Carrerons estrets, una catedral immensa amb dos rellotges un que marca l'hora i l'altre el dia que passa. El rellotge de dies no anava massa bé, suposo que això de l'any de traspàs l'havia trastocat.
La veritat és que és una ciutat d'alló més petita i vam decidir fer una petita excursió, a peu, es clar. Vam començar a caminar i diria que vam fer uns quatre quilometres i vam arribar a Dingli, població que té uns penya-segats d'allò més bonics.

Feia molt temps que no agafava cap avió i tot i que tinc vertigen no vaig tenir cap problema amb les altures des de l'avió. Què bonica que és la província de Girona vista des del cel. Tot i que feia mal temps, tot s'ha de dir, es podien apreciar força bé els pobles, i els camps fins i tot les carreteres i els cotxes que passaven. Aproximadament a les 9 del matí ja estava arribant a Malta, i com es evident al baixar de l'avió calia recollir la meva maleta i anar a buscar el contacte maltès que ens venia a recollir a l'aeroport. No va ser difícil trobar-lo, l'aeroport és força petit. Com que érem cinc persones, i cadascú amb el seu equipatge, era necessaris dos cotxes, així que en van venir dos. Quan vaig anar a pujar al cotxe, patam! em vaig equivocar de porta. Jo tota tranquil·la vaig anar a pujar al seient de l'acompanyant, i quan vaig obrir la porta m'hi vaig trobar... el volant. Resulta que els anglesos, a més a més d'haver-los colonitzat fa anys, els van deixar el mal costum del volant a la dreta i clar, com és evident conduir per l'esquerra...