Quan ni escriure consola la ment, és llavors quan necessito quelcom. Quelcom. Potser un espai, activitat, llibre, companyia nova ajudarien, però no és això el que em fa falta.És llavors quan més trobo a faltar a la Nina.
Trobo a faltar que se m'enfili per damunt i se'm passegi per l'espatlla tot roncant desesperadament, fins que al final te la treus del damunt per pesada. Enyoro les petites mossegades que em fa als dits quan té ganes de jugar o quan es passeja per damunt del llibre que estàs llegint tot reclamant la teva atenció.
Aquella petita Nina, que fa tanta companyia.
Aquest cop no! aquest cop no permetré de cap de les maneres que m'ho tornin a fer.
Trobo a faltar que se m'enfili per damunt i se'm passegi per l'espatlla tot roncant desesperadament, fins que al final te la treus del damunt per pesada. Enyoro les petites mossegades que em fa als dits quan té ganes de jugar o quan es passeja per damunt del llibre que estàs llegint tot reclamant la teva atenció.
Aquella petita Nina, que fa tanta companyia.
Aquest cop no! aquest cop no permetré de cap de les maneres que m'ho tornin a fer.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentaris:
aquests amics que ho donen tot per una carícia
En el fons saps que tornaras a deixar que faci de les seves... A mi em passa igual amb la meva gosseta. Quan em posa aquella carona no puc negar-li res ;)
Publica un comentari a l'entrada