divendres, 30 de maig del 2008

D'excursió

Oooh, quines coses més boniques.

Tothom que em llegeix, ja sap, d'alguna manera o altra que m'agrada voltar i visitar llocs nous. Doncs evidentment sempre que tinc la oportunitat ho aprofito.
Aquesta vegada no us parlaré d'una ciutat amb molta cultura i monuments, no, us parlaré d'un meravellós paratge natural, el Lago de Sanabria.
El Lago de Sanabria es troba a la província de Zamora, a l'antic territori 'Leonés' i ja gairebé a terres gallegues. Es tracta d'un llac enorme, que va sorgir de manera natural fa aproximadament 200 anys, degut a un terratrèmol proper al curs d'un riu.


Aquesta foto, no la vaig fer jo. Jo no vaig enganxar tan bon dia, perquè estava núvol. Això sí, no va ploure i s'estava de meravella. Us congratularé amb unes petites fotografies de l'entorn al llac.

Vam finalitzar la visita a la zona, dinant en un poblet d'allà, el qual s'anomenava La Puebla de Sanabria. Què bé que vam menjar, i en quantitat. Un poble força curiós, perquè era d'allò més petit, però hi vam poder contar 16 hostals/cases ruals/hospederies, suposo que la bellesa del paratge atrau a molt turisme.


Gràcies a la meva companya de viatge, amb la que ens ho vam passar genial.

dijous, 29 de maig del 2008

L'època més preuada

El mes s'acaba, i amb ell les classes de la Universitat de Salamanca, (les de la URV ja fa dies que van acabar). Això implica, que estem apunt de endinsar-nos dintre de l'època d'exàmens, tan preuada per tot estudiant universitari.

D'algunes assignatures, es pot dir que he tingut la sort, ja que no em fan examen (com ja vaig dir Història de la música i el folklore és una d'elles), i per aquesta raó, enguany de les 4 assignatures que faig a la USAL possiblement només m'hagi de presentar a dos... això si, no trec que a la URV m'he de presentar a dos més, però això és poc important.

Tot i només tenir dos assignatures, m'hauré de posar a estudiar amb colzes, perquè les dos que em queden són d'aquelles que t'has de saber el temari sencer i desprès l'has d'expulsar a través del bolígraf al paper que t'han donat, això sí, enlloc diu que encabat de l'examen t'hagis de recordar d'alguna cosa.


Finalment vull desitjar-vos sort als que ja esteu d'exàmens o els comenceu aviat, així com els que han d'avaluar a d'altres.

dimarts, 27 de maig del 2008

Festes? Molta Festa


Aquest cap de setmana m'he convertit, durant una estona, en patumaire, en concret el dissabte, bé més ben dit, gairebé tota la tarda i la major part de la nit del dissabte. Si senyor, vaig anar a la Patum de Berga d'aquest any.

Ja feia anys que hi volia assistir, però sempre s'esqueia malament, perquè, o bé tenia exàmens, o bé em trobava que aquell cap de setmana tenia alguna altra responsabilitat a fer. Però aquest any, m'ho combinat molt bé, i mira que s'ha escaigut força malament, i bé a l'hora. Resulta que aquest cap de setmana a part de la Patum de Berga, també eren les festes del meu poble, i es clar, es feia difícil compaginar-ho tot. Però senyors, ho vaig aconseguir, i a més amb molt bona companyia.

Tot i que no vaig poder veure la Patum complerta, perquè només surt el dijous i el diumenge, m'ho vaig passar d'allò més bé entremig de tanta gent que es movia darrere dels gegants, la guita, o les masses. La veritat es que, de tanta gent que hi havia, que gairebé no es cabia als carrers ni places de la ciutat, és més, quan començava a saltar algú, acabaves saltant encara que no volguessis, degut a que estaves tan apretat, que o saltaves o et feien saltar.

També cal dir, que a la Patum vaig poder anar al concert d'Obrint Pas, que des que van treure el disc Benvinguts al Paradís no els havia vist, vaig saltar, vaig córrer, vaig passejar, vaig cantar, vaig cridar... i em vaig cansar una mica. En acabar el concert d'Obrint Pas, que va estar d'allò més bé, vam decidir, amb la meva amiga, tornar-nos-en cap al poble, que no queda massa lluny de Berga. Com era d'esperar, i ja ens imaginàvem, ens van parar els mossos d'esquadra, aproximadament crec que n'hi vaig contar una dotzena.... no fos cas que ens escapéssim.... Control d'alcoholèmia, es clar que sí! ja era hora que posessin un control on l'havien de posar home. Ré, 0,0 i seguim el camí.

Al arribar al poble, ens vam arribar al ball de festa major, que tot i ser avançada la nit, encara estava en dansa. I allà vam acabar la festa.

Perquè desprès es digui que no es pot anar a dues festes a la vegada, jo ho vaig fer aquest cap de setmana, visca la Patum i les festes del meu poble.

L'any vinent, aviam si podem tornar-hi a la Patum, i veure-la complerta juntament amb el Tirabol. A veure quan cau corpus l'any vinent, esperem que escaigui en un cap de setmana millor que aquest.

Per cert, cal dir-ho, la "Barreja" està boníssima!

dilluns, 19 de maig del 2008

Esvaïment d'idees

Davant la pantalla en blanc... No pot ser! tantes idees que tenia quan no estava davant de la pantalla, i ara s'han esvaït totes de cop.

Últimament tinc un problema. El problema és que tinc molta feina a fer amb l'ordinador, com projectes i treballs en els que tinc una idea i la desenvolupo. La qüestió és que totes les bones idees em venen al cap quan no estic davant de l'ordinador, i llavors penso, "Ja ho faré desprès, que ara no en tinc ganes de posar-me a l'ordinador" i tot apuntar-me alguna paraula que després em faci venir memòria, sembla com si l'ordinador m'esborrés la memòria a curt termini i eliminés per complert tota possibilitat de inspiració o feliç idea.

Crec que últimament el material fungible m'inspira més. Hauré de provar de fer-ho tot amb paper i desprès escanejar-ho per a plantificar-ho al ordinador. No ho se, de moment ja estic farta d'ordinador, així que me'n vaig a estudiar una estona de material fungible, aviam si em torna a venir la inspiració per a poder arrencar aquests treballs que tinc aparcats, entre ells la realització d'una webquest.

dijous, 15 de maig del 2008

Dificultats guitarrístiques

Mira que la vida n'és de difícil, doncs avui m'han intentat complicar una mica més la meva vida. Resulta que he rebut una trucada força curiosa, aquesta tarda.

De hom que m'envolta es sabut que vaig estudiar guitarra clàssica (i de qui no era sabut, ara ja ho sap). Evidentment, desprès de 6 anys de guitarra, vaig obtenir-ne algun domini, i coses com l'afinació i execució d'obres se'm donaven força bé, al menys hi disfrutava tocant.


Bé, al que anava, hi ha gent que s'empenya en complicar la vida. M'han trucat, tot dient-me: "Ara tinc que aprendre a tocar la guitarra, i t'he agafat la que tenies al poble. Per cert, ja li he posat la corda que li faltava". I jo tot pensant, i ara com que li ha donat per posar-se a aprendre a tocar la guitarra... (pregunta que he realitzat uns instants més tard) la resposta ha estat d'allò més sorprenent: "Es que el dijous vinent presentem la cantata i hi ha una part que s'acompanya amb guitarra" valga'm déu! ha d'aprendre a tocar la guitarra en
menus d'una setmana, que dur! Bé la trucada no ha sigut perquè li ensenyes a tocar la guitarra via telefònica, això encara hagués estat fàcil, no! ha estat perquè l'ajudés a una cosa un pèl més punxeguda. Via telefònica havia d'explicar i ajudar a afinar una guitarra.

No ho proveu mai, i menys si la persona que te en mans la guitarra a afinar no sap com ha de girar les claus d'afinació, i encara menys si no ha agafat mai una guitarra en sa vida.

La conversació ha anat una mica així:
(...)
- La 6a corda ha de sonar un Mi, en concret un Mi2.
- A mi em sona la corda a Re
- Doncs llavors l'has de pujar a Mi
- I com ho faig?
- Girant la clau de la 6a corda
- Però cap a on la tinc que girar?
- Cap a la paret
- Es a dir, no cap a mi, sinó cap a la paret
- Si
- Aviam, ara sona un mi?
- No ho se, el telèfon distorsiona una mica...
- I ara?
- Compara-ho amb el piano
(...)
Total he aconseguit minimament que entengués que la primera corda era un Mi i que la sisena també, i que amb un teclat elèctric que es podien fer miracles. Al final he hagut de marxar, tot donant-li un programa per afinar la guitarra a través de l'ordinador. No se que tal haurà acabat la cosa, el que si que se és, que no ho proveu mai!



dimecres, 14 de maig del 2008

No ens està re

Desprès de dies d'aigua i aigua, que ben vinguda sigui, es clar, el sol sembla que no vulgui acabar de tornar. Fa amagos com si no volgués mostrar-nos la seva careta d'escalfor, al menys des que vaig marxar de Barcelona el diumenge no he vist el sol gaire estona seguida, bé si, en el meu trajecte de retorn a Àvila hi havia zones en que si que en feia de sol, però es clar, me les passava de llarg.

Però jo volia parlar sobre les pluges a Catalunya, es que no hi sap ploure. Ja fa temps que ho dic això, al menys a la costa. Perquè no se com s'ho fa el temps que plou poques vegades, però quan hi plou hi ha inundacions, i es tallen carreteres per caigudes d'arbres, i els trens queden tallats també perquè un arbre trenca la catenària... la veritat, tot plegat molt trist, però llavors veus que tothom que es queixava que no plovia i que feia falta, etc, etc i amb l'arribada de la pluja, tothom es queixa perquè plou.

No estem mai contents. Però això si, ja toca veure una mica el sol,que aquí a Ávila ja fa una setmana i mitja que no el veuen i que plou tots els dies. I la veritat, no han sofert cap problema al estil català.



dilluns, 5 de maig del 2008

(Petits) Instants, coses...

L'he vist moltes vegades, aquesta pel·lícula, i m'encanta. Avui l'he tornat a veure, i m'ha recordat que poc valorem les petites coses, i lo feliços que ens poden fer si les tenim en compte, es a dir, si les valorem.

Coses petites com una mirada, un gest, una paraula, un somriure... un instant. I que poc les tenim en compte normalment, sempre busquem quelcom més gran, més vistós, més... no ho se.

Les coses petites, al cap i a la fi ens aporten petits instants de felicitat, dels que no ens n'adonem. Si, potser són petits instants, però és millor que no tenir-ne.

diumenge, 4 de maig del 2008

Pont(i ficat) que ja ha passat

Oooh quin pont!

Senzillament fantàstic. Ben acompanyada, i el més important de tot, a la meva terra catalana, i concretant encara més, al meu estimat Pirineu ceretà. Llàstima que les coses bones s'acaben ràpid, veritat?

Els dies han passat ràpid, perquè evidentment, quan t'ho passes bé, el temps passa volant. Mira tu, he rigut moltíssim, he parlat moltíssim, he fet molta broma, he passejat per aquests pobles tan bonics que hi ha, m'he cremat amb el sol que feia, tot i que no he anat a prendre el sol... i no hi havia tanta gent com em pensava.

El pont ha finalitzat amb la nostra assistència a l'Aplec de la Mare de Déu de Bastanist, evidentment al Santuari de la Mare de Déu de Bastanist, on hi havia un fotimé de gent de tota la contrada. Hem gaudit d'unes vistes inigualables de les muntanyes del Cadí, i hem sapigut controlar el moment de marxar perquè no ens enganxés la tempesta que pocs minuts més tard ha començat.


Gràcies,a vosaltres , per aquesta companyia tan agradable i per fer-lo tan genial.