sentar perquè no tinc sitiu.

En el moment en que vaig sentir el pobre nen dir això, vaig pensar: Oh no!! el montillà s'ha estès a la població infantil!

Ja ho te això, quan ets petit i fas barreges d'idiomes, i a vegades et surten traduccions del tot literals, com quan un nen va contestar a un bon home que li va parlar en castellà amb un Señor, es mucho tarde!, què hi farem, tot no es pot fer bé.

dilluns, 21 de juliol del 2008

Festes del Roser a Puigcerdà

Oooh!! Quan de temps, esperant-ho. Tot habitant de Puigcerdà i rodalies esperaven ansiosos les festes del Roser de Puigcerdà, i ja gairebé han passat, de fet s'acaben aquesta tarda/nit, però es pot ben dir que ha estat una festa major mooooolt aprofitada.
Concert de Pastorets Rock el divendres (bé, també hi havia M-Clan, però era menys important que el nombrat), ball de festa major per al jovent el dissabte a partir de les 2 de la matinada, i finalment una estoneta de ball típic el diumenge. El ball del diumenge també era com el de dissabte, però com que tenia obligacions avui, no vaig poder disfrutar-lo fins al final.
Avui, per ser una treballadora en actiu a Puigcerdà, tinc festa, perquè avui ni se us acudeixi anar a fer res més que ballar i fruir de la festa a Puigcerdà, perquè està tot tancat.
Així doncs, ja puc afegir una festa nova a la meva llista, que ara queda més o menys així:
Prullans
Bellver
Alp
Martinet
Puigcerdà
(...)
Aquest cap de setmana vinent, hi ha per escollir, i si es pot es farà tot: Trobada d'acordionistes d'Arseguel i Festa major de Travesseres. A aprofitar ara que fa bo, i que hi ha temps, i si es en bona companyia millor que millor.

dissabte, 12 de juliol del 2008

Festa a Martinet

Ja és la quarta festa major que vaig aquest any. Vaig començar, com no, amb la del meu poble. De moment el llistat de festes assistides és curt, però ja anirà augmentant, fins a finals de setembre. Fem llista:
Prullans
Bellver
Alp
Com ja veieu, tots els pobles estan a la Cerdanya, però això no vol dir que no m'arribi a les festes de l'Alt Urgell, eh? que alguna també hi vaig, però clar, ja em queda una miqueta més lluny.
La festa de Martinet començava ahir, però com és evident el plat fort sempre és el dissabte nit, amb un parell d'orquestres que amenitzaran un ball típic de festa major, d'aquests que tant m'agraden i on trobes tot de coneguts de les comarques dels voltants.
Què boniques són les festes majors de pobles. Amb aquest salero ballant pasdobles, amb el got de gin-tonic a la mà.

dijous, 10 de juliol del 2008

Festes i més festes

A l'estiu tota cuca viu!

I és ben cert, aquí a la Cerdanya a mida que va passant el Juliol, vas veient com la intensitat del trànsit va augmentant, que tots els domingueros ja s'han convertit en estiuejants i que pugen a passar-hi una temporadeta tot buscant la fresqueta nocturna pirinenca.

I com ja se sap, l'estiu és època de festes majors, i tot i que el primer cap de setmana de Juliol va ser una mica mort, ja que a la Cerdanya no hi havia cap festa major, ens n'haviem d'anar a l'Alt Urgell, a Adrall, en concret, i ja ens quedava massa lluny, aquest cap de setmana comencen, ja del tot, les festes majors. A partir d'aquest cap de setmana, ja hi ha alguna festa major cada cap de setmana, tot començant amb la de Martinet, i continuant amb Puigcerdà, i finalitzant el Juliol amb la festa de Travesseres i la Trobada d'acordionistes d'Arseguel.

M'espera un estiu mogudet! i no me'l deixarè escapar.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Disculpes

Ho se, ho se, ho se!

Us tinc abandonats, bé abandonats no, abandonadíssims! però es que tinc excusa eh? Com ja vàreu llegir al post anterior, estic treballant a Puigcerdà, i no tinc internet.

Per aquesta raó, prego que disculpeu la manca d'actualitzacions recents.

Espero, que la normalitat retorni al setembre, de moment, aniré actualitzant quan pugui.

dimecres, 2 de juliol del 2008

Preguntes sinceres

Des de dilluns que ja treballo, i renoi! quines ganes que en tenia. Cada matí agafo el caminet i me'n vaig cap a Puigcerdà, on m'espera una colla de 20 nens de 4 i 5 anys a punt per començar a jugar i fer tallers.
Els nens, com tothom sap, són sorprenents, i carai! ja des del primer dia. El més sorprenent és la sinceritat amb la que et parlen, com més petits, més sincers. I un exemple de sinceritat, va ser la d'un nen de P5, quan em va fer la següent pregunta:

Per què estàs tan prima?
Que hi farem, ja se sap que els nens ho diuen tot.

dimecres, 25 de juny del 2008

Cansat

Em fas mal, i ja fa temps.

Em fas mal, i no ho veus.

Qui sap, potser no ho pots veure.

Però potser ja n'hi ha prou, no?



dimarts, 24 de juny del 2008

S'ha acabat

Si, s'ha acabat, la meva estada a Ávila, el meu intercanvi universitari.

Ja he tornat d'Ávila, i de moment, no hi ha previsió de tornar-hi més que per fer visites ocasionals a companys i anar a fer una visiteta a les muntanyes de Gredos, que la veritat m'han quedat pendents.

Ara de moment m'espera un estiu per davant, i que espero que sigui dels millors dels últims anys, i que vingui carregat de bones sorpreses i bones companyies. El lloc, ja és l'ideal, ara falta que la resta vagi sorgint.

Només una última cosa, ja torno a donar guerra a Catalunya, amb lo tranquils que estàveu.

dissabte, 21 de juny del 2008

Comunicat oficial

Els ocellets estan cantant.

Fa xafugor, i caloreta.

El sol crema amb moltes ganes.

El cert es que aquest any, l'estiu s'ha fet esperar una miqueta. L'ha precedit una primavera plena de pluges i núvols, que ens han vingut la mar de bé per aquests temes de manca d'aigua, i també per a que quan jo pugi cap a la meva estimada terra la vegi més verda que mai i amb unes herbes més altes del que mai han estat. Tot plegat ha estat una primavera d'allò més estranya, però de la que ningú no s'ha queixat (excessivament). Però ara, sembla ser que, les tempestes de primavera diàries ja s'han acabat i donen pas als dies de sol i calor amb tempestes de tarda a les muntanyes. Perquè m'agrada el que l'estiu significa, perquè m'agrada tot el que faig a l'estiu, perquè a l'estiu sembla que tothom estigui més al·legre, només per això, em plau comunicar-vos:

L'estiu ja ha arribat!

divendres, 20 de juny del 2008

Shht! spin-off

Sort que ja me'n vaig, que com es diria vulgarment, em queda aquí "un telediario". Però, es que uff, aquesta gent que hi ha per aquí són més escandalosos, que un gos bordant al mig d'una església.

La veritat és, que el soroll que estic sentint ara em recorda a vells temps, a aquells en que podia sentir totes les conversacions per darrere la porta. Aquells en que per molt que fessis per aïllar-te del soroll no ho aconseguies... doncs ara mateix, sembla ser que la cosa està així, tan sols que han canviat els protagonistes. Ara ja no són les nostres fantàstiques i inigualables protagonistes, entre les quals s'hi trobaven lagallegaodiosa, la emfollototelquesmou, socrepelent, socodiosa, i d'altres actrius secundaries que amenitzaven les nostres velades blocaires de la forma més entretinguda que hi pogués haver.

Ara ens trobem amb uns nous protagonistes, amb preocupacions ben diferents, això del maquillatge i dels nois ho han deixat una mica de banda. Els nostres nous protagonistes majoritàriament són nois (recordem això), no són universitaris, ja que aquesta època ja l'han passat. Els nostres protagonistes es troben aquí per estudiar, per estudiar unes oposicions, en concret unes oposicions per entrar al cos de policia a nivell executiu (que segons diuen és el més xungu).
Properament se us oferirà un únic capítol del spin-off de Converses de darrere la porta. (Només es pot trobar un capítol perquè la sèrie s'ha hagut de cancel·lar per manca de pressupost i perquè la narradora haurà de traslladar-se en un futur molt pròxim)

P.D: respecte al post desmotivada, vull dir que no estic desmotivada per escriure, però últimament no em flueixen tan les idees ni el temps. Em sap greu.

dijous, 19 de juny del 2008

Desmotivada


Curt, clar i concís.

dimarts, 17 de juny del 2008

Carretera i manta

Retorno a Ávila, d'aquí 1h ja estaré de camí, altre cop, cap a terres castellano-lleoneses. No us penseu que en tinc moltes ganes, però clar, bé tinc que acabar el què he començat. M'anima que aquest, ja serà l'últim trajecte que hi faré d'anada aquest curs (desprès si hi torno serà per plaer, al menys això espero).

Cada vegada se'm fa més pesat conduir tantes hores, la veritat és que em cansa molt. Però m'anima el saber que aviat no ho hauré de fer, i que ja tornaré definitivament a les meves terres catalanes. Llavors, serà moment de balanços, ara carretera i manta!

dilluns, 16 de juny del 2008

Vull dir, però no puc

Sí, sóc una persona que diu les coses. A vegades, fins hi tot, puc arribar a ser una mica impertinent. Dic el que penso, això si, pensant-me una mica com dir-ho, per fer el mínim de molèstia possible. I com em diuen tot sovint, "la confiança fa fàstic". Doncs així mateix sóc jo...

Però no ho entenc. Hi ha una persona, tan sols una (de moment) amb la que per molt que em proposi dir-li el que penso, no puc. No és per ser hipòcrita, és perquè... no ho se perquè, però el què si que se, és que quan em poso al davant per dir-li el que penso no em surten les paraules.

Hi ha coses que s'han de dir, que no es poden guardar. Però que passa quan no et surten les paraules per expressar-te? quan la ment se't queda en blanc? quan de sobte et quedes afònic i no et surt la veu? Tot això provoca impotència, i després ràbia... ràbia per no haver-ho dit, ràbia per no haver pogut, ràbia!

Però costa tant aclarir les coses? No, solament amb tu.

dijous, 12 de juny del 2008

Tràfecs

Em sap greu! mil perdons a tots, però és que últimament vaig una mica atrafegada pel món. Em faig uns farts de viatjar que foten por (ara amunt, ara avall, ara aquí i ara allà). A més, és evident, estic en època d'exàmens com la majoria d'universitaris. Alguns ja estan acabant d'altres estan acabant de començar, i jo com que estic a cavall de dues universitats ja fa dies que vaig començar (a Tarragona) i encara em queda mig mes per acabar (a Àvila)... però bé, la vida s'ha de prendre amb calma.

Bé, quan acabi aquesta època d'examinació universitària, intentaré tornar al ritme anterior, però es que ara mateix tinc masses coses al cap.

dimecres, 4 de juny del 2008

Arrepentir-se'n, o no?

Podria dir-ho, però potser desprès me n'arrepentiria (força probable). La qüestió és, que moltes vegades no dic les coses, i me n'arrepenteixo de no haver-les dit, i a vegades les dic, de forma impulsiva, i també me n'arrepenteixo d'haver-les dit. Llavors, quina és la solució???

Avui una imatge valdrà més que totes les possibles paraules.