Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menjar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menjar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Halloween amb castanyes?

Ara es l'època en que a l'escola els nens aprenen a cantar el "Marrameu torra castanyes" o a cantar i ballar "La Castanyera". Qui no es sap aquestes dues cançons?

Marrameu torra castanyes,
a la voreta del foc.
Ja li'n peta una als morros,
ja tenim marrameu mort.
.....

Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
Ven castanyes de la muntanya,
a la plaça de la ciutat.
.....

És fantàstic, veure com tots els nens de P4 i P5 canten i ballen la cançó, quan el personatge de la castanyera els ve a veure a l'escola. Sembla mentida, quina emoció!! Però aquesta emoció, tan sols és dels més petitons. A mesura que es van fent grans, prefereixen celebrar aquesta festa forania de Halloween. Particularment sóc més partidària de les festes autòctones, i crec que la castanyada n'és una d'elles, i a més molt bonica. Però bé, la canalla el que vol es disfressar-se de coses de por o fastigoses i fer el "ruc" una estona.

Com més van creixent, més es va perdent la tradició de la castanyada. A l'escola primària la celebren, però alguns dels més grans fan cara d'avorrits. D'aquesta manera, es pot veure com algunes escoles donen pas a la celebració també del Halloween. Mica en mica sembla que aquesta celebració anglesa vagi prenent terreny a la nostra estimada castanyada.

Al final en quedarà una fusió. Potser menjarem panellets mentre fem ensurts? o donarem castanyes en lloc dels caramels quan els nens tots disfressats de bruixes i fantasmes ens truquin a la porta tot dient "truc o tracte?"?
Si quedés una fusió, llavors perdríem l'essència de la castanyada tal i com la coneixem: castanyes calentes, panellets de pinyons i un bon moniato calent. Amb lo divertit que és torrar les castanyes, empastifar-te fent els panellets o cremar-te tot desembolicant el moniato...

Jo de moment segueixo celebrant la castanyada.

Tradició d'aquí, del tot catalana!

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Jo i el menjar xinès

Fa molt temps, vaig anar a un restaurant xinès a sopar. No ho vaig escollir jo, ho va escollir la persona que va muntar aquell sopar multitudinari on hi assistíem molts companys. I no el va escollir pel fet de provar coses noves, sinó perquè era el lloc més barat.
Recordo que ens van treure per sopar pollastre amb salsa agredolça i rollets de primavera, un arròs tres delicies i pa xinès que li deien. Resulta que aquells plats, excepte l'arròs tres delicies, el qual ja coneixia, no me'n va agradar cap, i això va provocar que no hi tornés a posar més els peus, i que evités el menjar d'aquell país.


Últimament, he tingut la sort de conèixer un noi xinès. Però xinès de "pura cepa", que dirien per aquí. Ve de Shangai, i quan li vaig explicar que a mi el menjar xinès no m'agradava es va proposar convencem de que el menjar xinès era bo, i que el pollastre amb salsa agredolça no era típic xinès i que els rollets de primavera no agraden a la majoria dels xinesos i que només es mengen a la festa de la primavera, per celebrar l'arribada de la primavera.

Doncs bé, vam organitzar un sopar, en el que ell cuinava menjars típics d'allà. I la veritat després de menjar-me aquells plats, suposo que va influenciar que ell és bon cuiner, vaig canviar de parer. Aquell sopar estava boníssim i no tenia res a veure amb el que havia menjat en el restaurant xinès. El menú va ser: tallarines fregides amb bolets una planta (em va dir el nom en xinès però no me'n recordo) i salsa Panda Brand amb sabor a ostra, arrós tres delicies amb melmelada de bitxo (això no em va agradar tant, era picaaant!!!) i finalment costelles de porc amb salsa agredolça (MMmmmmm... boníssimes).

Només cal dir que, el menjar xinès està molt bo, sempre que no sigui de restaurant.



----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Lexu's - S'està fent fosc
via FoxyTunes