dimecres, 22 d’octubre del 2008

Finestres nocturnes


Diuen que els somnis són la finestra a l'ànima (diguem-li subconscient). Que quan dorms és quan es pot obrir aquesta finestra i pot mostrar-te el que hi ha darrere d'aquelles cortines opaques que durant el dia no et deixen veure.

Normalment, s'hi pot veure les teves alegries, les teves preocupacions, les teves manies, el que realment vols i no vols. El que passa, que majoritariament, i a vegades per sort, no ens recordem d'aquests somnis, del que hi succeeix, ja que molts d'aquests et deixen un mal estar general, al mostrar-te coses que ni tan sols volies saber.

La gent tendim a passar per alt aquesta eina que ens dóna el cap, però realment l'hauríem d'ignorar o potser hauríem de, qui sap, escoltar-ho una mica més? Es clar, però, sense arribar a cap extrem.

Potser tenen raó quan diuen:

"És quan dormo, que hi veig clar"

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

jo sempre prefereixo somiar despert

Anònim ha dit...

"És quan ric que em veig gepica
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo de dona antiga
I empaito el masover,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepica
Al bassal de sota l'era."

Gran, grandissim el Foix.
Gran, gradissima la Yourwi.