Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 d’octubre del 2008

Records musicals

Ja ho diuen que la música és quelcom que marca a la vida d'una persona, independentment de que t'agradi o no. I el que resulta més curiòs, és, que ja de ben petits podem apreciar la música, bé apreciar, potser no és la paraula. No ho se, ara no trobo la paraula més addient. Però anant al que anava, la música ens marca, ens recorda instants, moments, o fins i tot sentiments, però el que jo no em pensava és que, des de tan joves, en poguèssim tenir record.

Avui, anant amb el cotxe cap a la meva multitudinària classe d'anglès, estava escoltant la ràdio quan han posat una cançó que m'ha portat records, vells records. Mentre gaudia de l'escolta, m'ha portat una sensació de benestar, tranquilitat que feia temps que no sentia. He recordat aquell instant en què vaig escoltar aquella cançó per primer cop, aquell instant en el què em va marcar per tota la vida perquè estava contenta, en fi, era feliç.

El primer cop que vaig escoltar la cançó era jove, bé, molt jove, tan sols tenia 5 anys. I és curiòs com, al tornar a escoltar-la m'ha reportat totes aquelles sensacions. El cert es que m'ha quedat una certa melanconia per aquells temps, i aquells sentiments.

Aquí us deixo la cançó, que m'ha portat tot aquest plegat de sensacions. Tots la coneixereu, ja que es tracta d'un clàssic de principis dels 90.



No puc evitar a l'escoltar-la, que se'm posi la pell de gallina.

dijous, 15 de maig del 2008

Dificultats guitarrístiques

Mira que la vida n'és de difícil, doncs avui m'han intentat complicar una mica més la meva vida. Resulta que he rebut una trucada força curiosa, aquesta tarda.

De hom que m'envolta es sabut que vaig estudiar guitarra clàssica (i de qui no era sabut, ara ja ho sap). Evidentment, desprès de 6 anys de guitarra, vaig obtenir-ne algun domini, i coses com l'afinació i execució d'obres se'm donaven força bé, al menys hi disfrutava tocant.


Bé, al que anava, hi ha gent que s'empenya en complicar la vida. M'han trucat, tot dient-me: "Ara tinc que aprendre a tocar la guitarra, i t'he agafat la que tenies al poble. Per cert, ja li he posat la corda que li faltava". I jo tot pensant, i ara com que li ha donat per posar-se a aprendre a tocar la guitarra... (pregunta que he realitzat uns instants més tard) la resposta ha estat d'allò més sorprenent: "Es que el dijous vinent presentem la cantata i hi ha una part que s'acompanya amb guitarra" valga'm déu! ha d'aprendre a tocar la guitarra en
menus d'una setmana, que dur! Bé la trucada no ha sigut perquè li ensenyes a tocar la guitarra via telefònica, això encara hagués estat fàcil, no! ha estat perquè l'ajudés a una cosa un pèl més punxeguda. Via telefònica havia d'explicar i ajudar a afinar una guitarra.

No ho proveu mai, i menys si la persona que te en mans la guitarra a afinar no sap com ha de girar les claus d'afinació, i encara menys si no ha agafat mai una guitarra en sa vida.

La conversació ha anat una mica així:
(...)
- La 6a corda ha de sonar un Mi, en concret un Mi2.
- A mi em sona la corda a Re
- Doncs llavors l'has de pujar a Mi
- I com ho faig?
- Girant la clau de la 6a corda
- Però cap a on la tinc que girar?
- Cap a la paret
- Es a dir, no cap a mi, sinó cap a la paret
- Si
- Aviam, ara sona un mi?
- No ho se, el telèfon distorsiona una mica...
- I ara?
- Compara-ho amb el piano
(...)
Total he aconseguit minimament que entengués que la primera corda era un Mi i que la sisena també, i que amb un teclat elèctric que es podien fer miracles. Al final he hagut de marxar, tot donant-li un programa per afinar la guitarra a través de l'ordinador. No se que tal haurà acabat la cosa, el que si que se és, que no ho proveu mai!



divendres, 7 de març del 2008

All good things, come to an end

Tal i com diu la cançó.

Últimament se m'acaben moltes coses bones. Això si, els bons records de les coses bones es queden amb mi.

Espero que en tornin a venir-ne de millors.

Us deixo amb el videclip de la cançó de Nelly Furtado.

dimarts, 11 de desembre del 2007

Tararejant...

Aiaaaaaaaaah!!!!
i ara vinc d'enlloc (No ni poc, no ni poc)


Porto una setmaneta que em desperto cantant una cançó que no escoltava des de fa molt temps. La veritat és que si no l'he sentit des del setembre no acabo d'entendre com és que m'aixeco cada matí cantant la cançoneta, bé, més que la cançoneta en sí, la tornada.

Bé, la cançó en qüestió és de Gertrudis. Pels que no ho sabeu, Gertrudis és un grup de Rumba catalana, però que més de la meitat de cançons dels seus discs són en castellà (una llàstima...). La veritat es que vaig conèixer el grup per la cançó Samarreta, i vaig anar a comprar-me el disc en que hi havia aquesta cançó, però per desil·lusió meva, em vaig trobar amb un 60 % del disc en castellà. Jo que m'havia fet la il·lusió de trobar-me al disc cançons semblants a aquella, i en la mateixa llengua... Bé, que hi farem. Però no es d'aquesta cançó de la que us parlo. Sinó de l'últim disc, que molt amablement també em vaig comprar que és diu Política de Berbena. Com en el disc anterior hi ha moltes cançons en castellà, però ara ja no em va desil·lusionar perquè ja sabia més o menys el que em trobaria.
La lletra de la cançó no és gran cosa, però ja ho diuen que si el ritme o la melodia se t'enganxen és igual el que digui la lletra. Paro de donar-hi voltes, es tracta de la cançó amb el títol Ara vinc d'enlloc.

Bé aquí us la deixo per a que la pugueu escoltar.



divendres, 30 de novembre del 2007

S'acaba el mes

Ja hem arribat a final de mes, ja és 30 de Novembre. Demà serà 1 de Desembre (per als què no ho sàpiguen).

Això vol dir, dues coses:
1. Que els que treballen cobraran una nòmina que es fulminaran pagant factures, hipoteques, lloguers i com no regals de Nadal (això només aquest mes).
2. Que estem a punt d'entrar a un dels mesos més consumistes de tot el calendari (Gener i Juliol també entren dintre del consumisme excessiu, però de rebaixes)

El Desembre ens truca a la porta tot dient "Hola, ja has pensat què regalaràs?" o "Ja has pensat en les garlandes de Nadal?" o fins i tot un "Què menjaràs el dia de Nadal i el de Sant Esteve?"
Perquè senyors, omplir el cabàs de coses ara és molt més car...

A més a més, ja fa temps que estan les llums de nadal penjades als carrers, fins hi tot ja hi ha cases que ja tenen l'arbre de nadal guarnit. També fa temps (fa més de dos mesos) que ens empassem els anuncis de joguines, perfums i altres objectes nadalencs que tenen publicitat per tot arreu, que subliminalment et diuen: compra, compra, compra!!

I llavors, al veure tot això, em ve al cap una cançó dels Glaucs (de la que suprimiré un tros perquè està fora d'horari infantil) que defineix amb molta exactitud aquests temps, que cada vegada sembla que comencin abans.

Aquí us deixo la lletra.


LA NIT DE REIS

El desembre és molt fosc
Però les llums fan molt maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.

El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens pel carrer
एल्स नो सबें कुए एल्स रिस सों एल्स पर्स
Però tothom no té reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
No és la droga el que vull
Que el que vull no es pot prendre amb recepta
Que estic fart d'esperar
Aquesta vida m'ha maltractat massa
M'han fet gran tan depressa.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M'il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d'esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m'agrada.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Glaucs (Si vens amb mi)

dijous, 22 de novembre del 2007

22 de Novembre: dia dels músics

Bé, avui es dia 22 de Novembre. Pels que no ho sapigueu, avui és Santa Cecília, així que si en coneixeu alguna feliciteu-la, que la fareu contenta.

Però la qüestió no era aquesta, bé si, però no, sinó que Santa Cecília és la patrona dels músics, és a dir, d'aquelles persones que fan o intenten fer música o quelcom semblant a la música. D'alguna manera o altra es la patrona de tots, perquè tots en algun moment ens hem sentit músics sigui cantant o improvisant o fent el ruc.

Per aquesta mateixa raó, avui us vull congratular amb un vídeo musical. El vídeo en qüestió és d'un grup que vaig tenir la sort de veure en directe per les festes de la Seu d'Urgell, lloc on per sort meva els vaig descobrir.
Per als que no els conegueu, no sabeu la festa que us perdeu, i pels que ja els coneixeu, que us haig de dir? senzillament són genials.


Aquí us deixo
un vídeo de Pastorets Rock. Disfruteu-lo, ja em direu que us sembla.


dissabte, 27 d’octubre del 2007

Un videoclip

Aquesta cançó de Xerramequ Tiquismiquis m'agrada molt. I navegant per youtbe he trobat el videoclip, i m'agrada tan com la cançó. La cançó és titula Canto.

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Bajoqueta Rock

Navegant, navegant...

He descobert un grup de per allà Castellò, que és prou curiós. Les lletres són divertides, i el ritme animós. Us convido, si teniu oportunitat a escoltar alguna cosa i també perquè no a visitar la seva web: bajoqueta rock


Llàstima que en qüestió de concerts només es moguin per terres valencianes. Aviam quan s'animen a pujar una mica més amunt i arribar-se a terres catalanes.

Perquè us n'aneu fent a la idea de les lletres us en deixo una:

Hortensia tenim un problema

Hortensia tenim un problema,
el xicot ja s’ha fet major,
acaba de treure el carnet
i ara vol ser conductor.

A casa tenim només un cotxe
i l’use per anar al camp,
està fet tabac el pobret,
és vell, té catorze anys.

M’ha dit que té una novieta
del poble del costat,
és de bona casa i té millor dot
Serà qüestió d’anar a festejar,
i si es fica a tir tapar-li el forat.

Si la taronja no em falla
i l’arròs va bé ,
el primer forat que tape
serà el de vostè.

Per comprar el cotxe al xicot ,
farem un tracte en la viuda,
la so Josefa que li procure els camps.
En les properes collites aclarirem
el deute tan gran, ai!
Hortensia que ploga molt
i res de pedregar.

Si la taronja no em falla
i l’arròs va be,
el primer forat que tape
serà el de vostè.

A la viuda li ha paregut be
i la collita no mos pot fallar,
tirarem bona cosa de guano
i la collita serà especial.
Ai Hortènsia que del tracte
ja fa un any,
i la viuda no és ximple,
la viuda vol cobrar

Si la taronja no em falla
i l’arròs va bé,
el primer forat que tape
serà el de vostè.



----------------
Mentre estava escrivint, escoltava
Bajoqueta Rock - Hortènsia tenim un problema via FoxyTunes

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Supercatalunyapastirrufimillonoso

Com la majoria de versions que es realitzen al Polònia. Aquesta del dijous no té pèrdua.