divendres, 30 de novembre de 2007

S'acaba el mes

Ja hem arribat a final de mes, ja és 30 de Novembre. Demà serà 1 de Desembre (per als què no ho sàpiguen).

Això vol dir, dues coses:
1. Que els que treballen cobraran una nòmina que es fulminaran pagant factures, hipoteques, lloguers i com no regals de Nadal (això només aquest mes).
2. Que estem a punt d'entrar a un dels mesos més consumistes de tot el calendari (Gener i Juliol també entren dintre del consumisme excessiu, però de rebaixes)

El Desembre ens truca a la porta tot dient "Hola, ja has pensat què regalaràs?" o "Ja has pensat en les garlandes de Nadal?" o fins i tot un "Què menjaràs el dia de Nadal i el de Sant Esteve?"
Perquè senyors, omplir el cabàs de coses ara és molt més car...

A més a més, ja fa temps que estan les llums de nadal penjades als carrers, fins hi tot ja hi ha cases que ja tenen l'arbre de nadal guarnit. També fa temps (fa més de dos mesos) que ens empassem els anuncis de joguines, perfums i altres objectes nadalencs que tenen publicitat per tot arreu, que subliminalment et diuen: compra, compra, compra!!

I llavors, al veure tot això, em ve al cap una cançó dels Glaucs (de la que suprimiré un tros perquè està fora d'horari infantil) que defineix amb molta exactitud aquests temps, que cada vegada sembla que comencin abans.

Aquí us deixo la lletra.


LA NIT DE REIS

El desembre és molt fosc
Però les llums fan molt maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.

El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens pel carrer
एल्स नो सबें कुए एल्स रिस सों एल्स पर्स
Però tothom no té reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
No és la droga el que vull
Que el que vull no es pot prendre amb recepta
Que estic fart d'esperar
Aquesta vida m'ha maltractat massa
M'han fet gran tan depressa.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M'il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d'esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m'agrada.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Glaucs (Si vens amb mi)

dijous, 29 de novembre de 2007

Avui hi ha festa....

Avui hi ha festa... (i no la fa Sant Josep)


Resulta que demà es celebra la festa de la meva escola, la Escuela de Educación y Turismo de Avila. Això significa, que avui hi ha doble festa universitària, la de Magisteri i la de Turisme. Que hi hagi doble festa, també implicarà: doble borratxera, doble diversió i sobretot, per molts, doble ressaca. Perquè ja se sap, que entre els universitaris els excessos d'alcohol és lo més normal del món.

Bé, doncs aquí a la residència, tan sols és una excusa més per fer "botellon". En van fer dimarts, perquè ja s'havia acabat el programa de Supermodelos el dia anterior, en van fer dimecres perquè el dimecres hi ha lo de la ruleta de no se quin bar d'aquí i avui, perquè és la festa de magisteri i turisme per suposat! i demà perquè serà divendres, i ja s'haurà acabat la setmana i començarà el cap de setmana i dissabte, nassos! és dissabte s'ha de sortir.... total que l'únic dia que em lliuro de dormir tranquil·la és el diumenge a la nit i el dilluns.

Jo per no trobar-me amb tot el merder, me n'aniré a fer uns dards al meu bar preferit d'aquí, on hi posen musiqueta interessant. I quan cregui que aquí ja hi ha tranquil·litat, doncs cap a dormir hi falta gent... que porto unes nits...

I demà... tothom amb ressaca!! és lo que té la festa.


dimecres, 28 de novembre de 2007

Catosfera: el meu gat!

Avui, estava asseguda a una de les meves parets preferides. Mentre el meu cos xuclava una mica d'escalfor d'aquest sol que es digna a sortir de tant en tant, he vist passar un minin . Era un gatet de color blanc preciós... bé el cert es que m'agraden tots els gats que pugui veure.
Però el fet es que m'ha vingut la melancolia i m'he posat a pensar amb el meu gatet, que es troba per terres catalanes. I llavors he pensat (si, perquè de tant en tant faig aquestes coses): Calla! ensenyaré a la catosfera el meu gatet!
I aquí teniu el meu gat, es diu Tom, encara que quan el crido jo respon al nom de "Titi", "ninu" i un llarg etc.





----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Bon Jovi - I'll be there for you via FoxyTunes

dimarts, 27 de novembre de 2007

Un dubte...

Des de sempre que tinc un dubte grandiós, però des que em trobo per les Espanyes sembla ser que aquest dubte s'ha anat fent més gran i més gran fins que em rou als ossos no saber-ne la resposta.

Per què els castellans quan parlen criden???

De veritat que no ho entenc... sembla que aquí quan estan un grup de persones parlant estiguin fent una competició de aviam qui es fa sentir més, es a dir, aviam qui té la veu més forta o sap cridar millor. No saben parlar com persones civilitzades, o potser per ells això és ser civilitzat...

No ho se, però a mi m'ataca dels nervis!

I jo els dic...


Monòlegs: Tercera Part

El dissabte va ser el tercer monòleg del cicle del Central d'aquí Àvila. El cert es que sembla que vagi una mica de cap a caiguda aquest cicle, perquè si el de la setmana passada em va agradar menys que el de la primera, aquest m'ha agradat menys que el de la setmana passada.
Aquesta setmana va venir el Emilio Feijoo, un monologuista que em sembla que només el coneixien a casa seva i la poca gent que deu seguir el canal Localia. Més que monologuista, es feia passar per músic, ja que durant el monòleg va estar cantant moltíssismes cançons, evidentment, composades per ell. Les cançons eren del tipus del vídeo que us deixo. Si que es cert que tenia algun "puntaso", ja que el seu personatge era com una mica "pringadillo", però res comparat amb els farts de riure de la primera setmana.

Aquí us deixo el vídeo, i aviam que us sembla.


dilluns, 26 de novembre de 2007

Sessió setmanal

Avui he anat força atabalada i perquè no dir-ho estressada, ultimant un treball que tinc que presentar demà sobre la metodologia Orff i aquestes coses musicals.

Però bé, aquest estrès me l'he tret quan he anat a la meva classe setmanal de Aerobox. Pels que no sàpigueu que és, és una barreja entre aerobix i kick-boxing, es a dir, donar cops de puny i patades seguint el ritme d'una musiqueta.

M'ha anat força bé, el cert es que m'he desfogat posant en aquell tros de colxoneta a la que li donava cops la cara d'una gran amiga tarragonina. Creieu-me quan estigueu molt nerviosos proveu-ho. A mi em va de conya!



Que us sembla?

diumenge, 25 de novembre de 2007

Vetar els mòbils?

Avui, estava repassant la premsa catalana per internet. Quan em refereixo a premsa catalana em refereixo a El Periodico de Catalunya i l'Avui (no en miro més perquè sinó m'hi podria passar tot el dia). I com sempre, vaig buscant en ells algun article interessant, perquè majoritàriament no ho són (al menys per la meva persona).

Bé, el que us volia mostrar és una notícia que he trobat al Periodico, que crec que a priori ens afecta una mica a tots, o si més no als que treballen o volen treballar en l'educació.


Cabrera s'oposa a vetar els mòbils a les escoles


EL PERIÓDICO
BARCELONA

La ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, va revelar ahir que no vetarà l'ús dels telèfons mòbils als col.legis. "Personalment no sóc partidària de prohibir res", va confessar. En canvi, va dir que se n'hauria de limitar l'ús en reunions o restaurants i que, al cap i a la fi, el que fan els joves és imitar el comportament dels grans. Aquestes declaracions, fetes durant una entrevista que va concedir ahir a la Cadena SER, es produeixen en ple debat sobre la qualitat de la formació que reben els estudiants després que es coneguessin els elevats índexs de fracàs escolar que es registren a Espanya.
Però Cabrera va defensar que l'educació en aquest país està "en el millor moment" i que és preferible que es parli sobre això "encara que sigui malament" per prendre consciència de la importància del tema. La responsable d'Educació es va queixar que certs informes internacionals sobre la qualitat de l'ensenyament "són fotos fixes que comparen països amb trajectòries diferents i moltes vegades són injustos". I, probablement per prevenir les crítiques que hi pot haver quan es publiqui l'estudi PISA sobre l'avaluació dels coneixements dels alumnes espanyols, la ministra va demanar als redactors de l'estudi que valorin "els esforços que s'estan fent a Espanya".
A la mateixa entrevista, Mercedes Cabrera també va discrepar del fet que els immigrants siguin els culpables que certs paràmetres de qualitat de l'escola no siguin els desitjats. "Demanaria que no s'identifiqués percentatge alt de població amb mal funcionament d'un centre escolar perquè no fem cap favor ni als alumnes ni als centres", va reclamar. I, tot seguit, va demanar que aquesta xifra sobre els nouvinguts sigui "una dada més" per aconseguir que el sistema educatiu respongui a la nova situació.

Bé, el que em crida més l'atenció de l'article és que el títol parla sobre no vetar l'ús del mòbil a l'escola, cosa que personalment crec que hauria de fer-se ja que cada vegada hi ha més nanos i més joves que tenen mòbil i tan sols observant-los una mica veus que aquests ja no poden sobreviure sense ell. Però anem a la qüestió, que sempre me'n vaig per la parra, sobre el tema dels mòbils amb prou feines en fa al·lusió a les dues primeres línies de l'article, després és dedica parlar sobre els estudis de que si Espanya està per la cua en temes d'educació i blah, blah, blah, tot això que ja sabem. No seria millor que el títol d'aquest article fos: "Espanya es troba en el millor moment en educació segons Cabrera". Suposo que no han posat aquest títol perquè llavors no captarien tant l'atenció del lector, ja que les mentides no se les llegeix ningú, o potser sí, qui sap.



----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Adria Punti - Sota Una Col via FoxyTunes

dissabte, 24 de novembre de 2007

No ho fagis!!

Per què hi han normes als llocs?

Doncs per poder-se les saltar, es clar.
Sinó perquè hi són?


Som com els nens petits, només cal que se'ns digui No toquis això!! per a que un instant més tard ja ho tinguem entre les mans i ja ho estiguem trastejant. O encara es millor quan et diuen Aquí no hi pots anar. Patam! paraula màgica, a la que giren l'esquena te n'hi vas.

Què faríeu si us trobeu una porta mig oberta
amb un cartell com aquest?


Per naturalesa hem d'anar en contra de les normes, sinó potser ens avorriríem massa.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Kiroro - Mou Sukoshi via FoxyTunes

divendres, 23 de novembre de 2007

Dos rombes

Avui a una de les noticies més objectives que donen a la televisió, Antena 3 (visca l'objectivitat de la cadena) he vist que als Estatus Units, han posat en venda els DVDs de Barrio Sesamo! és una gran noticia, perquè jo vaig aprendre moltíssim amb aquells ninots. Bé, alguns estareu pensant: perquè ho han dit a les notícies? no és tan important. Doncs, és que la noticia en sí era que els havien posat a la venda, amb la indicació de que hi havia continguts per majors de 18 anys, és a dir, solament per adults.
Per poder catalogar-lo amb "dos rombes" s'han basat amb que hi ha comportaments dels personatges que ara no són acceptables. Com:
  • Que una nena es faci amiga d'un desconegut. (Fos que la violessin a la nena)
  • Que el monstre de les galetes, no deixi de menjar galetes. (Incita als nens a menjar galetes i el nivell d'obesitat als EE.UU són molt alts)
  • Que Epi i Blas convisquin junts (Fomenten la convivència entre parelles gays)
  • Que la gallina Caponata podria estar sota l'efecte d'algun al·lucinogen. (això si que és per al·lucinar)




C is for cookie, that's good enough for me!
Oh, cookie cookie cookie starts with C!


L'afany per les coses políticament correctes està creixent. De moment han atacat a Barrio Sesamo i a Heidi, que com ja sabreu també ha estat atacada pel govern turc. Els arguments del govern turc han estat que era provocatiu que a una nena se li veiessin les calces... però si a les que surten a la televisió se'ls veu això i més!

Sembla una cursa per veure qui és més correcte políticament parlant. Força trist! Però tot i les censures segueixo essent fan número 1 del monstre de les galetes!


GALLETAS, GALLETAS, GALLETAS!!!


dijous, 22 de novembre de 2007

El que s'ha de sentir


Cris, me maquillas porfa??
Jo tia, es que ahora no tengo tiempo, si acaso despues de la cena.
Tia, es que luego no tendremos tiempo.
Bueno, pues de momento te pongo la base y luego te maquillo como me maquillaré yo, así iremos igualitas.
Es que cada frase que surt de la seva boca és... indescriptible.
Aquesta nit les meves companyes de darrere la porta surten de festa, resulta que és la festa d'infermeria, i clar, aquestes no se'n perden cap. Però sabeu que és el millor del cas?? doncs que es posen d'acord fins i tot per vestir-se: "Hoy toca vestirnos de arriba blanco y de abajo negro, eh?, es que así pareceremos hermanas"
Entre la roba i el maquillatge...

Res a dir! Com a mínim la foto és bonica.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Various Artists - Tu que has vingut via FoxyTunes

22 de Novembre: dia dels músics

Bé, avui es dia 22 de Novembre. Pels que no ho sapigueu, avui és Santa Cecília, així que si en coneixeu alguna feliciteu-la, que la fareu contenta.

Però la qüestió no era aquesta, bé si, però no, sinó que Santa Cecília és la patrona dels músics, és a dir, d'aquelles persones que fan o intenten fer música o quelcom semblant a la música. D'alguna manera o altra es la patrona de tots, perquè tots en algun moment ens hem sentit músics sigui cantant o improvisant o fent el ruc.

Per aquesta mateixa raó, avui us vull congratular amb un vídeo musical. El vídeo en qüestió és d'un grup que vaig tenir la sort de veure en directe per les festes de la Seu d'Urgell, lloc on per sort meva els vaig descobrir.
Per als que no els conegueu, no sabeu la festa que us perdeu, i pels que ja els coneixeu, que us haig de dir? senzillament són genials.


Aquí us deixo
un vídeo de Pastorets Rock. Disfruteu-lo, ja em direu que us sembla.


dimecres, 21 de novembre de 2007

Pija "palo"



Es que tengo los zapatos negros en el zapatero, y si me pongo los rojos no me puedo poner éste abrigo rosa, no queda nada bien...
Bé, aquesta frase parla per si sola, no? Posar-te unes sabates que no lliguin amb la jaqueta que portes és un delicte pagat amb la etiqueta de "Hortera". Al tipus de gent que fa aquests comentaris, per aquí en diuen "Pija palo" que per als que no ho entengueu seria com "Pija que va del palo" es a dir, que s'ho fa veure, que de pija només en té l'aparença.

Com sempre es tracta d'una d'aquelles conversacions que s'escolten amb la porta tancada....

----------------

Mentre estava escrivint, escoltava
Dijous Paella - El Desesperat via FoxyTunes

Mem - Temps enrere

Des del bloc Eva diari, l'Eva m'ha passat aquest mem prou curiós. Em costarà una mica, ja que tindré que fer una mica de memòria, i aquesta última ja em comença a fallar... Bé, deixem-nos de tonteries.

1. Jo, 10 anys enrere: Aviam, 10 anys enrere.... això vol dir que tenia 12 anys acabats de fer, cosa que implica que estava a 1r d'ESO. Això vol dir que acabava d'entrar al Institut. Concretament a aquesta hora, estava a alguna classe avorrida, juntament amb els meus nous companys majoritàriament d'Adrall. Uff, quins temps aquells.

2. Jo, 5 anys enrere: Tenia, 17 anys, també acabats de fer... estava a 2n de BAT tecnològic, però tecnològic pur. Tenia la intenció de un cop feta la selectivitat entrar a cursar Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes. La classe era una canya, em sembla que per aquesta època estàvem preparant el pessebre de professors de plastilina.

3. Jo, 1 any enrere: Llavors en tenia 21, acabats de fer com aquell qui diu. Estava cursant 2n curs de Magisteri musical, amb un cert complexe amb la meva veu, ja que segons una professora no cantava gens bé. Fa un any m'estava currant un treball sobre la Síndrome de Down, catxo treball que va sortir.

4. Ahir (20 de Novembre): Estava plovent força, la temperatura una miqueta baixa ens feia pensar que cap a la nit a lo millor cauria alguna bolba de neu, però al final no va baixar prou la temperatura. No vaig fer res amb tot el dia, ja que la única classe que tenia me la van suspendre perquè la professora estava malalta. Bé, si que vaig fer alguna cosa, vaig anar al gimnàs, a passar l'estona, com cada dia.

5. Avui (21 de Novembre): Fa un sol esplèndit, he anat a totes les classes i m'he passat dues hores d'Expressió Corporal saltant a corda, jugant amb la goma (aquell joc que jugava a l'hora del pati anys enrere...), i ballant el "Patio de mi casa". M'ho he passat pipa!

6. Cinc cançons de les que et sàpiguis la lletra: Ospa! només cinc?? te'n podria dir moltíssimes, però tinc que quedar-me amb 5. La Fuga - Por verte sonreir, Within Temptation - Our Farewell, Els Pets - L'amant que no et toca, Sonata Arctica - Tallullah, Marea - Corazón de Mimbre. Bé en se un fart, de rock català la majoria que escolto, però se n'havia de triar cinc...

7. Cinc llocs ideals per visitar: Aviam... jo diria Viena (tinc moltes ganes de visitar la ciutat de la música), Oslo (aviam si dura tan el dia com he sentit dir), Sevilla (però solament de visita), Toledo (que m'han dit que és molt bonic) i Esterri d'Àneu (em va agradar moltíssim quan hi vaig anar).

8. Cinc coses que m'agrada menjar: Un plat de sopa, m'encanta, Pa amb "Nutella", és el millor berenar. Macarrons amb salsa de tomàquet (com més senzills millor, i si els faig jo, encara més bons), l'Arròs bullit (que ens va preparar un amic a finals d'aquest estiu, senzillament boníssim) i els flams del meu poble (es a dir, productes làctics Ermengol, no és publicitat, però es que estan bonissims!!)

9. Cinc joguines preferides: La meva preferida era un pàrquing per cotxes de joguina de pisos (mai me'l van regalar), la plastilina (no me'n deixaven tenir perquè ho embrutava tot... :-( ), els Pin i Pon (quines pel·lícules que muntava.), el mecano (això de poder construir coses em va molar...) i el joc per fer figures de ceràmica (curiosament era Mediterraneo, que se n'ha fet d'aquests?)

10. Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: Conec poc de Linux, i no en tinc cap de preferit. A més fa molt temps que vaig deixar de estar al dia en qüestió de linux. M'hauré de posar al dia. En puc dir alguna, la que m'agradava a aquell època:
Suse Linux
Red Hat
Knopix (Linux que s'arrancava des de cd)
Debian
Ubuntu (Aquest no l'he tocat gens, però l'hauré de provar se'n parla molt bé.)
Ja ho se, m'he d'actualitzar! jejeje

11. Cinc persones a les que els passes aquest mem.
No en tinc ni idea, perquè la majoria ja l'heu fet. Però per si no l'han nominat en Vier. i si el vol fer algú més, que amb tota la llibertat del món el fagi, i ens ho comuniqui que així el podrem seguir.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Dusminguet - Rumbeta Bona via FoxyTunes

dimarts, 20 de novembre de 2007

Racista no, por dios!

Ahir a la nit, després de sopar, com cada nit, me'n vaig anar a la sala comuna a xerrar una estona amb els companys de la residència. Cal dir que la majoria de companys amb qui tinc assiduïtat són policies nacionals o opositors al cos de policia nacional.

El fet, es que ahir es va asseure a la nostra taula, un noi que va anar al partit de la selecció espanyola, a Madrid. Resulta que aquest noi, es va trobar enmig d'una baralla entre feixistes i antifeixistes, i no se li va acudir res més que posar-se a gravar-ho amb el mòbil. Amb tot això, un policia nacional que estava allà, el va fer fora del local i li va fer esborrar el seu, segons ell, brutal vídeo.

Bé, la qüestió ve, quan es posa a criticar a la policia nacional, suposo que només ho fa per "burxar" als policies presents. Però en un moment de la conversació, va deixar anar la brillant frase de: "Si es que si los maderos no estubieran todo iría mejor". Valga'm Déu! en bon lloc ho va anar a dir. Van estar com mitja hora (potser va ser una hora...) parlant sobre el tema. Tot i que només va poder debatre-ho amb un dels policies, ja que la resta, quan van veure de quin pal anava, van passar d'ell.

Al final, els pobres policies i opositors van retirar-se, ja que no aconseguien fer reflexionar al noi. Quan aquests van marxar, el noi que no es "fascista" ni res, va començar a posar-se amb els negres, amb els xinesos, amb els jueus... uff amb tot el que, segons ell, era diferent a ell.

Vist per on anava la conversació, li vaig deixar anar: " Pero es que tu lo que eres es un racista!", la contestació no em va deixar indiferent perquè va contestar-me: "No racista no, organizado. Los negros allá, los xinos allá... todos tienen un lugar. Si dios los separó y los puso allí, pues fué por alguna razón."

Bé, no tinc res més a dir. En una altra ocasió ja us parlaré de les seves paraules i opinions dels catalans, però es que ara seria massa....

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Obrint Pas - Respecte via FoxyTunes

Monòlegs: Segona part

El dissabte hi va haver un altre monòleg al bar Central Park, d'aquí Àvila. En aquesta ocasió li va tocar la oportunitat al monologuista Boto (Jose de la Casa Boto) el qual anteriorment realitzava monòlegs amb el seu company Juanki (Juan Carlos Muñoz), però que actualment van per lliure i actuen per separat.

El monòleg va estar força bé, tot i que em va agradar molt més el de la setmana passada. Aquesta setmana però, el monologuista Boto va fer participar al públic en el seu monòleg tot demostrant el seu talent d'improvisació. El tema del monòleg però, deixava força que desitjar, ja que posava per entremig molts personatges famosos que si no estaves enganxat a la TV ni tan sols sabies qui eren.


En fi, però per riure una estona, encara que no tant com l'altre cop, ja va bé.


Em sap greu no poder-vos reconfortar amb un vídeo d'aquest monologuista com vaig fer la setmana passada. Però si el voleu veure té un programa al AXN els diumenges a les 8 del vespre.

Per cert, han allargat el cicle de monòlegs amb una actuació més. Ja us aniré explicant.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava La Fuga - Por verte sonreir via FoxyTunes

dilluns, 19 de novembre de 2007

MEM - 10 Preguntes

Des del bloc martini amb vodka, la Laura m'ha passat un mem. Pels que no sapigueu que és, aquí teniu una explicació.
És el primer que faig, aviam què tal. "Allá voy!!"

1. Quant temps portes com a blocaire?
Doncs vaig fundar un bloc al gener del 2006, però al poc temps el vaig abandonar. Ara mateix ja ni existeix. Aquest bloc el vaig començar el setembre del 2007, així que porto molt poc temps, perquè el primer bloc va ser poca cosa.

2. Com vas saber de l'existència dels blocs?
Tinc un amic, el David, va crear el seu bloc "Esos discos estupidos" en el 2005.

3. Digues 5 blocs que segueixis diàriament.
Uff, pregunta difícil perquè apart dels que tinc linkats en segueixo molts més. Però vinga, si se n'ha de dir5 els dic. Segueixo el Fotolog, Lo manicomi, Martini amb vodka, Sota un cel tan blau i Strawberry fields. Tot i que ja he dit que en segueixo molts més. jejeje

4. Ets lector anònim d'algun blog?
Si, de tots aquells que no he deixat cap comentari per donar-me a conèixer. Cada dia sóc lectora anònima de més blocs, perquè cada dia en conec de nous.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
Aviam, pregunta difícil. Vinga va, en Roc, en Vier, la Laura, la Carlota i en Kapde.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Sembla que aquestes preguntes es van complicant a mesura que vas passant. És difícil escollir la gent per sortir de marxa sense conèixer-los. Però si s'ha de triar algú amb la Laura, el Vier i en Roc.

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.
Ja dic jo, que conforme passen les preguntes l'assumpte es va complicant. Per triar algú per passar una nit de bogeria sexual es millor conèixer-los. Però bé, en diré un, amb el Vier, perquè com bé diu ell, ens entendriem força. Ei, sense ànims d'ofendre a ningú!

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
Aquesta és més fàcil. No, tot i que hi ha blocaires que els hi tinc una simpatia especial.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Molt. La gent em llegeix, escric el que m'agrada i el que penso, em deixen comentaris. I el més important, pertanyo a la Blocsfera Catalana. Estic molt satisfeta

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem.
Que el faci qui li vingui de gust, però m'agradaria saber que en pensa en Mani,fill de Mani i la Carlota.

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Savatage - Gutter Ballet via FoxyTunes

dissabte, 17 de novembre de 2007

Aprenents de cantants d'òpera

Aquí, en aquesta habitació, és pràcticament impossible posar-se a estudiar o a fer quelcom que requereixi un mínim de concentració. Fins i tot, hi ha moments que em resulta difícil escriure al bloc i tinc que escriure els posts en dos o tres accessos.

Això és degut, perquè últimament a les companyes de diguem-li "caseta" fan coses un pèl estranyes. Bé, estranyes tampoc per com són.

És veu que tenen que entrenar la veu cada vegada que surten al passadís per dirigir-se a qualsevol altre lloc. Sembla una condició innecessària per poder travessar el passadís, perquè cada vegada que surt algú de la seva habitació per anar a qualsevol lloc, fa una imitació, això sí, barata, de cantant d'òpera. És a dir, intenten fer aquelles filigranes que fan les grans cantants d'òpera en una gran interpretació aguda.

Com podeu comprendre, si ho fes una persona amb la veu ensenyada, adoctrinada, la cosa seria completament diferent, possiblement sortiria de l'habitació a aplaudir-la i tot. Però no, el que aconsegueixen és fer un "gall" que gairebé trencaria el mirall més proper i els vidres de les finestres que envolten l'espai.

Resulta que quan els preguntes que fan, et responen amb un: "Estic cantant, que no ho veus?" i jo em quedo amb cara de Com?, si elles estan cantant i a més es creuen que ho fan bé, jo quan canto ho de fer penosament perquè per res s'acosta al que elles fan.
No deixa de ser curiós, però queda molt perquè jo surti al passadís anunciant als quatre vents que sóc una gran cantant d'òpera.


----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Rhapsody - Emerald sword via FoxyTunes

divendres, 16 de novembre de 2007

Una partida de parxís

Estava rememorant aquelles tardes/nits d'estiu que ens hem passat jugant al parxís. Aquell joc de nens, i de no tan nens. El cert es que era un entreteniment fantàstic, pels moments d'avorriment.

Però senyors meus, potser no ho sabíeu, el parxís crea addicció!

Si perquè quan fas una partida, i l'acabes en vols fer una altra i una altra i una altra... bé, això només ho pots fer amb el parxís de 4, en el que tardes 20 min en fer una partida lleugera (quan tens pràctica totes són lleugeres). Quan ja t'has avorrit dels parxís de 4 passes a un nivell superior, el parxís de 6, en el que en mols casos les partides s'acaben decidint amb una oca, perquè ja portem massa estona jugant. El cert es que com més caselles té un parxís més massacre es torna.

M'agrada recordar
aquelles partides de parxís en les que et mataven 25 cops i en moltes ocasions acabaves intentant abandonar el joc perquè estaves fart de no treure cincs per poder sortir de casa, o que anaves guanyant i et mataven just quan estaves a la porta de casa i al final acabaves perdent... són moltes les històries que poden sorgir d'una partida de parxís. Imagineu-vos si se'n fa una per dia com a mínim...
Per aquesta mateixa raó, he pensat que aquesta taula de jardí, ens aniria d'allò més bé per realitzar les nostres partides multitudinàries.


Què me'n dieu?

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Metallica - One via FoxyTunes

dijous, 15 de novembre de 2007

Al cap i a la fi no està tan malament

Sembla que venir aquí a Àvila m'està anant prou bé pels meus estudis. Ja ho diuen, els canvis d'aires normalment van molt bé, i a mi m'està anant fantàsticament bé.

Resulta que quan vaig començar Magisteri Musical (estudiar per mestra de música), m'agradava moltíssim. És a dir, m'agradava molt tocar instruments, cantar, ensenyar cançons, etc. qualsevol cosa relacionada amb la música. Però em vaig trobar a una "molt bona amiga" que em va fer avorrir gairebé tota la música, és més, vaig arribar a pensar que no servia per ensenyar música, i en definitiva vaig arribar a la conclusió que jo no em volia passar la resta de la meva vida laboral ensenyant música.

Però aquí, a Àvila, sembla que visqui en un altre món. Fins i tot m'entren ganes de ensenyar música als nens, és a dir, de ser mestra de música. Per primer cop, en tres anys (des que vaig començar magisteri musical), estic gaudint del plaer de poder ensenyar música.

No ho se, potser és temporal o potser no, però ara per ara no em faria res ser professora de música en una escola.

M'hauran posat alguna cosa a la llet de l'esmorzar??




----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Strombers - La gota via FoxyTunes

dimecres, 14 de novembre de 2007

Mare meva! s'acaba el món!

Des de la meva habitació tinc la sort (o la desgràcia) de poder escoltar a les meves veïnes xerrar. Últimament les conversacions són tan productives.... un petit exemple de la conversació que mantenien ahir, a veus i amb la porta de la seva habitació oberta: (Transcric en el castellà, degut a que la conversació la vaig escoltar en castellà gallegat)

Subjecte A, dona de 22 anys, provinent de Gàlicia (concretament Santiago de Compostela) amb una forta preocupació per la humanitat.
Subjecte B, dona de 19 anys, provinent de Castilla y León (concretament de Bèjar), que creu que l'edat és una cosa que es contagia, es a dir, que apropant-se a les dones més grans, ella també serà més gran.

Subjecte A: Mañana me hacen la foto de la orla.
Subjecte B: A mi ya me la hicieron hace 15 días
Subjecte A: Tienes que ayudarme, porque mañana no se que maquillaje usar.
Subjecte B: Cuales tienes?
Subjecte A: Tengo el natural y el rosa. Normalmente cuando voy a clase me pongo una base de maquillaje natural, mañana me la pongo rosa?
Subjecte B: Pues no se, la que tu creas.
Subjecte A: Bueno, pues mañana me pondre una base rosa, que asín destacaré más mis mofletes.

La meva ment, després de sentir totes aquestes preocupacions va haver de desconnectar, perquè es va començar a plantejar coses com: "El pintallavis vermell "putón" (perdoneu l'expressió) o rosa "pijo"? o base de maquillatge natural o més morena??"
Bahh!! bajanades!
La qüestió és, que la continuació de la conversació a arribat aquest matí, en concret migdia. El Subjecte A ha tornat, després d'una sessió fotogràfica, i el monòleg que ha mantingut, ja que la persona que l'escoltava (si es que n'hi havia alguna) no ha obert la boca, bé si, però no ho ha fet fins al final. La conversació ha anat més o menys així:

Subjecte A: Tia! estoy super enfadada. Mira que es fácil hacer una foto, además que yo siempre quedo bien, pues no, me ha dicho, ponte mirando al frente, luego ponte mirando al lado, me ha hecho dos fotos, pero mal, mal, mal. Que ese no es mi perfil que yo quedo mejor de frente, y se lo he dicho y el fotografo ha pasado de mi. Al final me ha hecho dos fotos y luego me ha dado escoger y yo ya se lo dicho, escoge la que más te guste, porque a mi no me gusta ninguna. Es que he quedado mal mal mal. Pero tia, que yo en las fotos núnca quedo mal! que yo siempre quedo bien. Pues en la foto de la orla, voy y quedo mal, por culpa del cateto del fotografo.
Subjecte X: Tia, seguro que no has quedado tan mal.
Subjecte A: Porque no lo has visto, que sinó estarías conmigo de que he quedado mal mal mal! Es que estoy muy enfadada, joder!

Si senyor! quina conversa més productiva. És que les preocupacions del món estan a l'ordre del dia, ja ho veieu. Perdoneu, que al principi m'he oblidat d'una característica del Subjecte A molt important: creguda i egocèntrica. Perdó, són dues però és que salten tant a la vista!

Ja ho veieu, si la noia no surt bé a la foto s'acaba el món! és tan important!!


----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Extremoduro - La vereda de la puerta de atras via FoxyTunes


dimarts, 13 de novembre de 2007

L'elecció de l'escola

Estic en el meu tercer any de carrera. En concret a tercer curs de magisteri musical. Això implica que, enguany em toqui fer unes pràctiques específiques de la meva especialitat. Es a dir, aprendre a donar classes específicament de música.

Així doncs, em toca escollir centre per a realitzar les pràctiques. Però el problema és, que les pràctiques les tinc que realitzar aquí a Àvila, idea que no em desagrada gens, i aquí l'escola pública funciona una mica diferent. Us explico.


Per començar, l'escola pública de la comunitat autònoma de Castilla y León (es veu que en altres comunitats autònomes també) fa jornada intensiva, es a dir, que els nens van a classe de 9 a 2 de la tarda, després els queda la tarda completament lliure. Un horari fantàstic pels mestres, perquè després els queda tota la tarda per fer el que hagin de fer, sigui de feina o de família, o altres temes. En cas de voler fer jornada partida, només ho pots trobar en escoles privades o concertades. Això va ser una de les coses que més em va sobtar.
També existeixen les ZERs (Zones d'Escolarització Rural per als que no ho sàpiguen), però aquí s'anomenen CRAs (Centros Rurales Agrupados). Al cap i a la fi, és el mateix. Però amb lo que els mestres també tenen jornada intensiva. Això vol dir que el mestre itinerant ha d'anar de bòlit.


Ara la meva feina, com a estudiant de 3r de magisteri, és escollir el centre on vull realitzar les meves apreciades pràctiques. De moment em decanto per un CRA, però potser canvio d'idea. En fi...encara em queda una setmana per decidir-me.




----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Sonata Arctica - Tallulah via FoxyTunes

dilluns, 12 de novembre de 2007

De com n'és la vida de complicada

Sempre marcant les distàncies, però sempre te les acabes saltant.

Moltes vegades obres la boca per dir alguna cosa, però la majoria de cops acabes per no dir res.


Per això de vegades sembla ser que sí, però a vegades sembla ser que no...
Digues, per què tot ho fem tan difícil?

Però em vols ajudar?


Tan sols hem d'unir els punts!!!






----------------
Mentre estava escrivint escoltava Xerramequ tiquis-miquis - Tombar-me al teu costat via FoxyTunes

Notícia curiosa

He trobat una d'aquestes notícies, que resulten una mica curioses, pels fets que l'envolten. Aquí us la deixo per a que la pogueu llegir.

Condenado por intentar atracar una tienda en Tarragona con dos patas de pollo

El joven asegura que todo era una broma, pero deberá pagar una multa por una falta de vejaciones

Miguel R. B., de 21 años, fue condenado el viernes a pagar una multa de 50 euros como autor de una falta de vejaciones insólita. Miguel venía de hacer la compra en un supermercado y decidió entrar en una céntrica tienda de Tarragona, Ofimega. Una vez en el mostrador, con tono serio y amenazante, espetó a la dependienta: "Dáme todo el dinero de la caja". Al tiempo que decía eso elevó su brazo derecho. Llevaba puesta una chaqueta y en la parte inferior de la manga, se distinguía un bulto. Por sus gestos -tenía metida la mano izquierda dentro de la chaqueta- y desafiante mirada, dejaba entrever que portaba un arma. Al menos así lo interpretó la dependienta, que creyó que el bulto era un arma de fuego. Muy asustada abrió la caja, cogió el dinero y, cuando se disponía a entregarlo, el supuesto atracador le soltó: "¡Que no, mujer, que es una broma¡". Seguidamente, dirigió la mano hacia el bultó y extrajo de la manga una pequeña bandeja con dos patas de pollo que acababa de comprar en el supermercado.

Tras unas carcajadas se marchó de allí, casi a la par que entraba al local otra persona. No es descartable que fuera la presencia de esa tercera persona la que le disuadiera de cometer un robo real, según fuentes de las partes.

La empleada llamó rápido a su jefe, y éste, a la policía, que le detuvo varias calles más abajo del establecimiento, aun con las patas de pollo en su poder. En principio, fue detenido por intento de robo. El viernes se celebró contra él un juicio rápido de faltas en el Juzgado de Instrucción 2 de Tarragona. Durante la vista, algunos no pudieron eludir la risa.

El acusado reconoció ante el juez los hechos, pero enfatizando que se trataba de una broma. Miguel R. B. señaló que, cuando vio la cara desencajada de la dependienta, a la que no conocía de nada, decidió zanjar la broma. "Al ver la cara que se le puso, le dije que era una broma. Y no me extraña que pusiera esa cara, ¡con las cosas que se ven por ahí¡", declaró el detenido.

El juzgado le condenó in voce, sobre la marcha, por una falta de vejaciones a una multa de cinco euros durante 10 días. El acusado se conformó con la pena. "Aparentemente no tenía ningún trastorno, pero ¿a quién se le ocurre ir a una tienda a robar con dos patas de pollo?", explica un testigo del juicio.

font: El País


Ja ho veieu, cada qual es distreu com pot o com vol. Poca feina. Ja veieu que no cal anar gaire lluny per trobar notícies divertides.


----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Pomada - Maria Mercè via FoxyTunes

diumenge, 11 de novembre de 2007

Monòlegs: Primera part

Ahir vaig tenir l'oportunitat d'anar a un monòleg en viu i en directe. Aquí a Àvila, hi ha un bar que fa un cicle de monòlegs durant el mes de Novembre. Ahir li va tocar l'oportunitat al monologuista de Màlaga, Tomás Garcia. El monòleg va durar 1:30h i va unir tots els monòlegs que havia realitzat al programa de RTVE "El rey de la comedia".

Aquí us deixo unes fraccions del monòleg que vaig escoltar ahir i amb el qual vaig riure moltíssim. Que els disfruteu!





----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Maroon 5 - This Love
via FoxyTunes

dissabte, 10 de novembre de 2007

Sessió de Cine

Ahir vaig anar al cinema. Cosa que feia temps que no feia (quan dic temps em refereixo a un parell de mesos). Ens vam ajuntar uns quants de la residència i vam escollir pel·lícula. La cartellera d'aquesta setmana estava prou bé, "El orfanato", "13 rosas", "Supersalidos", "Leones por corderos"... i un parell més que no recordo.
Vàrem escollir anar a veure "Leones por corderos" que és la última pel·lícula dirigida per Robert Redford i com a protagonista Tom Cruise. Estareu pensant: I per què no vau anar a veure El orfanato? doncs perquè hi ha una altra noia de la residència que hi volia anar, i no podia i ho vàrem posposar.
Doncs això, vam anar a veure Leones por corderos. Una película d'una durada de 2h aproximadament, i que parlava sobre el conflicte amb Afganistan. Històries de la guerra americana. Una película que, suposo que si fos americana, em faria pensar molt més del que m'ha fet pensar ara.




----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Maroon 5 - This Love via FoxyTunes

divendres, 9 de novembre de 2007

Floreixen les discussions

Sí, senyor!


Com una petita flor al mig d'un camp ple d'herba.



Com en tota bona convivència arriba un punt en que els ocupants d'un mateix espai xoquen en algun aspecte de la seva vida. I d'aquí neix, una discussió. Més forta o més fluixa. Però hi és.

Què si tu em vas dir nosequé... que jo no t'ho vaig dir!

Què si fas molt soroll.... tu em molestes quan vas al lavabo...

Res! tonteries tot plegat, però que provoquen que hi hagi mal ambient entre el grupet que conviu. Jo com que no hi convisc (quan dic això, vull dir que no comparteixo experiències amb elles), faig una mica d'observador passiu i me n'assabento de la majoria de les trifulgues que passen darrera de la porta de la meva habitació. Bé això que faig te un nom: xafardejo! i es clar, me n'assabento de totes les coses que passen aquí, al meu edifici, i a l'edifici dels nois. Així m'entretinc, tot i que la majoria de cops, les xafarderies no són res més que criaturades.
Però bé, alguna cosa tinc que fer per matar el temps! jejej.

dijous, 8 de novembre de 2007

Fira de Puigcerdà

Bé, com diuen per aquí "Lo prometido és deuda". Així que aquí us deixo algunes fotografies que vaig fer de la fira ramadera de Puigcerdà d'enguany. Disfruteu-les.







Mireu els pares com porten els nens a veure els animalons!! què bonic! quin matí de diumenge més profitòs per la canalla.
Les paradetes de la ciutat, estaven molt bé, n'hi havia moltes i molta gent! gairebé no s'hi podia caminar, però vam poder fer el xafarder una estoneta.
Ara ja, fins l'any vinent.

Es diu Vilafranca, aquí i a l'Antàrtida

Resulta que torna a córrer per internet una altra convocatória de Boitcot al cava català. Com és normal sempre arriba a en èpoques nadalenques. Per part d'un dels companys que he fet aquí en terres castellanes, m'ha arribat el següent correu electrònic:

Empieza la guerra del cava

La noticia de hoy es que en Villafranca del Penedés se niegan a colgar la bandera española, porque no pertenecen a este país. Para esta población la venta de cava es una de sus principales actividades económicas, por tanto, como en otros años, unámonos en no comprar cava 'en paises extranjeros', que nuestro dinero se quede para que nuestro país prospere, y no para que un grupo de caraduras vivan muy bien con este cuento.


DAR LA MÁXIMA DIFUSIÓN POSIBLE, QUE NO SE RÍAN MÁS DE NOSOTROS


Villafranca del Penedés, capital mundial del cava, rechaza la bandera española

Presentada una moción en Villafranca del Penedés reclamando que el Ayuntamiento izase las banderas española, catalana y europea fue rechazada por los grupos nacionalistas. Se aprobó una enmienda de los independentistas del CUP –grupo convocante de la manifestación de Gerona en la que se quemó un retrato del los Reyes– para que sólo ondee la catalana. Según informa e-noticies, el pleno fue invadido por una treintena de independentistas portando carteles con el lema 'Española no, catalana, sí'.

Bé, em sembla que no hi ha molt a dir. Per cert on està Villafranca del Penedés?? i per cert, aquesta frase: "unámonos en no comprar cava 'en paises extranjeros'" Catalunya és un país estranger?? i nosaltres, els catalans sense saber-ho!

Jo com cada any, seguiré bevent cava català, ja que està molt bó.

Brindem Catalans. Visca el cava català!

dimecres, 7 de novembre de 2007

Sobre l'autoestima de Catalunya

Fa uns dies que m'he començat un llibre, que un bon amic em va deixar quan vaig marxar cap a terres castellano-lleoneses.


M'agradaria compartir amb tots vosaltres, un fragment de la introducció d'aquest llibre, titulada "Respectem-nos".. Diu així:

"Perquè, permeteu-me la pregunta, si els catalans no defensem els nostres drets, qui en aquest món ho ha de fer? Si els catalans canviem de nom quan sortim de Catalunya, qui en sabrà l'autèntic? Si els catalans ens fem perdonar els orígens, qui ens parlarà amb respecte? Els catalans que, acomplexats davant la dimensió geogràfica d'altres pobles, mesurem per quilòmetres quadrats el grau d'autoestima que correspon a Catalunya, farien bé recordant Sèneca: "Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva." Però, estimem de debò els catalans Catalunya? I si l'estimem, fins a on estem disposats a arribar pacíficament per ella? (...)"
Victor Alexandre

El llibre és un recull de converses relacionades amb la identitat dels catalans amb diferents personatges. Per si algú li interessa llegir-lo, la bibliografia és la següent: Alexandre, Victor (1999): Jo no sóc espanyol, Proa debat, Barcelona.

De tant en tant aniré posant alguns fragments que em semblin curiosos per compartir amb tots vosaltres. Però pensem sobre aquest fragment:

Però, estimem de debò els catalans Catalunya? I si l'estimem, fins a on estem disposats a arribar pacíficament per ella?


dimarts, 6 de novembre de 2007

Sóc oient del Freakandó Matiner

Des que estic per terres castellanes no recordava escoltar el programa de radio de Freakandó Matiner. Aquest programa l'escoltava cada dia, l'any passat, mentre anava a la universitat pel matí.


Aquest matí, com que encara estic a Catalunya (a la tarda ja estaré per terres castellanes :( ), i m'he aixecat prou aviat, l'he pogut escoltar per la radio convencional, i així recordar-me que cada matí, encara que sigui per internet, de 6 a 10 el puc escoltar.


Així doncs, mentre estigui per terres castellano-lleoneses, escoltaré el programa matiner més escoltat a tot Catalunya, que em fa riure i em diverteix.




Si el voleu escoltar, heu de sintonitzar amb Rac 105 o anar a la web.



dilluns, 5 de novembre de 2007

Tradueixo o no tradueixo? (Part 2)

Degut a la meva indecisió sobre la traducció de la pàgina o la no traducció de la pagina, desprès de finalitzar l'enquesta ja tinc la resposta. La resposta que m'heu donat tots vosaltres amb els vostres vots.
Els resultats han estat els següents:

No, valga'm Déu. Què n'aprenguin 40%
Posa-hi un botó d'autotraducció 60 %
Millor un altre blog 0 %
Bé, doncs ja tinc la resposta. Posaré un botó d'autotraducció, què encara que la traducció no sigui massa bona, ja ho entendran.
Gràcies a tots per la vostra col·laboració.

I.E 7

He provat de veure el meu blog amb el nou I.E 7 i com no, no es veu correctament. Passa si fa o no fa el mateix que amb el I.E 6.


És una llàstima perquè és gairebé impossible llegir el blog amb cap d'aquests navegadors, perquè donen forces problemes. La recomanació és la mateixa.




Descarregueu-vos el Firefox. Que l'Explorer només dóna problemes.





Cues a les carreteres




Avui he tornat del meu cap de setmana per la meva terra, la Cerdanya. Preciosa, preciosa! Resulta que com ja vaig posar en un post anterior me n'he anat a la fira de Puigcerdà. Hi hi havia moltíssima gent. Sembla mentida que es pugui omplir tant una comarca al cap de setmana. Si nois, no se si els caps de setmana hi ha més barcelonins a Barcelona o a la Cerdanya, però bé tan s'hi val.

El cap de setmana genial, però la tornada....



Com sempre, la tornada ha estat dura. Per què? doncs perquè tothom torna el mateix dia, a les mateixes hores i les carreteres, per acabar-ho d'arreglar, estan amb obres. Tots aquests factor formen una cua impressionant, i si a més hi afegeixes alguna topadeta o accident les cues ja són monumentals. Doncs això ha passat avui, pel tunel del Cadí hi havia 15 km de cua, tot just sortint del túnel, per Ponts hi havia tallat el transit en ambdós sentits per culpa d'un accident. La única manera de lliurar-te'n de les cues era o anar per la collada de Tosses o esperar a que es fes tard i arribar molt tard. He escollit la segona, i he arribat a misses dites a casa, però he baixat molt tranquil·la i no m'he trobat cap retenció.


La frase del dia és:


Per què esperar-te al cotxe, si et pots esperar comodament a casa?

dissabte, 3 de novembre de 2007

FELICITATS PALLASSA!!

Avui toca parlar una mica de mi, perquè un cop a l'any és el meu dia. Bé també és el dia de molta gent més, però que no conec. Però bé.
A que no endevineu quants anys faig???

Una matinada del 3 de novembre de fa 22 anys, vaig néixer jo. Exactament a les 3:00 a.m (popularment dit les 3 del matí). Un pes una mica just, 2,750 kg. que de fet, ara, encara conservo (lo del pes just, esclar).
Així és. Ha arribat el dia en que faig 22 anyets, coneguts com els dos aneguets.
I com em diuen els meus amics, ja estàs més lluny dels 20 i més a prop dels 30!
I com que m'estimo molt, em felicito a mi mateixa! jejeeje
FELICITATS PALLASSA!!
Felicitats també a tots els nascuts el 3 de Novembre! Som els millors!

divendres, 2 de novembre de 2007

Fira a Puigcerdà

Aquest cap de setmana és la fira de Puigcerdà. Aquesta fira és coneguda per la seva part ramadera, especialment dedicada al cavall bretó. Així doncs, aquesta fira és una gran ocasió per veure cavalls i tota mena de bestiar, per això hi veus molts nens passejant amb els seus pares que de tant en tant trapussen perquè estan embadalits mirant aquells animals tan grans.



A part de fira ramadera, també hi ha paradetes. Com m'agraden! Xafardejo, em passejo... i a més, passo fred. Perquè a Puigcerdà hi fa fred, molt fred. Veus com la gent va abrigada fins dalt de tot amb la bufanda i els guants, i fins i tot el gorro.

Així que demà, agafaré el "cotxet" i a passejar per Puigcerdà!

dijous, 1 de novembre de 2007

Pèrdua de temps a Atocha



Ahir, vaig tenir la sort de poder perdre el temps (mai tan ben dit) per l'estació d'Atocha de Madrid. Molt maca, però quan tens ganes de marxar cap a casa, es fa molt pesat.

A les 19,50h estava esperant per poder embarcar al meu tren AVE que havia de sortir a les 20,10h. De fet hi havia una cua d'espera que no arribava a veure el final. Jo estava pel principi, per sort meva. Passen els minuts i es fan les 20,00h, la gent comença a fer comentaris nerviosos sobre el retard que tindrà el tren, i que arribaran tard a sopar, etc.

El cert es que a les 20,00h tothom veia clar que el tren sortiria tard, doncs si haguèssin obert les portes per embarcar a les 20,00h, potser haguèssim marxat a les 20,15h. Però, no! resulta que el tren que havíem d'agafar no hi era. Aquest tren no va arribar fins l'hora en què havia de marxar. Quan va arribar, van haver d'enganxar-hi un altre tren amb 12 vagons més, perquè com que havien suprimit el tren ave anterior que anava a Huesca, havien de fer cabre tots aquells passatgers a algún lloc.

Un cop tot està a punt, comencem a embarcar les més de 600 persones que anàvem a aquell tren AVE, en el que no hi cabia ni un bri de pa més. Total que vam sortir de Madrid 20 min més tard.

Per acabar de solucionar el tema del retard, vam haver d'aturar-nos a totes les estacions que no tenia prevista parada: Guadalajara i Calatayud. Després d'això ja ens avisen per l'altaveu que el tren porta 35 minuts de retard.

Bé, la qüestió és que vaig perdre el meu temps en un retard de renfe (com altres cops a la vida), però la part bona és que potser em tornen alguna cosa de diners, tot depèn del motiu...


Amb renfe ja se sap, qui no hi perd el temps, és perquè té sort!


----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Sopa de Cabra - Mai Trobaràs via FoxyTunes