Això vol dir, dues coses:
1. Que els que treballen cobraran una nòmina que es fulminaran pagant factures, hipoteques, lloguers i com no regals de Nadal (això només aquest mes).
2. Que estem a punt d'entrar a un dels mesos més consumistes de tot el calendari (Gener i Juliol també entren dintre del consumisme excessiu, però de rebaixes)
El Desembre ens truca a la porta tot dient "Hola, ja has pensat què regalaràs?" o "Ja has pensat en les garlandes de Nadal?" o fins i tot un "Què menjaràs el dia de Nadal i el de Sant Esteve?"
Perquè senyors, omplir el cabàs de coses ara és molt més car...
A més a més, ja fa temps que estan les llums de nadal penjades als carrers, fins hi tot ja hi ha cases que ja tenen l'arbre de nadal guarnit. També fa temps (fa més de dos mesos) que ens empassem els anuncis de joguines, perfums i altres objectes nadalencs que tenen publicitat per tot arreu, que subliminalment et diuen: compra, compra, compra!!
I llavors, al veure tot això, em ve al cap una cançó dels Glaucs (de la que suprimiré un tros perquè està fora d'horari infantil) que defineix amb molta exactitud aquests temps, que cada vegada sembla que comencin abans.
Aquí us deixo la lletra.
Però les llums fan molt maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.
El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens pel carrer
एल्स नो सबें कुए एल्स रिस सों एल्स पर्स
Però tothom no té reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.
Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.
Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
No és la droga el que vull
Que el que vull no es pot prendre amb recepta
Que estic fart d'esperar
Aquesta vida m'ha maltractat massa
M'han fet gran tan depressa.
Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.
El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M'il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d'esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m'agrada.
Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.