dimarts, 13 de gener de 2009

Dimarts 13 - Dia del xupa-xup

Avui dimarts i 13. Dia per a molts dolent, degut a les supersticions que aquest benvolgut dia, dimarts, com qualsevol altre, però que per portar un 13 posat al damunt la gent tem.

La Wikipedia (si la castellana) ens diu literalment "En las culturas de España, Grecia y los países de Latinoamérica, el martes 13 es considerado un día de mala suerte. Hay mucha gente con fobia a este día, que no viaja a ningún lado por superstición. La fobia a este día se llama Trezidayomartiofobia o Triscaidecafobia."

Us ho hagués posat en català, però es que la meva amiga Viquipèdia no hi consta cap entrada de Dimarts 13. Però bé, remarquem, ens diu que las culturas de España, Grecia y países latinoamericanos... depen d'on siguem serem supersticiosos o no. Ara be, si consideres que la teva cultura no consta en cap de les enunciades explicaria el fet de no ser supersticiós al dimarts 13? Jo, de cultura catalana (no enumerada a la definició wikipediocastellana i que per suposat no sobreentenc que s'incologui a cultura de España) no sóc supersticiosa, doncs avui ha estat un dia, com els que fa dies no vivia, amb tot de coses agradables i sorprenents.

La cosa més colpidora, ens han regalat un xupa-xup.

A hores d'ara estareu pensant,"i què té de sorprenent que et regalin un xupa-xup?" doncs que ens l'ha regalat una desconeguda, al veure que voliem adquirir-ne en un lloc i que allà no en tenien. De forma altruista, aquesta desconeguda s'ha acostat a la nostra taula i ens ha dit "he sentit com demanaves xupa-xups i et deien que no en tenien, i jo com que en tinc dos te'ls regalo"

Són fantàstics i meravellosos aquests actes altruistes de desconeguts. I tan de bó, tothom fos com aquesta desconeguda.
A partir d'ara, i des del bloc d'Un desig d'hivern... atribueixo el nom de Dia del xupa-xup al Dimarts 13. Dia en que tothom que pugui adquirirà un xupa-xup i el regalarà a algu. I això ho diu, na yourwi(nterwish).

diumenge, 11 de gener de 2009

Sentiments musicals

Una cançó...

Per tu:


Per mi:


Segons com, cal dir-ho, no hi ha justificacions vàlides si les coses no es tenen clares. Hi ha decisions que han de ser meditades, perquè o sinó fan més mal del que caldria.

divendres, 9 de gener de 2009

missatge

Aquell temps verbal que tant m'agradava, s'ha esmunyit.
Sembla que d'un dia per l'altre hagi deixat d'exisitir.

Però al cap i a la fi només són paraules,
paraules que tallen com el fil d'un ganivet.
Una lluita que no sembla portar enlloc,
una batalla que el meu exercit està a punt de perdre.