Com ja heu vist aquí, ja us podeu imaginar que el viatge per anar de Luqa (ciutat on es troba l'aeroport) fins a on dormiríem la primera nit va ser tot un patiment. La ciutat on vam passar la primera nit, es trobava a 5km de l'aeroport i el nom era Birkirikara. Al arribar, vam decidir sortir a fer turisme per conèixer una mica la zona on ens trobàvem, i a tan sols uns metres de la House, vaig poder trobar un petit mercat.
Curiós, veritat? La majoria de paradetes les muntaven en un camionet com aquest, força pràctic per quan ho havien de recollir i marxar cap a casa acabada la jornada laboral.
Bé, vist que a Birkinkara no hi havia grans coses a veure, ens vam dirigir a la parada d'autobús, disposats a agafar un autobús cap a la capital del país, Valletta.
Vam pujar a l'autobús, i carai! res a veure amb els preus del bitllet de transport metropolità de Barcelona, ni del transport metropolità de Tarragona... que cadascú d'ells et claven més d'un euru per viatjar unes quantes parades per una mateixa ciutat. A Malta els autobusos, evidentment són interurbans i costen 0,20 lliures malteses que és el mateix que 47 ctms d'euru. Aquest autubús que vam agafar en una de les parades de Dirkinkiri ens va deixar a la plaça de parades d'autobusos de Valletta. Una plaça on potser hi havia 20 autobusos parats. Feia molt goig la plaça amb tant autobús de color taronja.
Per cert, els autobusos viatgen sempre amb la porta oberta (en cas de que en tinguin), i el sistema de timbres per demanar parada és una campaneta d'aquestes d'institut que s'acciona estirant una corda que va d'una punta a l'altra de l'autobús. Aquí l'electrònica va cara, i on hi hagi un sistema sense chips que s'apartin els botons i les llumetes.
Bé, Valletta és una ciutat patrimoni de la humanitat. Ho és perquè té molts monuments i perquè té un emurallat brutal. Crec que és millor veure-ho en imatges, a que us ho expliqui.
Bé, Valletta és una ciutat patrimoni de la humanitat. Ho és perquè té molts monuments i perquè té un emurallat brutal. Crec que és millor veure-ho en imatges, a que us ho expliqui.
Aquestes muralles les van construir per evitar les invasions i mores, i pel que sembla se'n van sortir prou bé.
Malta és un país al que han atacat moltíssim al llarg dels segles. L'últim cop i un dels més bèsties va ser per la segona guerra mundial. A arrel d'aquest últim cop van fer un monument als 200.000 caiguts en la guerra per culpa dels bombardejos constants a l'illa. El monument s'anomena la campana del silenci, i sona un cop cada dia a les 12 del migdia.
Malta és un país al que han atacat moltíssim al llarg dels segles. L'últim cop i un dels més bèsties va ser per la segona guerra mundial. A arrel d'aquest últim cop van fer un monument als 200.000 caiguts en la guerra per culpa dels bombardejos constants a l'illa. El monument s'anomena la campana del silenci, i sona un cop cada dia a les 12 del migdia.
Hi ha d'altres monuments curiosos, com aquest reaprofitament dels canons, i que ara decoren un jardí públic. En els pilons de "boles", el punt blanc que hi ha, són boles com de billar amb un número, del 1 al 8, suposo que és per donar-li un punt graciós a l'assumpte.
Deixant de banda la història, i tornant als mitjans de transport, per passejar-te per Valletta podies agafar un fantàstic taxi com aquest, últim model i de 1 CR (Cavall Real). Semblava força còmode, i fins i tot tenien pàrquing propi.
Bé, ho deixaré aquí... en el proper post més.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentaris:
:D M'està agradant la crònica i les fotos, veig que vas aprofitar el temps en tots els sentits!
Una crònica fantàstica!
Publica un comentari a l'entrada