diumenge, 28 d’octubre del 2007

Jo i el menjar xinès

Fa molt temps, vaig anar a un restaurant xinès a sopar. No ho vaig escollir jo, ho va escollir la persona que va muntar aquell sopar multitudinari on hi assistíem molts companys. I no el va escollir pel fet de provar coses noves, sinó perquè era el lloc més barat.
Recordo que ens van treure per sopar pollastre amb salsa agredolça i rollets de primavera, un arròs tres delicies i pa xinès que li deien. Resulta que aquells plats, excepte l'arròs tres delicies, el qual ja coneixia, no me'n va agradar cap, i això va provocar que no hi tornés a posar més els peus, i que evités el menjar d'aquell país.


Últimament, he tingut la sort de conèixer un noi xinès. Però xinès de "pura cepa", que dirien per aquí. Ve de Shangai, i quan li vaig explicar que a mi el menjar xinès no m'agradava es va proposar convencem de que el menjar xinès era bo, i que el pollastre amb salsa agredolça no era típic xinès i que els rollets de primavera no agraden a la majoria dels xinesos i que només es mengen a la festa de la primavera, per celebrar l'arribada de la primavera.

Doncs bé, vam organitzar un sopar, en el que ell cuinava menjars típics d'allà. I la veritat després de menjar-me aquells plats, suposo que va influenciar que ell és bon cuiner, vaig canviar de parer. Aquell sopar estava boníssim i no tenia res a veure amb el que havia menjat en el restaurant xinès. El menú va ser: tallarines fregides amb bolets una planta (em va dir el nom en xinès però no me'n recordo) i salsa Panda Brand amb sabor a ostra, arrós tres delicies amb melmelada de bitxo (això no em va agradar tant, era picaaant!!!) i finalment costelles de porc amb salsa agredolça (MMmmmmm... boníssimes).

Només cal dir que, el menjar xinès està molt bo, sempre que no sigui de restaurant.



----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Lexu's - S'està fent fosc
via FoxyTunes

1 comentari:

Laura ha dit...

Doncs a mi el menjar xinès de restaurant m'agrada, per tant, el menjar fet a casa per aquest noi xinès, debia estar per llepar-te els dits. Quina envejaaaaa!