Ja des de fa temps, tinc un gran nus. O potser no és un de gran, sinó molts de petits, no ho se.
Tinc un nus a la llengua, un nus a l'estómac, un nus al pensament, en definitiva i el que més m'afecta és aquest immens nus que tinc a la inspiració.
No poder dir el què penso, quan ho penso i com ho penso... I si a més a més no trobo la manera de dir-ho, sembla com si s'anés fent més i més i més, tot això.
El que em provoca el nus més gran, és no tenir inspiració per escriure, quan realment és el que més sacia la meva insatisfacció expressiva, les meves ganes d'explicar d'una altra manera les meves nèures/preocupacions.
Temps al temps, l'aniré desfent.
Tinc un nus a la llengua, un nus a l'estómac, un nus al pensament, en definitiva i el que més m'afecta és aquest immens nus que tinc a la inspiració.
No poder dir el què penso, quan ho penso i com ho penso... I si a més a més no trobo la manera de dir-ho, sembla com si s'anés fent més i més i més, tot això.
El que em provoca el nus més gran, és no tenir inspiració per escriure, quan realment és el que més sacia la meva insatisfacció expressiva, les meves ganes d'explicar d'una altra manera les meves nèures/preocupacions.
Temps al temps, l'aniré desfent.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
3 comentaris:
Agafa un tros de paper i un boli i comença a escriure. Sense pensar, comença a escriure alguna cosa que et preocupi, de manera conscient, i deixa't anar. Ves fent, i quan te'n cansis, mira enrere a veure què has escrit. De vegades va bé per treure conclusions que nosaltres mateixos no sabem trobar si no és que consultem el subconscient.
Doncs la manera de dir-ho m'ha semblat bastant bona.
Jo també et recomano que agafis paper i boli i escriguis; encara que no tingui massa sentit. Segur que aviat s comencen a desfer tots aquests nusos. Ànims ;)
Publica un comentari a l'entrada