dilluns, 31 de desembre del 2007

Última missió de l'any

Nens i nenes,

ha arribat el dia, en que teniu la tasca més important de tot l'any. És molt important que la dueu a terme a la perfecció.

La vostra missió d'avui és trobar l'home dels nassos!!
Heu de trobar l'home que te tants nassos com dies té l'any en que ens trobem, es a dir, el 2007.

Sé que sereu capaços i que us en sortireu.

Molta sort.

MEM - Preferències

Fa uns dies, el meu company Vier, des del seu bloc Sota un cel tan Blau, em va encomanar un mem. He pensat que era un tema que tenia que resoldre abans que s'acabés l'any, i aquí el teniu.

1. Estiu - Hivern: naturalment, Hivern. Però no un hivern qualsevol, un hivern sec, d'aquests en que et pots abrigar per resguardar el fred.

2. Sortir de festa - Quedar-se tranquila a casa: em sembla que sóc més de quedar-me tranquila a casa. Per sortir de festa, hi ha d'haver un pla molt seductor. jejejej

3. Fer matances de porc - Ni parlar-ne de matances de porc: el cert és, que és una cosa que he vist tota la vida a casa meva, i la veig tan normal. M'agradava això de matar al porc i fer el putiner tot fent botifarres.

4. Nadal - Que no existís el Nadal: a mi m'encanta el Nadal. Veure les llumetes, la gent que omple els carrers, els regals, la gent disfressada... ho pot ser un Nadal millor o pitjor, però m'encanta.

5. Aixecar-se prest - Vetllar fins tard: sempre he estat una persona de vetllar fins tard. No m'importa anar-me'n a dormir tard, però aixecar-me aviat... sóc un bitxo nocturn, jo.

6. Platja - Muntanya: per descomptat, MUNTANYA. M'encanta la muntanya, és on he nascut, on he crescut i on m'agradaria treballar. Jo i la platja ens vàrem conèixer massa tard, i tanta sorra no em va acabar de fer el pes.

7. Una excursió a peu - Anar a dinar amb cotxe: si fa sol i fa bon dia! i evidentment sempre que es pugui amb bona companyia (Rodolí!), una excursió a peu m'encanta.

8. Ferrero Rocher - Mon Cherry: fa molt poquet que vaig provar el Mon Cherry, però allà on hi hagi un ferrero, que s'aparti la cirera.

9. Pare Noël - Reis Mags: doncs els reis de l'orient, que són els que porten coses a la gent.

10. Cinema de terror - Comèdia: doncs el cinema de terror si estic ben acompanyada amb algú, per a poder-lo agafar en els moments de por, jijijijii. Però normalment si tinc que escollir, em quedo amb la comèdia.

11. Alonso - Anti-alonso: doncs, amb el temps m'he anat tornant Anti-alonso. Amb aquella prepotència que té, i aquells fums...

12. Avió - Vaixell: l'aigua ben lluny, i si pot ser ben controlada!! això de no veure terra em fa patir una mica. Prefereixo la velocitat de l'avió, i es clar, prefereixo volar a nadar.

13. Mirar una pel·lícula - Veure futbol: sóc anti-futbol per naturalesa, encara que un cop a l'any veig el partit de la selecció catalana. Peró, abans de veure un partit de futbol, cap partit de futbol una pel·lícula, per suposat, i si no en fan cap, apago la tele. Ja he dit, que els partits de la selecció són una excepció.

14. Tenir un ca - Tenir un moix: ai, doncs jo tinc un moix i m'encanten. Si pogués en tindria més. Encara que els gossos també m'agraden, prefereixo la independència i el caràcter dels gats.

15. Fer sobretaula - Enllestir ràpid: depén dels companys de taula, i de la comoditat de l'àpat, normalment em quedo a fer sobretaula.

16. Té - Café: El café només m'agrada per tacar la llet. Prefereixo un Té, perquè una infusió sempre fa païr.

17. Xocolata blanca - Xocolata negra: quina radicalitat! m'agrada qualsevol xocolata que no sigui blanca. I si aquesta xocolata te companyia com ara avellanes, ametlles, etc. millor.

18. Comprar en una gran superfície - comprar en un petit comerç del barri: jo normalment, si l'economia m'ho permet, compro en un petit comerç. El tracte és més afable i personalitzat i totes aquestes coses. Però ja se sap, les grans superficies sempre tenen ofertes.

19. Reial Madrid - Barça: ni l'un ni l'altre, no m'agrada el futbol.

Bé, i ara que em coneixeu una mica millor, recomanaré el MEM a la gemminola, del bloc Strawberry fields i a la Carlota de El món de la Carlota i a tot aquell que el vulgui fer, es clar.

diumenge, 30 de desembre del 2007

Baix Rendiment

Per aquestes èpoques, podria dir que tots els blocaires ens trobem a baix rendiment. Bé, com la majoria de treballadors, que tot i que van a treballar sembla que ho facin més animats tot sabent que al cap de poques hores tindran una gran festa. Però al menys jo, com a blocaire, em trobo que no rendeixo i no escric tant.

El cert és, que amb tants àpats i tantes visites gairebé no tinc temps de dedicar-li uns minutets al bloc. Ara que pel que veig, la resta de blocaires que segueixo també tenen alguna dificultat que altra.

Per aquesta mateixa raó, i no per una altra, em voldria disculpar per l'absència de posts renovats durant uns quants dies i sense avisar de que no renovaré. I dir-vos que no patiu, perquè la normalitat tornarà amb la finalització de les vacances de Nadal.

dissabte, 29 de desembre del 2007

Innocentades

Ahir va ser Sants Innocents. Però tot i així, va semblar un dia normal i corrent com un altre. Un divendres com un altre. Al menys, això em va semblar a mi. Tinc la sensació, que any rere any es va perdent el costum de fer bromes als coneguts.

Recordo que quan era una nena, amb els meus amics, ens enginyàvem les mil i una maneres de poder engatussar algú el dia dels innocents, i penjar-li una llufa a l'esquena sense que se n'adonés.

Ara és molt difícil veure a una persona amb una llufa a l'esquena, i encara més difícil veure nens intentant penjar llufes a la gent.

Que se n'ha fet del dia en que podies enganyar i tothom s'ho prenia bé, perquè estava justificat? Es perden els costums? o només són costums de nens?

Que hi farem. Jo si que em penjo una llufa al blog.

dilluns, 24 de desembre del 2007

Bon Nadal

He intentat buscar les paraules més boniques per desitjar el millor.
He provat de trobar la imatge que més s'apropés a una situació pròpia d'aquesta època.
Es cert, he trobat un munt d'imatges, i potser aquesta no és la que més ho simbolitza, però si que és simpàtica.
Com que no he trobat unes paraules millors, ni una imatge que m'agradés més, i per aquesta raó, amb aquesta preciosa i simpàtica imatge us intento desitjar que tingueu un:

L'image “http://www.justingerard.com/blog/uploads/MerryChristmas_C4DE/Disasterous_Christmas_thumb3.jpg” no se pot mostrar perque conté errors.

L'image “http://www.justingerard.com/blog/uploads/MerryChristmas_C4DE/Disasterous_Christmas_thumb3.jpg” no se pot mostrar perque conté errors.

Bon Nadal

Enquesta Nadalenca

No trobava el moment per comentar-vos l'enquesta que acaba de finalitzar.

Ha obtingut 9 vots (no masses, però suficients).

Bé, només hi ha un vot que li passarà a fer una visita el Pare Noël aquesta nit. La veritat es que això del Pare Noël es porta molt més fora de Catalunya, ja que aquí el suplim amb el Tió.

El nostre amic Tió, que s'instal·la només a la casa de 3 votants dues setmanes abans de que arribi el Nadal, aproximadament, i al que han d'alimentar per a que els cagi les millors coses.
Doncs nois, espero que avui li dongueu una bona garrotada al tió, i que us cagui coses que us siguin útils.

La majoria, ens quedarem esperant els Reis Mags, aviam si ens porten gaire carbó o no. Encara ens queda 15 dies. Ses Majestats ja es troben en camí.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Ubuntu

Després de creuar un trosset d'Espanya, ja sóc a Catalunya!! Ara em queda per endavant un mes en català. Bé, gairebé un mes.

En la meva arribada, he hagut de fer uns retocs a l'ordinador per poder-me connectar, bàsicament perquè l'ordinador de casa no anava... (millor no vull saber que li van fer per a que no detectés el propi disc dur. Fotut windows vista). Però bé, això ja ho vaig solucionar.

Un d'aquests retocs ha estat instal·lar-me l'ubuntu, que aquest si que detectava el disc dur intern. El cert es que el món del linux sembla que s'hagi tornat més fàcil i tot. Em resulta molt més fàcil mourem per aquesta distribució que per la que em vaig instal·lar fa un parell d'anys.
Ara bé, no se si es la distribució que tinc jo, o que està mal traduit, però la traducció al català és força dolenta. Em surten la meitat de coses en anglès... què hi farem, millor així que tot en castellà o com diuen ells en Español (de España).

Durant les vacances nadalenques indagaré amb aquesta nova adquisició, aviam si aprenc alguna cosa de profit.

dissabte, 22 de desembre del 2007

Parèntesis

( )

Com ja us vaig explicar, vàrem celebrar el sopar de Nadal de la residència i com és d'esperar, tothom se'n va anar de festa, però abans de sortir de festa van fer un famós botellón. Com ja és ben sabut pels lectors d'aquest bloc, quan es fa botellón és molt comu fer jocs absurds per aconseguir una borratxera de manera més lúdica. Doncs les meves companyes de darrere la porta, van proposar fer el joc dels números. Pels que no conegueu la dinàmica d'aquest joc consisteix en contar fins al número de gent que participa al joc i anar substituint el nom dels números per paraules. Cada vegada que algú s'equivoca i no diu el número o paraula que li pertoca li toca beure... bé, doncs ja us podeu imaginar una mica la situació.

Resulta que laemfollototelqueesmou, es va equivocar i va començar a fer el ploramiques i d'aquesta situació i d'algunes anteriors en va derivar una conversació que va més o menys així:

lagallegaodiosa: Jaa! te has equivocado tienes que beber
emfollototelqueesmou: Pues yo ya no juego a este juego tan tonto, que cuando pierdo me pongo triste, y ya lo estoy mucho.
lagallegaodiosa: triste?? tia tu lo que estas es cargada de hostias (posem-hi un accent una mica gallec)
emfollototelquesmou: tia es que tu ya sabes que lo deje con el novio hace muy poco y estoy muy triste
lagallegaodiosa: yo tambien lo deje hace poco con el novio, y no por eso me follo al primero que me pasa por delante. Tu lo que haces es follar con otros para olvidar.
emfollototelqueesmou: Pues tu lo que necesitas es un buen tio que te meta un buen polvo, haber si te quita esta mala hostia que tienes.

Bé... l'endemà a l'hora de dinar, lagallegaodiosa estava comentant la jugada amb els presents a la taula, i digué:

Es que a esta tia (la emfollototelqueesmou) tendria que ir a un psiquiatrico, no a un psicologo sinó a un psiquiatrico, porque esta mal de la cabeza. Cualquier dia le meto un par de...., es que no se puede ir de ese modo por la vida, joder.

Amics.
Ha arribat el moment de fer un parèntesis de la serie del moment "Converses de darrere la porta".

La vostra serie preferida tornarà a partir del dia 20 de Gener del 2008.

dijous, 20 de desembre del 2007

Qüestió de cava

Ahir vaig tenir el sopar de Nadal aquí la residència. El cert es que va ser un sopar fora del normal, s'ho van currar els de la cuina, si sanyó! Normalment, sopem sopeta i el peix arrebossat amb amanida, clar un sopar com el d'ahir sorprèn agradablement.

Però no us explicaré el què vaig menjar, que a hores d'ara ja ho tinc a la punta del dit gros del peu, sinó que em va sorprendre que traguessin cava. Bé en un sopar de Nadal és normal que hi hagi vi, cola, taronjada etc etc. i clar al final de l'àpat, quan arriben els torrons, no hi pot faltar una copeta de cava per brindar i desitjar-nos un Bon Nadal. Però a la residència, que sempre intenten escatimar tot el que poden i més, em va sorprendre que hi hagués cava.

Quan ens van donar l'ampolla, vaig anar directa a l'etiqueta, com no? buscant d'on havien portat aquell cava amb el que anàvem a brindar. I tal i com m'esperava, el cava no era català (serà que la meva residència també fa boicot al cava català?? ves a saber). Tothom feliç: mira, hoy tenemos cava y to' pa brindar!, i jo que em quedo mirant als meus companys de taula i els pregunto: Cava de Valladolid? No sabia que en Valladolid también hiciesen cava Se'm van quedar mirant com si haguèssin vist un ovni, i em van contestar También se hace cava en otros lugares de Espanya Home, això ja ho sabia però tampoc em conec totes les zones d'Espanya on fan Vino espumoso.

Per primer cop a la meva vida, vaig brindar amb un vino espumoso enlloc de cava, i l'experiència no em va agradar... digeu-me tiquis-miquis, però allà on hi hagi un bon cava, que s'aparti qualsevol Vino espumoso.

Visca el cava català!

dimarts, 18 de desembre del 2007

Carta al Fred

Benvolgut senyor Fred,

Se que ens trobem en l'època de l'any que li pertoca, ja que suposo que al inici dels inicis amb la seva companya, la Calor,

vàreu acordar que vostè entraria en acció a l'hivern i la seva companya a l'estiu. També se que hi ha d'haver un dia en l'any que comenci a actuar, però es que encara no estem preparats per a la seva arribada.

Contàvem que vostè arribaria el dia 21 de desembre amb la data d'entrada oficial a l'hivern, però el fet que s'hagi avançat ens ha agafat a tots una mica desprevinguts. El cert és, que encara que hagués arribat amb l'entrada oficial de l'hivern ens hauria agafat de forma inesperada, perquè no se com és que mai l'esperem, i sempre ens acaba agafant per sorpresa.

La seva entrada tan enèrgica ens ha agafat, com ja he dit, molt desprevinguts i a molts sense la roba necessària per afrontar-la sense agafar un refredat o una grip monumental. Per tal d'evitar possibles malalties, m'agradaria demanar-li, si no es molta molèstia, que no arribés amb tanta energia, i que fes una entrada una miqueta més gradual, ja que per a nosaltres seria més fàcil adaptar-nos.

Espero la seva resposta el més aviat possible.

Atentament,

yourwinterwish

dilluns, 17 de desembre del 2007

Capítol número... he perdut el compte

CALLATE COÑOO!!

VETE A TOMAR PO'L CULO PUTA GALLEGA.

Clar, no?

Es que darrere la meva porta es poden sentir coses tan interessants com aquesta. Visca la imaginació en el diàleg. Els guionistes últimament no estan gaire il·luminats i estant caient en la monotonia de diàlegs directes i sense gran contingut, deu ser el que ven. Això sí la interpretació ha estat realitzada amb molt de sentiment. No voldria ofendre a ningú al penjar aquestes paraules, si es que algú s'ha ofès, però es que no m'he n'he sabut estar de mostrar-vos un nou capítol, això si, curt però intens, de la fantàstica serie de l'any "Converses de darrere la porta". Quina llàstima que no us pugui avançar res del proper capítol, però sortirà a la llum aviat, segur!

Ara ve Nadal...

matarem el gall,
i a la tia Pepa
li'n darem un tall.

Els nens estan emocionadíssims, o al menys ho haurien d'estar. Jo per aquestes èpoques ho estava.

Ens trobem a una semaneta.... què una semaneta! a cinc dies de començar les vacances de Nadal. Podria afanyar-me a dir que les vacances de Nadal són les més esperades pels nens i no tan nens, però no se fins a quin punt és veritat, així que ho deixaré amb que s'acosten les vacances de Nadal.

Per aquestes èpoques, si no estàs a casa perquè estàs a l'altra punta del país o perquè estàs encara més lluny fent veure que estudies però realment no ho fas o potser perquè estàs treballant a una altra ciutat i no al pople del costat i vius sol amb el teu gat... bé tan se val que me'n vaig per les branques. Per on anava, ah si! si no estàs a casa....bé doncs segueixo. Si no estàs a casa, et truca la mama, la iaia, la tieta, l'amic de l'ànima, el cosí segon, el company de quan feies ves a saber quin curs, etc etc etc. i mantenim un diàleg si fa no fa així.

- Nena, que faràs per Nadal?
- Encara no ho se
- Oh! ja ho podries saber perquè estem a quatre dies del Nadal com aquell qui diu, i s'ha de fer els preparatius i comprar el menjar.... (blah, blah, blah)
(...)

Doncs no! no se que faré per Nadal encara. El que si que se, és que sigui com sigui tornaré a casa. Perquè jo faig com els torronets "Vuelve a casa vuelve, por navidad". Bé tornar, casi que visitar, perquè després tornaré a marxar. Això l'anunci dels torronets no ho diu que desprès de tornar a casa per Nadal, hom haurà de marxar. Bé, la qüestió és que hauré d'organitzar-me per poder fer a tothom content i poder estar amb tothom durant la meva curta estança a casa. Però encara tinc temps per fer-ho! encara em queden cinc dies, això és una eternitat... perquè cinc dies donen per molt, encara que no ho sembli. Com per exemple...deixa'm pensar.... no se m'acut res ara mateix, però donen per molt. Bé, que m'enbarranco i me'n vaig del tema. Doncs això, que m'organitzaré i llestos, però sabeu què? que ja ho faré demà, que encara tinc temps.

diumenge, 16 de desembre del 2007

Números i més números...

Ens trobem a 6 dies del 22 de desembre. El gran sorteig de Loteria de Nadal, està a punt de repartir quatre duros (que diríem anteriorment).

Segons la premsa, es calcula que cada espanyol s'haurà gastat en la loteria una mitjana de 56€, que és una pasta... i aquí, a la comunitat autònoma en que em trobo, aquest nombre s'incrementa fins a 90€. Noranta eurosss!!!! això si que és una pasta.
Ja fa temps, aproximadament del mes d'agost (potser em quedo curta, no ho se), que quan vas passejant pels llocs veus, en qualsevol establiment, el típic cartell de: Hay loteria de Navidad. I en aquell moment penses, Senyors, falta més de tres mesos pel sorteig... i sempre hi ha el passejant, que es fa passar pel més astut i entra a l'establiment a comprar una participació, un dècim, un número, tan és, tot afanyant-se a dir "És per si quan torni no en queden. I si toca aquest?". Però, aviam, fem números:

En el Sorteig extraordinari de Nadal, es posen en joc 170 series de 85.000 bitllets, i dels quals 13.334 porten premi. Jugant un número, tenim una possibilitat entre catorze milions i mig de que ens toqui el premi gran.

Tot està dit, no? és més fàcil que pateixis un accident d'avió, que no que et toqui la loteria. Pero a nosaltres ens diuen que jugant un número tens una possibilitat X, i pensem, molt astutament, "Calla! que amb més d'un número l'assumpte és redueix, i tinc més possibilitats de que em toqui!" visca!, hem descobert la sopa d'all, i de pas ens han rascat la butxaca. Perquè els dècims no els regalen, costen 20€ cada un, i clar si tu vols que et toqui el premi gran, has de jugar dècims que sinó la cosa es redueix. Fem una mica més de números, (això de fer números m'agrada...), agafem la calculadora i fem una multiplicació:

170 series x 85000 bitllets/serie = 14450000 bitllets (un fotimé!) 14450000 bitllets x 10dècims/bitllet = 144500000 dècims 144500000 dècims x 20 €/dècim =2890000000 € (fixa't tu, pose-m'hi punts a l'assumpte per entendre'l millor 2.890.000.000€)

Res! quatre duros, ja ho dic jo. Si es reparteixen en premis uns 2.023.000.000€ (aproximadament un 70% de l'obtingut), el govern s'embutxaca 867.000.000€, una bona esgarrapada, si senyor. Es cert que s'ha de pagar a les administracions, però no crec que sigui massa, la resta s'ho queda el govern.

Per això, el govern molt amablement que qualsevol premi que ens toqui està exempt d'impostos... amb els eurus que s'ha embuxacat.

Ja ho diuen ja, que la loteria és l'impost dels tontos, perquè tothom el paga de forma voluntària. I no paga l'impost més baix, sinó que s'hi deixa una pasta gansa.

Compreu loteria, que així aixecarem el País.

I així va Espanya....

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Theatre Of Tragedy - ...A Distance There Is... via FoxyTunes

dissabte, 15 de desembre del 2007

Competim!

Aquí en aquesta residència, tenim una competició ben curiosa (o al menys això crec que és, perquè sinó no m'ho explico). Consisteix en veure qui es capaç de molestar més a la resta de residents. I el premi de la competició, quin deu ser? potser un megàfon per poder-ho comunicar, sense ni tan sols haver d'alçar la veu i quedar-se afòniques... o potser millor una porta de ferro que grinyola per substituir la que tenen... no ho se, s'accepten aportacions.
Les regles de la competició són les següents:

Els participants tenen que molestar a la resta de residents.
No està permès cap acte falti el respecte a la persona de forma psicològica i/o física
Qualsevol participant que no arribi a un mínim grau de "mol·lestació" i/o que no compleixi alguna de les regles quedarà descal·lificat.
Les hores en que es durà a terme la competició són de 0 a 24h
El jurat estarà format pels residents no participants.

Bé, els participants ja han començat a demostrar les seves habilitats. Hem pogut veure actituds de obrir la porta a batzegades i tancar-la de cop a les 4 a.m, també tenim la habilitat de còrrer pel passadís del segon pis tot trepitjant el màxim fort possible. A més a més, hem pogut veure com es poden moure els mobles d'una habitació fent el màxim soroll possible. I finalment, un dels millors comportaments i amb possibilitat de ser el guanyador, és el de posar-se a xerrar a veus al passadís comunicador de les habitacions a les 3 a.m... Això són quatre pinzellades del que podem veure en aquesta competició. Hi ha molta igualtat entre els competidors, el jurat ho té difícil per a poder decidir qui serà el guanyador. Però de moment, encara té temps per a fer-ho li queden 6 mesos per observar i prendre la decisió.

Us aniré mantenint informats de l'evolució de la competició.

Apunt
Jo, com ja us deveu imaginar, no hi participo i formo part del jurat, ja que jo això de molestar tant a la gent no ho faig gaire bé. Potser perquè considero que tot el que fan els participants es una manca de respecte, ves a saber.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Gertrudis - Quitxalla via FoxyTunes

dijous, 13 de desembre del 2007

Reis? Tió? Pare Noël?

Tan sols falten 12 dies per Nadal, això vol dir que falten 11 dies per a cagar el tió o per a que arribi el Pare Noël, o potser per a que hi hagi un sopar o dinar del tot feixuc i no hi hagi ni Pare Noël, ni tió, perquè a vosaltres us venen els reis. No ho se, depèn de la família. Ja ho diuen que cada casa és un món, i m'agradaria saber que predomina.

Per aquesta raó obro una enquesta nova, per saber: Vosaltres que celebreu o celebràveu?

Abans de nadal faré un balanç de les vostres respostes. Aviam qui en serà el guanyador.
Podeu deixar els vostres comentaris, en aquest post.
Gràcies per la vostra participació.

dimecres, 12 de desembre del 2007

Qüestió de soroll

Situació: La meva veïna, lagallegaodiosa, està a la seva habitació amb la porta oberta de bat a bat (com de costum) i amb la música per sobre dels 90 dB (ja ho se... és impossible que estigui més forta que el soroll que emet un avió quan s'enlaira, però per a que us en feu a la idea)

lagallegaodiosa està mantenint una conversació amb dues noies més de l'edifici. Aquesta conversació la mantenen el subjecte A (a partir d'ara emfollototelquesmou, el nom se l'ha guanyat a pes), el subjecte B (a partir d'ara socrepelent) i, com no, lagallegaodiosa. La conversació, perquè no dir-ho, és força curiosa, si més no per la situació en la que s'esdevé.

socrepelent: es que estoy harta de que la gente haga un ruido que no se puede aguantar
lagallegaodiosa: es que si nadie se queja al cura, pues claro, nosotras a aguantarlo
emfollototelqueesmou: pero chicas, no sera para tanto, por la noche se puede dormir bien, al menos yo no oigo nada
socodiosa: tu no digas nada, porque acabas de llegar y no sabes lo que ya llebamos aguantando. Estoy harta de que porque los otros se montan la fiesta yo solo pueda dormir diariamente de 5 a 6 horas
lagallegaodiosa: Claro, como siempre estan haciendo fiesta y llegan a las 7 de la mañana todos borrachos sin cuidarse de no hacer ruido y pegando gritos como simples taberneros
emfollototelqueesmou: seguro que no será pa' tanto....
lagallegaodiosa: tia, en serio que aquí con tanto ruido no se puede vivir. Se oye todo, pero todo. Si se abre una puerta, si se cierra, si estan de chachara en la salita, si se ducha la vecina, todoooo!
socrepelent: tia, es que ayer no se podia dormir, XY hacia unos ruidos increibles... pero como se puede ser tan ruidosa cuando se folla??
lagallegaodiosa: pero es que si Z no va y le dice "XY mira somos amigas pero joder no hagas tanto ruido que no puedo dormir" pues es normal que haga ruido y ni se preocupe.
socrepelent: pues que se vaya a un hotel, joder, que aquí queremos dormir
emfollototelqueesmou: yo no oí nada
lagallegaodiosa: será porque tu no te quedas corta con los ruidos que haces cuando follas, chiquilla...

Em disculpo perquè la transcripció està en castellà, però és que si la traduïa no podia mantenir-ne l'essència. Cal dir, que aquesta conversació l'he pogut seguir integrament amb la porta del meu cubiculum tancada.

Finalment, tan sols puc afegir un si no vols que es faci soroll, doncs tanca la puta porta!! que molestes. I per acabar, m'agradaria dir:

M'he quedat sense paraules...

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava SAU - L'onze de setembre via FoxyTunes

dimarts, 11 de desembre del 2007

Tararejant...

Aiaaaaaaaaah!!!!
i ara vinc d'enlloc (No ni poc, no ni poc)

Porto una setmaneta que em desperto cantant una cançó que no escoltava des de fa molt temps. La veritat és que si no l'he sentit des del setembre no acabo d'entendre com és que m'aixeco cada matí cantant la cançoneta, bé, més que la cançoneta en sí, la tornada.

Bé, la cançó en qüestió és de Gertrudis. Pels que no ho sabeu, Gertrudis és un grup de Rumba catalana, però que més de la meitat de cançons dels seus discs són en castellà (una llàstima...). La veritat es que vaig conèixer el grup per la cançó Samarreta, i vaig anar a comprar-me el disc en que hi havia aquesta cançó, però per desil·lusió meva, em vaig trobar amb un 60 % del disc en castellà. Jo que m'havia fet la il·lusió de trobar-me al disc cançons semblants a aquella, i en la mateixa llengua... Bé, que hi farem. Però no es d'aquesta cançó de la que us parlo. Sinó de l'últim disc, que molt amablement també em vaig comprar que és diu Política de Berbena. Com en el disc anterior hi ha moltes cançons en castellà, però ara ja no em va desil·lusionar perquè ja sabia més o menys el que em trobaria.
La lletra de la cançó no és gran cosa, però ja ho diuen que si el ritme o la melodia se t'enganxen és igual el que digui la lletra. Paro de donar-hi voltes, es tracta de la cançó amb el títol Ara vinc d'enlloc.

Bé aquí us la deixo per a que la pugueu escoltar.

dilluns, 10 de desembre del 2007

He Pont(inejat)

He estat de pont. Per aquesta raó he tingut el bloc abandonat durant aquests 4 dies, bé he tingut abandonat el meu bloc i el dels que segueixo. Ho sento.
Durant el Pont...

He vist molta gent, però moltíssima, semblava que sortissin de sota les pedres.

He vist molts cotxes, crec que per aparcar s'havien d'apilar una miqueta perquè no hi cabien.

He vist les fantàstiques llums nadalenques que adornen els nostres carrers.

També, he vist els aparadors ufanosos decorats amb tot de motius nadalencs.

He vist com aquí a Àvila, els dos dies festius les botigues romanien tancades, es a dir, aquí encara no han començat campanya de nadal.

He vist molts nens corrent pels carrers, perseguint els seus pares per a que els compressin aquell ninot que venien a la fira de nadal.

També he passat fred, he vist boira i he sentit nens plorar.

En definitiva, un pont molt complert, però lluny de la meva terra catalana. Però la qüestió és, que la majoria de vosaltres no heu marxat de pont i m'hauré de posar al dia, això em costarà una miqueta.

dimecres, 5 de desembre del 2007

A punt de morir....

El meu mòbil s'està a punt de morir... però a punt a punt. El metge li ha determinat una malaltia terminal mooolt dura. Un dels símptomes és sobredosis d'hores parlades i missatges rebuts/enviats. I per culpa d'aquesta sobredosis li ha provocat una teclitis aguda. Direu, i que nassos és això, doncs jo us ho explico.

La teclitis aguda és aquella malaltia coneguda per a la no resposta de les tecles. És a dir, que quan et truquen, per exemple, ja pots prémer la tecla de despenjar vegades, perquè al telèfon no li dóna la gana de contestar i la música continua sonant. O quan engegues el mòbil i has de posar el pin, i tu vinga a prémer les tecles, però res... aquells asteriscs no apareixen.

La teclitis aguda, li ha derivat a una no resposta dels estímuls teclils o una resposta molt retardada. Això vol dir, que en moltes ocasions, el telèfon sona, com totes les persones (o quasi totes) despenjo, m'apareix a la pantalla que ja he despenjat i comencen a contar els segons, però ei! la música del mòbil no deixa de sonar i clar, per l'altaveu només sento la musiqueta titiriti titiriti... total que tinc que apagar el mòbil traient-li la bateria perquè s'ha penjat (quelcom semblant al que fa el meu ordinador de tant en tant). O també, quan em truquen li agrada que no em senti sola i enlloc de sentir el que em diu l'altra persona, doncs em sento a mi mateixa, és com una mena d'ECO. En definitiva, que altra vegada he d'acabar penjant, perquè no m'assabento de res del que em diuen.

Finalment, suposo que la bateria ja li falla, també, perquè s'apaga sense saber perquè, és a dir, la bateria acabada de carregar i pam! el mòbil torna a tenir son i et diu "Apanyat tu solet, que jo me'n vaig a dormir" i au! tu et quedes a dues veles.

Per acabar, i com si no en tingués prou, tarda més de 5 minuts en despertar-se quan el crides.

Crec que el meu mòbil està a punt de tenir un fallo multi orgànic amb un desenllaç tràgic, per això li estalvio patiment i el tinc desconnectat gairebé sempre.

I amb tot això he descobert que.....

sóc més feliç sense mòbil!!

dilluns, 3 de desembre del 2007

Posposar-ho

Fa dies que vull escriure un e-mail, basicament perquè fa dies que no escric cap correu electrònic.

Quan dic escriure un correu electrònic em refereixo a explicar coses que tinguin un contingut trascendent a les nostres vides (en concreta a la meva vida).

Recoi! no és tan difícil. Tan sols he d'obrir el redactor de correus electrònics i posar-me a escriure.

Però es que em fa tanta mandra...

Vinga, que fa més d'un mes que no t'hi comuniques, que no saps res de la seva vida...

Potser també podria haver escrit ell/ella, no???

Si no m'ha escrit deu ser perquè no sap que explicar-me, o potser li ha passat alguna cosa i no pot comunicar-se amb mi. L'hauria de trucar¿¿??

Si i què més! li haurà caigut un piano quan ha sortit de la feina, ja que feien un trasllat a l'oficina de 3 pisos més amunt.

Va, escriure encara que siguin quatre línies per a que vegi que me'n recordo

I de pas que es recordi també de mi...

Trobo que ara em fa com mandra posar-m'hi, ja m'hi posaré després.

Això, torna-ho a posposar, si al final tornaràs i no en sabràs res

Però es que quan em poso escriure m'allargo tant...

Pots contar. Sembla que li escrigui la bíblia de forma versificada, o potser un missal. Què més dóna!

Vinga ho faré desprès...

Com sempre, posposem les coses i potser les fem més tard, o potser les posposem per més tard i més tard i més tard... Total, que al final les hem posposat tant que ja no cal ni fer-les perquè ja han perdut el "perquè" fer-les.

dissabte, 1 de desembre del 2007

Dia mundial de la lluita contra la SIDA

Avui, si surts a passejar, independentment d'on surtis, et trobes paradetes de voluntaris que demanen una petita donació per la lluita contra la SIDA. Amablement, et donen un llaç vermell si els fas una mínima donació. Llavors tu et poses el llaç vermell a la solapa de la jaqueta, i tot content vas caminant pel carrer amb cara de "Jo també he col·laborat amb la lluita contra la SIDA".
De fet, en un dia com avui, pots veure moltíssima gent amb el llacet vermell a la solapa, tots ufanosos d'haver col·laborat en una bona causa.
Com que jo també he col·laborat, doncs també vull penjar el meu llacet vermell al bloc. Perquè tots sàpigueu què:

Jo també he col·laborat amb la lluita contra la SIDA
(i m'han donat un llacet vermell)

divendres, 30 de novembre del 2007

S'acaba el mes

Ja hem arribat a final de mes, ja és 30 de Novembre. Demà serà 1 de Desembre (per als què no ho sàpiguen).

Això vol dir, dues coses:
1. Que els que treballen cobraran una nòmina que es fulminaran pagant factures, hipoteques, lloguers i com no regals de Nadal (això només aquest mes).
2. Que estem a punt d'entrar a un dels mesos més consumistes de tot el calendari (Gener i Juliol també entren dintre del consumisme excessiu, però de rebaixes)

El Desembre ens truca a la porta tot dient "Hola, ja has pensat què regalaràs?" o "Ja has pensat en les garlandes de Nadal?" o fins i tot un "Què menjaràs el dia de Nadal i el de Sant Esteve?"
Perquè senyors, omplir el cabàs de coses ara és molt més car...

A més a més, ja fa temps que estan les llums de nadal penjades als carrers, fins hi tot ja hi ha cases que ja tenen l'arbre de nadal guarnit. També fa temps (fa més de dos mesos) que ens empassem els anuncis de joguines, perfums i altres objectes nadalencs que tenen publicitat per tot arreu, que subliminalment et diuen: compra, compra, compra!!

I llavors, al veure tot això, em ve al cap una cançó dels Glaucs (de la que suprimiré un tros perquè està fora d'horari infantil) que defineix amb molta exactitud aquests temps, que cada vegada sembla que comencin abans.

Aquí us deixo la lletra.

LA NIT DE REIS

El desembre és molt fosc
Però les llums fan molt maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.

El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens pel carrer
एल्स नो सबें कुए एल्स रिस सों एल्स पर्स
Però tothom no té reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
No és la droga el que vull
Que el que vull no es pot prendre amb recepta
Que estic fart d'esperar
Aquesta vida m'ha maltractat massa
M'han fet gran tan depressa.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M'il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d'esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m'agrada.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Glaucs (Si vens amb mi)

dijous, 29 de novembre del 2007

Avui hi ha festa....

Avui hi ha festa... (i no la fa Sant Josep)

Resulta que demà es celebra la festa de la meva escola, la Escuela de Educación y Turismo de Avila. Això significa, que avui hi ha doble festa universitària, la de Magisteri i la de Turisme. Que hi hagi doble festa, també implicarà: doble borratxera, doble diversió i sobretot, per molts, doble ressaca. Perquè ja se sap, que entre els universitaris els excessos d'alcohol és lo més normal del món.

Bé, doncs aquí a la residència, tan sols és una excusa més per fer "botellon". En van fer dimarts, perquè ja s'havia acabat el programa de Supermodelos el dia anterior, en van fer dimecres perquè el dimecres hi ha lo de la ruleta de no se quin bar d'aquí i avui, perquè és la festa de magisteri i turisme per suposat! i demà perquè serà divendres, i ja s'haurà acabat la setmana i començarà el cap de setmana i dissabte, nassos! és dissabte s'ha de sortir.... total que l'únic dia que em lliuro de dormir tranquil·la és el diumenge a la nit i el dilluns.

Jo per no trobar-me amb tot el merder, me n'aniré a fer uns dards al meu bar preferit d'aquí, on hi posen musiqueta interessant. I quan cregui que aquí ja hi ha tranquil·litat, doncs cap a dormir hi falta gent... que porto unes nits...

I demà... tothom amb ressaca!! és lo que té la festa.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Catosfera: el meu gat!

Avui, estava asseguda a una de les meves parets preferides. Mentre el meu cos xuclava una mica d'escalfor d'aquest sol que es digna a sortir de tant en tant, he vist passar un minin . Era un gatet de color blanc preciós... bé el cert es que m'agraden tots els gats que pugui veure.
Però el fet es que m'ha vingut la melancolia i m'he posat a pensar amb el meu gatet, que es troba per terres catalanes. I llavors he pensat (si, perquè de tant en tant faig aquestes coses): Calla! ensenyaré a la catosfera el meu gatet!
I aquí teniu el meu gat, es diu Tom, encara que quan el crido jo respon al nom de "Titi", "ninu" i un llarg etc.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Bon Jovi - I'll be there for you via FoxyTunes

dimarts, 27 de novembre del 2007

Un dubte...

Des de sempre que tinc un dubte grandiós, però des que em trobo per les Espanyes sembla ser que aquest dubte s'ha anat fent més gran i més gran fins que em rou als ossos no saber-ne la resposta.

Per què els castellans quan parlen criden???

De veritat que no ho entenc... sembla que aquí quan estan un grup de persones parlant estiguin fent una competició de aviam qui es fa sentir més, es a dir, aviam qui té la veu més forta o sap cridar millor. No saben parlar com persones civilitzades, o potser per ells això és ser civilitzat...

No ho se, però a mi m'ataca dels nervis!

I jo els dic...

Monòlegs: Tercera Part

El dissabte va ser el tercer monòleg del cicle del Central d'aquí Àvila. El cert es que sembla que vagi una mica de cap a caiguda aquest cicle, perquè si el de la setmana passada em va agradar menys que el de la primera, aquest m'ha agradat menys que el de la setmana passada.
Aquesta setmana va venir el Emilio Feijoo, un monologuista que em sembla que només el coneixien a casa seva i la poca gent que deu seguir el canal Localia. Més que monologuista, es feia passar per músic, ja que durant el monòleg va estar cantant moltíssismes cançons, evidentment, composades per ell. Les cançons eren del tipus del vídeo que us deixo. Si que es cert que tenia algun "puntaso", ja que el seu personatge era com una mica "pringadillo", però res comparat amb els farts de riure de la primera setmana.

Aquí us deixo el vídeo, i aviam que us sembla.

dilluns, 26 de novembre del 2007

Sessió setmanal

Avui he anat força atabalada i perquè no dir-ho estressada, ultimant un treball que tinc que presentar demà sobre la metodologia Orff i aquestes coses musicals.

Però bé, aquest estrès me l'he tret quan he anat a la meva classe setmanal de Aerobox. Pels que no sàpigueu que és, és una barreja entre aerobix i kick-boxing, es a dir, donar cops de puny i patades seguint el ritme d'una musiqueta.

M'ha anat força bé, el cert es que m'he desfogat posant en aquell tros de colxoneta a la que li donava cops la cara d'una gran amiga tarragonina. Creieu-me quan estigueu molt nerviosos proveu-ho. A mi em va de conya!

Que us sembla?

diumenge, 25 de novembre del 2007

Vetar els mòbils?

Avui, estava repassant la premsa catalana per internet. Quan em refereixo a premsa catalana em refereixo a El Periodico de Catalunya i l'Avui (no en miro més perquè sinó m'hi podria passar tot el dia). I com sempre, vaig buscant en ells algun article interessant, perquè majoritàriament no ho són (al menys per la meva persona).

Bé, el que us volia mostrar és una notícia que he trobat al Periodico, que crec que a priori ens afecta una mica a tots, o si més no als que treballen o volen treballar en l'educació.

Cabrera s'oposa a vetar els mòbils a les escoles

EL PERIÓDICO
BARCELONA

La ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, va revelar ahir que no vetarà l'ús dels telèfons mòbils als col.legis. "Personalment no sóc partidària de prohibir res", va confessar. En canvi, va dir que se n'hauria de limitar l'ús en reunions o restaurants i que, al cap i a la fi, el que fan els joves és imitar el comportament dels grans. Aquestes declaracions, fetes durant una entrevista que va concedir ahir a la Cadena SER, es produeixen en ple debat sobre la qualitat de la formació que reben els estudiants després que es coneguessin els elevats índexs de fracàs escolar que es registren a Espanya.
Però Cabrera va defensar que l'educació en aquest país està "en el millor moment" i que és preferible que es parli sobre això "encara que sigui malament" per prendre consciència de la importància del tema. La responsable d'Educació es va queixar que certs informes internacionals sobre la qualitat de l'ensenyament "són fotos fixes que comparen països amb trajectòries diferents i moltes vegades són injustos". I, probablement per prevenir les crítiques que hi pot haver quan es publiqui l'estudi PISA sobre l'avaluació dels coneixements dels alumnes espanyols, la ministra va demanar als redactors de l'estudi que valorin "els esforços que s'estan fent a Espanya".
A la mateixa entrevista, Mercedes Cabrera també va discrepar del fet que els immigrants siguin els culpables que certs paràmetres de qualitat de l'escola no siguin els desitjats. "Demanaria que no s'identifiqués percentatge alt de població amb mal funcionament d'un centre escolar perquè no fem cap favor ni als alumnes ni als centres", va reclamar. I, tot seguit, va demanar que aquesta xifra sobre els nouvinguts sigui "una dada més" per aconseguir que el sistema educatiu respongui a la nova situació.

Bé, el que em crida més l'atenció de l'article és que el títol parla sobre no vetar l'ús del mòbil a l'escola, cosa que personalment crec que hauria de fer-se ja que cada vegada hi ha més nanos i més joves que tenen mòbil i tan sols observant-los una mica veus que aquests ja no poden sobreviure sense ell. Però anem a la qüestió, que sempre me'n vaig per la parra, sobre el tema dels mòbils amb prou feines en fa al·lusió a les dues primeres línies de l'article, després és dedica parlar sobre els estudis de que si Espanya està per la cua en temes d'educació i blah, blah, blah, tot això que ja sabem. No seria millor que el títol d'aquest article fos: "Espanya es troba en el millor moment en educació segons Cabrera". Suposo que no han posat aquest títol perquè llavors no captarien tant l'atenció del lector, ja que les mentides no se les llegeix ningú, o potser sí, qui sap.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Adria Punti - Sota Una Col via FoxyTunes

dissabte, 24 de novembre del 2007

No ho fagis!!

Per què hi han normes als llocs?

Doncs per poder-se les saltar, es clar.

Sinó perquè hi són?

Som com els nens petits, només cal que se'ns digui No toquis això!! per a que un instant més tard ja ho tinguem entre les mans i ja ho estiguem trastejant. O encara es millor quan et diuen Aquí no hi pots anar. Patam! paraula màgica, a la que giren l'esquena te n'hi vas.

Què faríeu si us trobeu una porta mig oberta
amb un cartell com aquest?

Per naturalesa hem d'anar en contra de les normes, sinó potser ens avorriríem massa.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Kiroro - Mou Sukoshi via FoxyTunes

divendres, 23 de novembre del 2007

Dos rombes

Avui a una de les noticies més objectives que donen a la televisió, Antena 3 (visca l'objectivitat de la cadena) he vist que als Estatus Units, han posat en venda els DVDs de Barrio Sesamo! és una gran noticia, perquè jo vaig aprendre moltíssim amb aquells ninots. Bé, alguns estareu pensant: perquè ho han dit a les notícies? no és tan important. Doncs, és que la noticia en sí era que els havien posat a la venda, amb la indicació de que hi havia continguts per majors de 18 anys, és a dir, solament per adults.
Per poder catalogar-lo amb "dos rombes" s'han basat amb que hi ha comportaments dels personatges que ara no són acceptables. Com:

Que una nena es faci amiga d'un desconegut. (Fos que la violessin a la nena)
Que el monstre de les galetes, no deixi de menjar galetes. (Incita als nens a menjar galetes i el nivell d'obesitat als EE.UU són molt alts)
Que Epi i Blas convisquin junts (Fomenten la convivència entre parelles gays)
Que la gallina Caponata podria estar sota l'efecte d'algun al·lucinogen. (això si que és per al·lucinar)

C is for cookie, that's good enough for me!
Oh, cookie cookie cookie starts with C!

L'afany per les coses políticament correctes està creixent. De moment han atacat a Barrio Sesamo i a Heidi, que com ja sabreu també ha estat atacada pel govern turc. Els arguments del govern turc han estat que era provocatiu que a una nena se li veiessin les calces... però si a les que surten a la televisió se'ls veu això i més!

Sembla una cursa per veure qui és més correcte políticament parlant. Força trist! Però tot i les censures segueixo essent fan número 1 del monstre de les galetes!

GALLETAS, GALLETAS, GALLETAS!!!

dijous, 22 de novembre del 2007

El que s'ha de sentir

Cris, me maquillas porfa??
Jo tia, es que ahora no tengo tiempo, si acaso despues de la cena.
Tia, es que luego no tendremos tiempo.
Bueno, pues de momento te pongo la base y luego te maquillo como me maquillaré yo, así iremos igualitas.

Es que cada frase que surt de la seva boca és... indescriptible.
Aquesta nit les meves companyes de darrere la porta surten de festa, resulta que és la festa d'infermeria, i clar, aquestes no se'n perden cap. Però sabeu que és el millor del cas?? doncs que es posen d'acord fins i tot per vestir-se: "Hoy toca vestirnos de arriba blanco y de abajo negro, eh?, es que así pareceremos hermanas"
Entre la roba i el maquillatge...

Res a dir! Com a mínim la foto és bonica.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Various Artists - Tu que has vingut via FoxyTunes

22 de Novembre: dia dels músics

Bé, avui es dia 22 de Novembre. Pels que no ho sapigueu, avui és Santa Cecília, així que si en coneixeu alguna feliciteu-la, que la fareu contenta.

Però la qüestió no era aquesta, bé si, però no, sinó que Santa Cecília és la patrona dels músics, és a dir, d'aquelles persones que fan o intenten fer música o quelcom semblant a la música. D'alguna manera o altra es la patrona de tots, perquè tots en algun moment ens hem sentit músics sigui cantant o improvisant o fent el ruc.

Per aquesta mateixa raó, avui us vull congratular amb un vídeo musical. El vídeo en qüestió és d'un grup que vaig tenir la sort de veure en directe per les festes de la Seu d'Urgell, lloc on per sort meva els vaig descobrir.
Per als que no els conegueu, no sabeu la festa que us perdeu, i pels que ja els coneixeu, que us haig de dir? senzillament són genials.

Aquí us deixo un vídeo de Pastorets Rock. Disfruteu-lo, ja em direu que us sembla.

dimecres, 21 de novembre del 2007

Pija "palo"

Es que tengo los zapatos negros en el zapatero, y si me pongo los rojos no me puedo poner éste abrigo rosa, no queda nada bien...

Bé, aquesta frase parla per si sola, no? Posar-te unes sabates que no lliguin amb la jaqueta que portes és un delicte pagat amb la etiqueta de "Hortera". Al tipus de gent que fa aquests comentaris, per aquí en diuen "Pija palo" que per als que no ho entengueu seria com "Pija que va del palo" es a dir, que s'ho fa veure, que de pija només en té l'aparença.

Com sempre es tracta d'una d'aquelles conversacions que s'escolten amb la porta tancada....

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Dijous Paella - El Desesperat via FoxyTunes

Mem - Temps enrere

Des del bloc Eva diari, l'Eva m'ha passat aquest mem prou curiós. Em costarà una mica, ja que tindré que fer una mica de memòria, i aquesta última ja em comença a fallar... Bé, deixem-nos de tonteries.

1. Jo, 10 anys enrere: Aviam, 10 anys enrere.... això vol dir que tenia 12 anys acabats de fer, cosa que implica que estava a 1r d'ESO. Això vol dir que acabava d'entrar al Institut. Concretament a aquesta hora, estava a alguna classe avorrida, juntament amb els meus nous companys majoritàriament d'Adrall. Uff, quins temps aquells.

2. Jo, 5 anys enrere: Tenia, 17 anys, també acabats de fer... estava a 2n de BAT tecnològic, però tecnològic pur. Tenia la intenció de un cop feta la selectivitat entrar a cursar Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes. La classe era una canya, em sembla que per aquesta època estàvem preparant el pessebre de professors de plastilina.

3. Jo, 1 any enrere: Llavors en tenia 21, acabats de fer com aquell qui diu. Estava cursant 2n curs de Magisteri musical, amb un cert complexe amb la meva veu, ja que segons una professora no cantava gens bé. Fa un any m'estava currant un treball sobre la Síndrome de Down, catxo treball que va sortir.

4. Ahir (20 de Novembre): Estava plovent força, la temperatura una miqueta baixa ens feia pensar que cap a la nit a lo millor cauria alguna bolba de neu, però al final no va baixar prou la temperatura. No vaig fer res amb tot el dia, ja que la única classe que tenia me la van suspendre perquè la professora estava malalta. Bé, si que vaig fer alguna cosa, vaig anar al gimnàs, a passar l'estona, com cada dia.

5. Avui (21 de Novembre): Fa un sol esplèndit, he anat a totes les classes i m'he passat dues hores d'Expressió Corporal saltant a corda, jugant amb la goma (aquell joc que jugava a l'hora del pati anys enrere...), i ballant el "Patio de mi casa". M'ho he passat pipa!

6. Cinc cançons de les que et sàpiguis la lletra: Ospa! només cinc?? te'n podria dir moltíssimes, però tinc que quedar-me amb 5. La Fuga - Por verte sonreir, Within Temptation - Our Farewell, Els Pets - L'amant que no et toca, Sonata Arctica - Tallullah, Marea - Corazón de Mimbre. Bé en se un fart, de rock català la majoria que escolto, però se n'havia de triar cinc...

7. Cinc llocs ideals per visitar: Aviam... jo diria Viena (tinc moltes ganes de visitar la ciutat de la música), Oslo (aviam si dura tan el dia com he sentit dir), Sevilla (però solament de visita), Toledo (que m'han dit que és molt bonic) i Esterri d'Àneu (em va agradar moltíssim quan hi vaig anar).

8. Cinc coses que m'agrada menjar: Un plat de sopa, m'encanta, Pa amb "Nutella", és el millor berenar. Macarrons amb salsa de tomàquet (com més senzills millor, i si els faig jo, encara més bons), l'Arròs bullit (que ens va preparar un amic a finals d'aquest estiu, senzillament boníssim) i els flams del meu poble (es a dir, productes làctics Ermengol, no és publicitat, però es que estan bonissims!!)

9. Cinc joguines preferides: La meva preferida era un pàrquing per cotxes de joguina de pisos (mai me'l van regalar), la plastilina (no me'n deixaven tenir perquè ho embrutava tot... :-( ), els Pin i Pon (quines pel·lícules que muntava.), el mecano (això de poder construir coses em va molar...) i el joc per fer figures de ceràmica (curiosament era Mediterraneo, que se n'ha fet d'aquests?)

10. Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: Conec poc de Linux, i no en tinc cap de preferit. A més fa molt temps que vaig deixar de estar al dia en qüestió de linux. M'hauré de posar al dia. En puc dir alguna, la que m'agradava a aquell època:
Suse Linux
Red Hat
Knopix (Linux que s'arrancava des de cd)
Debian
Ubuntu (Aquest no l'he tocat gens, però l'hauré de provar se'n parla molt bé.)
Ja ho se, m'he d'actualitzar! jejeje

11. Cinc persones a les que els passes aquest mem.
No en tinc ni idea, perquè la majoria ja l'heu fet. Però per si no l'han nominat en Vier. i si el vol fer algú més, que amb tota la llibertat del món el fagi, i ens ho comuniqui que així el podrem seguir.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Dusminguet - Rumbeta Bona via FoxyTunes

dimarts, 20 de novembre del 2007

Racista no, por dios!

Ahir a la nit, després de sopar, com cada nit, me'n vaig anar a la sala comuna a xerrar una estona amb els companys de la residència. Cal dir que la majoria de companys amb qui tinc assiduïtat són policies nacionals o opositors al cos de policia nacional.

El fet, es que ahir es va asseure a la nostra taula, un noi que va anar al partit de la selecció espanyola, a Madrid. Resulta que aquest noi, es va trobar enmig d'una baralla entre feixistes i antifeixistes, i no se li va acudir res més que posar-se a gravar-ho amb el mòbil. Amb tot això, un policia nacional que estava allà, el va fer fora del local i li va fer esborrar el seu, segons ell, brutal vídeo.

Bé, la qüestió ve, quan es posa a criticar a la policia nacional, suposo que només ho fa per "burxar" als policies presents. Però en un moment de la conversació, va deixar anar la brillant frase de: "Si es que si los maderos no estubieran todo iría mejor". Valga'm Déu! en bon lloc ho va anar a dir. Van estar com mitja hora (potser va ser una hora...) parlant sobre el tema. Tot i que només va poder debatre-ho amb un dels policies, ja que la resta, quan van veure de quin pal anava, van passar d'ell.

Al final, els pobres policies i opositors van retirar-se, ja que no aconseguien fer reflexionar al noi. Quan aquests van marxar, el noi que no es "fascista" ni res, va començar a posar-se amb els negres, amb els xinesos, amb els jueus... uff amb tot el que, segons ell, era diferent a ell.

Vist per on anava la conversació, li vaig deixar anar: " Pero es que tu lo que eres es un racista!", la contestació no em va deixar indiferent perquè va contestar-me: "No racista no, organizado. Los negros allá, los xinos allá... todos tienen un lugar. Si dios los separó y los puso allí, pues fué por alguna razón."

Bé, no tinc res més a dir. En una altra ocasió ja us parlaré de les seves paraules i opinions dels catalans, però es que ara seria massa....

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Obrint Pas - Respecte via FoxyTunes

Sort en tenim que encara existeixen els somiadors