dimecres, 30 d’abril de 2008

Treballs

Després de passar-me una setmana teclejant, i teclejant, lletres en un idioma que no és el meu, i que ademés se'm fa difícil de escriure. Si senyor, ahir vaig acabar un d'aquells treballs que et vols treure de damunt el més aviat possible... finalment me'l vaig treure de sobre.

La veritat es que em vaig treure un pes força gran de sobre, 42 pàgines de la història de les noves tecnologies musicals, sembla que no, però pesen. I si a més hi afegim que el treball, evidentment, era escrit en castellà, encara em cansa més pensar-hi. Potser és cert que no sabem escriure bé el castellà... resulta que moltes de les construccions gramaticals que feia, eren catalanes i clar, per a mi tenien sentit, però no eren correctes. A més, això d'està pendent de si escric i o y... uff!

Lo dit!, que ara ja està entregat i ja només em queden 4 treballs per fer. Un d'aquests, juntament amb el que ja he entregat em suprimirà un examen, en concret, un examen d'aquells que tots els estudiants de magisteri musical desitjarien que els hi suprimissin. Em suprimirà el examen de Història de la Música.

A que està bé?


dissabte, 26 d’abril de 2008

Petites retrobades

Ahir vaig anar de convidada. No havien passat ni 24h de la conversa en la que se'm convidava a una petita festa on hi hauria tallers, jocs i teatre. Em van donar l'entrada per la festa, tot remarcant-me que sobretot no se m'oblidés, que era indispensable per a poder-hi entrar.

Així que tota feliç, ahir agafo el meu cotxet i després de mitja hora de trajecte arribo a la destinació festiva. Agafo la meva entrada i em dirigeixo cap a la porta. Pel camí ja em trobo algun conegut, ens saludem i intercanviem quatre paraules.

Intento passar d'allò més desapercebuda, però resulta impossible, aquell grup de persones no resta indiferent amb la meva presència, i de seguida es posen a cridar-me. Els saludo amb la mà, mentre busco la persona que m'havien donat de referència, així que entro al recinte, on tan sols hi havia cinc o sis persones. Havia arribat aviat, i encara no estava tot apunt per l'esdeveniment. Feia un temps que no ens veiem, i ens saludem i xerrem una estona. Després d'oferir la meva ajuda, em diuen que no fa falta i arriba la persona que buscava. Abraçades, petons i la frase. "Hoy nos lo vamos a pasar genial". Ens vam dirigir cap a la sala que ens pertocava, en un sorteig ens havia tocat la sala del karaoke. Al entrar-hi, ja estava tot apunt, les cadires, la televisió encesa i el més important, la play station 2 amb els micròfons connectats i el cd del singstar posat.

L'activitat transcorre amb normalitat, tot i sortir d'allà amb un cert mal d'orella pel volum i els crits que hi feien els participants al arribar al fragment de cançó que es coneixien, per destacar i fer veure a tothom "Eh! que jo aquest tros me'l se". Al finalitzar era l'hora del descans, així que baixem cap a l'entrada de l'edifici i sortim al pati. Totes aquelles persones que m'havien vist a l'entrada, i unes quantes més es dirigeixen cap a mi, m'abracen, em petonegen i em parlen tots a l'hora. Intento escapar-me d'aquell garbuix de braços, per dirigir-me cap a una zona que no hi ha ningú, que sembla un lloc més tranquil, però em resulta impossible trobar un lloc més tranquil, perquè quan aconsegueixo lliurar-me de braços i paraules, i arribo al lloc una allau de personetes se'm tiren al damunt, tot cridant el meu nom i dient "Yourwi, Yourwi has vuelto, has vuelto! vienes para quedarte, no??" "Que bien! Yourwi está aquí, ha vuelto ha vuelto!" "El lunes vendrás otra vez, no??" quina desil·lusió els vaig donar quan els vaig dir que només hi havia anat per la festa, i que no em podia quedar, i que evidentment el dilluns no hi seria, com ells volien.

Ahir va ser la festa de l'escola on vaig fer les pràctiques. I em vaig fer un fart de deixar empremta en els mocadors dels alumnes amb els que vaig aprendre una mica millor el meu futur ofici. La il·lusió de tornar-los a veure, va ser immensa, i que es recordessin de la mestra de música que va estar-hi tan sols un mes i mig, va ser més gran encara.

Abraçades, petons, alegria i altre cop enyorança. Però, l'alegria de tornar-los a trobar va ser enorme, al veure que totes i cada una de les petites persones es recordaven de la Yourwi, i que totes compartien la mateixa idea els hagués agradat que hagués tornat per quedar-me amb elles.

dimecres, 23 d’abril de 2008

Diades

Avui, dia que molts catalans i catalanes surten al carrer només pel plaer de passejar i fer el xafarder. Un dia bonic, tot s'ha de dir, i que d'alguna manera, directa o indirecta, tothom en rebrà una pinzellada. Una diada catalana, i ben catalana, la diada de Sant Jordi. Dic que és ben catalana, perquè per les espanyes majoritàriament es desconeix aquesta bonica tradició.

Encara recordo quan, fa aproximadament 2 mesos, companys d'aquí em preguntaven: ¿Y tu no celebras San Valentín? i jo els responia amb un NO, yo celebro Sant Jordi. La continuació de la resposta, ja us la podeu imaginar, havia d'explicar-los que era allò de Sant Jordi, i quan era. Si com una senyoreta, que els explica la llegenda de Sant Jordi als seus minyons quan s'acosta la diada, i per extensió per què una rosa i un llibre. Acabada la meva fantàstica explicació de la llegenda em pregunten Así, tu y tu novio ¿no celebraís San Valentin? que aburridos que soy.

Però qui m'havia de dir a mi, que aquest any no hi hauria celebració de Sant Jordi. Bé, ja era d'esperar, perquè hagués estat molt estrany que una diada tan cultural s'estengues a la resta de l'estat, i també d'altres situacions que s'han esdevingut més tard ho han fet possible. Però això sí, potser no celebraré la diada de Sant Jordi enguany, perquè ni tan sols puc anar a una llibreria a compar-me un llibre, l'any vinent segur que serà millor. Això si, dir-vos que jo també estic de Diada, i que a sobre és festa, i que per extensió em passo el dia fent treballs que tinc que entregar. Perquè aquí, a Ávila i a tota la comunitat es celebra avui LA DIADA DE CASTELLA-I-LLEÓ (encara em pegarà algú per haver-ho traduït...). Ja se que no és el mateix, però com a mínim no m'he hagut d'aixecar d'hora per anar enlloc.

dilluns, 21 d’abril de 2008

Decepció

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, conegut com el DIEC, s'entén com a decepció a "Desengany de qui ha estat decebut". Desengany! mare meva, la veritat es que si, que ara que en llegeixo la definició, estic bastant desenganyada.


Últimament m'estic adonant de que sóc una persona amb massa optimisme, i massa esperança en la gent, i evidentment això comporta algun que altre desengany. Quan pregunto a algú si farà alguna cosa, i em respon amb un "No ho se" o amb un "potser", confio massa en que segurament les farà, i desprès quan arriba el moment, res de res.

Peco de tenir massa esperança i de confiar en excés en la gent. Això em porta, constantment, a decepcionar-me. Potser hauré d'aprendre a esperar menys de la gent, però es que de segons qui es impossible esperar-ne menys del que se n'espera.

Res, a superar, i ja en vindrà una altra.

dissabte, 19 d’abril de 2008

Paraules i silencis



Paraules.

Paraules buides

Paraules buides sens sentit.
Silenci.

Silenci etern

Silenci etern que duu sospirs.



Només són paraules,només són silencis, fa falta molt més.

Escoltar, a vegades és complicat i entendre encara més, però tot és intentar-ho.

dimarts, 15 d’abril de 2008

OUT i retorn

Sí, sí


He estat OUT uns quants dies. La meva visita fugaç a terres catalanes per qüestions mèdiques i laborals ha estat fantàstica. He gaudit d'un cap de setmana amb amics per la que és la terra més bonica del món, la Cerdanya.

Això és el Molí del Salt, que està situat al riu de la Llosa.

Ooohh! que múnic

Molts coincidireu amb mi, d'altres potser no, perquè ja ho diuen què, per cada un lo propi és el millor del món. Cal dir però, que la companyia ha estat molt grata, i ha fet d'aquest viatge molt millor del que em pensava en un principi, i mira que les expectatives ja eren bones...

Bé, avisar-vos que intentaré tornar a la càrrega com abans d'aquest parèntesis i disculpar-me per la mediocritat dels posts anteriors.

dissabte, 5 d’abril de 2008

Es ven


Gota d'aigua potable en molt bones condicions, amb molt poc ús.
Preu immillorable.
Interessats demanar per núvol, trucant al cel.

MEM - Concurs

Ho se, últimament no he penjat els mems que m'heu passat, em sap molt greu! però es que he anat mancada de temps.
En Roc amo i senyor de Fotolog m'ha passat aquest mem concurs, provinent de helektron.com. Segons diu el propietari d'aquesta web, sortejarà una nintendo DS, entre tots els que pengin el seu enllaç a la seva pàgina i a més nominin a 5 persones més. Així que tal i com diu que hem de fer, ho provarem, no hi perdem res. Aquí van els meus nominats.

Laura
Mani, fill de Mani
Terra
Vier
Xexu

Bé, per provar-ho no hi perdem res. Ara vaig a deixar-li al propietari de helektron un comentari per a que m'apunti al sorteig, segur que està intentant aconseguir el post amb un número major de comentaris... jejeje

Sort!

dimarts, 1 d’abril de 2008

Visitant... el metge

Hi ha coses que les anem deixant per més endavant. Els motius acostumen a ser: es que ara no tinc temps, es que estic de viatge, es que no em va bé perquè tinc que... i un llarg etcètera d'altres motius. I jo en sóc una d'aquestes, sobretot quan es tracta d'anar al metge a fer una revisió.

Però fa qüestió d'un mes, quan ja n'havien passat aproximadament 6 de la data que en teoria em tocava revisió, es a dir gairebé un any de la última visita, vaig decidir demanar hora per anar-hi i ja treure-m'ho del damunt. Així que vaig demanar hora per la Al·lergòloga, i evidentment, em van donar visita per al cap de tres mesos, perquè tots sabem com funciona la sanitat pública a Catalunya. I resulta que la visita la tenia avui.

Ben contenta i feliç, me n'he anat cap a la visita del metge que m'ha agafat de seguida. Preguntes rutinàries, com et trobes? normalment et sents congestionada? quants cops al mes? quan temps fa que no et prens una pastilla d'antihistamínic? com que la meva resposta ha estat "des de fa més d'un mes, gairebé dos" hi ha hagut una resposta automàtica, doncs et tornarem a fer les proves de l'al·lèrgia. Goita tu! quina il·lusió.

Total que m'han marcat els dos braços amb bolígraf, i s'ha disposat a fer-me les marquetes adients. Després d'acrivillar-me el braç, em diu "doncs ara pot bufar aquí". A mi que em començava a picar el braç per les petites inflamacions que m'han sortit al braç esquerre, vinga au! bufi tot el que pugui. Si, per bufar estic jo... si més aviat m'arrencaria el braç! he bufat tot el que he pogut i pel que es veu sóc una crack! perquè he bufat i he fet una gràfica exactament igual les tres vegades.
Quan ja he acabat de bufar, em mira el braç i em diu: "Queda confirmat que vostè te al·lèrgia als àcars de la pols" això ja ho sabia, sinó perquè nassos em poso a esternudar quan remeno caixes o llibres vells? es posa a apuntar coses, em miren la mida de la inflamació pels àcars i mentre m'està dient que m'he de fer una analítica de sang, l'enfermera, molt amable em treu les marques de bolígraf i em posa una pomada que m'alivia l'escoïssor i de cop i volta diu "te una altra inflamació més!" i jo penso "merda, tinc al·lèrgia a algo més" i li xiuxiueja a la metgessa "sembla la dels cans, si, és la cinquena, aquesta noia també te al·lèrgia als gossos" i jo CACAAA! tinc al·lèrgia als gossos... sort que a mi m'agraden més els gats.

Peró tot i així, i contenta i feliç he sortit del metge, pensant:

CACAAA, TINC AL·LÈRGIA ALS GOSSOS!



Per cert, pels que no ho sabeu demà retorno cap a terres castellanes, a veure si faig un trosset més, que ja em queda menys per a acabar. Sembla mentida però ja han passat 6 mesos, només me'n queden 3.