Avui, i solament perquè és avui, i perquè m'he aixecat amb una ganyota simpàtica a la cara. Potser aquesta ganyota m'ha retornat petits instants de lucidesa blocaire. Aquesta ganyota que ha aparegut per art de màgia, i tot per poder-la regalar a tothom que em mirava. M'encanta. Sembla com si darrere hi hagués quelcom tan...
Potser està creixent alguna cosa, potser aquesta ganyota del no res està expandint la meva imaginació cap allà on les girafes, amics meus, tenen taques de color verd prat, i les zebres tenen les ralles amb degradats taronges i blaus. Potser aquell follet que vigila al bosc dels Osmijeh ha donat un salt per a repartir la pols màgica, i a mi me n'ha tocat una mica.

Bé, tan se val el motiu, però se que per a tothom, i per cadascún de nosaltres, hi ha algú que ens fa ganyotejar tan sols en estar present en la nostra ment, i qui sap, potser algun de nosaltres no té només un algú, sinó que té més d'un algú que li provoca aquesta ganyota simpàtica.
I creieu-me, val la pena ganyotejar simpàticament, es a dir, somriure.

Per això, avui, i cada dia, regalo un somriure a tothom qui el vulgui agafar. Perquè mai es sap quan pot fer falta.
Ganyotejeu simpàticament!
9 comentaris:
oh, gràcies, és un dels millors regals que es poden fer.
Jo n'agafo un d'aquests somriures :)
Jo m'estic acostumant a ganyotejar simpàticament tothom. És divertit, perquè la gent et correspon i tu encara tens més ganes de ganyotejar. Veus, el teu escrit també m'ha fet ganyotejar, oi que tu també ganyoteges en saber-ho? És fantàstic!
I want to ganyotate in every moment of my life!!!!
Un somriure sincer és una cosa molt especial. Tria molt bé a qui els regales!
Aquests missatge són els que fan que vulgui seguir seguint-te.
Una abraçada!
Tot i que l'últim post és de fa força temps i no sé si llegiràs aquest missatge, m'agradaria preguntar-te... ets la Evanis?
Si Xavi, fa molt temps era la Evanis, també vaig ser la ly4 suposo que ho deus haver deduit del post al luky_jr. Ens coneixem¿?
I tant que ens coneixem Noe!
Osti t'havia perdut la pista completament! Estic content de veure que encara estàs vivita y coleando.
Suposo que no has deduit qui soc perquè no deus haver vist la meua adreça d'email. Només et diré que Xavi és un pseudònim, i que el cognom postís és metralla. Ara? ;)
Bé, ja parlarem, que marxo corrent cap a París de vacances. Molt content de saber de tu.
PD: Segueixo mantenint contacte amb en Toni i altra gent de per allí dalt! Ja t'explicaré! Ciao
Per molts anys! ;)
Publica un comentari a l'entrada