dimarts, 25 de novembre del 2008

Nocturnitat

Curiosejant el cel nocturn d'estrelles atapeït, m'embadaleixo tot mirar-lo allà on hi ha ben fosca nit.

Llesta i caparruda pot ser, la llumeta d'un estel prou menut, que intenta escolar-se per allà on vol i es mostra també tossut.

Obriré, jo, la finestra i tancaré tots els llums, llumets i llumins, perquè aquesta brillantor estel·lar pugui escolar-se ben endins.

Fent ziga-zagues s'esmuny per l'escletxeta, a través de la qual es veu una zona que, en sí, és força estreta.

Ombres hi han per arreu durant la nit. Si no arriba la llumeta que t'il·lumini, pot ser que topis amb quelcom d'imprevist.

L'únic que s'escola, per on en moltes ocasions tinc el cap, serà de segur aquella llumeta de l'estel què tot ho sap.

Les boniques estrelles formen un dibuix curiós, un estruç que sembla correr tot fugint d'un lleó grandiós.

A l'esquerra de l'estruç hi ha uns altres estels que formen un cargolet. Sembla que les banyes, això si, les té de dret.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Com més el llegeixo més m'agrada...
Sobretot aquelles dues paraules!
Que bona que ets!

Anònim ha dit...

Carai Yourwi!! Quin plaer llegir aquest text poètic!