dijous, 13 de maig del 2010

Somriure salat

Avui m'han esbossat més d'un somriure, també m'han robat algun que altre crit i perquè no dir-ho, un bri de decepció. Un dia força equilibrat, al cap i a la fi, i amb un regust un pèl agre-dolç.

Intentar estar atent al que necessiten els que t'envolten i intentar acontentar-los no sempre és fàcil, i a vegades, la resposta no és la esperada (o desitjada). Però la majoria de vegades l'esforç val la pena, sempre que hi hagi algú capaç de robar-te un somriure, i per sort jo el tinc aquest algú(potser caldria dir tinc algú's) i és un somriure, el d'avui, un pèl salat, però encantador.

Però bé, ara és moment de reomplir el got per demà, que a la nit sempre està una mica més buit que al matí. I s'ha d'aprofitar demà que és una jornada light.

dijous, 29 d’abril del 2010

A fer neteja...

Resulta que en aquest llarg període de descans blocaire el meu petit Ayreh es va morir d'un excés d'ús i vaig haver de canviar-lo. Ara tinc en Wicked, un genial Easynote TJ66 molt faixoneti... com els portatils que fan avui en dia i que m'acompanya a tot arreu on vaig.

Ara en Wicked m'ajuda en les meves tasques, i una d'elles és tornar a escriure aquí.

Poc després de tornar a escriure, però, vaig revisar tots els continguts que tenia posats al bloc. I sorprenentmet em vaig trobar com alguns dels enllaços ja no eren actualitzats. La veritat es que quan vaig deixar d'escriure, també vaig deixar de llegir alguns blocaires als quals tenai enllaçats. Ara, fa uns dies em vaig posar a revisar-los, i malauradament em vaig adonar que quan jo vaig deixar el bloc aparcat, amb mi ho van fer la majoria dels meus enllaços.

Per aquesta mateixa raó, em veig obligada a fer algunes modificacions a la llista dels meus enllaços, i ja posats a fer neteja, també em posaré a mirar de manera més acurada els arxius obsolets, o més ben dit a arxivar de l'ordinador.

És moment de fer neteja informàtica.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Dimarts i 13... un any i un mes més tard

Sembla que m'he entretingut més del que em pensava...


Sembla que he tingut un pèl abandonat aquest espai tant meu a la xarxa... (val a dir, tant meu i tant dels altres)


Sembla, això si, que no s'ha mogut del lloc i això m'alegra...

Ara retorno a l'escriptura, i és per mi, i també per a aquells lectors que em van seguir en algun moment, i que espero amb ànsia que em tornin a seguir.

Després de marxar a comprar xupa-xups el dia 13 de Març del 2009, i perdrem pel camí... (imagineu-vos quin camí més llarg he recorregut, cal dir que a part de llarg també força carregat d'emocions i històries que mica en mica anirem descobrint) ara retorno, i us vull regalar les meves paraules, una mica renovades perqué l'edat és un punt, ja ho sabeu.

Per agrair-vos, a tots els que esteu aquí, ja que avui és Dimarts i 13 cal fer honor a aquesta bona tradició. Perqué avui és el dia blocaire i personal del xupa-xups. Per aquesta raó us regalo a tots un xupa-xup virtual, preneu-lo i assaboriu-lo en honor meu.




Gràcies a tots per la vostra paciència.

divendres, 13 de març del 2009

Ganyoteja simpàticament!

Avui, i solament perquè és avui, i perquè m'he aixecat amb una ganyota simpàtica a la cara. Potser aquesta ganyota m'ha retornat petits instants de lucidesa blocaire. Aquesta ganyota que ha aparegut per art de màgia, i tot per poder-la regalar a tothom que em mirava. M'encanta. Sembla com si darrere hi hagués quelcom tan...

Potser està creixent alguna cosa, potser aquesta ganyota del no res està expandint la meva imaginació cap allà on les girafes, amics meus, tenen taques de color verd prat, i les zebres tenen les ralles amb degradats taronges i blaus. Potser aquell follet que vigila al bosc dels Osmijeh ha donat un salt per a repartir la pols màgica, i a mi me n'ha tocat una mica.Justificació completa
Bé, tan se val el motiu, però se que per a tothom, i per cadascún de nosaltres, hi ha algú que ens fa ganyotejar tan sols en estar present en la nostra ment, i qui sap, potser algun de nosaltres no té només un algú, sinó que té més d'un algú que li provoca aquesta ganyota simpàtica.

I creieu-me, val la pena ganyotejar simpàticament, es a dir, somriure.



Per això, avui, i cada dia, regalo un somriure a tothom qui el vulgui agafar. Perquè mai es sap quan pot fer falta.


Ganyotejeu simpàticament!


dimarts, 13 de gener del 2009

Dimarts 13 - Dia del xupa-xup

Avui dimarts i 13. Dia per a molts dolent, degut a les supersticions que aquest benvolgut dia, dimarts, com qualsevol altre, però que per portar un 13 posat al damunt la gent tem.

La Wikipedia (si la castellana) ens diu literalment "En las culturas de España, Grecia y los países de Latinoamérica, el martes 13 es considerado un día de mala suerte. Hay mucha gente con fobia a este día, que no viaja a ningún lado por superstición. La fobia a este día se llama Trezidayomartiofobia o Triscaidecafobia."

Us ho hagués posat en català, però es que la meva amiga Viquipèdia no hi consta cap entrada de Dimarts 13. Però bé, remarquem, ens diu que las culturas de España, Grecia y países latinoamericanos... depen d'on siguem serem supersticiosos o no. Ara be, si consideres que la teva cultura no consta en cap de les enunciades explicaria el fet de no ser supersticiós al dimarts 13? Jo, de cultura catalana (no enumerada a la definició wikipediocastellana i que per suposat no sobreentenc que s'incologui a cultura de España) no sóc supersticiosa, doncs avui ha estat un dia, com els que fa dies no vivia, amb tot de coses agradables i sorprenents.

La cosa més colpidora, ens han regalat un xupa-xup.

A hores d'ara estareu pensant,"i què té de sorprenent que et regalin un xupa-xup?" doncs que ens l'ha regalat una desconeguda, al veure que voliem adquirir-ne en un lloc i que allà no en tenien. De forma altruista, aquesta desconeguda s'ha acostat a la nostra taula i ens ha dit "he sentit com demanaves xupa-xups i et deien que no en tenien, i jo com que en tinc dos te'ls regalo"

Són fantàstics i meravellosos aquests actes altruistes de desconeguts. I tan de bó, tothom fos com aquesta desconeguda.
A partir d'ara, i des del bloc d'Un desig d'hivern... atribueixo el nom de Dia del xupa-xup al Dimarts 13. Dia en que tothom que pugui adquirirà un xupa-xup i el regalarà a algu. I això ho diu, na yourwi(nterwish).

diumenge, 11 de gener del 2009

Sentiments musicals

Una cançó...

Per tu:


Per mi:


Segons com, cal dir-ho, no hi ha justificacions vàlides si les coses no es tenen clares. Hi ha decisions que han de ser meditades, perquè o sinó fan més mal del que caldria.

divendres, 9 de gener del 2009

missatge

Aquell temps verbal que tant m'agradava, s'ha esmunyit.
Sembla que d'un dia per l'altre hagi deixat d'exisitir.

Però al cap i a la fi només són paraules,
paraules que tallen com el fil d'un ganivet.
Una lluita que no sembla portar enlloc,
una batalla que el meu exercit està a punt de perdre.