dimecres, 25 de juny del 2008

Cansat

Em fas mal, i ja fa temps.

Em fas mal, i no ho veus.

Qui sap, potser no ho pots veure.

Però potser ja n'hi ha prou, no?



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan surt el Sol la Lluna s'amaga,
Quan el dia cau surt la nit, i amb ella la Lluna.
En la foscor la Lluna pensa en el Sol, per què s'en va sempre que vinc.
El Sol pensa, la Lluna no em vol quan jo surto radiant i esplendorós ella marxa silenciosa.
Potser el cosmos així ho vol, potser es el destí, però tot i així algun dia arribarà l'eclipsi, el moment en que la Lluna passarà per devant del Sol, i es veuran.

Eli ha dit...

I si no ho sap que et fa mal????

I potser fer-ho veure???

Que complicat!

Anim!

Anònim ha dit...

Parla amb ell, t'ho recomano, prou de malentesos. Ell esta igual k tu.