divendres, 13 / març / 2009

Ganyoteja simpàticament!

Avui, i solament perquè és avui, i perquè m'he aixecat amb una ganyota simpàtica a la cara. Potser aquesta ganyota m'ha retornat petits instants de lucidesa blocaire. Aquesta ganyota que ha aparegut per art de màgia, i tot per poder-la regalar a tothom que em mirava. M'encanta. Sembla com si darrere hi hagués quelcom tan...

Potser està creixent alguna cosa, potser aquesta ganyota del no res està expandint la meva imaginació cap allà on les girafes, amics meus, tenen taques de color verd prat, i les zebres tenen les ralles amb degradats taronges i blaus. Potser aquell follet que vigila al bosc dels Osmijeh ha donat un salt per a repartir la pols màgica, i a mi me n'ha tocat una mica.Justificació completa
Bé, tan se val el motiu, però se que per a tothom, i per cadascún de nosaltres, hi ha algú que ens fa ganyotejar tan sols en estar present en la nostra ment, i qui sap, potser algun de nosaltres no té només un algú, sinó que té més d'un algú que li provoca aquesta ganyota simpàtica.

I creieu-me, val la pena ganyotejar simpàticament, es a dir, somriure.



Per això, avui, i cada dia, regalo un somriure a tothom qui el vulgui agafar. Perquè mai es sap quan pot fer falta.


Ganyotejeu simpàticament!


dimarts, 13 / gener / 2009

Dimarts 13 - Dia del xupa-xup

Avui dimarts i 13. Dia per a molts dolent, degut a les supersticions que aquest benvolgut dia, dimarts, com qualsevol altre, però que per portar un 13 posat al damunt la gent tem.

La Wikipedia (si la castellana) ens diu literalment "En las culturas de España, Grecia y los países de Latinoamérica, el martes 13 es considerado un día de mala suerte. Hay mucha gente con fobia a este día, que no viaja a ningún lado por superstición. La fobia a este día se llama Trezidayomartiofobia o Triscaidecafobia."

Us ho hagués posat en català, però es que la meva amiga Viquipèdia no hi consta cap entrada de Dimarts 13. Però bé, remarquem, ens diu que las culturas de España, Grecia y países latinoamericanos... depen d'on siguem serem supersticiosos o no. Ara be, si consideres que la teva cultura no consta en cap de les enunciades explicaria el fet de no ser supersticiós al dimarts 13? Jo, de cultura catalana (no enumerada a la definició wikipediocastellana i que per suposat no sobreentenc que s'incologui a cultura de España) no sóc supersticiosa, doncs avui ha estat un dia, com els que fa dies no vivia, amb tot de coses agradables i sorprenents.

La cosa més colpidora, ens han regalat un xupa-xup.

A hores d'ara estareu pensant,"i què té de sorprenent que et regalin un xupa-xup?" doncs que ens l'ha regalat una desconeguda, al veure que voliem adquirir-ne en un lloc i que allà no en tenien. De forma altruista, aquesta desconeguda s'ha acostat a la nostra taula i ens ha dit "he sentit com demanaves xupa-xups i et deien que no en tenien, i jo com que en tinc dos te'ls regalo"

Són fantàstics i meravellosos aquests actes altruistes de desconeguts. I tan de bó, tothom fos com aquesta desconeguda.
A partir d'ara, i des del bloc d'Un desig d'hivern... atribueixo el nom de Dia del xupa-xup al Dimarts 13. Dia en que tothom que pugui adquirirà un xupa-xup i el regalarà a algu. I això ho diu, na yourwi(nterwish).

diumenge, 11 / gener / 2009

Sentiments musicals

Una cançó...

Per tu:


Per mi:


Segons com, cal dir-ho, no hi ha justificacions vàlides si les coses no es tenen clares. Hi ha decisions que han de ser meditades, perquè o sinó fan més mal del que caldria.

divendres, 9 / gener / 2009

missatge

Aquell temps verbal que tant m'agradava, s'ha esmunyit.
Sembla que d'un dia per l'altre hagi deixat d'exisitir.

Però al cap i a la fi només són paraules,
paraules que tallen com el fil d'un ganivet.
Una lluita que no sembla portar enlloc,
una batalla que el meu exercit està a punt de perdre.

dijous, 18 / desembre / 2008

A tu, luky_jr, que ja no hi ets

Perquè en aquella època érem el luky_jr i la |y4.

Per les llargues hores que ens vam passar via internet xerrant abans de trobar-nos.

Perquè tu em deies "Jo se qui ets" i jo et responia amb un "doncs jo no", i em contestaves "tu i jo ja ens coneixem"

Perquè quan ens vam trobar ja sabíem que passaria

Perquè tot va començar un cap d'any

Perquè vam estar junts

Perquè ho vas ser tot per mi, i ho vaig ser tot per tu

Per aquella veu que quan escoltava m'agradava tant

Per les vegades que t'ho havia dit, i les que encara t'ho hauria hagut de dir

Per aquell programa de ràdio que vam fer, i amb el que vam riure tant

Per les llargues hores que vaig estar parlant de tu aquell any, i les vegades que em venies al cap anys posteriors

Per les converses en el messenger en les que m'assaltaves amb un "Hola fea" molt carinyós a altes hores de la nit

Per l'enveja que deies que em tenies per haver pogut estudiar el que t'agradava

Per cada vegada que em demanaves l'opinió de les teves obres

Perquè ets un gran exemple de valentia i força

Per l'enyorança, i els records

Per tot, perquè eres tu, per... perquè no tinc paraules per dir tot el que et trobaré a faltar, malgrat no haver estat al teu costat físicament durant molts anys.

A tu, luky_jr, que ja no hi ets

No t'oblidaré

|y4

dijous, 11 / desembre / 2008

Qui/què

Triaré, Estaràs, Veurà, Farem, Entendreu, Regalaran...

Tots tenen quelcom en comú. Cap indica el quan, tan sols indiquen el què. Però no només indiquen un què, sinó que també un qui, un qui que es sobrentén. Un qui que després del què és dels components més importants de qualsevol frase. Un qui, subjecte el·liptic, un què, predicat. El quan, en canvi, no és necessari, però tot i així serà, tard o d'hora, però serà, si al qui no li sorgeixen imprevistos per dur a terme el què.

Totes aquestes paraules formen part d'un temps verbal, si, hom ara mateix ja deu saber-lo. Temps verbal propi de planificacions futures, que emprem molt acuradament a aquesta època de l'any per a nous propòsits, i futures promeses, que al final s'acaben tornant paper mullat. Per això, durant aquesta època, aquest temps verbal és més emprat que cap altra època, al menys d'una forma més explicita. Per això, cal evitar emprar-lo en excés. Hom tendeix a l'excés. Si se'n fa un ús acurat, dóna esperança. Una esperança de que hi ha més, que desprès hi haurà més, de què no es quedarà tan sols amb el present.

Per aquesta raó m'agrada tant aquest temps verbal. El futur simple. Però encara m'agrada més quan la persona que acompanya el verb és la primera persona del plural. Nosaltres. I encara millor si aquest qui acompanyat amb un què futur, sempre i quan siguin positius, surtin dels teus llavis.

Anirem, veurem, estarem, mirarem... Nosaltres.

dimarts, 25 / novembre / 2008

Nocturnitat

Curiosejant el cel nocturn d'estrelles atapeït, m'embadaleixo tot mirar-lo allà on hi ha ben fosca nit.

Llesta i caparruda pot ser, la llumeta d'un estel prou menut, que intenta escolar-se per allà on vol i es mostra també tossut.

Obriré, jo, la finestra i tancaré tots els llums, llumets i llumins, perquè aquesta brillantor estel·lar pugui escolar-se ben endins.

Fent ziga-zagues s'esmuny per l'escletxeta, a través de la qual es veu una zona que, en sí, és força estreta.

Ombres hi han per arreu durant la nit. Si no arriba la llumeta que t'il·lumini, pot ser que topis amb quelcom d'imprevist.

L'únic que s'escola, per on en moltes ocasions tinc el cap, serà de segur aquella llumeta de l'estel què tot ho sap.

Les boniques estrelles formen un dibuix curiós, un estruç que sembla correr tot fugint d'un lleó grandiós.

A l'esquerra de l'estruç hi ha uns altres estels que formen un cargolet. Sembla que les banyes, això si, les té de dret.